Aquest cap de setmana ha estat molt i molt especial. Voleu saber per què? Doncs el Boletet s’ha fet un home! L’Elisenda, la seva mestra, ens va proposar fa uns dies si volíem animar-nos a treure-li els bolquers. Encara és un xic petit -fins el dia 26 no farà els dos anys-, però ens va dir que el veia prou capacitat per fer-ho. L’Yves i jo confiem plenament amb ella, així que no ho vàrem dubtar ni un segon, i aquest cap de setmana ha estat l’escollit.
Dissabte al matí ens vàrem llevar molt emocionats, i li vam dir al Boletet que era hora de canviar els bolquers per calçotets. Ell estava emocionat, i veia que seria una festa. Vam fer algunes visites a l’orinal -que, per cert, és súper fashion! I tot gràcies a la família Llàbiro-, però sense cap èxit. De cop i volta, mentre jugava a futbol al passadís amb el papa, el primer pipi es va escapar. Ell es va quedar tot parat, però li vàrem dir que no passava res. La segona vegada ja no vam tenir tanta sort i, quan es va fer pipi a sobre, va ser un drama. Ell és molt sentit i no parava de plorar, l’Yves i jo l’intentàvem consolar, però sense cap èxit.
El passat dia 4 va ser l’aniversari de la Loles i, aprofitant que la Bàrbara i l’Alain estaven a Barcelona, vam decidir que era bona idea fer-li un sopar sorpresa amb tots els fills. Amb l’Yves vam pensar que podíem passar tot el dia a casa seva i així el Boletet podia jugar una estona a la piscina. El tema dels pipis va anar millorant, i tot va ser gràcies a la Loles i la Bàrbara, que el van convèncer de què no s’estava tan malament a l'orinal. Al final, el primer dia vam aconseguir que la meitat de pipis es fessin a dins i l’altra meitat fora. Però, en canvi, el diumenge tot va anar com una seda i el Boletet va fer diana en totes les ocasions -només va haver una petita fuita d’unes gotetes-. Ja us podeu imaginar la festa que va ser el Bolet, l’Yves i jo cridàvem i saltàvem com a bojos i clar, el Boletet a poc a poc s’anava creixent i estava molt orgullós de fer pipi a l'orinal. Ara només queda que superem aquesta setmana i ell sigui conscient que no és un joc i que ho porti bé, però crec que entre tots ho aconseguirem.
Aprofitant que fèiem el sopar sorpresa per a la Loles em vaig oferir per fer-li el pastís. No sabia ben bé de què fer-lo, però finalment em vaig decantar per una base de xocolata i una crema ben fresca de llima. La idea era molt bona -o això pensava jo-, però vaig cometre un error molt gran: fer la crema el mateix dissabte. Què va passar? Doncs que la crema estava massa líquida i no vaig poder acabar el pastís. Com que anàvem a passar el dia fora li vaig comentar a l’Yves que en un parell d’hores podíem tornar i l’acabaria. Així ho vam fer, però no va ser suficient, quan vaig muntar la nata no estava freda i no va quedar amb la textura correcte. Finalment, vaig haver de deixar el pastís a la nevera, perquè quallés, i vam haver d’anar a comprar-ne un d’emergència. Quin disgust vaig tenir, no només perquè la Loles no tindria un pastís fet per mi -que sé que li agrada molt!-, sinó pel que vam haver de pagar. Heu comprat últimament algun pastís a una pastisseria? Quan em van dir el preu em vaig quedar blanca... però no podia ser que la meva supersogre no tingués pastís, així que el vam comprar.
El pastís, finalment, va quallar i diumenge al matí ens va servir per poder esmorzar i començar el dia plens d’energia, almenys vaig poder comprovar que la meva idea era bona, aixó sí, us asseguro que la propera vegada que vulgui fer una cobertura similar, la faré el dia abans!
Ingredients base:
375 g de farina de rebosteria
1 sobre de llevat Royal
3 ous -separant clares i rovells-
200 ml de llet
50 ml de rom
250 g de sucre
125 g de mantega
Essència d’ametlla
250 g de xocolata per a postres
Ingredients cobertura:
250 g de formatges cremós tipus Philadelphia
500 g de nata per muntar
1 llima
150 g de sucre
Fulles de Menta fresca
Preparació:
A un bol batem els rovells d'ou, el sucre i la mantega desfeta fins obtenir una mescla escumosa. A continuació, afegim a poc a poc la farina i el llevat tamissats i tot seguit la llet i el rom. Desfem la xocolata durant 1 minut al microones o al bany Maria. Un cop tinguem una xocolata cremosa l’afegim a la mescla i afegim l'essència d’ametlla i les clares d'ou muntades a punt de neu i ho incorporem a poc a poc amb moviments envolvents. Untem un motllo amb una mica d'oli, afegim el preparat de la base i ho posem al forn a 180º durant 50 minuts. Mentrestant podem anar preparant la cobertura. Muntem la nata –és important que estigui freda per evitar que no qualli-, afegim el sucre, el suc de la llima i unes fulles de menta tallades a trossets molt petits, i ho incorporem pausadament per evitar desfer la crema. Ho deixem refredar a la nevera un mínim de dues hores –encara que us aconsello fer-ho el dia anterior-. Per fer el muntatge del pastís partim la base en dues parts. Farcim la base amb la crema i cobrim el pastís amb la resta de crema de formatge i llima. Per acabar, decorem el pastís amb uns talls de llima i unes fulles de menta.
Dissabte al matí ens vàrem llevar molt emocionats, i li vam dir al Boletet que era hora de canviar els bolquers per calçotets. Ell estava emocionat, i veia que seria una festa. Vam fer algunes visites a l’orinal -que, per cert, és súper fashion! I tot gràcies a la família Llàbiro-, però sense cap èxit. De cop i volta, mentre jugava a futbol al passadís amb el papa, el primer pipi es va escapar. Ell es va quedar tot parat, però li vàrem dir que no passava res. La segona vegada ja no vam tenir tanta sort i, quan es va fer pipi a sobre, va ser un drama. Ell és molt sentit i no parava de plorar, l’Yves i jo l’intentàvem consolar, però sense cap èxit.
El passat dia 4 va ser l’aniversari de la Loles i, aprofitant que la Bàrbara i l’Alain estaven a Barcelona, vam decidir que era bona idea fer-li un sopar sorpresa amb tots els fills. Amb l’Yves vam pensar que podíem passar tot el dia a casa seva i així el Boletet podia jugar una estona a la piscina. El tema dels pipis va anar millorant, i tot va ser gràcies a la Loles i la Bàrbara, que el van convèncer de què no s’estava tan malament a l'orinal. Al final, el primer dia vam aconseguir que la meitat de pipis es fessin a dins i l’altra meitat fora. Però, en canvi, el diumenge tot va anar com una seda i el Boletet va fer diana en totes les ocasions -només va haver una petita fuita d’unes gotetes-. Ja us podeu imaginar la festa que va ser el Bolet, l’Yves i jo cridàvem i saltàvem com a bojos i clar, el Boletet a poc a poc s’anava creixent i estava molt orgullós de fer pipi a l'orinal. Ara només queda que superem aquesta setmana i ell sigui conscient que no és un joc i que ho porti bé, però crec que entre tots ho aconseguirem.
Aprofitant que fèiem el sopar sorpresa per a la Loles em vaig oferir per fer-li el pastís. No sabia ben bé de què fer-lo, però finalment em vaig decantar per una base de xocolata i una crema ben fresca de llima. La idea era molt bona -o això pensava jo-, però vaig cometre un error molt gran: fer la crema el mateix dissabte. Què va passar? Doncs que la crema estava massa líquida i no vaig poder acabar el pastís. Com que anàvem a passar el dia fora li vaig comentar a l’Yves que en un parell d’hores podíem tornar i l’acabaria. Així ho vam fer, però no va ser suficient, quan vaig muntar la nata no estava freda i no va quedar amb la textura correcte. Finalment, vaig haver de deixar el pastís a la nevera, perquè quallés, i vam haver d’anar a comprar-ne un d’emergència. Quin disgust vaig tenir, no només perquè la Loles no tindria un pastís fet per mi -que sé que li agrada molt!-, sinó pel que vam haver de pagar. Heu comprat últimament algun pastís a una pastisseria? Quan em van dir el preu em vaig quedar blanca... però no podia ser que la meva supersogre no tingués pastís, així que el vam comprar.
El pastís, finalment, va quallar i diumenge al matí ens va servir per poder esmorzar i començar el dia plens d’energia, almenys vaig poder comprovar que la meva idea era bona, aixó sí, us asseguro que la propera vegada que vulgui fer una cobertura similar, la faré el dia abans!
Ingredients base:
375 g de farina de rebosteria
1 sobre de llevat Royal
3 ous -separant clares i rovells-
200 ml de llet
50 ml de rom
250 g de sucre
125 g de mantega
Essència d’ametlla
250 g de xocolata per a postres
Ingredients cobertura:
250 g de formatges cremós tipus Philadelphia
500 g de nata per muntar
1 llima
150 g de sucre
Fulles de Menta fresca
Preparació:
A un bol batem els rovells d'ou, el sucre i la mantega desfeta fins obtenir una mescla escumosa. A continuació, afegim a poc a poc la farina i el llevat tamissats i tot seguit la llet i el rom. Desfem la xocolata durant 1 minut al microones o al bany Maria. Un cop tinguem una xocolata cremosa l’afegim a la mescla i afegim l'essència d’ametlla i les clares d'ou muntades a punt de neu i ho incorporem a poc a poc amb moviments envolvents. Untem un motllo amb una mica d'oli, afegim el preparat de la base i ho posem al forn a 180º durant 50 minuts. Mentrestant podem anar preparant la cobertura. Muntem la nata –és important que estigui freda per evitar que no qualli-, afegim el sucre, el suc de la llima i unes fulles de menta tallades a trossets molt petits, i ho incorporem pausadament per evitar desfer la crema. Ho deixem refredar a la nevera un mínim de dues hores –encara que us aconsello fer-ho el dia anterior-. Per fer el muntatge del pastís partim la base en dues parts. Farcim la base amb la crema i cobrim el pastís amb la resta de crema de formatge i llima. Per acabar, decorem el pastís amb uns talls de llima i unes fulles de menta.
