>

dimarts, 1 de febrer de 2011

La Tarteta de Maduixa

Quan era petita era la típica nena que li agradava el color rosa, fer ballet i jugar amb nines. Tot i que la meva mare intentava que la nostra roba fos d'allò més variada, si depenia de mi, sempre hagués anat igual vestida, tenia uns conjunts que eren els "uniformes". Un d'ells era un xandall -igual que el que tenia la Moni- de la Hello Kitty. En quant al segon punt, el ballet, vaig anar a una escola de dansa durant 10 anys, fins que als 13 vaig decidir que ja era moment de deixar-ho. Feia ballet clàssic i flamenc, i recordo com de ben petita el que més m'agradava era fer els festivals -per Nadal i a final de curs- i sortir a l'escenari a saludar als meus fans incondicionals: els meus pares, els iaios i la padrina. I per últim, sempre m'han encantat les nines. He tingut la sort de poder jugar molt i gaudir de les joguines i, si hagués d'escollir una, no us sabria dir amb quina em quedaria, però hi ha una que recordo amb molt de carinyo: La Tarteta de Maduixa. Aquesta nina era molt especial. No només tenia una carona molt dolça, sinó que desprenia un magnífic olor a maduixa. També tenia la seva amiga Tarteta de Llimona i la Tortuga, i amb ells m'havia passat hores i hores jugant. Ara no fa molts anys l'han tornat a comercialitzar i, tot i que han variat el disseny i l'han fet un xic més actual, l'essència segueix sent la mateixa.

El post d'avui m'agradaria dedicar-lo a totes aquelles nenes de la blocosfera que molts dies entren a la cuina a ajudar a les seves mares, i en especial a l'Aina -Coses de Llàbiro-, l'Annie -Pastissets- i la Lucía -Mi mesa para 3-. Sé de bona font que són unes bones ajudants a la cuina, de fet les seves encantadores mares ens han presentat més d'una recepta on ens han explicat la seva ajuda, així que espero que aquesta Tarteta de Maduixa els agradi molt. Ah! I si hi ha més ajudants ja m'ho fareu saber! Així més endavant tinc un altra excusa per fer un petit homenatge als ninos de la meva infància!

Per últim, voldria animar a tots els nens i nenes que els hi agradi cuinar que visitin el bloc de Pastissets i que participin als reptes de l'Annie, tan de bo el meu Boletet fos més gran per participar-hi! Una iniciativa molt divertida i que estic convençuda que tindrà molt èxit amb els "petits" grans blocaires.


Ingredients:

1 iogurt de llimona
375 g de farina
250 g de sucre morè
125 g de mantega light
1 sobre de llevat Royal
100 g de maduixes
40 g de xocolata
Vinagre balsàmic de gerds
1 c/p de bicarbonat
Sucre llustre
1 plàtan
3 ous
Nutella
Anís


Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el llevat, el bicarbonat i la mantega, prèviament fosa, en un bol i els barregem fins que no hi hagi cap tipus de grumoll. Seguidament afegim les maduixes -les haurem posat unes hores abans a macerar amb una cullera de postres de vinagre balsàmic de gerds i 3 cullerades de sucre-, el plàtan i la xocolata tot tallat a trossets petits. Quan ho tinguem tirarem un rajolí d'anís i tornarem a remenar. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Per acabar tirem un polsim de sucre llustre. Quan els tinguem preparats els posem al forn durant 25 minuts. Abans de servir-los els decorarem amb una capa de nutella i una maduixa.



28 comentaris:

  1. Nena, m'has emocionat! Quin post més maco.
    Visca les nenes maques de la blocosfera i tu per pensar en elles.
    Molts petonets.

    ResponSuprimeix
  2. Ais... jo tenia una Tartea de Maduixa igual, igual!! Joooo... que maco! Això sí, molt divina era jo de petita... però em negava a anar de rosa, era molt antisistema! jajaja
    I m'encanta cuinar amb nens, tinc la sort de tenir-ne a prop una de 10, un de 9 i un de 4 als que adoro i sobretot amb l'Aina, la gran, entrem molt a la cuina!!
    M'afegeixo a la Moni... visca tu!

    Petonets!
    Sandra

    Ai!! que m'enrollo i no dic res del super pastisset!! El trobo una monada... i la foto GENIAL!! ;)

    ResponSuprimeix
  3. Ay mi niña, que me has emocionado. No te imaginas la ilusión que le va a hacer cuando llegue esta tarde del cole; que te lo cuente ella cuando lo lea. Ella jugó mucho con esa muñeca hasta que se hizo un poco mayor y empezó con el horroroso mundo de las Barbies y demás.
    Me parece un post genial: poque la foto es una preciosidad y porque el bizcochito tiene que estar mortal de necesidad. Y tu me pareces genial por ser tan detallista, buena cocinera y buena fotógrafa. Tu Boletet tiene una gran suerte.
    Miles de besos

    ResponSuprimeix
  4. miam !! Che colore (encora ;) ! lo devoro con gli occhi !Baci bella

    ResponSuprimeix
  5. Saps que jo no vaig tenir mai aquesta nina? No la recordo? Em sona que és posterior a la meva infància, o no? Sóc del 72! Jo era de Nancy, Nenuco i Baby mocosette. A casa ara de nines res de res, quan eren més petits si pero ara ja són dos vailetots! però els hi encanta la cuina i aquesta base del bon cuinar i bon menjar la tindran sempre, o almenys és el que intento transmetre'ls.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  6. Ooooh! que bonic!
    La meva germana també la tenia però no me la deixava tocar!!!
    Sempre la tenia guardada a la capsa transparent perquè no li marxés la olor! jajaja ....
    Fins aviat,
    Elisabet

    ResponSuprimeix
  7. OHHHHHH! Quina cosa més maca... jo també m'he emocionat.. Ja veuràs el teu bolet quan es posi amb les mans a la cuina.. com gaudireu tots dos oi? Avui, el post és cuquetó de nassos!
    petonets,

    ResponSuprimeix
  8. HOLA JUDITH, GUAPA TU

    QUINABONA PINTA, ANOTO LA RECEPTA AMB EL TEU PERMÍS

    MIL PETONETS, SUSANNA

    ResponSuprimeix
  9. Ostres!! a mi m'agradava la tarteta de maduixa aquesta!! però era totalment antagònica: odiava el rosa i les faldilles!!! quines palestres tenia amb la meva mare!!

    ResponSuprimeix
  10. ¡Qué cosa más bonitaaa!, me ha encantado y la foto es genial. Te cuento que las lentejas de ayer me quedaron buenísimas. Un besín.

    ResponSuprimeix
  11. El pastisset t'ha quedat genial!

    Aquesta enrada en especial m'ha agradat força, jo com lña Sandra, tampoc anava mai de rosa...(tot i que la meva filla fins i tot els xupa-xups els vol de color rosa) i això que te dos anys i mig :O... una llastima dintre d'un temps si que m'agradaria que participés...(de fet fins i tot te dos devantals petits..jiji)

    Petonarros!!

    ResponSuprimeix
  12. Moni: l'Aina és guapíssima! a veure quan fem una recepta juntes!
    Sandra: jajajaja, tu antisistema? ;P. Dovs a veure si l'Aina s'anima a fer el repte de l'Annie amb tu!
    Pilar: ;). Ya estoy deseando leer el comentario de Lucía.
    Stella: sei la meglio! bacci bella
    Gemma: aquesta nina va arribar aquí uns anyets més tard, potser per això ja no la recordes.
    Elisabet: jo la portava a tot arreu!
    Eri: gràcies solet! ;)
    Susanna: ja em diràs si t'agrada, ok?
    Albota: ja t'imagino! jajajajaja
    Iratxe: me alegro guapa! a ver si me animo y un dia hago una receta especial para tus niños, ok?
    P C: I cóm es diu la teva nena? A la próxima dedicatoria l'afegiré!
    Chelo: gracias guapa

    Petonets i moltes gràcies pels vostres comentaris.

    ResponSuprimeix
  13. aaaaaaaaaay, sí, por acá se llamaba "frutillita y sus amigas", yo tenía un juego de cartas de ella que cada vez que raspabas una de las cartas le salía perfume, jejeje

    ResponSuprimeix
  14. Però quina delícia! Estàs feta una artista... No vull que participis a "La recepta del 15", que ens deixes en ridícul... Haha!
    Un petonàs bonica! Muaaa*

    ResponSuprimeix
  15. Hola titi, gràcies per posar el meu nom, m'ha fet molta il·lusió. Tinc ganes de fer el repte de l'Annie.
    La propera recepta també et quedarà molt xula.;)
    Molts petonets.

    ResponSuprimeix
  16. Moltes gràcies Judith per aquesta dedicatòria. Saps que jo també jugo amb la Tarta de Fresa (Tarteta de Maduixa)? Mira si m'agrada que el meu nom Annie Vainilla ve d'una amiga d'ella, la que fa els pastissos. Que és rosseta i porta trenetes. Per això el vaig escollir.
    Ah!!! I moltes gràcies per fer-me propaganda del reptes.....
    Annie

    Ostres Judith!!! Ja sé que ho han dit totes però a mi també m'has emocionat. Realment ets algú molt especial. Vaja les dues germanetes ho sou. Moltissimes gràcies per les paraules i el fet de recolzar-nos en aquesta iniciativa. Ets un sol. Som afortunades d'haver-te trobat....
    Molts petonets
    Catieu

    ResponSuprimeix
  17. Hola. Soy Lucía, muchas gracias por dedicarme esta receta, me ha parecido muy bonita y apetitosa, me gusta mucho el chocolate.A ver cuando me enseñas a hacer fotos tan bonitas.
    Cuando era más pequeña también jugaba con muñequitas que me gustaban mucho. Por cierto, espero que a Boletet tambiém le guste la cocina y que la pueda dirfrutar tanto como yo.
    Muchos besitos!!!

    ResponSuprimeix
  18. Quins records!! jo la recordo molt, tot i que mai havia tingut aquesta nina... tenia barriguitas, mi pequeño pony, osos amorsos...etc, que no é spoc, jaja!! Això sí el meu color peferit de petita era el taronja i no se si m'agradaven les faldilles perquè la meva mare casi sempre em vestia amb pantalons de pana marrons o blaus i jerseis de senefes fets per la iaia.

    En fi, la tartaleta de fresa comestible, té molt bona pinta!! :)

    Molts petonets!! :)

    ResponSuprimeix
  19. que muñeca, yo tb. tenia las barriguitas. Me encantaban. Y esa tartaleta se ve muy rica. Bss.

    ResponSuprimeix
  20. aix jo també tenia una nina tarta de maduixa!! feia tant bona olor! De fet conservo un llibre també d'ella. El meu uniforme de petita era un vestit fucsia que m'encantava. Pots trobar la nina antiga a ebay si vols!
    El pastisset boníssim i la foto molt divertida.
    petons!

    ResponSuprimeix
  21. Quina entrada més xula!! Jo també me'n recordo d'aquesta nina!! Tot i que jo era més de barriguitas, pin&pon i "osos amorosos"...de fet, crec que vaig quedar marcada per això dels "ossos"...ara que ningú em sent (psss,psss) encara m'agrada dur calcetins amb dibuixets d'ossos (és clar, que ningú els veu!!) La foto xulíssima i el pastisset....mmmm...com m'agraden les maduixes, la meva debilitat...mira si m'agraden que duc un clauer amb una gran maduixa penjant!! Un petonàs, guapa!! Ho tens difícil demà poder superar això, eh??? ;XX

    ResponSuprimeix
  22. Recuero la muñeca "Tarta de Fresa" me encantaba su olor. Que recuerdos!!.
    Bessos

    ResponSuprimeix
  23. Que bonitas!!!

    A mi me encantaba una batita que mi madre me hizo para el cole cuando tenía 5 años, era a cuadros rojos, y ella le bordo tulipanes y girasoles, mis flores favoritos no queria quitarmelo para nada :D

    En casa no tengo crios...pero mi sobrino, desde pequeñito tenía su mandilito rojo, para cocinar galletas...es un crack en la cocina, claro ahora ya va por los 17, pero para mi es un pequeñin.


    Besiños y gracias por esta preciosa receta!!

    ResponSuprimeix
  24. Pues yo si que la recuerdo (soy del 74) y aunque no fui una superfan mi mamà -que era una costurera autodidacta- me hizo una de trapo que era i-gua-li-ta, le puso hasta el perfume porque recuerdo que olìa tanto!.
    Fui la envidia de mis amigas en la escuela por un tiempo, hasta que me hartè y se la cambiè a un compañero por unos cochecitos (me parecìan mucho màs interesantes).

    Por cierto, en Mèxico se llamaba Rosita Fresita. :)

    ResponSuprimeix
  25. Sole: como me ha gustado el nombre de Frutilla! ;)
    Marina: ni ho somiis! ja li estic donant voltes! ;)
    Aina: que guapa ets princess! T'estimo molt.
    Anie: ostres! no havia caigut amb el teu nom! jijijiji. ja veuràs qui éxit el teu repte!
    catieu: només faltaria! Teniu un bloc fantàstic guapes!
    Lucía: tu mami siempre habla de ti! Por cierto, después también fui fan de la Barbie! jijiji
    Alba: també era fan del Osos amorosos! jijiji, sobretot d'un de color groc amb un pastís a la panxa! jijiji
    Luisa: que recuerdos, eh? ;)
    Ana: ara el fucsia és un dels meus color preferits! ah! i no fa falta que vagi a Ebay, encara tinc la nina i la caseta al poble! ;P
    Paula: aix! si és que ja dic al principi que no sabía quin nino escollir, els que tu dius també els tenia i m'encantaven!!!!
    Nica: es bonito recordar esto!
    Mayte: a ver si tu sobrino se anima!!!
    Blo: si ya se ve que tenías gangre de artista! ;)

    Petonets a totes i gràcies pels vostres comentaris

    ResponSuprimeix
  26. Aquesta foto sí que és autèntica! M'encanta que aportis tanta imaginació als blocs de cuina!

    ResponSuprimeix
  27. Os3! Judith!!! en aquest post t'has superat!!!!.... quan l'he vist!!! ohhhhhhhh PRECIÓS!! PERFECTE!! GENIAL!!
    Mmmmm.. i boníssim!!!.. quins records!!!
    Petonets
    Neus

    ResponSuprimeix