>

dijous, 17 de febrer del 2011

Patates gratinades amb carn

A casa, les patates ens agraden de totes maneres. Crec que som capaços de fer-les de 1000 maneres -potser ara m’he passat-, però és que és un ingredient bàsic a la nostra cuina. M’agrada com a acompanyament de carn o de peix, per fer amanides, cremes... Té tanta versatilitat que si segueixo enumerant receptes no acabaria mai aquesta introducció. Ara feia molt de temps que no feia patates gratinades, així que vaig pensar que seria un bon sopar.
 
Personalment m’encanta cuinar al forn, mentre s’està fent el menjar tu pots estar fent altres coses. Tinc la sort que l’Yves és un bon “Marujo” i la feina de casa la compartim tots dos. Entre setmana, quan arribem a casa, l’única cosa que volem és jugar amb l’Àitor. Cada cop està més divertit i més juganer, així que volem gaudir d’ell al màxim. A més, hem tingut la sort que és un nen que a quarts de nou, com a molt tard, ja vol dormir. Així que aprofitem per endreçar i relaxar-nos una mica. Sempre tinc ganes de fer un bon sopar, però si estic una mica cansada preparo alguna cosa al forn i m’oblido d’estar pendent del foc. La recepta d’avui és molt senzilla, així que si us agrada la patata no us podreu resistir.


Ingredients per a 2 persones:

2 patates grans
100 g de carn picada de vedella
50 g de trompetes de la mort
100 ml de llet
1 c/s de Maicena
Popurri de pebres
5 espècies (canyella, anís, pebre, fonoll, clau)
50 g de formatge emmental ratllat
Sal
Oli d'oliva


Preparació:

Rentem les patates, les pelem i les posem al microones, en un plat amb una mica d'aigua, durant 6 o 7 miuts. A continuació tallem unes rodanxes d'uns 5 mm i les reservem.  Agafem la carn, la salpebrem, l'esparraquem i la saltegem durant un parell de minuts a una paella amb un bon raig d'oli d'oliva. Afegim les trompetes i ho cuinem durant 10 minuts més. Mentrestant podem anar fent la beixamel. Posem, en una cassola, la llet amb una mica de sal i un polsim de 5 espècies. Quan arrenqui el bull,  afegim, a poc a poc, la Maicena i no parem de remenar -per evitar que ens quedin grumolls- fins que estigui espesa .En una safata pel forn posem una capa de patata, una de carn i trompetes i ho repetim un parell de cops més. Posem la beixamel i, per últim, el formatge emmental ratllat; i ho deixem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 20-25 minuts.



28 comentaris:

  1. Vagi per avançat que el que explica la Jud sobre les patates és cert. És més, jo sóc "El monstre de les patates".
    A mi del forn m'encanten dues coses; a part dels menjars que hi surten, clar! La primera és l'olor, entrar a casa i sentir l'olor de forn cuinant... hmmmmm. I la segona és el gratinat, exquisit!
    Un plat boníssim!

    ResponElimina
  2. Les patates són un dels ingredients més versàtils a la cuina, oi? de 1000 maneres diferents, sense exagerar, je je je...
    I les receptes acabades al forn m'encanten, et permeten aprofitar el temps amb altres coses ;)

    ResponElimina
  3. Me l'apunto perquè a casa segur que els encanta! I es que aquesta foto va venir moltes ganes de menjar-les! Espero les 999 que falten! ja,ja,ja.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  4. A mi també m'encanten les patates i totes les receptes que la incorpora.Aquesta que ens presentes és fàcil i super bona!! Ptonàs guapa!

    ResponElimina
  5. Que bo!!! Jo també el faig però vaja, molt més soso. Ja la tinc guardada... Una altra de pendent.

    ResponElimina
  6. Que rico Judith! ese pastel de patatas y carne te puedo asegurar que no duraría ni un plis en casa. Se ve delicioso! :)

    ResponElimina
  7. M'agraden les patates, m'agrada el teu gratinat, m'agraden les estovalles individuals, m'agrada el que diu l'Yves (l'olor i el gratinat!! mmm!!)... m'agrada tot! Has vist què bona comentadora de bloc que sóc? jajaja

    Petonets reina!
    Sandra

    ResponElimina
  8. Qué cena más rica, con ese gratinado doradito ummm. A nosotros nos encantan las patatas, sobre todo a mí.
    Yo también tengo ese mantelito, lo compré en Londres.
    Besos

    ResponElimina
  9. Hola Judith desde hoy soy seguidora doblemente, no estaba segura y me he vuelto a hacer. Perdona si no te visito a menudo pero, que te voy a decir que no sepamos tod@s el tiempo es poco y cuando entro si no hay actualizaciones tuyas en ese momento igual se me pasa, intentaré visitarte mas porque encima cuando paso veo que me he perdido un montón de cosas muy atractivas, como estas patatas que te he copiado ya. Un beso y feliz fin de semana.

    ResponElimina
  10. Quin sopar més bo, Judith!
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Judith, a nosotros también nos gustan las patatas de cualquier manera.
    Así que te cojo tu receta para probarla porque con 2 niños en casa yo también necesito hacer al horno para que me tiempo a todo lo demás.
    Besos

    ResponElimina
  12. Judith un clasico con un toque distinto personal que me gusta y me apunto
    peto
    miquel

    ResponElimina
  13. M'agraden aquestes patates gratinades...m'emporto la recepta...estic amb tu q cuinar amb el forn et deixa temps per fer altres coses...

    Un petó,

    ResponElimina
  14. Hola,
    Me la puc apuntar porfi? Això de les espècies i les trompetes de la mort.. uf! Que bo deu estar!! Ah! i coincideixo, jo tot el que puc al forn. Així vaig que em vaig carregar el forn de tant utilitzar-lo, com la panificadora que ha durat només 8 mesos. Petonets guapa!

    ResponElimina
  15. Jo també sóc una addicta a les patates i a cuinar al forn. Però, males notícies, estic a dieta... Venen mals temps pel taller de cuina, jejeje ens haurem de dedicar a receptes d'amanides per una temporada!!

    ResponElimina
  16. Me encantan todos los platos que llevan setas y estas patatas tuyas son espectaculares.besos Esther

    ResponElimina
  17. Yves: visca les patates!!! ;)
    Gemma: crec que fem tantes coses que a vegades el forn ens dona un descans, oi?
    Ingrid: gràcies guapa!
    Catie: impossible que vosaltres feu una recepta sosa!!!! ;)
    Blo: gracias!!!
    Sandra: ets una gran comentarista!!! sempre em fas somriure! ja tens un punt més! jijijiji
    Pilar: esta vez no he sido tan chic! el mio lo compré al lado de casa!
    Morena: jajajaja, no te preocupes! es imposible visitar todos los blogs, y si no recuerdo mal eres seguidora desde los inicios!!! ;)
    Gemma: gràcies guapa
    Ana: ya me dirás si ha tenido éxito!
    Miquel: jijijiji! gràcies.
    Sonia: si és que avui en dia ho volem fer tot! ;)
    Eri: quin perill! no coneixia aquesta faceta teva! jijiji
    Albota: visca les amanides!!! sóc una fan incondicional! no pateixis...
    Esther: pues ya somos dos amantes de las setas!! ;)

    Petonets a tots i moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  18. Les trompetes de la mort segur que li donen un punt de gust molt interessant..... HO TASTAREM. peTONS

    ResponElimina
  19. Ay...si algo me gusta es la combinación que has hecho...con los ingredientes, la carne y las papas tan suavecitas, me parece un manjar y esa foto...lo borda todo.

    A mi también fascina cocinar en el horno, es relajante...y que bien compartir es lindo :D

    Me gusta leerte en catalán, me hace recordar mis tiempos por ahí y mis buenos amigos, que a tanto de escuchar a algunos, lo entiendo(no todo) eso si...no me atrevo a hablarlo porque me lio o mejor dicho lio a los demás :p!

    Un besiño :D

    ResponElimina
  20. Moni: ups! ara estic pensant quina será la següent!
    GG: li queda molt bé! però ja em direu la vostre opinió.
    Mayte: gracias guapa! Que alegría leer que leer en catalán te recuerda a tus amigos! me encanta!!!

    Petonets i gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  21. Quina pinta que té aquest gratinat de patates!!! T'entenc perfectament, naltres abans de fer tots els rituals (banyereta, bibe, etc) estem els 3 per terra jugant...I el Jan com l'Aitor a les 20h ja es mort de son!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  22. Hola guapa tu

    aquest tipus de plat a casa els torno boixos, soms 3 persones i en tinc que fer-ne al menys per 6...je,je

    segur que estava de 10,...només amb la pinta que té, hummm

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  23. Cuinar amb el forn, es molt comode... llastima a l'hora de netejar-lo...

    Una combinació, molt bona d'especies i les trompetes de la mort
    un petonet

    ResponElimina
  24. A casa també som "patateros totals"...així, que ja estic esperant les 999 receptes de patates que et falten!! Molt bona la recepta d'avui, potser la faci per dissabte, ja et contaré...Per cert, quan dius que t'atreviràs amb un pa o unes galetes?? Ja has demostrat l'èxit amb la pizza ara et falten les altres masses...si vols feim un repte "panarra": que la teva germana proposi un pa i el feim...va, va, no "te resistas", va, va, que l'olor de pa a casa al forn és..mmm!!...a més et sortirà un pa amb glamour! Un petó, guapetona. Paula

    ResponElimina
  25. Hola Judith!!

    Com m'agradaria tenir aquesta safata preparada per demà... amb aquest temps ja venen de gust els àpats d'hivern.

    Molts Muas!

    ResponElimina
  26. Eva: quina sort de nens que tenim!
    Susanna: gràcies guapa
    Neus: uix! es veritat, no recordava que s'ha de netejar! jijijiji
    Paula: ja em diràs si el fas, ok? un nou repte??? jajajajaja. Et prometo que faré un dia pa i un galetes, ok? accepto el repte! ;)
    Nuria: arribes tard, no en va quedar gens!

    petonets i gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  27. que rico te ha quedado y con esos ingredientes seguro que me gusta. Me anoto , para favorito. Bss.

    ResponElimina
  28. Uauuu!!! quina exquistés! i això de coure les patates al microones..: una passada!!! que desaprofitat que tinc el meu pobre micro...
    mglòria

    ResponElimina