>

dijous, 5 de maig de 2011

Plomes amb verdures i un toc picant

L'altre dia vàrem fer una visita a Capella13 -la casa dels meus sogres- per portar-li unes flors a la Loles. Ella és una amant de les flors i li encanta cuidar el seu jardí. Haig de dir que és una artista i que té molta sensibilitat. En una petita part del jardí, el Guy té el seu hortet. Cada cop que vaig a visitar-los el reviso i haig de confessar que no el cuida tant com deuria. Des d'aquí vull fer una crida per veure si la propera vegada que els visito m'emporto la sorpresa de veure l'hort sense cap herba! Serà molt difícil, però ho haig d'intentar. Tinc la teoria que ell deixa les herbes perquè sap que cada cop que hi vaig  m'agrada netejar-lo… Això sí, com a recompensa me'n porto unes quantes cosetes de l'hort. Aquest cop hi havien uns pebrotets molt macos que deien a crits que volien sortir al món de juju -com el rap, us en recordeu?- i clar, me'n vaig portar uns quants. Tenien tota la pinta de ser molt picants, però la sorpresa ha estat que són com els pebrots del Padrón "unos pican y otros no". El resultat ha estat una pasta lleugera amb un punt picant molt bo.


Ingredients per a 4 persones:

500 g de plomes
1 manat d'espàrrecs verds
250 g de xampinyons
Oli d'oliva verge
Sèsam torrat
2 bitxos
Pebre
Sal


Preparació:

Agafem les plomes i les posem a bullir fins que estiguin "al dente"; normalment calen uns 15 minuts per fer aquest tipus de pasta; en altre cas, seguiu les instruccions del fabricant. Mentrestant, al wok, posem un raig d'oli d'oliva. Quan estigui calent, afegim els espàrrecs -tallats a trossos-, els xampinyons -tallats a làmines- i els bitxos -tallats a tiretes- i ho saltegem durant 15 minuts a foc alt. Per emplatar posem una base de pasta, uns quants espàrrecs i xampinyons, i ho salpebrem, tirem un raig d'oli d'oliva i un polsim de sèsam. 

 

33 comentaris:

  1. Ai Judith, a veure si em convides a dinar, no? Que això no pot ser, em poses les dents llargues cada matí i no puc tastar res!! jijijiji
    Quina sort l'hortet del sogre! Nosaltres de moment aprofitarem el terrat per palntar unes tomaqueres i mongeteres, a veure que en surt! (per dir-te que estem fent compost orgànic i tot... ara! si se'm comença a omplir tot de bitxos ja et dic jo on anirà a parar!! jajaja)

    Petonets preciosa!!!!
    Sandra

    ResponSuprimeix
  2. Ummm un plat que m´agrada molt, ho faig alguna vegada, però lo del toc picant m´agrada!!!quina sort tenir un hortet aprop!!!petons

    ResponSuprimeix
  3. Ainn Judith... ¡esto es una verdadera delicia, qué plato rico has hecho, me encantan las verduras y con las semillas de sésamo, lo has bordado!. ¡RIQUÍSIMO!.

    ResponSuprimeix
  4. Com més m'agrada la pasta és amb verdures i si és una mica picant, encara millor.
    D'aquí poc ja t'ajudarà l'Àitor a treure les herbes.
    Molts petonets.

    ResponSuprimeix
  5. Que monos!!! A mi m'encanta això de fer pebrotets del padron quan venen amics a casa. Cada cop que se'n posen un a la boca jo em quedo mirant-los a veure quina expressió fan. Sempre endevino quin els ha tocat jeje....

    ResponSuprimeix
  6. La meva sogra té hortet, peró noia encara no he tingut la sort de tastar res!!!
    El plat m'encanta. Sobretot el toc del sésam és molt original.
    Petonets guapi!
    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponSuprimeix
  7. No sé si el traductor lo ha traducido bien pero plumas con verdura?? Que son plumas? o es que el google se ha vuelto loco? jaja

    Sea lo que sea, se ve muy bueno!

    Besos

    ResponSuprimeix
  8. Una bella ricetta con un piccante leggero , ciao

    ResponSuprimeix
  9. Que buena pinta tiene esta pasta, estoy seguro que igual de rica!
    bss

    ResponSuprimeix
  10. Ahora que sé lo que son plumas me gusta aún más tu plato jeje

    Muchas gracias por proponerme hacer la mermelada, acabo de conocer al blog memorias d'una cuinera y me encanta!

    Mira que no debería costarme leer el catalán porque se parece bastante al francés pero no me acostumbro...

    Besos!!

    ResponSuprimeix
  11. Aquesta plat és molt saludable. M´agradat aquesta combinació de verdures i pasta.

    ResponSuprimeix
  12. Hola preciosa,
    Deliciosa aquesta pasta.
    Petons

    ResponSuprimeix
  13. La pasta es que admet tot tipus d'ingredients, aquest toc picant ha de ser boníssim!

    un plat deliciós, m'encanta la pasata!

    Petonets

    ResponSuprimeix
  14. Judith, tenir un hort a casa és un regal. Els meus pares han viscut del camp i, tot i que porta molta feina, la terra és molt agraïda. Ara els pares ja són grans i em sembla que s'ha acabat, almenys els animals, encara que el pare es resisteix a abandonar-ho del tot. L'altra dia li varen robar de la barraca el motor del pou i em sembla que en vol anar a comprar un!
    Aquest plat té molt bona pinta. No acostumo a cuinar plats així, perqué els nens em diuen que m'ho mengi jo, i fer tants plats com barrets hi ha a taula no m'agrada gens. Aprofitaré de fer-lo algun dia que estigui sola.
    Una abraçada bonica, i gràcies pels comentari en el patís Sacher;-).

    ResponSuprimeix
  15. Juju!, que suerte tener huerto, o como en tu caso que tu suegro lo tenga!..yo apoyo tu llamamiento, pero aunque no lo consigas piensa en todas las delicias que salvaras y traeras al mundo de Juju para que nosotros las admiremos hechas comidita!
    Tu pasta es buena y ligera, como mas me gusta a mi!
    Mil besitos linda!

    ResponSuprimeix
  16. Niña, ya sabrás que a mi lo picante me fascina!!! Y esto te ha quedado con una pinta maravillosa, que colores y de sabor ni me imagino o me salto la pantalla y asalto tu cocina y tus delicias:D

    Un besiño enorme!!

    ResponSuprimeix
  17. UMA PRATO DELICIOSO SEM DÚVIDA.
    ADORO COMIDA FEITA NA WOK , FICA COM UM ÓTIMO SABOR.
    BJS

    ResponSuprimeix
  18. Hola Judith, gracias por visitarme y darme la oportunidad de conocerte. Con esto del blog, no solo voy a aprender cocina, sino un montón de idiomas!!. Bss

    ResponSuprimeix
  19. Eso, eso, queremos un huerto limpio de hierbas y llenito de frescas verduras jajaj
    Como amante de la pasta, me encanta tu plato. Además, la sorpresa del picante me gusta.
    Hasta el lunes cielo, que me voy de finde.
    Besos

    ResponSuprimeix
  20. Mmmmm!! m'encanten els pebrots del padron i no em molesta el punt picant!
    Guy cuida l'hortet, homeeeee!!!

    ResponSuprimeix
  21. Hola Judith!!, menuda pinta té aquesta recepta. A nosaltres també en encanta la pasta amb verdures.

    Un petonet

    ResponSuprimeix
  22. Quin luxe això de cuinar verduretes acabades de collir d'un hortet, oi? noslatres tenim un hort urbà i tot i tenir poques coses ens fa una il·lusió impressionant!!
    La pasta es veu boníssima però em sembla que t'has oblidat d eposar els pebrots,no? o us els vau menjar com entrant? potser sóc jo que m'he saltat algo!!

    Molts petonets bonica!! :)

    ResponSuprimeix
  23. Quina bona pinta!! M'encanta, jo això ho vull provar, Molts cops no menjo pasta perque no m'acaba de venir de gust salsa per a acompanyar-la, un dia d'aquests provaré de convinar-la amb verduretes sense salsa a veure si aconsegueixo no aburrir-la tan ràpidament.

    Petonets!!

    ResponSuprimeix
  24. molt bona aquesta combinacio i sana
    miquel

    ResponSuprimeix
  25. Molt bona combinació Judith! La propera t'acompanyo, trec unes quantes herbetes, que m'encanta fer-ho, i a veure si de pasa també em puc endur alguna coseta de l'hort.. Petonets

    ResponSuprimeix
  26. Que bó judith! quin plat que m'en menjaría ara (no, encara no he sopat!)

    ResponSuprimeix
  27. Molt bona recepta, per variar!!
    Quin luxe tenir un hortet!! Jo tenc un parell de cossiolets d'herbes aromàtiques a la terrassa (regal de la meva àvia), però he de confesar que no soc bona amb les plantes...o les mimo massa (o sigui massa aigua) o no les miro de cara (o sigui es moren).
    Bona proposta a memòries d'una cuinera, el meu capet ja dona voltes!
    Petons!!

    ResponSuprimeix
  28. La imatge ho diu tot. Té una pinta exquisita. Si cada vegada que li neteges l'hort et recompensa amb productes frescos, no li diguis res. Així podràs fer plats boníssims.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  29. UNA RECETA PICANTE Y AGRADABLE,SANA Y LIGERA,ME ENCANTÓ,CARIÑOS Y ABRAZOS.

    ResponSuprimeix
  30. M'encanta!! I venint de l'hortet dels sogres... encara millor. Quins records m'has fet venir al cap tan macos... gràcies!!
    L'adaptaré sense plomes, es veu deliciosa.
    Petonets guapa, i bon cap de setmana.

    ResponSuprimeix
  31. Sandra: no pateixis solet, tot arriba! jijijijiji
    Silvia: llàstimna que no doni tants fruits com voldria...
    Iratxe: me alegro guapa
    Moni: segur que sí, per si de cas el tenia ben aprop!!!
    Catieu: es que si et toca un de picant... jijijiji
    Esther: això és gravísssssssssssssssim!
    Valeri: es pasta, no te asustes
    Cristina: gràcies guapa
    Margot: sí, un bon àpat!
    Ribereña: m'encanta el picant!
    Gemma: no deixis que el teu pare abandoni l'hort!!! ;)
    Juana: gracias guapa, a ver si se anima con todos los comentarios! jijiji
    Mayte: a sí? te gusta el picante? jajajajajaja
    Sâo: e fantastico o wok!!!
    AH: gracias a tí! si quieres tienes el traductor a la derecha, o cualquier consulta me dices...
    Pilar: buen finde guapa! quiero una crónica detallada, ok?
    Jordi: home, hi han alguns que no es poden menjar!! jijiji
    Mª José: té molta versatilitat
    Alba: sí que hi són, però els he anomenat bitxos ;)
    Nee: no creguis que jo sóc massa fan, potser és perquè l'Yves en menjaria cada dia!!!
    Miquel: moltíssimes gràcies
    Eri: fet! i de pas et dono la farigola...
    Lucia: jo vaig sopar encara més tard! ;)
    Paula: l'Yves em diu assessina de plantes! jijiji, però crec que no té rao.
    Nyanyels: el problema és que no té mases cosetes... aiaiaiaiaia, s'ho haurà de guanyar!
    Rosita: gracias guapa
    Mónica: sense pasta igual de bona! ideal per tu
    Yves: a si? jijiji

    Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris

    ResponSuprimeix
  32. Realmente espectacular! me encanta.

    ResponSuprimeix