>

dimarts, 10 de maig de 2011

Humus

Molts cops la vida ens dóna l'oportunitat de conèixer gent molt interessant, gent que des del primer instant ja et transmet molta confiança. Pel tipus de feina que faig m'haig de relacionar amb molta gent, i no us negaré que sempre hi ha gent amb la que et sents més a gust que amb d'altra, encara que crec que això ho podem aplicar a tots els tipus de relacions. Doncs bé, la Sandra és de les persones del primer grup. Ens vàrem conèixer farà uns 3 o 4 anys i, per circumstancies diverses, els nostres camins laborals han pres rumbs ben diversos. Ella, igual que jo, ha passat alguns moments que mai hauria d'haver viscut, però la vida és així, hom no pot escollir i, per sort, la vida segueix i hem de saber valorar-la. Som afortunats de poder gaudir del dia a dia.

Ara fa uns dies que vaig rebre un e-mail seu on m'explicava que havia decidit començar una nova etapa. La seva vida està a punt de fer un gir de 360º. Un nou projecte que l'omplirà tant laboralment com personal, tot hi haver d'allunyar-se de persones molt i molt importants. Des d'aquí l'animo a seguir endavant amb aquest projecte; estic convençuda que el sabrà portar amb tota l'elegància i el saber-fer amb el que ella es caracteritza.

Ja fa molt temps que em va demanar si podia publicar la recepta de l'Humus. Una recepta molt senzilla, però no per això menys gustosa. Així que avui, Sandra, aquí tens la meva versió d'Humus que he fet especialment per a tu. Espero que gaudeixis molt de Panamà i que em facis una gran recerca de receptes. Des d'aquí t'envio tot el meu suport i la meva estima. Ets una persona molt valenta i estic convençuda que serà una gran experiència. I no pateixis per les distàncies, a vegades són més curtes del que un s'imagina...


Ingredients:

250 g de cigrons cuits
1/2 gra d'all
Oli d'oliva
Suc 1/2 llimona
Sal
Pebre vermell
Pebre
Tahini
Sèsam negre


Preparació:

En un bol posem els cigrons, un bon raig d'oli d'oliva, la dent d'all, el suc de la llimona i una mica de tahini -és una pasta de sèsam-. A continuació ho triturem tot, amb l'ajuda del minipímer, fins obtenir un puré molt fi. Ho salpebrem i, si es necessari, ho corregim d'oli. Ho deixem a la nevera durant 1 hora i, abans de servir, tirem un polsim de pebre vermell i una mica de llavors de sèsam negre.

 


46 comentaris:

  1. Me encanta tu versión de esta receta, la verdad es que me gusta mucho pero suelo hacerlo poquito. Pero lo que más me gusta es tu manera de contar las cosas, no se a que te dedicarás, pero.....da gusto leer lo que escribes.
    Un besazo

    ResponElimina
  2. Per casa encara no la he fet, però si que la he menjat en algún restaurant de confiança, no la tenía tampoc la recepta, m´en porto la teva, la pinta es fantàstica!!!petons.

    ResponElimina
  3. Si es diu Sandra no té més remei que ser una bona persona, jijijiji Des d'aquí li desitjo també molta sort en aquest nou projecte! :)

    I l'humus m'encanta, va ser una de les primeres receptes que vam publicar! Però sense tan glamour com el teu, què mono t'ha quedat!

    Petonets preciosa!
    Sandra

    ResponElimina
  4. Aquesta recepta ens encanta!!!!!!!! M'encanta la foto.
    Bona sort a la teva amiga.
    Petonets!

    ResponElimina
  5. Qué foto tan maravillosa...
    Lo probé en Egipto, en Marruecos, en Jordania... y en ningún sitio como en un restaurante de Madrid, ya ves qué cosa... ;-)
    Besinos

    ResponElimina
  6. Me encanta! Siempre he querido hacerlo en casa, pero se que seré la única en comerlo...a ver si ahora me animo...porque este tiene una pinta!
    Besitos!

    ResponElimina
  7. T'ha quedat molt mono :) es nota quan les coses estan fetes amb carinyo i il·lusió. Encara no n'he fet mai però aprofitaré la pròxima tanda de cigrons per fer-ne! M'ha agradat l'entrada, i tens molta raó en que les distàncies a vegades són més curtes del que ens pensem. Potser els amics de veritat no són els que tenim més a prop, potser existeixen els "amics grocs" dels quals parla l'Albert Espinosa, que per molt que estiguin lluny, són persones que t'han marcat i que saps que sempre hi seran. Que tinguis molt bon dia!! :)

    ResponElimina
  8. Una versión muy rica del hummus. Me gusta.
    Aunque sea para comerlo yo sola, ya que en casa no les gusta mucho, lo haré.
    Suerte para tu amiga en su nueva andadura.
    Besos

    ResponElimina
  9. Molta, molta sort a la Sandra!!! El hummus no l'he fet mai, peró ho vaig tastar i va agradar-me molt, així que m'agafo la recepta.
    Petonets,
    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponElimina
  10. A mi, que també treballo amb molta gent, em passa el mateix. I m'alegro que la Sandra sigui del primer grup perquè aquesta recepta m'anirà de conya!!

    ResponElimina
  11. No me gustan los garbanzos, pero el humus me encanta! No sé porque... es una cosa extraña jaja

    Preciosa tu foto, como siempre.

    besos

    ResponElimina
  12. El faig com tu, i li poso julivert o cilantre fresc picat per damunt ¿es una versió d'hummus? ¡jo em pensava que era així!
    A casa meva es un bàsic, en menjem molt sovint.
    La teva amiga s'ho passarà de meravella a Panamà, ja t'ho dic jo!!!

    ResponElimina
  13. No l´he provat mai...però crec que m´agradaria almenys amb la combinació d´ingredients que porta la recepta.

    ResponElimina
  14. ¡Qué rico! ¡Muy bueno, sí señor! Besos.

    ResponElimina
  15. No l'he tastat mai, però te una pinta excel·lent!
    Petons

    ResponElimina
  16. Yo lo hago exactamente igual, sólo cambiaría la foto. Yo sería incapaz de hacerla tan bonita :D
    Guardame un poquito niña, que me encanta.
    Suerte para Sandra y besazos para tí.

    ResponElimina
  17. Hola Judith!, ese sésamo negro me está guiñando un ojo. Te ha quedado delicioso!
    Un beso

    ResponElimina
  18. Me encanta esta receta, me la llevo y ahora mismo voy a mirar que es tahini y donde lo compro!!!
    Yo también le deseo todo lo mejor a tu amiga Sandra, dicen que los amigos de mis amigos son mis amigos ...... estoy totalmente de acuerdo contigo, creo que nos pasa a todos, que hay con personas que conectas a primera vista, o a primera leida, porque en los blogs también nos pasa ¿verdad? Yo solo conozco personalmente a una persona que haya conocido en la red, es mi amiga Haya, Carmen en su vida real, y confieso que me parecía maravillosa, y cuando la he conocido me lo ha parecido todavía mucho mas.
    Asi que estoy deseando tener la oportunidad de conoceros a todos los que me gustais tanto en vuestros blogs ....
    bsts. maite

    ResponElimina
  19. De hummus a cada casa hi ha una recepta!! Jo el faigseguint també la d'uns amics, no hi posen tahini, però si una mica d'oli de sesam i unes gotes d'aigua de roses.... La teva foto es molt maca (com sempre)
    petons gastronòmics

    ResponElimina
  20. mmm però quina bona pinta! I això que és un plat que mai m'ha dit gaire, però presentat així és imposible resistir-s'hi.
    Li desitjo moltíssima sort a la Sandra en el seu nou projecte, espero que li vagi molt i molt bé.

    Petonets!!

    ResponElimina
  21. A casa ens agrada molt l'hummus, és molt sa i queda molt be per qualsevol aperitiu.

    T'ha quedat fantàstic!!

    Petonets reina!

    ResponElimina
  22. Mira que conocia la receta, pero nunca me ha dado por probarla, y gracias a tu historia me han entrado ganas de probarla
    Un besito

    ResponElimina
  23. Una meraviglia in ogni pranzo o cena, ciao

    ResponElimina
  24. María: gracias guapa, ahora ya sabes que soy interiorista ;P
    Silvia: és molt senzill
    Sandra: perdona però no estic dacord!!! els teus plats són molt glamurosos
    Moni: us agrada? jajajajajajaaj ;)
    Isabel: a veces no hace falta irnos muy lejos!
    Rosilet: con estas cantidades no te sale mucho, y un par o 3 de días aguanta bien
    Bet: ja veuràs que et queda molt bé!
    Anna: muchas gracias guapa
    Esther: és una bona recepta per fer com aperitiu!
    Albota: aquesta setmana ja veus que les receptes són molt viatgeres! jijijiji
    Valerie: a mi me pasa lo mismo!
    Lucía: jo li he dit versió per si hi ha algú que el fa diferent! jijijiji
    Cristina: és molt suau, i no fa gust a cigrons!
    Rous: gracias guapa
    Elisabet: doncs a fer-lo ja!!! ;P
    Pilar: pues no estoy deacuerdo!!! tus fotos quedan bien!!!!!! ;)
    Chelo: jijijiji. Que pillo el sésamo
    Mayte: si quieres puedes poner semillas de sésamo y las trituras. El resultado es el mismo (o almenos a mi me lo parece)
    GG: aigua de roses? ho haurem de tastar
    Nee: jijiji, ideal per fer un soparet amb barbacoa a la terrassa!!! ;P
    Ribereña: gràcies bonica
    Laura: ya me dirás si te gusta
    Stefania: grazie mille

    Molts petonets i gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  25. Mira el humus es una receta que siempre me intriga y que nunca he hecho,asi que mejor forma de empezar a probarlo que siguiendo tu version,tiene muy buena pinta.
    Que suerte tiene tu amiga de tenerte ahi,la amistad es capaz de aguantar kilometros,por lo menos a mi me pasa.Un besote,Esther

    ResponElimina
  26. tiene una pinta estupenda este humus y con ingredientes que yo nunca utilice en esta receta , pues me lo anoto. Bss

    ResponElimina
  27. Hola bonica. M'has emocionat amb les teves paraules i la teva tendressa.
    Gràcies a tots pels vostres comentaris tan emotius. Ben segur que tot anirà bé.
    Judith dono gràcies perque un dia els nostres camins es van creuar. I tens raó, les distàncies de vegades son curtes. Ben aviat tindràs notícies meves i continuaré fent les teves receptes.

    ResponElimina
  28. soy una obsesa del hummus...me apasiona!

    ResponElimina
  29. Fa temps que vull fer humus, aquesta recepta teva m'agrada molt. Espero que el fet de no posar-hi un gra d'all la faci canviar cap a pitxor. És que l'all cru...

    ResponElimina
  30. El hummus es una de las pasiones que tengo y que hago cuando viene alguien a casa. A todos les encanta y no dejan nada. Te ha quedado preciosa la foto. Un beso guapa.

    ResponElimina
  31. me encatna el humus! es muy delicioso! y las fotos te han quedado estupendas, muchos cariños linda

    ResponElimina
  32. Por la foto que presentas tiene que estar divino.
    besos

    ResponElimina
  33. Un clásico delicioso, las fotos topísimas!!! y tu encantadora forma de escribir hacen que tu blog sea perfecto.
    Bss
    tita

    ResponElimina
  34. Judith es extraordinario y que foto tan preciosa
    Bsos

    ResponElimina
  35. Hola! Acabo d'aterrar al teu blog cridada per el nom del bloc... jajajajaja... i es que a la meva filla li dic ju!!! ;-)
    M'ha encantat trobar-te, tens un bloc meravellos! Aixi que ja em quedo com a seguidora...
    Aquesta recepta es bonissima!!! M'encanta l'hummus... iaquest sesam negre... mmmmmm....
    La foto es preciosa!
    Un petonas
    Sònia

    ResponElimina
  36. M'ha agradat molt la història d'avui. Segur que a la teva amiga li anirà molt bé.
    Tens tota la raó, a vegades la vida ens dona algu cop dur, duríssim, però s'ha d'anar cap endavant. Potser aquestes "experiències dolentes" ens ajuden d'alguna manera a valorar el que tenim i a gaudir del dia a dia...Uii, què filosòfica que m'he posat...au, anem a l'humus...
    Quin humus més xuloo!! Ja sé que soc repetitiva, però qui havia dit que els cigrons no podien ser glamourosos!! ;DDD

    ResponElimina
  37. Molta sort a la Sandra! M'encana l'humus i amb aquesta foto m'han agafat unes ganes de fer-ne.... Petonets

    ResponElimina
  38. La veritat és que aquesta recepta m'encanta i fa molt que no la vaig, ara que ve l'estiu i els sopars improvisats va perfecte amb uns bastonets de pastanaga.

    Petonets

    ResponElimina
  39. Me encanta, muy buena tu receta de hummus!
    bss

    ResponElimina
  40. Nunca lo he probado, y mira que le tengo ganas! A ver si me animo con tu receta!

    Un besote enorme!

    ResponElimina
  41. Hola guapa, el probaré pq fa poc vaig fer una recepta que em van passar i no em va agradar. Molt bona pinta i la foto preciosa.

    Un petonet

    ResponElimina
  42. me gusta el humus y este tuyo de hoy esta genial igual que la foto,Entrañable post.
    peto
    miquel

    ResponElimina
  43. Me encanta el humus.....sencillo pero delicioso!!.....y supongo google traduce bien....porque me encanta como escribes!!........Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  44. Esther: es tipo paté. Con un sabor muy suave.
    Luisa: jijiji, ya me contarás
    Sandra: al final ha valgut la pena esperar l'humus, no????? petonets bonica i molta sort!
    Antonia: pues ahora te mando un poco
    PC: cap problema. No li posis all
    Anna: ideal para aperitivos
    Fran: gracias guapa
    Dadá: al menos lo intento!!! ;)
    Tita: muchas gracias. Vas a conseguir que me ponga roja
    María: muchas gracias niña
    Sònia: benvinguda al bloc!
    Paula: gràcies bonica. ës cert que a vegades les males experiències ens ajuden a valorar el que tenim, però millor no viure-les...
    Eri: doncs té fàcil sol·lució
    Artemisa's: segur que quedes molt bé!
    FC: gracias guapa
    CC: es súper sencillo. Ya no tienes excusa
    Mª Jose: espero que aquest cop t'agradi! i sinó m'ho dius!!!
    Miquel: moltíssimes gràcies per les teves paraules
    Marcela: muchas gracias!!! (google en español es bastante fiable ;P)

    Petonets i molts gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  45. quina bona pinta té aquest hummus. I mira que és bo i fàcil de fer...i de menjar!! espectacular!! un peto ;)

    ResponElimina
  46. qué rico está el humus, verdad?

    ResponElimina