>

dimecres, 4 de maig de 2011

Conill aromatitzat amb herbes i mel

Crec que ja us he comentat en alguna ocasió que sóc una cuinera que no puc cuinar animals sencers. Sempre els compro tallats en peces, a excepció del peix. A diferència de la Julia Child, sóc incapaç d'esquarterar res. De fet, si veig un animaló sencer a taula no puc ni fer un mos. Pot semblar estrany, però és així. El conill és una de les carns menys grasses que existeix, i personalment, m'agrada pel seu sabor suau. De petita recordo que, sempre que anàvem a un restaurant amb tota la família, la meva iaia i jo ens demanàvem conill a la brasa. Al Bolet no en cuino massa, de fet cuino poca carn, ja ho sabeu, però de tant en tant en compro i m'agrada molt cuinar-lo al forn amb mel. Aquest cop l'he acompanyat d'una salsa molt fina que li dóna un sabor encara més fi. Espero que us agradi.


Ingredients per a 4 persones:

1 conill tallat a trossos
50 g de cebes franceses
250 g de xampinyons
250 ml de brou de pollastre
1/2 got de vi blanc sec
2 c/s de Maizena
50 g d'ametlla picada
4 grans d'all
Oli d'oliva
Mel
Farigola
Romaní
Sal
Popurri de 5 pebres


Preparació:

En una paella, amb una mica d'oli, rossegem els trossos per tots els costats. Quan els tinguem els posem en una safata per anar al forn i afegim el brou de pollastre, la farigola, el romaní, les cebes pelades i les dents d'all. Ho cuinem durant 30 minuts, girant els trossos de tant en tant, a una temperatura de 180º. Un cop hagi transcorregut aquest temps, traiem la safata del forn, separem els trossos de conill i les cebes i les reservem. Colem el líquid restant i el posem en una cassola. Afegim el vi i posem els xampinyons sencers. Ho posem a foc mig i ho deixem durant 10 minuts. Mentrestant posem el conill a la safata del forn, el pintem amb mel, tirem ametlla picada per sobre i ho posem a gratinar de 5 a 10 minuts. Per fer la salsa, retirem els xampinyons i els posem al forn amb el conill, afegim la Maizena. Remenem amb l'ajuda d'unes tiges -per evitar la formació de grumolls- fins obtenir una salsa espesa. Un cop obtinguem la textura desitjada la passem pel colador. Per servir es pot emplatar el conill amb la salsa o servir-ho per separat.



40 comentaris:

  1. M'encanta el conill, encara que tinc amagadet algun record traumàtic de petitona (típic conillet que et regalen per fer la gràcia...).
    Amb aquesta salseta tan boníssima que has preparat no l'he tastat mai, però així que pugui, cau.
    Petonets guapa!!!

    ResponSuprimeix
  2. Bon dia bonica!!

    Jo no tinc masses manies, encara que de moment no escuarterat cap animaló... però mai se sap!! jajaja (al Xavi li agafa algo si llegeix això!!)

    De conill no n'he cuinat mai, sempre menjo el que fa ma mare amb bolets, boníssim! Aquest així amb mel m'agrada molt i molt!

    Petonets!
    Sandra

    ResponSuprimeix
  3. Judith, te ha quedado un conejo de lujo.
    Me gusta mucho. Creo que ya se lo que vamos a comer mañana.
    Besos

    ResponSuprimeix
  4. Oooooh! Si quasi puc notar l´olor de les herbes... Ha d´estar boníssim!
    Mira que a mi el conill no em crida l´atenció però quan la meva mare m´ho feia en salsa no quedava res al plat.
    M´apunto aquesta recepta.
    Petonets maca

    ResponSuprimeix
  5. Pues vaya problema con los dichosos bichos!!. Menos mal que ahora en las carnicerías si nos descuidamos nos descuartizan hasta a nosotras :D
    No me gusta el conejo, me da repelús, pero me parece ideal para hacerla con pollo, si tú me lo permites, por supuesto ;)
    Acompañaría bien un arroz. A las dos me ve estupendamente.
    Besos cielo.

    ResponSuprimeix
  6. Aix nena, no cal que et digui res!
    Això dels animalons: les gambes te les menges, no? ja,ja,ja.
    Segur que estava boníssim, mira que t'ha quedat maco.
    Molts petonets.

    ResponSuprimeix
  7. Jo abans no comprava mai conill, però al mercat en tenen un d'ecològic (gens car) que està de muerte!! i com que és saníssim ara en compro de tant en tant. Però sempre el faig al forn però a la graella. Aquesta recepta teva s'haurà de tastar!!

    ResponSuprimeix
  8. M'encanta la carn, i quan la fas amb mel... queda tan cruixent per fora, tan melosa pe dins... hmm!!!

    ResponSuprimeix
  9. Hola Judith, para mi una de las mejores carnes, tengo una receta muy parecida y si que está buenísimo, a mi sin embargo me gusta comprarlo entero y prepararlo yo, es que tengo algo de alma de carnicera, jaja
    Un beso

    ResponSuprimeix
  10. uy qué ricoooo. A mí también me gusta mucho el conejo. Así preparado nunca lo he probado.

    ResponSuprimeix
  11. ¡Qué plato y qué presentación! Nos gusta mucho el conejo y este tiene unos ingredientes fantásticos. Besos.

    ResponSuprimeix
  12. A casa ens encanta el conill de totes formes... si ja ha de ser bó amb les herbes, amb el toc de mel, genial!

    ResponSuprimeix
  13. A mi el conill m'encanta, precisament ahir vaig penjar-ne ujna receptam i aquest té un aspecte magnífic!!!!


    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  14. Quina delicia Judith,m'encanta el conill i crec que la olor de les herbes aromàtiques arriban fins aquí¡¡¡possar-li romaní al conill m'encanta li diu molt ara que les ametlles,quina combinació més bona.
    Te volia dir que a mi ma assa com a tu no poc amb els animals sencers,el meu marit amb te al hortal i sempre ma els portà ja a trossos.
    Bon día guapíssima i m'empota aquesta delicia de recepta.
    Molts petonets.

    ResponSuprimeix
  15. A mí m'agrada, peró a casa no hi ha forma. Avui i deia al Manel. La recepta que has fet m'encanta. Suposo que ho hauré de fer per a mí soleta.
    Petonets,
    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponSuprimeix
  16. a mi me encanta el conejo, pero si puedo que me corten la carnicera y asi trabajo menos je,je Buena receta
    peto
    miquel

    ResponSuprimeix
  17. A casa el conill no agrada gaire, pero crec q prepararé aquesta recepta, pq tot el conjunt m'agrada molt!

    petons,

    ResponSuprimeix
  18. És veritat que la carn de conill és de les que fem menys... i així guisat amb mel i herbes ha de quedar molt aromàtic i amb una salseta deliciosa.

    ResponSuprimeix
  19. Te ha quedado muy bueno con esa salsita tan rica.... y con ése toque de miel!
    Bicos

    ResponSuprimeix
  20. Me pasa lo mismo! Nada que tenga ojos, no puedo , es más fuerte que yo. Por suerte el pollo viene sin cabeza, que sino...
    Conejo nunca probé , tiene una re-pintaza
    Cariños

    ResponSuprimeix
  21. Mónica: a la meva germana li va passar amb uns pollets!
    Sandra: ja li pots dir a la mama que la propera vegadi m'ha de convidar!
    Ana: ya me darás tu opinión
    Muxu: és una salseta molt fina, lliga molt bé
    Pilar: ningún problema, estoy segura que con pollo quedará igual!
    Moni: jajajajaja, pobretes gambes!
    Alba: aquest està fet al forn, però passat 1er per la paella.
    Yves: a tu t'agrada tot!!! ;P
    Chelo: pues la próxima vez te aviso y me lo preparas tu! ;P
    Martu: anímate. Es muy fácil
    Rous: gracias guapa
    Anniki: combinen molt bé
    Dolça: bona recepta!
    Agüe: sort del teu marit!
    Esther: pots fer-la amb pollastre.
    Miquel: molt millor! que ja tenim prou feina
    Sonia: et dic el mateix que a la Pilar i a l'Esther, ho pots fer amb pollastre.
    Gemma: de fet jo cuino poquíssima carn, pobre Yves!
    Pili: gracias guapa
    Erika; es que da una penita...

    Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris

    ResponSuprimeix
  22. A mi el conill i el pollatre són les carns que més m'agraden. A casa la meva mare de petita em feia conill amb samfaina, quins records!!
    Aquesta versió amb mel i herbetes ha de ser deliciosa!!
    i jo tampoc sóc capaç de cuinar cap animal sencer...aix!!

    Molts petonets bonicaaaa!!:)

    ResponSuprimeix
  23. Judith una delicia y una salsa espectacular, a mi también me encantan las salsas con miel.
    Un beso

    ResponSuprimeix
  24. Otra maravillosa receta mezclando dulce y salado, es que me flipa jaja

    Muchos besos

    ResponSuprimeix
  25. Qué rico, tiene una pinta deliciosa!

    ResponSuprimeix
  26. Jo despues dicen que el catalan es facil!!
    Estaba leyendo tu receta en el movil que no traduce y hasta que no vi la foto no sabia que habias preparado mi niña,pero despues ya vi que era un guiso estupendo de conejo,ademas es una de las carnes habituales en casa pues al peque le gusta bastante .Te ha quedado fantastico.Un besiño

    ResponSuprimeix
  27. Una magnífica recepta i amb un deliciós contrast de gustos.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  28. Con lo que me gusta el conejo, esta me la apunto
    Ummm se me hace la boca agua

    ResponSuprimeix
  29. Jo també compro poc i m´grada molt!!1sempre el faig a la graella o forn, hauré de probar aquesta delicia!!!petons

    ResponSuprimeix
  30. Ui si això ho veu l'Alex... lo de que aquí es cuini conill no li entra al cap, per ell és un animal totalment domèstic, cada cop que en veu a una carta li agafa un trauma. Jo, sóc incapaç de menjar-ne perquè de petita vaig tenir un conill a casa de mascota, però entenc que hi hagi persones que el trobin bo. La veritat és que el plat té molt bona pinta, segur que estava ben bo.

    Petonets!!

    ResponSuprimeix
  31. M'agrada molt també la carn de conill, de fet la meva àvia en fa expressament molts diumenges perquè després me'n emporti cap a barcelona! (si si, a part de la mare, també em dóna menjar l'àvia, sort que no se m'acaba la gana ;)) Com que el fa rostit i li queda un suquet molt bo, moltes vegades l'aprofito per fer-ne un arròs que al final queda bonissim! Si me'l cuino jo, li demano que me'l doni tallat (els conills els cria ella) i ben polit, i me'l faig ràpid "a l'ajillo". Fet al forn no l'he tastat mai, però deu ser deliciós! ja li comentaré, i així variem una miqueta :) petons

    ResponSuprimeix
  32. La verdad es que nunca he probado el conejo pero este tiene una pinta magnífica...tendré que hacerlo. Un beso

    ResponSuprimeix
  33. Hola!!
    A la meva mare no li agrada el conill (no sé perquè) i mai en feia; per tant, gairebé no n'he menjat mai...i la veritat és que em fa pena menjar-me un conillet...però sí m'ho presentes així m'ho menjaria segur!! La salseta ha de ser ben bona!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  34. que me ha gustado, que pinta mas rica tiene!
    me alegra conocer tu blog!

    besitos!

    ResponSuprimeix
  35. m`encanta el conill!! quina salsa mes bona!!!. petons

    ResponSuprimeix
  36. Fa moltíssims anys que no menjo conill, de petita recordo que en menjava i que m'agradava. Jo també menjo molt poca carn però estic segura que aquest conill devia ser molt bo.

    ResponSuprimeix
  37. Te aseguro Judith que conozco poca gente que le guste el conejo.
    Siempre que digo que me gusta tengo que escuchar a unos y otras que si es soso, bla bla bla.

    Me has recordado que hace tiempo que no lo hago y tu receta me viene de perlas así lo varío. Ese punto de miel, me rechifla.

    Eres total con lo de que no puedes ver los animales enteros, me has hecho reír.

    un besazo, guapísima

    (lindísimo el estilismo)

    ResponSuprimeix
  38. :)) Ahir vaig menjar també conill, pero amb all i oli... a mi m'agrada.
    I cuinant amb mel i les cebes franceses ha d'estar bonissim
    petonets

    ResponSuprimeix
  39. Hola,
    A mi m'agrada molt, però com a casa no els hi agrada, m'he de conformar en menjar-ne quan vaig a restaurants, així que la propera vegada em guardes un tuper, que passo a buscar-ho!! Petonets

    ResponSuprimeix
  40. A mi m'agrada tot, però a casa no solem comprar massa vegades conill, crec que només en menge en la paella, alguna vegada guisat amb bolets i en gaspatxo manxec. M'ha agradat molt la teua recepta amb el toc de mel, crec que tindrà un sabor boníssim. Besets.

    ResponSuprimeix