>

divendres, 30 de setembre de 2011

Petit Suisse

Quants Petit Suisse us donaven quan éreu petits? A mi me'n donaven dos, encara que crec que no em va servir massa, perquè la meva alçada no és per tirar cohets.

Quan les noies de Film & food ens van proposar, per aquest mes, cuinar una recepta que ens fes viatjar en el passat i recordar el menjar que més ens agradava de petits... ho vaig tenir difícil. Així com amb la roba recordo perfectament que el meu conjunt preferit era una camisa i una faldilla a quadrets de colors blaus i groc i un xandall de la Kitty -que teníem igual la Moni i jo-, amb el menjar m'ha costat decidir-me, i no ha estat per no recordar-ho, sinó que es que m'agradaven moltes coses: l'arròs amb llet de la iaia, els macarrons de la mama, les farinetes de la padrina… i un munt de plats que us podria enumerar ara mateix. Però voleu saber quin era el plat que més m'agradava en realitat? El fetge amb tomàquet i ceba. Quan la meva mare el feia per dinar jo era feliç, i en canvi ara no el puc ni veure. M'hauré tornat més exquisida? Doncs no ho sé, però la realitat és que no puc veure ni el fetge, ni els ronyons ni tots els derivats d'aquest tipus de menjar.

Al final m'he decantat per l'opció de fer Petit Suisse -actualment Danoninos-. Més o menys tenia clara la recepta, però per si de cas en vaig comprar per veure els ingredients que portaven: formatge cremós -m'he decantat pel mascarpone, encara que si preferiu Quark o similar també us quedarà bé-, concentrat de maduixa, sucre, llet, nata -he optat per eliminar-la-, aromes i conservants. El resultat del meu experiment és molt satisfactori -li podeu preguntar al Boletet! Si fos per ell encara n'estaria menjant- I, tot i que no és 100% igual, s'assembla molt al original, ho podeu comprovar vosaltres mateixos! Espero que us agradi.

Molt bon cap de setmana a tots! Ens veiem la setmana que ve, que serà molt especial...


Ingredients per a 4 uts.:

300 g de mascarpone
2 c/s de melmelada de maduixes
3 c/p de sucre
1 c/c d'aroma de vainilla
50 ml de llet descremada
Colorant vermell alimentari



Preparació:

En un bol afegim el mascarpone i la llet i ho anem incorporant a poc a poc -millor si ho fem manualment, ja que aconseguirem que quedi més cremós-. A continuació afegim dues cullerades soperes de melmelada de maduixa, 3 cullerades de postres de sucre i una cullera de cafè d'aroma de vainilla. Ho seguim incorporant a poc a poc fins obtenir una mescla cremosa. Per acabar afegim unes gotes de colorant alimentari de color vermell. Ho posem en uns gotets i els deixem a la nevera durant un parell d'hores perquè acabi de quallar.



64 comentaris:

  1. Nena, m'alegroq eu t'hagi tornat una mica exquisida... perquè jo el fetge que em feien de petita l'odiava!! jajajaja
    I aquests petit suisse... segur que milloren l'original!! (que a mi mai m'ha entusiasmat!) i aquests me'ls menjaria ara mateix!!
    Petonets preciosa!
    Sandra

    ResponElimina
  2. Menos mal que te has decidido por los petit suisse, si llegas a hacer el higado hubiera tenía que leer el post con los ojos cerrados ;P
    Me encanta tu experimento! seguro que está mucho mejor que los comerciales!!!
    Besitos

    ResponElimina
  3. esto me lo anoto, que me encanta también los petis. Y este seguro que es mas sano. Bss

    ResponElimina
  4. A mí el petit no me gusta, era mi hermana la monstruita de los petit, se los comía de 4 en 4, pero dónde van a parar los caseros... mil veces mejores ;)

    ResponElimina
  5. M¨agrada la teva recepta.Crec que has fet un bon treball de camp amb la recepta. El teu petit suisse, sens dubte, més saludable que el del super.

    ResponElimina
  6. Judith; Les receptes de casa, són autèntiques i molt millors, aquesta que has preparat tú, té un resultat d'alló tant i tant interessant i de ben segur, una al.legría per el paladar.
    Que vagi de gust Judith¡¡ :-D ;-D

    ResponElimina
  7. Ondia!!! a mi tb m'encantaven de petitaaa, em podia menjar el pack de 6 sencer!! Mai els he fet casolans, me la guardo :)

    Petooons!

    ResponElimina
  8. Yo lo que hacía era clavarles un palillo y congelarlos, y luego me los comía como un helado! Me gustan estas recetas comerciales adaptadas, seguro que te han quedado muy ricos! Bss

    ResponElimina
  9. Jo també, de petita em menjava el fetge sense cap problema i ara no m'agrada.

    Els petit-suisse em tornaven boja! Amb la meva germana ens barallavem per menjar el petit-suisse amb la foto de la nena. Mira que erem bledes!

    ResponElimina
  10. Dona, que tampoc ets un tap!!!!!!!!!
    Recordo perfectament la teva faldilla i com t'agradava. També recordo com t'odiava quan demanaves el fetge, sabies que no el podia suportar, mala germana!
    En queden? Quin munt de plats exquisits m'esperen!!!!!!!!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  11. T'agradava el fetge amb ceba? Jo no el suportava :(
    M'apunto aquesta recepta, jo n'he fet algun amb gelatina, però aquesta teva m'agrada més ;)

    ResponElimina
  12. M'agrada molt aquesta recepta! la penso fer aviadet, i la presentació t'ha quedat esplèndia. A mi de petit suisse me'n donaven dos perquè sinó la nena volia fer-ne 4, per tant s'havien de controlar amb mi, era una llima jo! jejej
    Ptons!!

    ResponElimina
  13. Ja, ja! Jo de petita me'n vaig fer uns tips també de fetge amb ceba i tomàquet. Era, a diferència d'ara, un petardo per menjar i això semblava que ens feia grans! Ara els menuts (ronyons, cervells...) me'ls miro de lluny, no m'agraden. Els petits suisse, però, ja no són tan de la meva època, ni m'entusismen gaire, però aquests teus han d'estar de mort!! Molts petonets!!

    ResponElimina
  14. He de trobar la manera de fer-los de platan. no perdonaré mai al sr dadnone que els hagin deixat de fer...
    A mi tbe m'encantava el fetge amb tomata de petita, ara em fa més aviat yuyu...
    ah! i també me'n donaven dos, però he quedat tap de bassa!!

    petonets

    ResponElimina
  15. Aquests els hem de tastar. M'emporto la recepta.
    Bon cap de setmana guapa.

    ResponElimina
  16. Está claro que le niño es listo :D tienen un aspecto buenísimo.
    Yo cuando había hígado lloraba a lágrima viva, todavía me lo recuerda mi madre. Lo odiaba entonces y ahora.
    Besos reina

    ResponElimina
  17. A mi de chica también me encantaba el hígado con cebolla!
    Es llamativo, nosotros le llamamos petit suisse a un queso que ya viene con ese nombre, no conocía esta preparación , me parece exquisita y bien sencilla de realizar. Me llevo la propuesta.
    Cariños

    ResponElimina
  18. Doncs a mi m'encantava i encara m'encanta el fetge!! El petit suisse, sensacional!
    Petons!

    ResponElimina
  19. Ohhh Judith! potser era la segona cosa que menjava més de petita! m'encantava posar-lo entre dues galetes maria i cruspirme'l!! m'encanta!!! la provaré la recepta!
    Un petonàs bonica i moltes gràcies per participar de nou!!

    ResponElimina
  20. Qué ricos, yo no los comía de pequeña porque no los había pero si recuerdo cuando salieron al mercado. Entonces me poníamorada, pero yano era tan pequeña. Y si esos están ricos imagino cómo deben de estar estos que has preparado caseros. Para empezar y no parar. ¡Seguro!

    ResponElimina
  21. Judith!! Gracies, gracies i mil gracies!!! Els bessons estaran encantats!!! Aquesta versio m'encanta... ara ja podre fer petits suisse a casa!!!! ^_______^
    Un petonas i bon cap de setmana!
    Sònia

    ResponElimina
  22. MMMM m'encanta el petit suisse!! :D :D Quina nostàlgia que m'has fet venir.. jaja i què millor que fet a casa?? A veure si el faig, gràcies per la recepta! :D

    Petonets!

    ResponElimina
  23. Bonicaaaa!!
    De debò t'agradava el fetge? pensava que no podia existir ningú a qui li agradés, jajajaj!!
    Però els petit suisse sí m'agradaven. Em costaven d'empassar però m'encantaven. En feia polos i tot!

    A mi no se quants me'n donaven, però se que em donaven pastanaga per la vista després de la frase: has vist algun conill amb ulleres?? (no, però tampoc torugues, peixos...) i sóc miop!!

    Molts petonets guapíssima i moltíssimes gràcies per participar!! :)

    P.D.: aix, a veure què ens prepares per la setmana que ve!!

    ResponElimina
  24. Que delicioso ha de ser!....y que maravillosa foto....con razon te trae recuerdos....Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  25. a mi els petit suisse no m'han agradat mai, pero aquests seus segur q si!

    a mi m'agradava molt el fetge amb ceba...tomaquet ma mare no m'hi posava...

    ResponElimina
  26. Pues yo conocí los petit suisse de grande...cuando vine a estudiar a Barcelona...y desde ahi ya me hice fan! EN casa no los compro porque al peque como que no le gustan y yo me los comería todos...aunque no se si pueda resistirme a preparar estos caseritos, aunque sea un poquito, para mi solita!
    Gracias por la receta!

    ResponElimina
  27. OOHHHH que idea tan genial estos petit suisse caseros, son monísimos y deben estar riquísimos!!! que tengas un buen fin de semana, muchos besos

    ResponElimina
  28. Pues qué ricos tienen que estar!. gracias por la receta, seguro que mi hijo estará encantado de que se los haga.Un besito!

    ResponElimina
  29. Ja pot anar tancant la fàbrica dels Petit Suisse!!
    Però, nena, què has fet?? Ja veig a totes les mares i no mares fent petit suisse per als nens de la casa, pobrets el de Danone!!!!
    Vols dir que surten bons?? N'hi faré al nen gran de la casa.
    Amb el fetge no he pogut mai, però els ronyons...ummm...com m'agradaven, ara em fa repelús veure'ls!!
    Petons, a veure quan tornam a parlar!! Jajajajajajajaja!!
    Ah, i el Boletet molt bé. Ja ho dic jo això és un nen exquisit gourmet!!

    ResponElimina
  30. Judith, el meu plat preferit es el fetge amb all i julivert...ohhh que bo
    I els petits encara menjo pq no he crecut encara em falta un xic...jajaj pero ja no poden ser de maduixa...
    Petons
    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  31. No conocía la receta, se me hace agua la boca al verlos. Se ven deliciosos!
    Cariños, que tengan un muy buen fin de semana.

    ResponElimina
  32. Jo als nens els hi donava dos!!!! bona recepta que em porta records!!!!petons i bon cds.

    ResponElimina
  33. Bueno Judith, me quito el sombrero con esta pedazo de receta, a mí si que me gustan los petit suisse y por nada me pierdo en hacerla, besos.

    ResponElimina
  34. Que ricos!!! Y unas fotos preciosas!!! Besinos.

    ResponElimina
  35. A mi també m'agradaven molt els petit suisse, i mels menjava de dos en dos, però també m'he quedat petiteta jejejj
    La teva recepta favulosa, t'ha quedat molt bé.
    Petons

    ResponElimina
  36. Que receta tan rica, esto tengo que probarlo :)
    Besos

    ResponElimina
  37. Hola Judith,
    El petit suiisse m'agrada molt, pero quan jo era petita no existia... es que jo ja tinc una edat!!!
    Ainss el fetge... l'odiava!!!. Saps que vaig fer? Un dia quan anava cap al cole, vaig parar a la carniceria, vaig entrar, vaig anar radera del taulell i a cau d'orella, perquè em feia vergonya que em sentissin les persones que esperaven,li vaig dir a la carnicera:
    -Senyora Agustina, no le venda nunca más hígado a mi madre. A cambio, le pediré cada año a los Reyes Magos un regalo para usted.
    Amb lo verganyosa que era, realment deuria estar apurada!!!
    Miracolosament el fetge va desaparèixer de casa.
    Salutacions i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  38. Tornant a les casualitats, aquest matí comentava al bloc "Cocido de sopa" que jo de petita només menjava Petit Suisse, així de trist. Suposo que és per aquest motiu que ara, de gran, tinc una gana titànica i m'agrada absolutament tot. M'encanta la teva versió del Danonino, és senzilla i segur que està molt i molt bona.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  39. la de veces que mi madre nos ponia el higado con cebolla y tomate,y si despues de esto hubiera tenido un petit suisse como este tuyo,hubiera sido manjar de dioses
    bon cap de setmana
    peto

    ResponElimina
  40. Doncs quan jo era petita no hi havia petit suisse, a mi m'agradaven els iogurts de xocolata!! Aquest matí he sentit que recomenaven el teu bloc a RAC1, m'ha fet molta gràcia, t'ho mereixes!!!

    ResponElimina
  41. Pero que delicia de postre!!! Ummm... Una presentacion preciosa.
    Besos

    ResponElimina
  42. Hola Judite, que lindos os teus Danoninhos, essa foto está magnifica!!!
    Besitos guapa y bom fim de semana.

    ResponElimina
  43. Hola soy nueva en tu blog,es realmente bonito,esta receta es una gozada,gracias por compartir un bs

    ResponElimina
  44. Pues a mí también me gustan mucho, y a mi niños! Me anoto tu receta para hacérsela a ellos!!! Caseros seguro están divinos.
    Besos y buen fnde!

    ResponElimina
  45. Jo, nena, fer petit suisos...ja te mèrit ja... deu estar content el teu nen... te una pinta gènial....
    El fetge...buffff... jo vaig al revès de tu...la mare ens obligava a menjar-lo i l'odiaba, fins que un dia vaig fer el click... el meu era amb ceba fregida!!!! Ara el puc menjar molt de tant en tant...però les altres vìsceres com tu...cap ni una!!!!!
    Petons

    ResponElimina
  46. Mmmm... ¡que bo!
    El teu blog es sumament perillos...
    ;)
    Muack.

    ResponElimina
  47. Ostres sí que eres valenta per demanar fetge!! mira que jo era golafre però em sembla que no n'havia menjat mai... I pel que veig a la Moni no li agradava gaire! jeje Una vegada vaig provar de fer petit suisse de xocolata, van quedar bons però vaig pensar que s'haurien de millorar. Provaré de fer la teva recepta!! petonets guapa!

    ResponElimina
  48. Jo de petita no en menjava masses, crec que en menjo més ara!! També tinc una recepta per elaborar-lo, tot i que molt diferent a la teva! algún dia la penjo i la comparem!!! ;) petons i bon cap de setmana

    ResponElimina
  49. Jo en vaig fer una vegada i a casa hem varen dir que si, que vale pero que estavem mes bons els de la botiga, jajaja
    Petonets.

    ResponElimina
  50. Muchas gracias por esta maravillosa receta. Un postre elegante.

    ResponElimina
  51. Hola!!estoy en Coruña un poquito desconectada,slo tengo el movil pero vengo a ver tus maravillosos petit suis que me ha encantado esta receta.
    Se los tengo que preparar a mi niño seguro que le encantan.
    Besitos guapi
    Esther

    ResponElimina
  52. y quien no tomaba petit suisse de peque??, qué receta más chula, ahora mejorada, genial.
    hoy dia se los damos a nuestros hijos tambien.
    besos.

    ResponElimina
  53. Yo tengo la receta para hacerlos en thermomix y la verdad que me gusta el resultado, pero no dejaré de probar esta versión tuya!
    Gracias y besotes

    ResponElimina
  54. Me gusta el hígado y también los peti!!!.... Si son caseros, mejor que mejor!!.. Me gusta la receta!!

    ResponElimina
  55. nena que fàcil, peró es que al meu cachorro no és molt de iogurs ni de danonino, no tinc excusa per fer-la.

    Jo de petita odiava el fetge i ara també, tret del d'ànec és clar!!!

    Petonets

    ResponElimina
  56. Mmm!! Une petite douceur pour les pupilles ainsi que pour les papilles!! Bon dimanche:)xxx

    ResponElimina
  57. Sempre m´han agradat molt els petit suisse, i aquesta versió cassolana no me la puc perdre... Genial!!!! petons i bona setmana.

    ResponElimina
  58. Una delicia Judith i a més cassolans,no mels perdo.
    Una presentació molt bonica.
    Un petonet molt gran.

    ResponElimina
  59. Mira que los petitsuisse no me hacen mucha gracia, pero creo que estos deben de estar buenisimos, lo casero es casero

    ResponElimina
  60. ¡Qué foto más bonita! esta receta me ha encantado porque me gusta mucho hacer helado de petit suisse con trocitos de chocolate negro y la próxima vez lo voy a hacer en vez de con Danonino con tu receta que me parece mil veces mejor.

    ¡Beso gordo guapa!

    ResponElimina
  61. Judith, a mi només un per això tinc l'alçada que tinc, molt poqueta. D'aquí 3 anys el Marc segur que em supera i només té 4 anys ara. Ja,ja. Pel que fa al teu postre què vols que et digui és fantàstic versionar un postre del que no tens recepta només a través dels seu sabor. Et felicito i t'ha quedat una presentació i unes fotos molt maques. Com sempre, clar. Petonets.

    ResponElimina
  62. Qué rico, lo tengo que probar, a ver si me queda como el tuyo.
    Un beso
    Paloma
    www.chocolatmalaga.blogspot.com

    ResponElimina
  63. Mis hijos no paran de pedirmelo, sin remedio tengo que hacerlos ya. Te han quedado geniales, saludos

    ResponElimina