>

dimecres, 14 de setembre de 2011

Pastís de formatges, portobellos i pera

Un dia algú em va dir que la passió en una relació només dura 3 anys. Avui, després d’onze anys amb l’Yves, m’atreviria a mirar a la cara a aquella persona i dir-li que segurament ell  mai havia estat enamorat de debò. És evident que en una relació hi ha dies dolços i dies agres, dies feliços i dies tristos, dies blancs i dies negres... Però què seria d’una relació si cada dia fos igual? Potser sí que llavors no hi hauria ni passió, ni màgia i res no tindria sentit.

Doncs seguint amb les celebracions especials durant el mes de setembre... Avui dia 14 fa 11 anys que l’Yves i jo vàrem decidir que els petons eren millor en persona! Doncs sí, com ho esteu llegint. La nostra història és una mica especial, ja que sense les noves tecnologies no hagués estat possible. Ens va presentar un amic a la festa major del poble, i tot i que la primera impressió no va ser d’amor a primera vista, ell es va quedar amb la imatge d’una noia riallera amb una jaqueta, digna de les Spice girls, que no parava de ballar, i jo em vaig quedar amb una imatge molt irreal d’ell, estava convençuda que era un “pijo” -res més lluny de la realitat...-. Unes setmanes més tard ens vàrem retrobar, va ser una nit moguda, en la que el gel va jugar un paper important i el meu humor no era el millor. Uns dies més tard em va demanar disculpesr via sms -pels qui no em coneixeu personalment us puc assegurar que sóc molt tossuda i que costa molt fer-me canviar d'idea- i les vaig acceptar.

Així va ser com va començar tot, sms, mails i trucades a totes hores, i clar us podeu imaginar que l’economia d’un estudiant i la d’una becària no era gaire alta, així que vam decidir que millor quedar i xerrar en persona. Vam quedar per anar a veure una peli de nens a les 5 de la tarda -Chicken run-, jo tenia un sopar i no podia quedar més tard. Com que no volíem endarrerir la nostra cita vam pensar que seria divertit... Recordo que vaig estar hores i hores davant l’armari per trobar alguna cosa digna per la primera cita, i us puc assegurar que ell va fer el mateix!

Després d’aquell dia crec que han estat pocs els dies que no hem estat plegats, i espero i desitjo poder estar al seu costat durant molt i molt de temps, ja que és un pilar molt important per a mi. Sempre està al meu costat, faci sol o nevi... T’estimo!!!!

Avui us deixo una recepta d’un pastís salat amb una combinació de formatges, bolets i un toc sorprenent que li dóna la pera; us anirà molt bé per a qualsevol tipus de celebració. Tot i que ja sabeu que no sóc gens amant dels formatges forts, en aquest cas el formatge blau li dóna molta personalitat al pastís. Espero que us agradi!


Ingredients:

1 base de pizza fresca*
2 peres conference
3 ous
1 pot de llet evaporada ideal
250 g de mató
150 g de formatge blau
200 g de bolets portobello
Sal
Pebre

* per a la base també es pot utilitzar pasta de full.


Preparació:

Batem els ous en un bol, a continuació afegim la llet evaporada, un polsim de sal i de pebre, ho remenem bé, i afegim els formatges esmicolats, els bolets tallats a làmines i les peres tallades a trossets sense pell. Untem un motlle amb una mica d'oli –per evitar que se'ns enganxi la base-, estenem la base de pizza fresca, procurant que no quedi cap forat. A continuació, afegim la resta d'ingredients i ho posem al forn, prèviament preescalfat a 180º durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar una mica i el posem a la nevera un mínim de dues hores, encara que si el feu el dia abans quallarà millor. Per servir-l’ho es pot optar entre fred o calent, això ja dependrà de vosaltres!




55 comentaris:

  1. Oy, oy, oy, qué pinta!!! ;-)
    Divina!!!

    ResponElimina
  2. Quin post més maco!! M'ha agradat molt, que maca la vostra història, no se com s'ho deuria fer el senyor o senyora que va calcular això dels tres anys, perquè a mi els 3 també s'em queden curts, jeje.
    La recepta. irresistible.

    Petonets!!!

    pd: felicitats per l'aniversari :P.

    ResponElimina
  3. Ohhhh!!! que ploro!!! sóc una bleda romanticona!!! de veritat un dia t´explicaré la meva història però abans agafa mocador!!!! Moltes moltes felicitats!!!!que duri per tota la vida!!! i el pastís és l´únic que m´endoré, quina passada de veritat. Molt petons!!!! ai Judith t´asembles tan en a mi!!!!Muaks!!!

    ResponElimina
  4. E' una meraviglia complimenti da grande chef, brava ciao

    ResponElimina
  5. Quina delícia de pastís de formatge salat! m'encanten tots els pastissos que continguin formatge, bé, m'agrada tot el que porti formatge! jaja petons

    ResponElimina
  6. Et puc assegurar que aixó delstres anys no es pas veritat, almenys tampoc en el meu cas...
    Encara que soni cursi: VISCA L'AMOR!!
    La foto del tall es brutal!!
    Que passeu un feliç aniversari.
    Petonets a tots dos, bé, tres..

    ResponElimina
  7. Doncs això dels tres anys ho havia sentit però en dos! Jo tampoc hi estic d'acord, penso igual que tu, molt malament li hauria d'haver anat per pensar així oi? ;)
    M'ha encantat la vostra història, em guardo la recepta perquè aquesta combinació és de les que em xiflen!
    Petons guapa! ;)

    ResponElimina
  8. Quina entrada més xula! M'has fet brotar una llàgrimeta, d'emoció, clar! Bonica!!!

    ResponElimina
  9. I q duri 11 anys mes, i despres 11 mes, i 11 mes....

    Un pastit molt atrevit, l'apunto pq ultimaament els portobellos m'entusiasmen...

    ResponElimina
  10. No sé perquè però ja m'imaginava una entrada així avui...
    Una peli molt romàntica, si senyora! ja,ja,ja
    Per molts anys!
    Petonets.

    ResponElimina
  11. ohhh!! quina història d'amor més maca!!!
    i el pastís mmmm.... que original la combinació amb fruita! m'agrada molt!

    petonets

    ResponElimina
  12. Snif, snif!! De bon matí i ja ens fas posar tontes... ens hauríem de plantejar fer una peli de la vostra relació, l'anem sabent per trossos i sempre en volem més!
    Jo m'he quedat amb "el paper important del gel"... i la jaqueta de les Spice Girls! jajajaja

    PER MOLTS ANYS GUAPÍSSIMS!!

    Ah, i el pastís genial... però per mi sense formatge blau! :P

    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  13. Molt maca la història, jo tambñe penso que qui diu que la passió no dura sempre... no saben de que parlen...

    El pastís m'ha entusiasmat, m'agaraden tots els ingredientes, la faré segur no tardant massa...

    Petonets i moltes felciitats i que duri moooolts anys més.

    ResponElimina
  14. Per molts anys! Felicitats a tots dos, aconseguir que una relació funciona tant de temps és cosa de tots dos. Enhorabona!
    M'encanta el pastís salat, tot i recordar una quiche, és una versió de luxe ideal per a un àpat amb convidats. Me l'apunto ;)

    ResponElimina
  15. Muchísimas felicidades y que dure para siempre jamás. El pastel delicioso!!!!. besos

    ResponElimina
  16. I que duri molts anys més... Moltes felicitats pel teu aniversari i per aquest pastís tan extraordinari, original i atrevit que has fet.

    Petons

    ResponElimina
  17. Quina história mes maca!!!!!!!!!! I que duri molts i molts anys mes!!!!!!!
    El pastís boníssim.
    Petonets

    ResponElimina
  18. Es que hay gente muy mentirosa, yo llevo 20 jeje.
    Muchísimas felicidades a los dos, espero y deseo que sean todos los que quedan.
    El pastel genial, a mí si me gustan los quesos azules.
    Besazos

    ResponElimina
  19. Una història digne de conte!!! i que siguim molts més!!!
    Aquest pastís, brutal!!! m'encanta!
    Petonetss

    ResponElimina
  20. muchas felicidades y que sean muchos años maS (YO TAMBIEN CUMPLIRE 30 ESTE MES JA,JA TE GANO)
    y una buena idea este pastel salado me gusta
    feliz dia
    peto

    ResponElimina
  21. Ai q bonic!! sóc una mica bleda per aquestes coses però què carai, el que és bonic ho és i punt! Jo també sóc defensora que la passió no només dura 3 anys! ;) Aquest pastís ha d'estar boníssim, miraré de reunir tots els ingredients i a veure si el tastem! petonets guapa!

    ResponElimina
  22. Té molt bona pinta, senzill i ràpid, perfecte ara que tots tornem a les nosaltres rotines.
    M'apunto la recepte, m'ha agradat molt.
    Un peto

    ResponElimina
  23. Oh, què bonica declaració d'amor. Felicitats als dos i per molts anys més!!! Com us va anar per Portugal? pel que fa al pastís m'encanta la combinació i me l'apunto per fer-lo quan vulgui una proposta original (per cert un secret nosaltres també hem fet anys de parella al setembre...)
    Petonets maca!!!

    ResponElimina
  24. Felicitats als dos!!! Una història molt bonica per no oblidar. I una recepta ben original per celebrar-ho. Gaudiu d'aquest dia tan especial....
    Petonets

    ResponElimina
  25. Quina recepta més original!! Perfecta!
    Gràcies per compartir la teva historia, és molt bonica. Moltes felicitats, i que pugueu complir molts anys més junts amb aquesta tendresa.
    Petons.

    ResponElimina
  26. ha, l'amour ...Bacci a voi due in questo giorno molto speciale !! A fra poco!

    ResponElimina
  27. Bueno, bueno, que pinta tiene.....

    Es deliciosa.

    Besos.

    ResponElimina
  28. Cielos Judith tiene una pinta deliciosa!!

    ResponElimina
  29. Moltes felicitats, guapissims!!! Gaudiu de tot aquest amor que por ésser infinit.
    El pastís m'encanta i el toc de formatge blau amb la pera, magistral.
    Petons,
    Esther

    ResponElimina
  30. Ayyy m'agradat molt el teu pastisset pero eixa primera cita aayyy que emocionant! i que bonic aixo que contes. Mua!!! un gust vindre per açi Juju

    ResponElimina
  31. Qué bonito, Judith, una historia preciosa y qué magnífico que la cuentes con esa ilusión y con esa alegría. Yo pienso que el amor si es bueno, con los años crece, nunca merma, al contrario.

    Fíjate que casualidad, hoy es el cumple de mi hijo el mayor.

    Ese pedazo de relleno de pizza tendría que probarlo yo, parece atómico.

    Feliz día, linda enamorada

    ResponElimina
  32. Que bo mare meva! Tinc gana... vull un troçet..

    ResponElimina
  33. Felicitats parelleta!! Quina sort que té el meu gendre amb vosaltres!!
    Judith, avui has fet una entrada "brutal"!! ;DDDD
    Jo em sento molt identificada amb això de les noves tecnologies. Nosaltres ja ens coneixiem d'anar a classe junts però també vàrem començar via mail i la primera cita va ser anar al cine. Ains, quin records!! Encara tenim tarifa plana de 1000 sms entre els dos mòbils!!
    M'apunto a veure al que et va dir això dels tres anys...aquest no s'entera!!
    La recepta d'avui m'agrada molt. M'ha cridat l'atenció el toc de pera, però això del formatge blau no sé, no sé. Ho hauré de tastar.
    Avui a celebrar-ho com toca i a seguir així molts, molts d'anys més!!
    Petonets!
    Ah, això del gel ja ens ho contaràs un altre dia (si vols), però ens has d'explicar com era la jaqueta tipus Spice, no me la puc imaginar! ;D

    ResponElimina
  34. Una receta deliciosa, muy a mi gusto y sobre todo con queso azul, pero el post de hoy le hace sombra ¡es tan romántico!!!! ainssss
    Felicidades a los dos!!!

    ResponElimina
  35. Que bó, t'quedat deliciós.
    Petonets

    ResponElimina
  36. Un pastís deliciós...Com ´m´agrada escoltar aquestes històries.

    ResponElimina
  37. Moltes felicitats per l'aniversari Judith, i tant de bó en celebreu cent més!
    Crec que som l'única parella jove que mai s'ha enviat missatges si no era estrictament necesari (això no son més 2 o 3 a l'any...). Ens ho haurem de fer mirar...jeje.
    La pera amb el formatge ha de quedar molt bé, pero si a damunt també hi ha bolets ja deu ser massa!!!

    ResponElimina
  38. Enhora buena mi Juju!!!..es bonito ver como hay historias de amor que son como en las pelis!!!..y la tuya lo es!!!
    tu pastel me encanto y tomo nota de el porque me parece super original!!!
    te deseo lo mejor para ti y tu Ives!!!
    cariños!

    ResponElimina
  39. Moltes felicitats per l´aniversari!!! Cuida i conserva molt aquesta bonica història d´amor que comparteixes amb l´Yves, Enhorabona.
    El pastís una delicia, molt adient per tota una celebració com aquesta. Petons

    ResponElimina
  40. Por favor nena eso es una delicia!! Y además tu historia me ha conmovido horrores...porque es parte de mi historia ahora mismo...de alguna manera, espero un día de estos, poder decirte, ey Nenina, que la pasión sigue creciendo, el amor y la entrega, que siga creciendo y sigan disfrutando de la vida juntos :D

    ResponElimina
  41. Jo que bonito!, me gusta tu historia de amor, que bien!.
    Y la tarta me vuelve loca queso azul y peras es lo mio.DELICIOSA
    Un beso y felicidades a los dos por quereros tanto, ay!

    ResponElimina
  42. Us vaig descobrir aquest estiu que totes dues tenieu blogs de cuina,m'encanten. A la nit sempre faig un tomb pels quins tinc a preferits.El teu sempre el deixo pel final m'encanta els teus escrits. No t'has plantejat mai escriure? Arriben a l'anima,són molt profuns i sempre hi ha l'essència de l'amor. Judit.

    ResponElimina
  43. Judiiiith!!!no sabia si plorar d'emoció o riure....chicken little, en serio? jaajajajaaj!! ets la millor!! (jo també l'he vist)
    Moltíssimes felicitats a tots dos, 11 anys són molts i té molt mèrit que seguiu tan units!! Jo tampoc em crec això dels 3 anys. Jo just els vaig fer amb l'Arnau el 2 de maig i casi mig any després el segueixo estimant cada dia més!! :)

    Aix, que m'oblido del pastís, m'encanta el formatge blau, aquest l'he de tastar!!

    Mooolts petonets bonicaaa!! :)

    ResponElimina
  44. Los portobellos me traen unos recuerdos muy buenos pero no los había orobado nunca con peras, lo haré sin duda! Un beso

    ResponElimina
  45. Esta tarta salada suena increíble!

    ResponElimina
  46. Judith,
    la recepta: impressionant!
    les fotos: increibles!
    pero... el text... no tinc paraules!!! M'has emocionat molt!!! Deu ser que tambe estic molt enamorada ^___^
    Un petonas enorme i espero que hagis disfrutat del dia!!!
    Sònia

    ResponElimina
  47. Quina entrada més bonica Judith! Quan se'n porten uns quants més, convé recordar de dir-ho sovint, demostrar-ho i que les coses bones de la vida continuin vivint-se plegats...M'has fet emocionar, noia! Us felicito de tot cor i per molts anys, i no oblideu mai, mai, aquesta xispa... El pastís genial, l'he de provar!! Molts petons!

    ResponElimina
  48. No saps com m'agraden les històries d'amor, de pelis o de blogs com el teu, felicitats.
    I la recepta soc super fan de la fruita amb les receptes salades, als meus woks sempre els hi posso fruites, avui le fet amb pressèc.

    Petonets maca

    ResponElimina
  49. Una receta fantástica, esa mezcla con peras tiene que ser deliciosa, suave...me encanta!

    ResponElimina
  50. tu pastel muy rico. Pero hoy lo que me ha gustado es tu historia, que bonita. QUe dure muchos mas. Bss guapisima.

    ResponElimina
  51. Creo que eso lo llamaríais "manjar" verdad? jaja Se ve extremadamente rico!! Y ese postre de moras que me perdí es una pura delicia! No sabes cuanto me gustan las moras!! Que pena que manchen tanto jaja

    Muchos besos guapa!!

    ResponElimina
  52. Isabel: jajajajajajjaja
    Nee: doncs sí, avui he llegit que ja en porteu 5... ;P
    Silvia: sóc tot oides! Ja pots començar a explicar la teva!
    Stefania: grazie mille
    Roser: doncs el pots fer amb la combinació que més t’agradi
    Gemma: sí! Viscaaaaaaaaaaaaaaa! Gràcies bonica
    ADF: Suposo que cada persona es com és... ja em diràs quan la facis!
    Miscelanea: gràcies bonica, és un plaer fer-vos particeps de la nostra història
    Sònia: així ho espero!
    Moni: jijijiji, si es que em coneixes massa!
    Lídia: el toc de la fruita queda molt suau! Però t’aconsello que ho tastis perquè suavitza el sabor del formatge fort
    Sandra: jajaja, una peli? T’imagines? Ets la bomba nina!
    Ribereña: segurament no tothom té la mateixa sort que nosaltres
    Gemma: totalment d’acord! Si els dos no s’impliquen, poc futur hi ha.
    Anna: eso espero!!! ;)
    Neus: gràcies bonica
    Carmen: ;)
    Pilar: ya 20???? Ualaaaaaaaaaaaaaaa
    Ingrid; gràcies bonica
    Miquel: ostres tu! Ets el que portes més anys , de moment!
    Bet: no pateixis que aquí ho som unes quantes!
    Mar: a més, si el deixes preparat el dia abans encara està més bo!
    Laura: a sí??? Va confesa, quin dia??? Volem saber més
    Catieu: gràcies guapa, va ser un dia molt especial
    Roser: gràcies atu per escoltar-la
    Stella: grazie bella!!! A presto!!!
    Rosaleda: y además está bueno!
    María: gracias
    Esther: així ho esperem!!!
    Lola: gràcies bonica per visitar-me
    Isabel: felicidades a tu hijo!!!! Espero que sea muy feliz!
    Ana: aiaiaiai, que ja no en queda!
    Paula: jajajaja Pauleta! Ets la bomba. Ja m’estic imaginant els teus sms amb l’Oscar... ;P
    Heva: gracias guapa, sabía que te gustaría la tarta!
    Margot: té un gust molt fi
    Cristina: i a mi explicar-les! Jijiji
    Lucía: ostres! Res de sms? Jajajajaja. Potser alguna carta?
    Juana: gracias bonita, ya me contaràs si lo haces
    Joaquima: sí, l’amor és com una flor, cada dia l’hem de regar! I ho intento no oblidar mai...
    Mayte: me alegro de que estés enamorada, se nota en tus escritos cariño
    Chelo: pues nada, que te mando una tarta entera para tu casa! ;P
    Judit: benvinguda! Moltíssimes gràcies per les teves paraules. M’encanta saber que les meves petites cròniques del meu dia dia us agraden
    Alba: sí nena, a més estavem rodejats de tots els nens de Barcelona que encara no tenien escola! Va ser divertidíssim!!!! Segur que tu i l’Arnau en fareu molts més!!!! Ets un solet
    Susan: la combinación es muy interesante, sobretodo con el contraste del sabor fuerte del queso azul
    Pilar: ;)
    Sònia: segur que sí! A més tens la sort de tenir una família meravellosa!
    Montse: gràcies Montse, no oblidaré els teus consells
    Artemisa’s: ja tornes a tenir wok??? Ummmmmmmmm
    Monica: gracias!
    Luisa: gracias cariño, espero poderos contar muchas más historias! ;)
    Valerie: manjar? Ai niña que no te entiendo 8(
    Yves: sempre junts amor! ,)

    Molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  53. Una combinación exquisita desde luego!!!!
    Tiene que ser un contraste tan bueno...con la pera!

    ResponElimina
  54. excelente pastel, a mí sí me encantan los quesos fuertes, pero más me gustó tu historia, ¡gran amor! ¡brindo por ustedes y por que estén muchos años más juntos! ¡y que dure la pasión! :) ¡felicidades!

    ResponElimina