>

dimecres, 1 de desembre de 2010

Copes de taronja i iogurt

La nostra mare és la responsable de què a la meva germana i a mi ens agradi cuinar. Ella, quan es va casar amb el nostre pare, no sabia ni fer un plat de verdura, però per amor es va tornar una gran cuinera. Era una persona amb moltes ganes d'aprendre i, per què no dir-ho, d'innovar. A casa sempre teníem uns dinars de festa major! Si no recordo malament la majoria de receptes les treia d'un llibre, que crec que encara ronda per casa, aquest llibre es deia "Maite". No sé quan de temps fa que vaig provar per primer cop les postres d'avui, el que sí recordo és que la meva mare el va treure del primer llibre de cuina que va publicar un dels cuiners, avui en dia, més mediàtics: el Karlos Arguiñano. La seva versió, per això, portava nata muntada en lloc de iogurt. També li agradava molt comprar revistes gastronòmiques, sobretot quan s'acostava Nadal, o simplement mirar programes com "Con las manos en la masa" o "Bona cuina". A més, sempre es va preocupar de què la Moni i jo ens convertíssim, algun dia, en dues bones mestresses de casa; i si el Jordi i l'Yves no diuen el contrari, crec que ho va aconseguir. Recordo com durant molts estius, després de dinar, ens ensenyava com cosir un botó o com fer una "vainica", encara que això últim sense massa èxit, almenys per part meva. També recordo que per fer els treballs de casa ens va fer un varem de preus. Si planxàvem guanyàvem 20 pessetes, per rentar els plats 10 i així successivament. Això sí, us puc ben assegurar que no ens vam fer riques. Crec que al final ho fèiem desinteressadament i encantades d'ajudar-la a casa.


Ingredients per a dues persones:

2 taronges
1 iogurt grec
Mel
Nous
Licor de mango i llima


Preparació:

Agafarem les taronges i les pelarem. Procurarem que ens quedin ben netes, sense la pell blanca interior. Les tallarem a daus petitons i les deixarem macerar en un recipient amb dues cullerades soperes de licor de mango i llima. Ho deixarem a la nevera durant 1 hora. Per fer la presentació agafarem unes copes, posarem uns quants daus de taronja macerats i posarem una mica de mel. Afegirem la meitat del iogurt grec i tornarem a posar uns quants daus de taronja. Afegirem una cullerada de postre de mel i les nous esmicolades i ja estrà llest per servir.





8 comentaris:

  1. El llibre es diu "Sabores. Cocina del hogar".
    Unes postres molt bones;)

    ResponElimina
  2. Coneixia aquestes postres, però amb Cointreau. Aquesta versió m'agrada molt més!!!!!!

    ResponElimina
  3. Què bones aquestes copes! Aquest tipus de postre és el que més m'agrada després d'un dinar una mica intens.
    Per cert, quins records mes bonics. M'ha fet molta gràcia això dels varems de preus de les feies de casa. Jo tret de la cuina, no sóc massa bona mestressa en general, la veritat, jeje :P
    Per cert...la teva germana Mònica és la Mònica de Coses de Llàbiro?
    Petonets!!

    ResponElimina
  4. Fantastic aquest postre, y les copas una pasada de macas.
    Petons.

    ResponElimina
  5. Moni: ja veig que la meva memòria no és massa bona! jajajajaj
    Yves: es lleugera, oi?
    Alba: Ja és molt si ets bona cuinera!. ah! i sí, la meva súper germana és la responsable de coses de Llàbiro!!!! ;P. El dia dels panellets vam fer l'entrada juntes!
    Margot: gràcies guapa! les copes son un regal d'una molt bona amiga!

    petonets a tots

    ResponElimina
  6. El postre ideal per finalitzar un dinar d'aquells que mai s'acaben, lleuger a la vegada que gustós i fresc. Crec que has fet bé de canviar la nata per el yogur, així és menys calòric i pesat, i segur que la textura i surt guanyant.
    Jo en temes de casa són una mica desastre, només se cuinar, res més, jeje. El curiós és que a casa meva no cuinen, el meu pare no sap ni fer-se una truita a la francesa, així que el gust per la cuina l'he heredat de l'àvia, una gran cuinera el que passa que, com és comprensible, ni que porti mitja vida vivint aquí, segueix amb les seves receptes de sempre, jeje.
    Molt curiós això del varem de preus, jeje.

    Petonets!!

    ResponElimina
  7. Doncs el llibre "sabores! es un clàssic, a mi me'l va regalar la meva mare!!! Per cert aquest postres....ñam ñam

    ResponElimina
  8. Nee: et dic el mateix que a l'Alba! ja és molt si saps cuinar!!!!! ;P ah! i el meu pare també nomes domina el tema "truita francesa" jajajajajja
    Sandra: tu també el tens??? doncs a veure si em passes una recepta! ;P

    ResponElimina