Pastís de carabassó i xocolata

Explica la llegenda que Àitor de l'Est va arribar, amb els seus set fills, a les muntanyes dels Pirineus (Auñamendi), i va contemplar les terres que s'estenien al seu voltant: la fèrtil vall de l'Ebre al Sud, immenses planes al Nord, frondosos boscos i intricats valls a l'Oest, i després d'ells, el mar. Els fills d'Àitor es van establir en elles formant així les set tribus originals. Va ocultar llavors un tresor en el fons d'una caverna, de tal manera que ningú pogués robar mai. I allà roman, ocult en les muntanyes, el secret del patriarca, el seu llegat. Va néixer així una ètnia, va néixer així un poble, el d’Euskal Herria. Els fills d'Àitor.*
 

Si busqueu al santoral no trobareu mai aquest nom, sinó que és un nom inventat per l’escriptor Agustín Chaho (1811-1858) i que apareix per primera vegada a la seva obra literària anomenada La llegenda d'Àitor escrita al 1845. En el dialecte que l’autor va emprar per escriure aquesta obra la paraula “aitonen”, que significa fill de bons pares, es va substituir per “aitoren”. D’aquesta manera la frase volia dir: fills d’Àitor, i va ser com es va originar un nou personatge amb un nou nom. En la segona obra de Chaho va ser quan va decidir escriure la llegenda que més amunt us explico.*
 

Quan vàrem decicir el nom del nostre fill –d’això ja fa uns 10 anys- teníem clar que seria Àitor si era un nen i Noa si era una nena, per què? Doncs perquè ens agrada molt a tots dos. Ho vàrem tenir clar de forma molt ràpida.

Per altra banda, ja sabeu que a la família Bolet ho celebrem tot, així que quan vàrem investigar quin dia era Sant Àitor i no ho vàrem trobar –normal, no existeix- no ens vam donar per vençuts. Buscant per internet hem trobat diversos dies on es celebra l’onomàstica d’aquest nom, i nosaltres ens hem quedat amb el dia 28 de febrer. I quin dia és avui? Doncs el primer dia que li farem una gran festa al nostre preciós Boletet!!!!! Però ahir ja vam començar a celebrar-ho amb el iaio i la família Llàbiro amb aquest superpastís que un dia em va recomanar la Neus, del bloc Cocinando con Neus, i que ella el va veure al bloc Bocados de cielo -d'on he tret la recepta-, ja veus, Neus, al final m'he animat i el resultat ens ha encantat!!! Us animeu vosaltres?

*Font: Vikipèdia i Celtiberia.net

Ingredients pastís:

200 g de farina
200 g de carabassó
200 g de cobertura de xocolata
1 sobre de llevat Royal
1 c/p de canyella
80 g de mantega
200 g de sucre
1 c/p de sucre avainillat
2 ous
1/2 got de llet descremada
60 g d'ametlla picada
1 c/p de bicarbonat
1 pessic de sal

Ingredients cobertura:

100 g de cobertura de xocolata
20 g de mantega
30 ml de llet descremada
Fideus de xocolata
Ametlla picada

Preparació:

Agafem el carabassó, el pelem, el ratllem i el reservem. En un bol posem la xocolata i la mantega i ho posem al microones 1 minuts i 20 segons, o ho desfem al bany Maria, i ho reservem. Posem, la farina, el llevat, els sucres, els ous i la llet i ho barregem fins que ens quedi una mescla sense cap tipus de grumoll. A continuació, afegim la xocolata que hem reservat, la canyella i el bicarbonat i ho tornem a barrejar tot. Per últim, afegim el carabassó ratllat i l'ametlla picada. Ho posem a un motllo prèviament untat amb mantega i ho deixem reposar 10 minuts. Un cop transcorregut aquest temps ho posem al forn, prèviament preescalfat a 180º, durant 40 minuts. El deixem refredar a temperatura ambient i preparem la cobertura. En un bol posem la xocolata, la llet i la mantega i ho posem al microones 1 minut i 20 segons, o ho desfem al bany Maria. Amb l'ajuda d'una espàtula cobrim el pastís totalment. Per decorar agafem uns motllos de galetes -en aquest cas hem utilitzat uns que tenen forma d'estrelles-, tirem els fideus de xocolata en la part de fora dels motllos i, en el seu interior, posem l'ametlla picada. Ho posem durant un mínim d'una hora a la nevera perquè compacti la cobertura i, abans de servir, traiem els motllos metàl·lics amb molt de compte.

Memòries d'una cuinera

Avui, com haureu pogut deduir pel títol, no us porto una recepta, sinó un nou projecte que em fa molta il·lusió presentar-vos. La Moni, l’Yves i jo hem decidit unir dues de les nostres passions: escriure i cuinar. Així neix el nou bloc  Memòries d’una cuinera. Però no patiu! Això no significa que deixi aquest bloc que tantes alegries m’està donant. En realitat pel nou projecte necessitarem la vostra ajuda: sí, sí! Ja heu llegit bé. Com que últimament hem vist que la blocosfera gastronòmica està molt animada a participar en iniciatives i nous reptes tan originals com La recepta del 15 , Els reptes de l’Annie o L'HEMC, entre molts d'altres; nosaltres ens em volgut sumar i us volem fer una nova proposta: recuperar receptes tradicionals que han anat passant de generació en generació. Hem estat xerrant i creiem que pot ser molt interessant recuperar aquelles receptes d’avui i de sempre que han fet les nostres mares, àvies, tietes... i veure les diverses versions, tant de generació com geogràfica. No hi ha regles ni obligacions, i com bé diuen els nois de la recepta del 15: “només ganes de passar-ho bé!”.
 

Tot sorgeix d’una broma, que poc a poc s’ha convertit en una gran il·lusió. Creiem que pot ser un projecte interessant, ja que normalment intentem fer una cuina més creativa, però és important recordar, ni que sigui de tant en tant, els orígens, no? Què en penseu? Doncs sense allargar-me més us convido a què visiteu aquesta nova iniciativa i, si us agrada, estarem encantats de què feu possible perquè aquest nou bloc vagi creixent amb una nova recepta cada més, sense la vostra ajuda no serà possible.

Crema de bolets

L’altre dia em venia molt de gust sopar una crema calentona. Ja fa dies que el temps està una miqueta boig. Per fi el dia comença allargar-se i el sol sembla que brilla amb una mica més de força, però jo segueixo tenint fred. Així que, com al migdia menjo quasi cada dia una amanida, a la nit em ve de gust fer alguna cosa més calenta. Quan li vaig dir a l’Yves si li venia de gust una crema per sopar us podeu imaginar la seva cara, oi? -pobret últimament té uns ensurts- Però quan li vaig dir que volia fer una crema de bolets la cosa va canviar. El resultat va ser una crema molt lleugera i que entra molt bé, fins i tot pels que no són amants de les cremes...

Ingredients:

1 porro
200 g de formatge Quark
4 patates grans
200 g de bolets variats
1/2 l de brou de pollastre
1/2 got de llet
Sal
Oli d'oliva
Pebre negre

Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim les patates i el porro, tot tallat a daus, i ho deixem durant 30 minuts. Mentrestant, en una paella posem un raig d'oli d'oliva i saltegem els bolets amb un polsim de sal. Ho cuinem durant 5 minuts i ho afegim a la cassola amb les patates i el porro. Un cop ho tinguem ho posem en un recipient i ho passem pel minipimer fins que quedi ben fi, aleshores afegim la llet i el formatge. Ho tornem a posar a la cassola durant 5 o 10 minuts i ja estarà llest per emplatar.

Pastís de formatge i maduixes

Fa uns dies us vaig presentar la recepta d’un pastís de plàtan que vaig fer per l’aniversari de l’Yves. Doncs avui us presento l’altre pastís. No és un secret que sentim una autèntica passió pel formatge i els pastissos que estan fets amb aquest ingredient, de fet ja us he presentat algunes receptes. Així que ho vaig tenir clar a l’hora de decidir-me. Vaig agafar la recepta base que algun cop ja us he presentat i vaig fer alguna petita modificació. Aquest cop per fer-lo una mica més especial el vaig coronar amb melmelada i maduixes, i la combinació -segons diuen- va ser realment bona.
 

Avui us confessaré una coseta. El dia que vaig fer aquest pastís també volia fer un brownie-cheescake, i de fet el vaig fer, de fora va quedar preciós, però el centre em va quedar desfet. Així que ja tinc un nou repte! Espero que ben aviat pugui presentar-vos aquesta recepta que tan de bo no se’m torni a resistir. Hauríeu d’haver vist la cara de pena que se’m va quedar.

Ingredients pastís de formatge:

2 paquets de formatge tipus Philadelphia
1 paquet de Quark
3 ous
2 iogurts de llimona
80 g de farina
150 g de sucre
1 sobre de llevat Royal
Melmelada de maduixa
Licor de maduixa
10 maduixes

Preparació:

En un bol posem els ous i els batem; a continuació afegim la farina, el sucre, els iogurts, els formatges i el llevat i ho barregem tot amb l'ajuda d'un minipimer -ens assegurem que no quedi cap grumoll-. Agafem el motllo, l'untem de mantega i afegim la base pel pastís de formatge. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 45 minuts i ho deixem refredar a temperatura ambient. Per finalitzar posem el pastís a la nevera durant un parell d'hores.

Entre-pà

A casa no som massa aficionats a menjar entrepans, però haig de confessar que de tant en tant ens bé de gust, sobretot si és diumenge al vespre i no tenim massa ganes de cuinar. Durant algun temps vam agafar el costum de sopar entrepà de truita els diumenges, però d’això ja fa molt. No sóc una persona que mengi molt pa, però per si de cas sempre tenim un pa de motllo integral al rebost -en realitat són 3 calaixos-. Si no vaig massa atrafegada m’agrada passar-me pel forn i comprar un pa de pagès, ja que es conserva molt millor que el pa de barra.
 

Amb l’entrepà d’avui aprofito per presentar-me al concurs que organitza Santa Teresa, la veritat és que ha estat una bona excusa per fer un entrepà una mica més original del que normalment fem. Sí que és veritat que amb un pa amb tomàquet, banyat amb un bon oli d’oliva i acompanyat d’un pernil ibèric -haig de confessar que amb el pernil he sortit fina, si no és bo prefereixo no menjar-ne- ja tenim una combinació excel·lent, però clar, en un concurs de receptes potser millor pensar-m’ho una mica més, no?
 

Ahir quan vam anar a buscar al Boletet a l’escola bressol li vaig dir a l’Yves: “avui soparem entrepà”. Pobret, quina cara que se li va quedar, però clar, quan li vaig explicar que era per un concurs la cosa es va anar animant. Vam estar una bona estona xerrant sobre la recepta, fins i tot ens vàrem parar davant de la secció de formatges a veure quina era la millor opció per la combinació que volíem fer, en vam dir tantes... Però al final ens vam decidir per fer aquesta proposta que us presento. Us animo a que la proveu perquè, de ben segur, no us defraudarà.
 

Ingredients per a 2 persones:

4 llesques de pa de pagès
6 talls de bacó curat
10 dàtils
50 g de formatge camembert
50 g de codonyat
Ruca
20 g de pipes pelades
2 c/p de vinagre de dàtils
2 c/p d'oli de pipes de carabassa
Sal
Popurri de pebres

Preparació:

Agafem les llesques de pa i les torrem. Mentrestant, preparem la vinagreta. En un got posem el vinagre, l'oli de pipes de carabassa, un polsim de sal i un de popurri de pebres, les pipes i ho barregem tot. Agafem el pa, posem un grapat de ruca i l'amanim amb una mica de vinagreta. Posem unes làmines de codony, de camembert i els talls de bacó -que prèviament hem escalfat al microones durant 1,30 m-. Per acabar posem els dàtils tallats per la meitat i amanim amb una miqueta més de vinagreta.