>

dilluns, 2 de juliol de 2012

Focaccia d'orenga i romaní

Fa molts dies que em venia de gust fer una focaccia, tot i saber que havia d'esperar a que llevés no em podia resistir a menjar-me un trosset d'aquest tipus de pa que tants bon records em porta. Quan estudiava a Milà acostumava a anar a un "panífico" que tenia al costat de casa, i sempre demanava el mateix "un pezzetino di focaccia, per favore". No fa falta que us digui que en un any vaig engreixar-me 8 quilos, però no va ser només culpa de la focaccia, sinó que la Nutella va ajudar molt.

Aquest diumenge el temps no ens ha acompanyat, i després de passar un dia fantàstic a l'Aquàrium amb el Boletet i veure un munt de peixos -amb els comentaris pertinents de la mama "aquest llobarro és ideal pel forn…"- vam decidir que una bona manera de passar l'estona era jugar una mica a fer cuinetes. El Boletet cada cop que veu farina es posa molt content, així que quan ja tenia mig a punt la massa vaig cridar-lo perquè jugués i m'ajudés una mica. Només per veure la cara de felicitat que tenia ja val la pena, encara que val més la pena per un sopar de luxe amb el Monstre culinari -no parava de dir: "que bona t'ha quedat"-.

Us recomano que us animeu a fer la vostra versió. La idea l'he tret del llibre Todo sobre el queso, de Fiona Beckett de RBA, encara que he variat alguna cosa. Aquest tipus de recepta es ideal per fer un bon àpat amb els amics i, qui sap, potser per celebrar els 2 anys del Boletet? 


Ingredients

500 g de farina
25 g de llevat fresc
1 c/p de sucre
2 c/p de sal
300 ml d'aigua tèbia
Oli d'oliva
Orenga 
Romaní
Sal Maldon


Preparació:

A un bol, posem la farina amb el llevat -desfet prèviament amb una mica d'aigua-, el sucre, la sal i ho remenem. Afegim l'aigua i amassem fins obtenir una barreja homogènia, durant uns 5 o 6 minuts. A continuació afegim l'oli i treballem la massa fins que quedi elàstica i que no s'enganxi. Ho posem a un bol i ho tapem. Ho deixem reposar durant 45 minuts o fins que dobli el seu volum -he fet servir el truc de la Moni: escalfem el forn a 50º durant uns minuts i després el tanquem-. Quan hagi llevat  massa la traiem del bol, la pressionem i li donem un cop per treure l'aire, ho amassem durant un parell de minuts i estirem la massa a la safata del forn -on hi haurem posat prèviament paper de cuina-. Tapem la massa amb un drap de cuina i deixem llevar 30 minuts més. Per últim, fem unes marques amb els dits, pintem la base amb oli d'oliva i tirem un bon polsim de sal Maldon, orenga i romaní fresc. Ho posem al forn -prèviament escalfat a 220º- i ho deixem 10 minuts, després baixem el forn a 200º i ho deixem 15 minuts. Traiem la focaccia del forn, la deixem reposar durant 5 o 10 minuts i tirem un bon raig d'oli d'oliva i una mica més de sal si ho desitgem.



54 comentaris:

  1. Uauuuuuuuuuuu! Ja està, ara t'enganxaràs, ja, ja, ja
    La vull tastar per l'aniversari del boletet!;)
    Nutella? T'agradava?:)))))
    Molts petonets artista!

    ResponElimina
  2. mmmmm...que bona que és la focaccia...i si a més t'ha ajudat a amassar el Boletet el resultat segur que magnífic!!!
    Naltres vam anar fa poc al Aquarium i vam fer la visita amb 10 minuts...jajaja!!! El Jan no parava de córrer...el que més li va agradar va ser la cinta transportadora...Té telaaaaaa!!! :))
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  3. A mi també m'agrada molt la focaccia. En pots fer amb diferents ingredients per sobre, olives negres, tomàquets secs, formatge, orenga....i ja tens en bon sopar. Amb aquest ajudant tot es disfruta més

    ResponElimina
  4. Hola Juju!
    No sabia que havies estudiat a Milà!! Quina sort! Ha de ser una experiència que recordes tota la vida amb il·lusió oi? M'encanta Itàlia!
    Us ha quedat, a tu i al Boletet, una focaccia fantàstica! Molt maca! I segur que boníssima!!! Felicitats!

    Molts petons guapíssima!

    ResponElimina
  5. Felicita al Boletet!!! és un crack com s´ha mare!!! és veu bonissima!!!! m´encanta la focaccia:) Petonets

    ResponElimina
  6. Quina delícia!!!!! Fa temps que em feia il.lusió tenir-ne una recepta :) ! Gràcies per compartir-la!

    ResponElimina
  7. Com m'agrada la focaccia!! I es ben veritat que ahir que feia fresqueta era el dia ideal per preparar-la. Quan acabi la dieta en fare... ains, que bona!!! Petons

    ResponElimina
  8. Y yo todavia pendiente !!! a ver si encuentro hueco porque con la pinta que tiene, Besitos

    ResponElimina
  9. És una passada la focàccia, a casa en fem una cada diumenge de tota mena però aquesta tan tradicional i aromàtica és de les millors. Quina olor deixa el romaní.... Ohohoh!
    Peto! :)

    ResponElimina
  10. Fa molt que no en faig i ara m'hi has fet pensar! necesissito un focaccia!!

    ResponElimina
  11. No hay pan que te salga mal.
    Aún el otro día hicimos de nuevo tu pan para mi concurso, qué bueno es...

    ResponElimina
  12. entre tu y el Bolet os habeis marcado una sensacional focaccia,me encanta
    peto

    ResponElimina
  13. Ben bona que queda.. amb uns tomàquets secs i unes olives, mmm boníssima!

    ResponElimina
  14. Jo si hagués estat un any a Itàlia, segurament m'hagués engreixat el doble que tu...jijiji....peroò és que la seva gastronomia és irresistible.Molt bé t'ha quedat aquesta foccacia! l'he de fer ja!!! petons

    ResponElimina
  15. Ai la bella Italia... que n'arriba a ser de bonica i de bona! jajaja
    Ja et vaig dir que amb aquestes manetes amassadores (les teves i les del super Boletet!) havia de quedar deliciosa per força! A la Bordeta ens n'hem fet addictea últimament! :P

    Petonets carinyo
    Sandra

    ResponElimina
  16. Ei, Judith!
    Quina bona pinta, redell!

    Sé ben cert que te la podràs menjar sense cap mena d'acompanyament!

    Ja saps que m'encanta el món del pa! Mmmmh!

    ResponElimina
  17. Juditj que be t'ha quedat...m'agrada molt la focaccia petonets

    ResponElimina
  18. jajajaaj....pobre nen, mirant els peixos i tu dient q aniria be al forn! li crearàs un trauma....

    les focaccies em xiflen!

    ResponElimina
  19. Mmm! la focaccia, quin gran pà! aquests italinas són la remonda inventant coses boníssimes!! quina esponjositat!!

    Muaaa! ;)

    ResponElimina
  20. Per la pinta, em sembla que t´ha quedat perfecte! I lo del llobarro al forn!! Però com li dius això al boletet??!! ^.^ Petons guapa!!

    ResponElimina
  21. T ha quedat fantàstca!!! és clar, amb aquest ajudant de luxe...
    petonets

    alba

    ResponElimina
  22. ANDO COM MUITA VONTADE DE FAZER ,POIS NUNCA COMI.
    A TUA FICOU LINDA, PEGAVA JÁ UM PEDAÇO.
    BJS

    ResponElimina
  23. t'ha quedat de cine! quina pinta... no en tinc cap dubte que era boníssima!! a mi fa temps que em ronda pel cap provar-ne de fer!

    petonets

    ResponElimina
  24. Una focaccia amb una pinta que ni t'explico.
    Nani

    ResponElimina
  25. Noooo ell diumenge si q acompanyava...es avui q no acompanya el dia....jajaj Ainsss amb la fresqueta tan bona que feia.


    Las focaccia es una assignatura pendent... pero ara ja t'aseguro q no encen el forn....

    Un petonet bonica

    ResponElimina
  26. quina sort que vas tenir de poder-les tastar a Milà, a mí també m'agraden molt, amb un bon formatge és un àpat de luxe.

    Petonets

    ResponElimina
  27. Fivinisimaaa me encanta y asi con ese grosor no la he eco nunca tomo nota rellena con jamon serrano ummmm de vicio.
    Bicos mil wapa.

    ResponElimina
  28. ¡Me encanta la focaccia!, tengo que hacer en algún momento porque nos encanta y sobre todo les encanta hacerla y comerla a los peques. Me llevo tu receta. Un bacio.

    www.cocinaamiga.com

    ResponElimina
  29. todavia no me he puesto yo con esto y eso que tengo varias recetas pte. Esta foccacia se ve tentadora. Besotes guapa.

    ResponElimina
  30. Uiiii!!!!!!Aquesta la tinc pendent desde fa molt de temps!!!La pinta es incríble!!!!!!!!!petonets!!

    ResponElimina
  31. ¿¿¿8 kilos??? ¡¡¡guaaaaau!!!¡que logro! jejeje
    hay comidas que necesitan ir de la mano de actividad física. yo intento hacer algo al respecto, no soy fan de los dulces pero sí de las harinas... obviously que tu focaccia es adorable :)

    ResponElimina
  32. No n'he fet mai de foccacia... Però m'animaré... T'ha quedat espectacular!! Quina pinta! Petons

    ResponElimina
  33. M'encanten les focaccies! La teva es veu molt esponjosa! Perfecte.
    Petons
    Mónica

    ResponElimina
  34. Això del pa... ja ho tens més que superat. T'ha quedat fantàstica!! 8 quilos? Sant del cel!!
    Petonets

    ResponElimina
  35. Ohhh m'encanta la focaccia!! de fet aquesta és la meva preferida, però amb altres ingredients també... com la de formatge i ceba, ceba i botifarra... Aiii que bones! i fan molt estiu oi? petonets guapa!!

    ResponElimina
  36. Ostres, doncs et va quedar espectacular aquesta focaccia!!! la veritat és que és una massa molt agraïda!!! Això sí que és aprofitar un dia de mal temps : )

    Petonets!!!

    ResponElimina
  37. Quina fogaccia mes esponjosa que te quedat, Preciosa !!!El prròxim cap de setmana provaré de fer-la. Gràcies per la recepta.
    Salutacions.
    francesca.

    ResponElimina
  38. Ultimament també ens hem aficionat a fer focaccies a casa. Nosaltres la fem amb la recepta del Richard Bertinet i ens encanta!
    T'ha quedat mooolt esponjosa!!
    Ptns!!

    ResponElimina
  39. Quina bona pinta que fa, idel per totes les ocasions i celebracions que proposes.
    Petons

    ResponElimina
  40. Tiene muy buena pinta!

    http://blog.sacelen.com

    ResponElimina
  41. A casa ens encanta la focaccia. Que bona!!! Sempre la fem de romaní i parmesano.
    Petonets

    ResponElimina
  42. Neni, yo no hago mucha focaccia porque corro el riesgo de devorarmela completa yo sola...así me gusta, con romero, deliciosa!

    Mil besos!!

    ResponElimina
  43. Nam nam nam!.....esto me encanta.....que esponjoso se ve.......Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  44. Me encanta la focaccia, aunque la haga más bien poco... Es por pereza.
    Probaré esta tuya, Judith, a ver si me animo a volver a hacerlas.
    Besos, guapa

    ResponElimina
  45. Segur que estava boníssima, a mi també m'agrada molt la focaccia, trobe que s'aconsegueix una textura perfecta. I sí, es cert que la culpa dels kilets mai son d'una cosa sols, i la nutella es un auténtic vici, jo sempre tinc un pot a casa, i la veritat es que la menjaria a cullerades ;)

    Petons i bon cap de setmana

    ResponElimina
  46. Este pan me parece delicioso para comer en la picadita con algunos quesitos y un poco de fiambre. Te quedó fantástico! Yo los kilos ya no los cuento más...
    Cariños

    ResponElimina
  47. Ummmmmmmmm... Hace tiempo que no hago una buena focaccia y mira que en casa nos encanta. A ver si me animo y la hago para el finde.
    Besitos Judithhhh

    ResponElimina
  48. Si m'hagués trobat en la teva situació m'hagués engreixat 16 kg! T'ha quedat una focaccia molt apetitosa!
    Marta

    ResponElimina
  49. Qué rica!!!! Con esas hierbas tan mediterráneas no puede quedar mal. Es que me encanta el romero.
    Besos.

    ResponElimina
  50. T'ha quedat super esponjosa!
    La focaccia a mi també em porta molts bons records, en el meu cas de les estades a les Dolomites ;)

    ResponElimina
  51. M'encanten les focaccias: un cop en vaig fer una per sopar... i el que vam acavar sopant va ser la focaccia sencera!!
    Què bons estan els pans aromatitzats amb herbes, oi?

    Bon profit!

    ResponElimina
  52. ¿dos añitos ya? que deprisa pasa el tiempo :)
    Me encantan los panes y la focaccia es de los sencillos, para preparar con niños ya ni te cuento... Luego a recoger un poco de harina por la cocina y listo!
    Feliz domingo!!!

    ResponElimina
  53. Ostres!!! quan veig aquestes receptes em dono compte de tot lo que em queda per fer.

    Un petonet

    ResponElimina