>

dilluns, 9 de juliol de 2012

Pastís de xocolata i crema de llima amb menta

Aquest cap de setmana ha estat molt i molt especial. Voleu saber per què? Doncs el Boletet s’ha fet un home! L’Elisenda, la seva mestra, ens va proposar fa uns dies si volíem animar-nos a treure-li els bolquers. Encara és un xic petit -fins el dia 26 no farà els dos anys-, però ens va dir que el veia prou capacitat per fer-ho. L’Yves i jo confiem plenament amb ella, així que no ho vàrem dubtar ni un segon, i aquest cap de setmana ha estat l’escollit.

Dissabte al matí ens vàrem llevar molt emocionats, i li vam dir al Boletet que era hora de canviar els bolquers per calçotets. Ell estava emocionat, i veia que seria una festa. Vam fer algunes visites a l’orinal -que, per cert, és súper fashion! I tot gràcies a la família Llàbiro-, però sense cap èxit. De cop i volta, mentre jugava a futbol al passadís amb el papa, el primer pipi es va escapar. Ell es va quedar tot parat, però li vàrem dir que no passava res. La segona vegada ja no vam tenir tanta sort i, quan es va fer pipi a sobre, va ser un drama. Ell és molt sentit i no parava de plorar, l’Yves i jo l’intentàvem consolar, però sense cap èxit.

El passat dia 4 va ser l’aniversari de la Loles i, aprofitant que la Bàrbara i l’Alain estaven a Barcelona, vam decidir que era bona idea fer-li un sopar sorpresa amb tots els fills. Amb l’Yves vam pensar que podíem passar tot el dia a casa seva i així el Boletet podia jugar una estona a la piscina. El tema dels pipis va anar millorant, i tot va ser gràcies a la Loles i la Bàrbara, que el van convèncer de què no s’estava tan malament a l'orinal. Al final, el primer dia vam aconseguir que la meitat de pipis es fessin a dins i l’altra meitat fora. Però, en canvi, el diumenge tot va anar com una seda i el Boletet va fer diana en totes les ocasions  -només va haver una petita fuita d’unes gotetes-. Ja us podeu imaginar la festa que va ser el Bolet, l’Yves i jo cridàvem i saltàvem com a bojos i clar, el Boletet a poc a poc s’anava creixent i estava molt orgullós de fer pipi a l'orinal. Ara només queda que superem aquesta setmana i ell sigui conscient que no és un joc i que ho porti bé, però crec que entre tots ho aconseguirem.

Aprofitant que fèiem el sopar sorpresa per a la Loles em vaig oferir per fer-li el pastís. No sabia ben bé de què fer-lo, però finalment em vaig decantar per una base de xocolata i una crema ben fresca de llima. La idea era molt bona -o això pensava jo-, però vaig cometre un error molt gran: fer la crema el mateix dissabte. Què va passar? Doncs que la crema estava massa líquida i no vaig poder acabar el pastís. Com que anàvem a passar el dia fora li vaig comentar a l’Yves que en un parell d’hores podíem tornar i l’acabaria. Així ho vam fer, però no va ser suficient, quan vaig muntar la nata no estava freda i no va quedar amb la textura correcte. Finalment, vaig haver de deixar el pastís a la nevera, perquè quallés, i vam haver d’anar a comprar-ne un d’emergència. Quin disgust vaig tenir, no només perquè la Loles no tindria un pastís fet per mi -que sé que li agrada molt!-, sinó pel que vam haver de pagar. Heu comprat últimament algun pastís a una pastisseria? Quan em van dir el preu em vaig quedar blanca... però no podia ser que la meva supersogre no tingués pastís, així que el vam comprar.

El pastís, finalment, va quallar i diumenge al matí ens va servir per poder esmorzar i començar el dia plens d’energia, almenys vaig poder comprovar que la meva idea era bona, aixó sí, us asseguro que la propera vegada que vulgui fer una cobertura similar, la faré el dia abans!


Ingredients base:


375 g de farina de rebosteria
1 sobre de llevat Royal
3 ous -separant clares i rovells-
200 ml de llet
50 ml de rom
250 g de sucre
125 g de mantega
Essència d’ametlla
250 g de xocolata per a postres



Ingredients cobertura:

250 g de formatges cremós tipus Philadelphia
500 g de nata per muntar
1 llima
150 g de sucre
Fulles de Menta fresca


Preparació:

A un bol batem els rovells d'ou, el sucre i la mantega desfeta fins obtenir una mescla escumosa. A continuació, afegim a poc a poc la farina i el llevat tamissats i tot seguit la llet i el rom. Desfem la xocolata durant 1 minut al microones o al bany Maria. Un cop tinguem una xocolata cremosa l’afegim a la mescla i afegim l'essència d’ametlla i les clares d'ou muntades a punt de neu i ho incorporem a poc a poc amb moviments envolvents. Untem un motllo amb una mica d'oli, afegim el preparat de la base i ho posem al forn a 180º durant 50 minuts. Mentrestant podem anar preparant la cobertura. Muntem la nata –és important que estigui freda per evitar que no qualli-, afegim el sucre, el suc de la llima i unes fulles de menta tallades a trossets molt petits, i ho incorporem pausadament per evitar desfer la crema. Ho deixem refredar a la nevera un mínim de dues hores –encara que us aconsello fer-ho el dia anterior-. Per fer el muntatge del pastís partim la base en dues parts. Farcim la base amb la crema i cobrim el pastís amb la resta de crema de formatge i llima. Per acabar, decorem el pastís amb uns talls de llima i unes fulles de menta.


 

56 comentaris:

  1. Ai quina gràcia treure els bolquers...realment és tot un canvi i tota una experiència! Pensa que com a mínim t'estalviaràs uns bons calerons amb la compra de bolquers i podràs destinar-los a compres de pastissos d'emergència!! De tot se n'aprèn: tu en fer la crema d'un dia per l'altre i el Boletet a fer-se un home!! No us en adonareu i tindrà núvia!! I tindreu encara més coses per celebrar!! Molts petonets guapa i família!!

    ResponElimina
  2. Judith...BRUTAL !!!! menudo corte tiene y que maravilla de combinación el chocolate con lima! un beso guapa

    ResponElimina
  3. Quina delícia de pastís, Judith! I quina foto més bonica. Bravo pel boletet! Ell valent, i a seguir amb l'intent! Petit però eixerit, veig? De qui deu ser? he he. Petonets!

    ResponElimina
  4. Jo,per curiositat, em fixo amb els preus a les pastisseries i es realment alt!!!
    I tranquila, que aixó dels pastissos ens ha pasat a tots alguna vegada...Pero t'ha quedat molt bé!!!

    Recordo amb molta gràcia la època de treure bolquers...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Quina manera de començar la setmana, de luxe, no?
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Judith, ja ho he dit alguna vegada: un dia podrem fer un repte de les nostres peripècies a la cuina. Però et va quedar molt bé. Sort amb els bolquers!
    Un petonet,
    Nani

    ResponElimina
  7. Ais el Boletet, amb lo espavilat que és de seguida n'aprendrà!! I què guapos que està amb el seu nou barret!! jejejeje :P
    entenc el teu disgust, a mi també m'han passat coses d'aquestes i fan una ràbia! Ara li has de tornar a fer un pastís a la Loles per un altre dia, que qualsevol excusa és bona! Aquest té una pinta!

    Petonets carinyet!
    Sandra

    PD: aquesta setmana la tinc a tope... la que ve? ;)

    ResponElimina
  8. Haig de confessar que a mi la menta... mmmmm... no em fa el pes... però la resta, boníssim!

    ResponElimina
  9. Ostres judith, aquesta crema havia de ser brutal amb el pa de pessic de xocolata! Quina bona pensada... Segur que a la pròxima et surt clavat.
    Jo fa mil que no compro pastissos però pel que sempre m'han dit, és per quedar-s'hi blanca.... Petons!

    ResponElimina
  10. Ole ole!!! el boletet ja és tot un homenet!! :) de la manera que ho expliques ja us imagino a l'Yves a tu saltant per la casa!! ajjajajajajjaja
    El pastís és bestial!! té una pinta d'escàndol. Molts petonets bonica i enhorabona :)

    ResponElimina
  11. un pastís deliciós amb aquest contrast de xocolata i crema de llima amb menta per llepar-se els dits.
    http://elmagoylabruja.blogspot.com

    ResponElimina
  12. Ummm quin tall mes bo que te, i quina combinació mes bona, la xocolata i la llima combinen perfecte!!!!
    Ah i felicitats al Boletet ;-)
    Petonets

    ResponElimina
  13. Que rico y refrescante!....una combinacion deliciosa.....Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  14. Capisco benissimo tutti queste storie del "pipi" stiamo vivendo lo stesse cose...Bellissima foto. Un abraccio. Dobbiamo fare ancora un appuntamento !!!

    ResponElimina
  15. Moltes gràcies per la recepta. Però tinc un dubte el sucre que es posa amb la nata és sucre en pols o normal?
    Gràcies!

    ResponElimina
  16. Doncs t'ha quedat unapinta estupenda!! llastima que no el poguessis dur a la festa. Ahh i felicitas pel vostre nen que és tot un valent!! petons

    ResponElimina
  17. Judith, vaya odisea con el pastel. La verdad es que da mucha rabia cuando crees que te va a salir bien y no hay forma.... pero bueno, seguro que te lo agradecerían igual.. ya sabes, la intención es lo que vale.
    Ármate de paciencia con lo de los pañales porque es un camino largo pero seguro. Aprendes a salir de casa llena de ropa de repuesto pero en cuanto te quieres dar cuenta está superado.
    Besos, guapa

    ResponElimina
  18. Doncs no hauria estat contenta la teva sogra amb aquest pastís!!!! Una meravella!!! I estic segura que, malgrat el que et vas gastar, no seria ni a meitat de bo (i bonic) que aquest!!!
    Jo l'època dels bolquers ja fa anys que la vaig passar, i amb 3 criatures, no pots imaginar-te les corredisses a l'orinalet!!!! I la de rentadores que havia de fer!!!! Sort que al final tot arriba! Felicitats doncs al Boletet!
    Petons

    ResponElimina
  19. Felicitats a l'homenet del bolet i també a la Loles pel seu aniversari. Llàstima que no li vas poder portar aquest pastís fet per tu, té una pinta deliciosa. Quina combinació d'ingredients tan refrescant.
    Petons

    ResponElimina
  20. Be per el Bolet,Prueba superada¡¡Que recuerdos que me traes¡¡
    Y este pastis es sensacional unos ingredientes que casan a la perfección
    Brutal¡¡
    peto

    ResponElimina
  21. Dues històries felices! Al final tot surt com ha de sortir.
    Una abraçada

    ResponElimina
  22. Que rico y bonito corte!!! Felicidades por el Bolet...Bss

    ResponElimina
  23. Quina bona pinta y quina unió de sabors ha de tenir, ¡m'ha encantat!
    m'emporto la recepta que la faré un dia d'aquests :)

    ResponElimina
  24. Ai quin riure amb el boletet i les seves peripècies amb l'orinal! moments així es viuen i es recorden amb un somriure! Quina llàstima que la sogra no arribés a tastar aquest pastís! la combinació ha de ser boníssima, pero això passa a les millor famílies...

    Muua! ;)

    ResponElimina
  25. Quina llastima que no puguesiu gaudir del pastis amb tota la familia!! Pero aquestes coses pasen... ens han pasat a tots. Per cert, molt be el boletet!! Aixo ja esta superat! Petons

    ResponElimina
  26. FICOU LINDO DEMAIS A COBERTURA É UMA VERDADEIRA DELICIA.
    BOA SEMANA
    BJ

    ResponElimina
  27. Quina cobertura més refrescant i bona.

    Un petonet bonica

    ResponElimina
  28. Siempre llega el momento en el que el bebé deja de serlo y va convirtiéndose en un niño y luego... Bueno, poc a poc, que todavía le falta al boletet... hehehehehe
    Eso sí, la manera de festejar con esta deliciosa tarta me parece un acierto. Qué magnífica combinación Judith!!!!
    Besitos

    ResponElimina
  29. Ens alegrem molt pel Boletet i també per vosaltres! Ja se'l veu un nen molt espavilat i això n'és una mostra més!
    I el pastís té una pinta...combinar la xocolata amb la frescor de la llima...el fa irressistible!!
    ptns!!

    ResponElimina
  30. Que es muy pequeño mamá...
    Pero si ya está preparado adelante, cuanto antes se les quiten mejor.
    Al MIni se los quitamos con dos y dos meses, y en un finde estaba controlado, eso sí, hubo otros momentos pipi posteriores, pero es lo normal!!
    Ay, pobre mío... que lo vamos a ir viendo crecer!!

    ResponElimina
  31. ja saps que jo no sóc massa de xocolata pero aquesta cobertura me la menjaria a cullerades!! petons

    ResponElimina
  32. Guau! Noia doncs va valer la pena esperar un dia per veure el resultat. és un robatori el que et cobren per un pastís, estid d'acord.... Ains els pipis que complicat que és, però es un bon moment pel temps, així segur que no s'encostipa. Petonets !!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  33. Juju el pastís fa un goig..... i amb aquesta crema de llima ha de quedar super bé!!! i això de comprar-los a la pastisseria la veritat és que les poques vegades que hi he anat em sento que em roben, per tant per gota que puc sempre els faig jo!!
    ahhh.. i m'en alegro que l'experiència els bolquers hagi anat bé!
    Petonets

    ResponElimina
  34. Impressionant, té una pinta boníssima. Petons!

    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  35. Ha d'estar molt bo, la convinació menta-lima o menta-llimona és sempre un èxit. Felicitats!

    ResponElimina
  36. Entonces si no pudiste llevarlo a la cena ¿queda un poco para ir a merendar? jijiji no me digas más, el peque para celebrar su gran éxito se lo comió todo ;P Cuanto me alegro que lo haya conseguido tan pronto y tan chiquitito como es y ese orinal fashion ¡habrá que verlo! esta familia es muy, muy fashion, ya sea por mama o por la tía.
    Besitosssss

    ResponElimina
  37. Ohhhh teniu un homenet a casa! jaja quina gràcia m'ha fet llegir el post.
    El pastís preciós llástma tindre que comprar un altre, jo ja fa temps que no compre res de dolç, imagine la rabia que deu donar perque les que es fan a casa son sempre requetemillors!!!
    Un petonet

    ResponElimina
  38. Que hombrecito!, si es que con tanto cariño ese peque conseguirá todo, todo, todo.
    La tarta de lujo Judith, me encanta la mezcla.
    Un beso

    ResponElimina
  39. Les presses són males conselleres...però en aquest cas tot acabat feliçment...I no sé si és per posar-s´hi blanca o negra de ràbia.

    ResponElimina
  40. Oh, què gran se'ns ha fet el petit de la família. Ara estareu uns quants dies distrets però és un gran moment per ells. Pel que fa al pastís... ai, com em sona això de les presses i els fallos a la planificació. HO he viscut més d'una vegada. Però mira d'altra banda vas poder tastar dos pastissos en un cap de setmana. Perquè el car seria bo, o no? clar que dubto que més que el teu. Muak

    ResponElimina
  41. Nena com he rigut amb l'historia del Boletet, jo li vaig treure a la meva princesa contra prescripció de la mestre que deia que no estava preparada i només es va pijar un cop, a partir del 2n el demanava. Estavem al.lucinats en Víctor i jo, només ens recordavem que a l'Hugo va trigar 2 mesos...Per cert el pastís boníssim...

    Un petonet

    ResponElimina
  42. Ai el Boletet que gran que es fa, amb aquest blog l'estem veient créixer eh? si es que és una preciositat de nen!!
    Dels errors se n'apren, jo també he fet cada pífia fent pastissos... ;) tot i que de bons ho són al final oi? Lo de les pastisseries és una passada, se n'aprotifen molt!!
    Petonets guapa!

    ResponElimina
  43. Ummmm quina maravella!!! llima i xoco!!! probarem ja que ens agrada llimona i xoco.:)) T´ha quedat algun trosset?...........no...ho sabía! Petó

    ResponElimina
  44. Mi niña es que no se puede estar en misa y repicando, el peque este fin de semana ya te tenía lo suficientemente entretenida con el pis y el orinal, como para estar centrada con las cremas de la tarta.
    Pero bueno de tus errores aprendemos ;) así ya se cuando la prepare que tiene que ser con su tiempo, pero el resultado del domingo es fantástico, se ve impresionante
    muchooos besos

    ResponElimina
  45. Quin sabor més exquisit ha de tenir aquest pastís!

    ResponElimina
  46. Un pastís deliciós!!! i si és de xoxolata l'he d'apuntar i fer segur... s'ha de provar!!

    ResponElimina
  47. jajajajaja! felicitaciones al pequeño!

    ResponElimina
  48. Es un adorado!!! Como ha crecido ya eh Nenina...me alegra un montón por ustedes que se haya despedido ya del pañal...será más independiente.

    El pastel esta de vicio total....yo ya me lo he anotado, un beso enorme!!!!

    ResponElimina
  49. Hola!!!! finalment semblar que puc comentar els blogs... quin gran pas el del boletet! El pastís meravellós i refrescant gràcies a la menta i la llima. Un petó molt fort
    Ana

    ResponElimina
  50. Hola Judith
    Encara record el dia que llevarem els bolquers al Sergi, va esser un desastre però els nens son molt espabil·lats i molt millor que els adults per el que aprenen ben aviat.

    M'encanta la xocolata i no he provat mai xocolata amb llima, m'agrada molt com ha quedat, ben bonica i bona.

    Un petonet

    ResponElimina
  51. Enhorabona per aquests progressos, ja teniu tot un homenet!
    El pastís té una pinta genial!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
  52. Ha de ser boníssim, té molt bona pinta! I moltes felicitats a l'Aitor, és ja tot un homenet!

    ResponElimina
  53. Quina pintaaaaaaaaaaaaaaa que té aquest pastís!!!!!!!!!!!
    Vaig poc a les pastisseries, però quan hi vaig sempre miro els preus...i després m'estiro els cabells quan veig el que cobren per un pastís.
    Visca l'Àitor!! Ara sí que ja és un homenet!!
    Petons guapa!!

    ResponElimina