El món dels blocs és ben curiós. Un dia sense saber ben bé per què ens animem a obrir un bloc i, a poc a poc, ens anem trobant pel camí persones amb els mateixos gustos i passions que es tornen imprescindibles en la nostra rutina quotidiana. En realitat, sense arribar-nos a conèixer al 100% sabem que tenim moltes coses en comú. Potser no tenim la mateixa edat, ni estudis similars, o ni tan sols la mateixa ubicació, però el que sí tenim en comú és la nostra passió per la cuina i la gastronomia.
Les xarxes socials, com Fabebook o Twitter, acaben d’arrodonir aquests lligams que hom va creant; de forma que la informació que tenim d’aquest amic virtual vagi cobrant una perspectiva més propera. Per això, aquest tipus de xarxes ajuden a saber una miqueta més de la persona que hi darrera del bloc i, per què no dir-ho, establir una amistat, ni que sigui de manera virtual.
En aquest món blocaire cada dia hi ha més blocs de cuina, i no saps ben bé per què uns t’enganxen més que d'altres. Hi ha blocs que tenen un disseny molt acurat, d’altres tenen receptes impressionants acompanyades de bones fotografies, i altres -per enumerar algunes característiques- tenen persones molt especials. Per sort, crec que aquest últim punt el puc aplicar a la majoria de blocs que segueixo -i que estic ben enganxada-.
Molta gent que segueix El món de juju em pregunta la diferència entre el bloc i les diverses xarxes socials. En poques paraules us puc dir que tots els canals de comunicació són bons per transmetre alguna cosa, per això aquest bloc, a part de publicar dos cops per setmana, intenta actualitzar a diari la pàgina del Facebook i fer alguna piulada a Twitter, encara que us haig de confessar que aquest últim canal encara no l’exploto al màxim. No tots seguiu el bloc a través del mateix canal, sinó que escolliu el que més us convé i per això intentem actualitzar tots els canals.
La Laura de Coure Coulants tenia un petit somni, arribar als 100 seguidors al bloc i al Facebook. A través del facebook unes quantes blocaires vam fer una campanya de màrqueting perquè els aconseguís i, gràcies a la vostra col·laboració, els va assolir ben aviat. La forma que té la Laura de recompensar-nos als seus seguidors és mitjançant un concurs en el que la sort decidirà els guanyadors d’uns magnífics premis. Per tenir més probabilitats ella va proposar-nos fer un coulant original. Resulta que el coulant de xocolata és un dels meus postres preferits, i no sé per què fins ara no n’havia fet cap. Vaig estar pensant molt i finalment em vaig decidir per un coulant ben rosa. Suposo que us preguntareu per què, no? Doncs perquè si entreu al bloc de la Laura, podreu adonar-vos que és una apassionada dels colors pastels; el rosa pal, el blau cel i el verd poma són colors bàsics dins el seu atrezzo i suposo que això ens fa adonar de la seva sensibilitat i delicadesa. És una persona generosa i, sobretot, molt agraïda que valora cada comentari com si d’un tresor es tractés. Per això el meu coulant és ben pink i espero que li agradi! Us deixo amb la recepta i, mentrestant, creuaré els dits per veure si tinc sort al concurs. Encara que, com ja us he dit, serà l’atzar qui decidirà... amb l'ajuda dels seus dos bombons.
Ingredients per a 6 uts.:
150 g de farina per rebosteria
150 g de cobertura de xocolata blanca
2 petit suís
150 g de sucre
50 g de mantega
3 ous
Essència de vainilla
Colorant alimentari vermell
50 g de crocant d'ametlla
Sucre glacé
Maduixes
150 g de farina per rebosteria
150 g de cobertura de xocolata blanca
2 petit suís
150 g de sucre
50 g de mantega
3 ous
Essència de vainilla
Colorant alimentari vermell
50 g de crocant d'ametlla
Sucre glacé
Maduixes
Preparació:
Escalfem el forn a 180º. En un bol batem els ous i el sucre fins obtenir una mescla escumosa. A continuació, afegim la mantega, prèviament desfeta, i remenem. A poc a poc anem incorporant la farina, vigilant que no quedin grumolls. Quan tinguem una mescla homogènia afegim els petit suís, l'essència de vainilla, la cobertura de xocolata desfeta -al bany Maria o al microones- el colorant i tornem a remenar. Agafem els motllos, els untem amb una mica d'oli i un polsim de farina i afegim la mescla. Els posem al forn durant 12 minuts i els servim immediatament. Un cop desemmotllem els coulant els decorem amb unes quantes maduixes fresques tallades a daus, una mica de sucre glacé i crocant d'ametlla.
Escalfem el forn a 180º. En un bol batem els ous i el sucre fins obtenir una mescla escumosa. A continuació, afegim la mantega, prèviament desfeta, i remenem. A poc a poc anem incorporant la farina, vigilant que no quedin grumolls. Quan tinguem una mescla homogènia afegim els petit suís, l'essència de vainilla, la cobertura de xocolata desfeta -al bany Maria o al microones- el colorant i tornem a remenar. Agafem els motllos, els untem amb una mica d'oli i un polsim de farina i afegim la mescla. Els posem al forn durant 12 minuts i els servim immediatament. Un cop desemmotllem els coulant els decorem amb unes quantes maduixes fresques tallades a daus, una mica de sucre glacé i crocant d'ametlla.
tienes toda la razon el mundo de los blogs es una caja de sorpresas y esta claro que nos une la pasión por la gastronomia y por eso hay tanta generosidad,algo que falta en muchas personas de otros ámbitos.
ResponEliminafabulosa tu aportacion y que color mas bonito
peto
Mon dieux!!!!! o touché!!! el que vulguis, per què m´he quedat muda!!!!! impressionant!!! Judith t´estimooooooo,..... ja ja!!!!! petonas guapiiiiii!!!
ResponEliminaA mí también me tiene asombrada este mundo, aunque no nos conozcamos, hemos llegado a conectar y nada mejor que conectar teniendo una afición en común, eso une y mucho.
ResponEliminaDesde hace tiempo que quiero practicar en casa con mis propios coulants... pero empezaré por el típico de chocolate ;) ¡pero es ideal el de fresa!
Judith, el que no aconsegueixis tu...!! un coulant rosa!! jo també estic contenta d'haver fet tants amics virtuals, i per descomptat estàs a la llista! crec que es el millor dels blogs.
ResponEliminaQuin coulant més guai!! m'ha encantat i a sobre deu ser boníssim :) Tens raó amb això dels blogs, jo ara ja no puc parar de mirar-ne, sobretot els que em tenen més enganxada... i és que es nota molt quan les coses estan fetes amb carinyo, això diu molt de cadascú. Sàpigues que m'has fet venir unes ganes boges de fer postres amb maduixes... o de color rosa. Petonets guapa!
ResponEliminaEts la bomba, no puc dir gaire cosa més... amb la teva explicació està tot dit, i amb aquest coulant sobren les paraules!
ResponEliminaM'alegro d'haver decicidit fer un bloc i poder connectar (jo tinc la sort de que per totes!! jajaja) en les plataformes virtuals... i sobretot en la vida real! :)
Petonets reina
Sandra
Hola Judith!!!
ResponEliminaTens molta raó! L'altra dia comentàvem que l'any 2008 quan vem obrir el bloc érem potser una vintena de blocs de cuina i tots ens coneixíem. En aquests 4 anys que han passat se'n comptabilitzen més de 350 en català! Tanta diversitat et fa d'alguna manera proiritzar (ja que no arribem a tot arreu!) i hi ha blocs que enganxen més i d'altres que no tant. Però els que enganxen enganxen molt! Com el teu, el de la Laura o el de la Sandra en el meu cas, a part dels blocs més antics amb qui hi tenim amistat i ens coneixem personalment. Com molt bé expliques les xarxes socials acaben d'arrodonir el cercle i ens donen més informació sobre les persones que hi ha darrera. I sense adonar-te'n les acabes incorporant a la teva rutina diària, i és fantàstic! ;)
El coulant t'ha quedat genial! La Laura segur que estarà molt contenta! És magnífic el coulant i magnífica la crònica que ens has fet!!
Una abraçada!
Que xulo!!! I que original aquest segur que li agrada a la meva filla :P
ResponEliminaEspero que la sort t'acompanyi!!
Una abraçada.
Me encantan las fresas, y todo lo que lo lleve me encanta!!! Uhhhh...!!! Se ve super rico. Saludos
ResponEliminaMe parece fantastico....concuerdo contigo.....pero esta delicia me la como de inmediato!!.......Abrazotes, Marcela
ResponEliminaQue verdad! Los blogs son como las personas, empiezan todos igual, con la misma plantilla y ya ves.... cada uno diferente e interesante. Estoy loca con ese colulant, si no es elegido el más original no me perderé el que te supere, será el de nitrogeno? Besos
ResponEliminaÉs difícil comentar un postre, bellíssim, espectacular i ben original quan abans es poden llegir unes paraules de les que et traspassen, de les que et toquen la fibra, de les que t' emocionen i qu ressumeixen molt bé les sensacions pròpies que tinc. Obrir el bloc va ser una decissió més que encertada. Millores en cuina, millores en fotografia, millores en presentacions i sobretot, sobretot coneixes gent amb la mateixa passió que tu amb la que acabes fent AMISTAT!!! Estic molt contenta d haver-te trobat, de parlar amb tu x tantes vies, d' aprendre dels teus consells i de tenir-te sempre al altra costt de la pantalla. Espero que hagueu disfrutat amb el concurs perquè per mi ha estat una experiència genial. Et desitjo molta sort iet dono les gràcies per aquestes paraules que ja m' han alegrat el dia. Pink coulant, pink day!! Un petó enorme Judith!!!
ResponEliminaPer veure entrades com aquesta val la pena tenir i compartir un bloc de cuina.Quan vaig obrir el meu pensava que noms'el miraria quasi ningú.... I deu nindor. A part de la gent que coneixes,personal i virtualment...
ResponEliminaEl coulant..... Espestacular. L'apuntonanpendents,ja!
petonets.
Juju, m'has emocionat, amb aquest escrit. És que tens molta raó, jo fa poc que volto per aquest món gastroblocaire però ja hi he conegut persones molt especials, que sense voler ja m'aprecio com vertaders amics... i alguns no els he vist mai! Amb tu, per exemple, encara que no haguem coincidit en persona, et segueixo amb alegria i m'agrada tenir notícies teves. Gràcies per regalar-nos aquest coulant vermell, avui. Petons!
ResponEliminaQué razón tienes!!! Este mundo bloggero es increíble!!! y engancha de una manera......y es que compartimos una misma pasión y eso une mucho. Me ha encantado tu coulant es una chulada! Qué color tan bonito! Tiene que estar buenísimo! Un besito:) Susana
ResponEliminatens tota la raó amb el món dels blogs!! el que fan les noves tecnologies.... i aquest coulant increible nena, quina pinta!! a veure si un dia m'animo i el faig!! uuummmmm petons
ResponEliminaHola Judith! La veritat és que aquestes noves relaciones tecnològiques no son menys agradables que altres més físiques. Vullc dir que quan tens un blog i un bon dia tens un comentari d'una personeta que no saps qui serà, ni d'on ve però t'ha deixat un comentari...deu meuuu!!! Quina ilusió! Ahi comença tot. Jo vaig fer el blog per les meves amigues, així que no esperava que algú es fixés en mi, i despres quan ho fan tens un sentiment per dintre...quina satisfacció :)
ResponEliminaLlàstima no tenir més temps pel blog i tot el que comporta.
Noia, el coulant t'ha quedat de vici, pero no dir lo super fashion preciós que es!!! Un petó guapa
La blogosfera es lo mejor que se ha inventado.
ResponEliminaPrecioso coulant tienes un gusto exquisito.
Besos :)
Quin culantro tan guapo i bo! ....petonets
ResponEliminaUau, t'ha quedat preciós! Amb aquest color rosa i les maduixes de sobre... m'encanta! Segur que la Laura quedarà molt contenta amb la teva aportació :)
ResponEliminaOle tú!! quin coulant més original i segur que boníssimmmmm!! a mi m'encanta la xocolata blanca,a més amb la incorporació de petit suis...
ResponEliminapetonets pink**
T'explico una petita història? Ja saps que també tinc facebook, encara que com dius no l'exploro al màxim, estic més atenta dels vostres passos a través del blog que del facebook, però tinc un ocellet que em piulant tots els teus passos pel facebook, el meu fill, que un dia, per oblit, vaig fer m'agrada al teu facebook des del seu facebook (l'havia deixat obert i jo em pensava que estava dins el meu i estava dins el seu), i ahir em diu -mama, el món de juju ha arribat a 400 seguidors!!!!! Bravo!!!! Moltes felicitats bonica, al final hi has arribat, i això demostra l'èxit del blog, del facebook i de lo bé que ho fas!!!!!
ResponEliminaEm sembla que no he passat mai per coure coulants, ara m'hi passaré, i teu coulant fantástic! encara que jo no n'he fet mai.
Petonets i que tinguis un feliç dia, i disfruta molt!!!
Quin coulant mes glamurós! La veritat, a mi això del blog nomès m´ha portat que alegries, i "coneixer" un munt de gent fantàstica!
ResponEliminaMolts petons
Tienes razón, cada blog es el reflejo de nuestra personalidad.
ResponEliminaMe gusta tu coulant!! súper fashion!
Unes postres ideals per després d'un bon sopar. I més encara si s'acompanyen d'algun licoret tipus porto.
ResponEliminaFelicitats!
Super bonic, Judith!
ResponEliminaQuina sort poder utilitzar xocolata blanca, dóna tant joc!
Les maduixetes i el crocant d'ametlla són un toc deliciós, bon coulant!
Estic d'acord amb tot el que dius: oi que sembla que, malgrat no veure'ns mai les cares, ja som tots com vells amics? de vegades em trobo explicant al meu xicot que si "la Laura m'ha escrit aquest comentari, o la Judith, o la Loly, la Sandra...." com si fossiu de la família ;-)
Petons i molt bona sort al concurs!
ostres quina pinta... ufff, crec que n tardaré gens en fer-lo! enhorabona!
ResponEliminacada vegada em sorprens més!!! Rosa??? molt bó! Espero que tinguis sort, perquè original ho és una estona :))
ResponEliminaPetons maca
Ets una caixa de sorpreses una darrere l'altre jajaja
ResponEliminaUn coulant mooolt original, per ficar-hi cullera i olvidar-me de la meva al.lergia...
El millor dels blocs, son les persones que hi ha darrere de cada cuina, les ganes de compartir-ho tot.
un petonet
Quina preciositat, te un color maquíssim!!!!!! I el millor, que bo ha de ser aquest coulant.
ResponEliminaPetonets
M'ha agradat molt el teu coulant rosa i també la entrada parlant dels blocs i de tot el que envolta aquest mon que ha fet possible que et conegués Judith.
ResponEliminaFelicitats a la Laura.
Un petonet
Ainssss cuántas cosas bonicas nos trae este mundo. El otro también pero en este hacemos muchas cosas que físicamente no llegaríamos a hacer. Antes para charlar había que quedar para tomar un café o unas cañitas. Ahora un chat y tan ricamente que los apegos no necesitan alternar por terrazas o cafés:-) Ahora mismo me voy donde Laura a poner mi granico para que llegue a los 200 en un plis,
ResponEliminaBesos
Hola Judith. Me ha encantado tu post. Tienes muchísima razón. Sin saber por qué terminas enganchada a determinados blogs. En mi caso, tiene bastante que ver con el blogger al que pertenecen. Creo que hay blogs que definen muy bien a la persona que está detrás, y esa forma peculiar de expresarse, de presentar los posts, de transmitirte la pasión que ha derrochado en hacer una receta, etc. … todo eso es lo que me engancha de verdad y lo que me provoca muchas sonrisas. Si te fijas, hay un derroche inmenso de generosidad en todo lo que compartimos todos.
ResponEliminaSoy una recién llegada a este mundo de los blogs y llevaba casi 5 años diciendo que había perdido MI PUNTO gastronómico. Ahora, cada vez que hago una receta para publicar, es como si cocinara para 30 invitados. Y he recuperado mi creatividad y la capacidad de inventar cosas diferentes en todos los ámbitos de mi vida a través de la cocina. Y eso es genial. Así que tengo mucho que agradecer a este mundo inmenso y disparatado de adictos a la cocina.
Gracias por dejar el link de Laura. Me ha encantado y, por supuesto, también he contribuido a que se sienta orgullosa por haber sobrepasado su cifra deseada de seguidores.
Un besote.
Bones!, Molt bona reflexió. El teu coulant... Magnific!!! Te un color molt maco i ha d'estar boníssim. Petons
ResponEliminaSi señora, al final cada blog es como su "dueño", porque de una manera o de otra reflejamos lo que somos en nuestras cocinas, en nuestras frases en nuestras palabras.
ResponEliminaY si, yo apenas conozco personalmente a nadie dentro de este mundillo, pero hay muchos por los que siento un tremendo afecto, y siento tan cerca como a los míos, a pesar de no haber tenido contacto jamás. Que este mundillo tiene muchas cosas malas, pero alguna buena de vez en cuando.
Como se nota que estoy perdida en las redes sociales, verdad?? No me había enterado de esta iniciativa.
Me gusta tu coulant rosa, pero a mi princesa le gustará todavía más, es ROSA.
Besos.
Tienes razón, para mí el mundo bloguero ha sido todo un descubrimiento. El facebook ya sabes que me tira menos ;)
ResponEliminaMe he quedado sin palabras (difícil ¿verdad?) al ver tu coulant. Es divino
Besos corazón
Moooooooolt curiós és el món dels blogs, qui ens ho havia de dir. Ara, vigila, perquè es veu que també hi ha bruixes pirules, jajajaja!!
ResponEliminaEl teu serà el coulant més discofashion del concurs, n'estic segura!!
Petonets
Impressionant! el primer coulant rosa que veig i m'encanta! :) comprateixo tot el que dius sobre els blogs i les persones que hi ha darrere, aquestes amistats especials que es van creant són el que ens motiva i dóna energia per seguir endavant!
ResponEliminaUn petonet! ;)
Magnífic Coulant!!
ResponEliminaAh! I m'agradat molt el teu comentari anterior a la recepta, molt ben dit i molt ben escrit. Estic completament d'acord, estem units per aquest "cuquet" que portem a dins que és diu gastronomia.
Ha de ser bonissim aquest coulant !!!T'gha quedat de fàbula !!!
ResponEliminaPetons
Ohhh, es precioso, me encanta el color, triunfo asegurado. A mi me pasa lo mismo que a ti, personalmente sigo muchos blogs de lo que para yo considero personas especiales, las recetas, las fotos y todo lo demás también influye, pero para mi lo más importante es lo que me transmite esa persona. Cuando visito un blog me gusta estar comoda y leer cosas que me hagan sentir bien, que bastante hipocresía, peloteo y malos rollos hay en el "mundo real".....
ResponEliminaUn besazo
Que mono de color rosa!!! I amb gustet de petit suisse, molt original!!!
ResponEliminaPetonets guapa
Que vistós i xulo aquest coulant! tens la mà trencada en sorprendre'ns a tots amb les teves idees tan originals. Sens dubte un coulant preciós per celebrar la pròxima primavera que ens vindrà, quines ganes....
ResponEliminaQuines paraules tan ben escollides!!! Tens tota la rao... Moltes gracies per formar part de la meva familia blocaire... jijijiji... Muack!
ResponEliminaLa recepta? Simplement genial!!! Per que sera que no em sorpren???? ^__^
Un petonas
Sònia
Estupendo Juju, estou sin palavras....absolutamente genial!
ResponEliminaBesitos guapa.
Quina recepta tan bona!!! Amb aquest color genial!!
ResponEliminaPetons i que tinguis sort en el concurs!
Juju,
ResponEliminaSe ya quedado un lujo... y con una color muy bonita. Solo pede esta bueno : )
Besitos guapitaaaa
¿como la haces para tener siempre las palabras adecuadas? me encanta leerte pero ya sabes que a mi las redes sociales me quedan grandes jajaja Me vuelve loca este coulant tan pink!!! ¡lo que no consigas tu!!!
ResponEliminaA Laura la conocia, de hecho fuí parte del jurado de Pimienta rosa en el que gano con su receta, ojalá que cumpla su sueño y mucho más :)
Besitos para las dos!!!!
Ostres nena, m'ha fascinat el teu coulant tot i que no m'agraden i t'explico perqué, aixó de mossegar i que em sorti algu líquid, em fa no se que....
ResponEliminaUn petonet
quina cosa tan bonica!!! i segur que té encara millor gust que la fila que fa...
ResponEliminaSenzillament genial!!! Dius un grapat de veritats en aquesta entrada, el món dels blogs de gastronomia uneix a moltes persones, fins i tot sense coneixer'ns....
ResponEliminaUs hauré d'explicar la meva il·lusió d'arribar als 100 seguidors abans del primer aniversari del blog que últimament els blogs amb més influència aconseguiu tot allò que us proposeu.
La proposta és genial, ideal diria jo. El diumenge la meva cunyada petita fa 11 anyets.....ja se amb quin postre la sorprendré....:)
Gràcies per les receptes tan xules i per tenir un cor tan gran ;)
Petonets. MAR de El que no mata engreixa
Jejejej, acerté en la fruta!!!! que buenos te han quedado...me encanta los coulants...
ResponEliminaBesitos
Espectacular...impressionada...sense paraules....Quin coulant i quina gent més guapa que hi ha a la gastrosfera. Sou un descobriment a molts nivells ! Vosaltres (la Gemma ,de la Cuina de casa la Sandra dels Fogons, la Mònica de Xocolata desfeta, tu... i me'n deixo una pila....) feu el món un lloc molt més agradable cada dia. Sou fantàstiques les blogaires 2.0 !
ResponEliminaOMG! Un color fantàstic. Aquest món blocaire és meravellós... ara em falta temps per a gaudir de tots els blocs que segueixo :(
ResponEliminaUn petó molt fort
M'ha agradat la recepta, el color i la foto. Molt bé Judit.
ResponEliminaNani
Noia, quina foto, quina pinta! Aquest coulant és perfecte!
ResponEliminaMarta
Qué cosa más mona y deliciosa!!! besos
ResponEliminaQué original i quina pinta més deliciosa. Es la recepta ideal per a fer-la a casa, on tinc un "raret" al que no li agrada el chocolate negre. Vaig a vore el bloc de Laura, que m'he quedat intrigada ;)
ResponEliminaPetons
Pues tiene que estar bien dulce y bien rico. EL emplatado te ha quedado estupendo... Un besote.
ResponEliminaQue lujo de coulant!!!!! Un aplauso si señora y con esto ya te he dicho todo, besos.
ResponEliminaOhh quina bona pinta Judith!!! És que m'encanta és tan mono tan finet i delicat... joo jo en vulll un, jeje.
ResponEliminaQue al final no se si podré participar el repte de memòries... el meu pastís d'aniversari es va accidentar... no va quedar malament però no com jo volia i em vaig mosquejar bastant, directe a la brossa i a comprar-ne un... tinc caràcter ho se, el meu perfeccionisme ja ho fa aquestes coses xD.
Si tinc temps ho tornaré a intentar.
Petonets!!
M'agraden molt els coulant, però sempre els he menjat de xocolata, tot i que he vist moltes altres versions. Però aquest que has fet tú m'ha captivat, de maduixes!!! El tastaré perquè ha de ser molt bo.
ResponEliminaPetonets
Hola Judith!! Ja he entrat al blog de la Laura, realment està tan bé com dius!! :D I pel que fa al teu coulant... m'apunto la recepta, perquè serà un must a la propera pijama party que faci!! jaja
ResponEliminaUn petoneeet! :D
che bella color! baci mia "Geek cuoca" :)
ResponEliminaa juzgar por la pinta yo te doy por ganadora! :)
ResponEliminaque bo que sembla, ara m'el menjaria, molts petons
ResponEliminaDesde luego eres un cielo y yo no se si ganarás o no pero a mí este coulant me ha fascinado ¡se me cae la baba!.
ResponEliminaBsos
Oh, qué cosa más bonita, Judith!!!! Este coulant rosa me ha robado el corazón!!!! Maravilloso!!!!
ResponEliminaBesos.
Pink coulant?? Pink?????!!!!!!!!!!!!! Nena, m'has "mattat". Fins i tot els coulants fas fashions. Què original!
ResponEliminaTotalment d'acord amb el que has dit dels blocs. Qui ens ho hauria dit fa un any i mig?
Encara que ja saps que, de moment, sóc un bitxo raro amb les xarxes socials, però és per qüestió de temps...ja m'hi enganxaré. Jajajajaa!!
Sort al concurs. Encara que ja saps que si fos per jo guanyaves segur.
Petons
A mi me encanta el mundo de los blogs, en el sentido de compartir, conocer, aprender y disfrutar, eso si, yo soy un tanto desconectada del mundo virtual, por falta de tiempo, y porque siempre me invento un montón de cosas que hacer...vivo en "mi mundo" como dice uno que yo me sé! Pero me alegra mucho poder conectar con personas maravillosas y apasionadas como tú, que eres un sol enorme...tierna y re-bonita! El coulant es tan, pero tan...divino, neni!!
ResponEliminaMil besotes :D
p.d.puedes creer que aún no sé como decorar mi pastel para memories...jajajaja ayyyy
Estic segura que ni la Laura s'esperava un coulant rosa!
ResponEliminaM'encnta la teva imaginació
Como siempre delicioso Judith, yo como tu estoy visitando los blogs antes de cenar y con estas fotos voy a estropear el teclado de tanto babear.
ResponEliminaBesinos
Pues si que hemos tenido transmisión de pensamiento!! vaya dos más sentimentales ;-) Pero me reafirmo en lo que digo y añado lo que tan bien escribes tu. El domingo hicimos una kedada de Asturias y fue genial, ahora a ver cuando mis amiguitas catalanas preparáis uno que alli me voy a veros, que tengo unas ganas de conocerte locas.
ResponEliminaNo conozco el blog de esa chica, pero en cuanto le de a publicar alla que voy a verlo, desde luego que con tus coulants deliciosos tendrás un poquito de enchufe, jaja.
Tengo que poner de nuevo la lista de blogs en el lateral que no se porqué me desapareció y me pierdo las entradas que pones y ya sabes que yo lo del FB voy con unas clases de retraso y no me entero de mucho.
Un besote guapetona
Vaja coulant fashion que has preparat, m´encanta el color i l´aparença ara mateix el tastava...petonets
ResponEliminaMe voy a ver el blog de Laura que si dices que es fantástico, yo me lo creo a pie juntillas y entre todos haremos realidad su sueño, que por otra parte es de los realizables.
ResponEliminaDivino te ha quedado el coulant, Judith, me encanta el color, se ve atómico.
un besazo, preciosa y feliz finde
Els GEO???????????????????? Sort que només va ser un lapsus!
ResponEliminaM'has fet la persona més feliç del món, em pensava que ningú es fixaria amb la foto! És que m'encanta!!!!!
Una forta abraçada, bonica, i feliç cap de setmana!
Ole tu! Quina passada! Segur que la Laura està més que encantada amb la recepta i les paraules de la seva cap de màrqueting!
ResponEliminaMolts petonets!
Wala! Que xulo! Si hi hagués premi al més original jo no dubtaria!
ResponEliminaEl meu és més aviat white: http://quinaoloreta.blogspot.com/2012/02/coulant-de-xocolata-blanca-amb-cor.html#comment-form
De lo más original este coulant, dan ganas de lanzarse a por el, aprovecho para visitar ese blog.
ResponEliminaTot i que és un des meus postres preferits, mai he fet un coulant... ara necessitaré dos excuses per fer:
ResponEliminael tradicional i aquesta meravella que acaves de crear!!
Al ver la foto sabía que era tuya, es inconfundible tu estilo y tus mezclas!. Me encanta!
ResponEliminaUn beso y buen finde
Guau...!!! Me re encanta. Genial!!!! Te a quedado de lujo. Saludos
ResponEliminaESTA DE DAR ÁGUA NA BOCA...LINDO.
ResponEliminaBJS
Quina cosa més ràpida i deliciosa!!! has creat una maravella. Petons, i bon cap de setmana.
ResponEliminaOooooh, que espectáculo de color y de sabor.
ResponEliminaTe felicito.
Un saludo.
Cada cop que passo per aquest bloc l'heu donat una altre volta de rosca a qualsevol recepta, és impressionant, sempre em porto grans sorpreses i trobo coses que mai havia imaginat, m'encanta la recepta!!!
ResponEliminaPetonets
M'encanta llegir les teves paraules, jo estic totalment enganxada al món de juju.
ResponEliminaAquest pink coulant és una passada, ho té tot, original, color bonic, maduixes i molta passió per part de la cuinera. Molta sort!!!
Ja estem esperant el coulant de caipirinha o mojito ;-)
Petons
Estoy segura que el azar se detendrá en tu puerta porque aunque quiera pasar de largo no podrá al ver una creación tan bella y colorida...
ResponEliminaDivino te quedó!
Comparto tus palabras en todo lo relacionado con el mundo blogero, pero no tengo nada claro lo de las redes sociales...
Besazos artista!
Que original, quin color tant bonic!!!
ResponEliminaEm recorda al pastíssets comercials Pantera rosa
Petons
Superoriginal i sofisticatttttt!!!! Per quan tingui una tarda de dissabte lliure. Ho faré amb els nensss!!!
ResponEliminaque coulant tan vistoso! me ha encantado la idea del petit suis, super original! que imaginación ;) un beso
ResponEliminaSegur que quan vas iniciar el blog no t'imagonaves totes les coses bones que t'aportaria, oi?
ResponEliminaI que dir d'aquest coulant??? segur que els hi poses molt difícil a les altres participants!!!! Sort!!!
Petunets,
Eva.
Judith, quanta raó tens!
ResponEliminaEl coulant, espectacular!! Segur que a la Laura li haurà encantat!
Petons!
Judith, coincido contigo en lo que comentas en este post. Es bien curioso lo que sucede con esas afinidades que encontramos en las relaciones blogueriles...
ResponEliminaPor cierto... qué coulant más delicado y tentador. Entra por los ojos, así que habrá que esforzarse y hacerlo, no?
Un besote
Es verdad que somos bien diferentes... pero todos aprendemos de todos.
ResponEliminaTu coulant se ve muy bien.
Un saludito
¡Qué fuerte, qué cosa más bonita, nunca había visto un coulant rosa, es precioso, muy "pink panter", tiene que estar delicioso!. Besos guapa.
ResponEliminaOstres! un coulant de color rosa!!!molt original, i a d'estar boníssim!!!
ResponEliminaGuaaaaaaaaauuuuuu, me encanta el color rosa,es mas lo adoro.
ResponEliminaFelicidades por ese año.
Preciosa la tarta.
Besos
me gustaria compartir tu blog con elmio,que es:
ResponEliminahttp://miscosascotidianascristina.blogspot.com
Besitos desde Sevilla