>

dimarts, 28 febrer de 2012

Pastís de maduixes amb crema de vainilla

Avui és un dia molt especial al Bolet. Avui és el “sant” de l’Àitor. A l’entrada del pastís de carabassó i xocolata que vaig publicar l’any passat us explicava l’origen del nom. En realitat no existeix al santoral, però no per això no l’hem de celebrar, oi?
 
Aquest any, tant l’Yves com jo hem tingut un petit lapsus i ens crèiem que era el dia 19 de febrer. Us podeu creure que ja havíem convocat un dinar al Bolet amb el iaio, els avis i la família Llàbiro i un parell de dies abans ens vam adonar que era el dia 28?! Així doncs, aquest cap de setmana tenim dinar familiar, que som dels que no celebrem res per avançat.
 
Aquest cop, l’encarregat de fer el pastís és el Monstre culinari –amb molta ajuda-. Així participa amb aquesta proposta a Memòries d’una cuinera que, com ja sabeu, estem d’aniversari. El que tenia clar que volia fer era un pastís amb melmelada de maduixa. Finalment ens hem decidit per una base de iogurt farcida de melmelada i recoberta amb una fina crema de vainilla.
 
Avui hem començat el dia amb les piles ben carregades. Estem llevats des de les 6 del matí, serà perquè l’Àitor tenia ganes de menjar el pastís? Doncs potser sí, perquè a l’hora d’esmorzar, li hem posat una espelma -ja sabeu que últimament són la seva debilitat- i aquest cop, sense l’ajuda dels papis, l’ha apagat ell sol! Hauríeu d’haver vist la cara de felicitat que ha posat, i més quan l’Yves i jo hem començat a aplaudir, s’ha sentit tan important i orgullós de la seva fita... Després ens hem menjat un bon tall de pastís, per compensar la son que teníem...
 
Aquest cap de setmana vam aprofitar per anar d’excursió al monestir de Poblet, una construcció Cistercenca magnífica. Tot i els espollis, saquejos i guerres que ha patit, es troba en un magnífic estat de conservació gràcies als treballs de restauració que s’han anat fent. Us podeu creure que mentre estàvem escoltant l’explicació del guia a l’altar major el Boletet només tenia ulls pel ciri? A que no sabeu què volia fer? Doncs sí, l’heu encertat, apagar la flama, sort que no estava encès i ho vam fer veure, perquè sinó no sé que hagués passat amb els religiosos...
 
Moltíssimes felicitats petit! Gràcies per tenir un somriure d’orella a orella sempre i fer-nos, al papa i a mi, les persones més felices d’aquest món! Ara a gaudir del teu pastís i, sobretot, de l’espelma...
 

Ingredients base: 

1 iogurt grec
3 m/i de farina per rebosteria
2 m/i de sucre
½ m/i d’oli
3 ous
1 llimona
Anís
1 sobre de llevat Royal
* m/i = mida de iogurt 


Ingredients decoració: 

1 pot de melmelada de maduixa
500 g de Mascarpone
100 g de sucre glacé
Essència de vainilla
Maduixes
300 g d’ametlla filetejada
 

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem la llimona, ratllem la pela, exprimim el suc i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb un raig d'anís. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. En un bol posem el Mascarpone, el sucre glacé i l’essència de vainilla, ho barregem i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de maduixes i cobrim la base amb la crema de Mascarpone i vainilla. Cobrim el pastís amb l’ametlla filetejada, tirem sucre glacé tamisat i decorem amb les maduixes. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.



74 comentaris:

  1. Quina patxoca aquest pastís!!! Segur que l'heu gaudit de plé! Moltes felicitats al teu nen!
    Petons

    ResponElimina
  2. Judith, quin pastís més bonic, i segur que amb aquest color vermell a l'Aitor li encantarà.
    Felicitats als tres!
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  3. Doncs felicitats per aquest sant inventat i pel pastís, que fa una pinta... Per cert, m'encanta el cartellet, és un tampó, és una impressió, és Superman?

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. ostres Judith,
    jo també m'hagués llevat ben d'hora per gaudir d'un esmorzar així! Té molt bona pinta!

    Felicitats al bufador!

    ResponElimina
  5. mmm té que està deliciós...a més està a camir o em recorda a mi a una Sara que es un dels millors pastíssos del mòn!

    ResponElimina
  6. Amb tota l'ametlla enganxada al voltant sembla una Sara, però amb la crema de mascarpone ha de quedar molt més lleugera que la típica de mantega.
    Segur que l'Aitor va bufar l'espelma molt cofoi! (tot i que pel sant es bufa espelmes? :) )

    ResponElimina
    Respostes
    1. no es posem espelmes Gemma, però últimament és el que més li agrada a l'Àitor!!! ;P

      Elimina
  7. Moltes felicitats per l'Aitor!!! y enhorabona a l'Yves, que aquest pastis sembla de pastisseria!!

    ResponElimina
  8. Quina pinta taaaan bona....petons

    ResponElimina
  9. muchas felicidades a toda la familia y a seguir disfrutando del momento como este o de de la visita al monastir.
    tremendamente bueno este pastis
    peto

    ResponElimina
  10. Jo si tingués un pastís com aquest també m'aixecaria a les 6 del matí!!!! jejeje!!! Quina xuladaaaaaa!!!!
    MOOOOOLTES FELICITATS ÀITOR!!!! I felicitats als papis per la part que us toca...encara que això de confondre el sant....jijiji!!! una mica més hi ho celebreu per partida doble!!!

    Petunets i disfruteu del dia,
    Eva.

    ResponElimina
  11. Oh! pintassa de pastís!!!! Felicitats a l´Àitor!!!! i a vosaltres també!!! m´en porto un trosset i la recepta. Muaks

    ResponElimina
  12. Quin pastís més bonic!!! jo també me n'hauria menjat un bon tall a les 6 del matí! jejeje No el conec, però l'Àitor és un nen preciós!! :) Que guai l'excursió al monestir de Poblet, m'has fet recordar una vegada que els meus pares també ens hi van portar, ens va agradar molt! Tic ganes de tornar-hi, perquè crec que han fet una apliació també oi? ara no sé si em confonc... Un petonàs i un altre pel Boletet :)

    ResponElimina
  13. També he visitat el Monastir de Poblet, quina pau que s'hi respira.
    Un pastís que ha d'estar boníssim i sempre que us veig a fer servir el mascarpone penso perquè encara no ho he fet mai. En fi... algun dia

    ResponElimina
  14. Quina delicia! fa un goig impressionant! felicitats al petit Àitor! ;)

    ResponElimina
  15. Un pastís exquisit...Judith!!! sembla més bo que la sara i tot! Molt bona, l'excursió al monestir... petonet!

    ResponElimina
  16. Fantàstic pastís, es nota que aquí ha treballat més la gran xef juju que el monstre...
    Això sí, me'l menjaré sense parar! :-)

    ResponElimina
  17. Que maco!!!!!!!!!!!!!! Em sembla tota una delícia, el mascarpone amb maduixes queda boníssim i amb aquesta decoració preciós.
    Petonets

    ResponElimina
  18. Moltes felicitats per l'Aitor! no m'extranya q us el menjessiu de bon mati el pastis...

    ResponElimina
  19. Feliç sant pel petit! Dsifrutarà molt degustant aquest pastís tan suculent, aquesta cremeta m'ha encantat noia!
    Petons :)

    ResponElimina
  20. Un pastís digne de celebració amb sant o sense ell!
    Petonets

    ResponElimina
  21. Feliç dia de sant al boletet!!! a disfrutar del pastís, que amb aquesta pinta segur que ho fareu!!! Felicitats dels titis cadaquesencs!! ;)

    ResponElimina
  22. Felicidades al chiquitín. Me encanta tu blog, ya me hice seguidora que no quiero perderme nada de lo que hagas. Si quieres te invito a conocer el mio.Besines

    ResponElimina
  23. Quin pastis !!! .mare meva jo també m'aixecaria de bon mati , si m'esperès un pastís com aquet .... petons i felicitats a L'aitor.

    ResponElimina
  24. Si es que el meu nen volia festa! ja,ja,ja Què matiner.
    Li ha agradat el pastís? Com que no li agrada res?;)
    És tan i tan preciós i simpàtic i, ja paro, que em dius que no sóc objectiva.;)
    Molts petonets i felicitats pel boletet, que per la memòria no serà!

    ResponElimina
  25. Que maravilla y que apetecible, Judith con esas fresas tan rojas y tan perfectas, me encantan. Muchas felicidades para el rey de tu casa, vaya mami tan fantástica tiene que le hace semejantes pasteles.

    un besazo

    ResponElimina
  26. Almendritas crujientes, fresas y vainilla vaya, vaya :)
    Un saludito

    ResponElimina
  27. Ole, ole!! Visca el Boletet!! Ja me l'imagino a Poblet (mira que és maco!!) intentant apagar ciris... jajajajaja

    El pastís genial :)

    Felicitats i petonets!
    Sandra

    PD passo a les 6! ;)

    ResponElimina
  28. Jajaja tal y como lo cuentas me parecia estar allí viendole delante del cirio jajaja que mala mami, ya podías haber encendido la velita para él ;P Muchas felicidades Aitor!!!! a sus papis muchos besos :)

    ResponElimina
  29. Hola Juju, o bolo está estupendo, muitos parabéns a Jim!!!
    Besitos guapa:)

    ResponElimina
  30. Moltes felicitats Aitor!! Es un precioso pastel de celebración! Que tengais un feliz día!
    Muchos besos

    ResponElimina
  31. Felicitats a l'Aitor i felicitats a tu per tant bona cuinera.

    Petons maca

    ResponElimina
  32. Esta precios....el meu fa por !!!!!!!! pero volia participar !!!!!

    ResponElimina
  33. Eres maaaaala! que no nos pones el corte, con ganas me he quedado...

    ResponElimina
  34. Ei nena, l'hem ben encertat amb les maduixetes...Ummm, on està el meu trosset. Per cert anys, anys, per molts anys....

    Un petonet i felicitats al monstre

    ResponElimina
  35. Felicidades al Príncipe de la casa, aunque sus papis le han hecho una tarta digna de un Rey, es preciosísima.
    Besos para el bomboncito

    ResponElimina
  36. Muchas Felicidades para Aitor!! el pastel me ha encantado
    Besos

    ResponElimina
  37. Judith, es estupenda... Seguro que habéis pasado un día genial comiendo esta maravilla.
    Un besazo enorme, guapa

    ResponElimina
  38. Bueno, pero qué cosa más mona, por dios!!!! Me has dejado sin palabras, chica!!!!! Felicidads para el peque!!!!
    Besos, guapa, te ha quedado genial!!!

    ResponElimina
  39. Que preciosidad, da pena hasta comerselo!!!
    Besitos

    ResponElimina
  40. No ho enteneu: el Boletet s'aplica això de "a quien madruga, Dios le ayuda". Jo també m'ho dic i ho intento creure cada matí quan sona el despertador. ;P
    El pastís té una pinta fantàstica. Hi pot haver millor manera de començar el dia que amb un tall de pastís? Et puc enviar a l'Òscar una temporadeta perquè aprengui de l'Yves a fer pastissos?
    Petons!!
    Ah, me l'imagino mirant el ciri de Poblet. Encara sortirà un "petit terrorista" Jajajajaja

    ResponElimina
  41. Quina pinta més bona! Maduixes amb mascarpones, m'ho puc imatginar. Una delicia, i el boletet ha d'estar per a menjarse'l.

    Petons

    ResponElimina
  42. Judith siempre te salen unos pasteles que da gusto de verlos.......y comerlos!!!. Me ha encantado. Besos

    ResponElimina
  43. ¡Guauu, monísimo!, tiene que estar de vicio.
    besitos

    ResponElimina
  44. JUJU ESSE BOLO FICOU DIVINO.
    PARA MIM UMA FATIA BEM GRANDE POIS UMA PEQUENA NÃO ME SATISFAZIA...
    BJS

    ResponElimina
  45. Felicitats al petit! M'encanta el mascarpone així que faria un tallet ara amb el café.
    Un petonet maca,
    Esther

    ResponElimina
  46. quin pastís!!! mmmmm..... amb les maduixes és irresistible!! pero em falta una coseta, una foto del tall!! que m'has deixat amb les ganes!! l'hauré de fer jo doncs..jejej petonets

    ResponElimina
  47. juju! però quin pastís més macu, si és tant bo com la bona pinta que té, no m'imagino lo impressionant que deu ser...

    petonets

    ResponElimina
  48. Quin pastís més bufó!! Les maduixes m'apassionen, segur que estava boníssim!!

    Petonets maca

    ResponElimina
  49. Qué buena pinta. Muchas felicidades para tu hijo.

    ResponElimina
  50. Felicitats al Boletet!!! i quina sort bufar una espelma en aquest super pastís!!!!
    petonets

    ResponElimina
  51. Felicitats atrassades!
    El pastis fa una pinta... genial!
    Petonets.

    ResponElimina
  52. Ohh quina bona pinta!!! M'encanta la presentació, ha quedat molt maco amb el topping de madueixetes, jejje, no ho puc evitar, m'encanten xD.
    Doncs res, ni que sigui tard felicitar l'Aitor, quina gràcia lo de les espelmes, jeje.

    Molts petonets!!

    ResponElimina
  53. Aaaaiiiii, amb les maduixetes, quina pinta!
    Marta

    ResponElimina
  54. Felicita l'Aitor i felicita el monstre culinari epl pastís!
    Nani

    ResponElimina
  55. Ups, felicitats retrassades a l'Àitor!! jeje Suposo que ja no en deu quedar ni un bocí, d'aquest pastís... quina pinta nena!! :D I si m'ho permets, em sembla que et copiaré aquesta presentació per algun futur pastís... T'ha quedat preciós!

    Un petonàs!!

    ResponElimina
  56. Només veure'l he sentit la necessitat de fer aquest pastís. Precisament estic buscant un pastís per fer pel meu aniversari i crec que per fi he trobat el que m'agrada.
    Per cert, el motlle de quina mida era?

    ResponElimina
  57. Mamma mia, vaja pastel nena! Què bo! No n'ha quedat gens, oi? Jeje. Dubte que em quedi algo tan bonic si tracte de fer-ho :S
    Ets una artista! Petons :)

    ResponElimina
  58. Se me hace la boca agua, te ha quedado maravilloso! Y encima con vainilla!Beso

    ResponElimina
  59. Di-vi-no. Yo no dejaba ni la etiqueta neni!!!

    Mil besos y mimos pal peque! :D

    ResponElimina
  60. Muchas felicidades al Aitor! ya le veo la carita mirando el cirio!! jejeje...la tarta espectacular, mi Juju...que la ha hecho el Yves??? mmm

    ResponElimina
  61. Nosotros tampoco festejamos por anticipado ;-) ME gusta la costumbre de festejar los santos. Mi papá lo hace desde pequeño porque así era la costumbre en su familia , pero no nos la pasó a nosotros. Y a mí que me encanta tener excusas para festejar , me parece que lo voy a poner en práctica. Tu torta se ve deliciosa!
    Cariños

    ResponElimina
  62. Judith es perfecta y preciosa ¡además de buena!.Te pido disculpas por no haber publicado la receta de la tarta que estuve todo el martes por la mañana haciéndola y además era el cumple de mi madre ¡una San Marcos! pero hija ayer me surgieron varias cosas entre otras y no me ha dado tiempo.
    Espero poder hacer lo que planteeis este mes de marzo.
    Bsos

    ResponElimina
    Respostes
    1. María, solo faltaria! participa cuando puedas, estaremos encantadas de contar con tus recetas! ;)

      Elimina
  63. Felicidades para Aitor y tb. para ti ya que la tarta tiene una pinta estupenda. Bss

    ResponElimina
  64. Vaya pastelón! que precioso! pero veo -leo- que la ocasión no era para menos. Lucas tiene 5 años y aún arrastra esa felicidad cada vez que se enciende un pastel de cumpleaños. Da igual si es suyo o no. El 13 de este mes -perdón, del anterior- fue el cumpleaños de Günter y cuando le compré las velas las cogí sin leer mucho -en germano me suele dar pereza eso de leer la letra pequeña. El caso, que encendemos las velas, Lucas que se pone a ayudarle y casi nos morimos de la risa soplando los tres como locos y de nuevo se encendían :-D las risas de enano eran espectaculares, que rato más majo...

    Y es que con ellos, uno recupera esos recuerdos de niñez y vuelves a disfrutar como un crío de las cosas importantes de la vida:-) Felicidades!
    Bs

    ResponElimina
  65. pot estar més bo aquest pastís?? impossible, té boníssima pinta y de ben segur que va encantar a tothom :)
    petons

    ResponElimina
  66. Sí senyora! És un bon costum celebrar-ho tot! Tant se val aniversari, sant o si ha guanyat l'equip preferit... I si cal es posen les espelmes que és el que més gràcia fa! M'encanta aquest pastís, des de les maduixes, fins al cartellet! Ets una mama artista! Petonets

    ResponElimina
  67. Os quedó un pastel precioso, delicado y bien rico!
    Felicidades al homenajeado!
    El plato oriental de más arriba lo desconozco y eso que yo iba "al chino" hace años pero lo que me gustaba eran los rollitos primavera (esos me re-chiflan) y el pollo con almendras. Dejé de ir por una cuestión de higiene: aquí hubo un problema sanitario en uno muy conocido y dejamos de ir, pero, como bien dices, las últimas veces también nos había sentado mal, sospechoso al menos, no?
    Besazos

    ResponElimina
  68. Amb molt i molt de retard, felicitats per l'Aitor!!! I també per la seva mami per aquest aquest pastís tan bonic. Una cucada!!! M'encanta el detall de l'etiqueta.
    Petonets guapa

    ResponElimina