Wanton de plàtan amb salsa agredolça de maduixes

Aquest mes les noies de Film & food ens han proposat fer un plat oriental, però era condició obligatòria que portés un ingredient de temporada. Sé que publico un parell de dies més tard del que tocava, però això em passa per deixar-ho tot per última hora. Normalment cuino el cap de setmana per poder fer les fotos amb llum de dia, però ja fa un parell de caps de setmana que, per una raó o una altra, hi som poc al Bolet -no patiu, aquest cap de setmana faré un intensiu de cuina-.

Quan era petita els meus pares els agradava, de tant en tant, anar a un xinés que estava a prop de casa. El regentava una família amb dos fills, el menor dels quals es deia Jordi. Cada cop que hi anàvem teníem ben clar el menú: rotllets de primavera, sopa de niu d'oreneta, wanton fregit, pollastre amb ametlles, vedella amb salsa i, de postres, gelat amb nous caramel·litzades i plàtan fregit. Com podeu veure, tot i haver passat uns quants anys, encara recordo perfectament el menú. No us passa que hi ha llocs que sempre demaneu el mateix?

Actualment no vaig mai a restaurants xinesos. I no és perquè no m'agradi el que fan, sinó que no sé per quina raó estranya, cada cop que hi he anat, m'ha sentat malament, així que faig com amb els calçots, no en menjo i tot arreglat.

Ja fa uns quants anys, l'Yves i jo vam anar de vacances a la Xina, i us puc assegurar que el menjar era deliciós i no té res a veure amb el que podem trobar aquí. És  un país amb una cultura ben diferent a la nostra. Potser, el que més ens va sobtar va ser que la gent sortís a passejar en pijama i que tothom es volgués fer fotos amb els occidentals. Us podeu creure que les adolescents es tornaven boges cada cop que veien a l'Yves? Era com anar amb una estrella de cine pel carrer. Ens paraven, començaven a riure i ens demanaven si es podien fer una foto amb nosaltres… Com podeu veure és una gent ben especial, però si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi us ho recomano!

Per començar bé el cap de setmana us deixo aquesta recepta tan fàcil i que uneix dos dels plats d'aquell menú que menjava de petita, el wanton amb el plàtan fregit. Us aviso que si en tasteu un no voldreu parar de menjar! Molt bon cap de setmana a tothom.
 

Ingredients per a 10 uts.:

10 làmines de wanton per fregir
1 plàtan madur
Oli de girasol
Mel de taronger
500 g de maduixes
1 c/s de vinagre de Mòdena
2 c/s de sucre

Preparació:

Per preparar la salsa agredolça, posem en un bol les maduixes tallades a trossos, afegim una cullerada sopera de vinagre de Mòdena i dues de sucre, ho remenem i ho deixem macerar durant un mínim d'una hora. Mentrestant, pelem el plàtan, el tallem a trossos d'uns 5 mm, el disposem sobre una làmina de wanton, fem un farcell i repetim l'operació amb la resta de trossos de plàtan. Un cop els tinguem tots, posem en una paella l'oli de girasol -suficient per cobrir els farcells-. Quan estigui ben calent, fregim els wanton i, un cop estiguin rossejats, els disposem a un plat amb paper, perquè aquest absorbeixi l'excés d'oli. Per fer la presentació, posem 3 unitats de wanton, els hi tirem una bona cullerada de mel i una mica de la salsa obtinguda de la maceració de les maduixes. Us recomano menjar aquest plat al moment.