>

divendres, 2 de març del 2012

Wanton de plàtan amb salsa agredolça de maduixes

Aquest mes les noies de Film & food ens han proposat fer un plat oriental, però era condició obligatòria que portés un ingredient de temporada. Sé que publico un parell de dies més tard del que tocava, però això em passa per deixar-ho tot per última hora. Normalment cuino el cap de setmana per poder fer les fotos amb llum de dia, però ja fa un parell de caps de setmana que, per una raó o una altra, hi som poc al Bolet -no patiu, aquest cap de setmana faré un intensiu de cuina-.

Quan era petita els meus pares els agradava, de tant en tant, anar a un xinés que estava a prop de casa. El regentava una família amb dos fills, el menor dels quals es deia Jordi. Cada cop que hi anàvem teníem ben clar el menú: rotllets de primavera, sopa de niu d'oreneta, wanton fregit, pollastre amb ametlles, vedella amb salsa i, de postres, gelat amb nous caramel·litzades i plàtan fregit. Com podeu veure, tot i haver passat uns quants anys, encara recordo perfectament el menú. No us passa que hi ha llocs que sempre demaneu el mateix?

Actualment no vaig mai a restaurants xinesos. I no és perquè no m'agradi el que fan, sinó que no sé per quina raó estranya, cada cop que hi he anat, m'ha sentat malament, així que faig com amb els calçots, no en menjo i tot arreglat.

Ja fa uns quants anys, l'Yves i jo vam anar de vacances a la Xina, i us puc assegurar que el menjar era deliciós i no té res a veure amb el que podem trobar aquí. És  un país amb una cultura ben diferent a la nostra. Potser, el que més ens va sobtar va ser que la gent sortís a passejar en pijama i que tothom es volgués fer fotos amb els occidentals. Us podeu creure que les adolescents es tornaven boges cada cop que veien a l'Yves? Era com anar amb una estrella de cine pel carrer. Ens paraven, començaven a riure i ens demanaven si es podien fer una foto amb nosaltres… Com podeu veure és una gent ben especial, però si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi us ho recomano!

Per començar bé el cap de setmana us deixo aquesta recepta tan fàcil i que uneix dos dels plats d'aquell menú que menjava de petita, el wanton amb el plàtan fregit. Us aviso que si en tasteu un no voldreu parar de menjar! Molt bon cap de setmana a tothom.
 
Ingredients per a 10 uts.:

10 làmines de wanton per fregir
1 plàtan madur
Oli de girasol
Mel de taronger
500 g de maduixes
1 c/s de vinagre de Mòdena
2 c/s de sucre


Preparació:

Per preparar la salsa agredolça, posem en un bol les maduixes tallades a trossos, afegim una cullerada sopera de vinagre de Mòdena i dues de sucre, ho remenem i ho deixem macerar durant un mínim d'una hora. Mentrestant, pelem el plàtan, el tallem a trossos d'uns 5 mm, el disposem sobre una làmina de wanton, fem un farcell i repetim l'operació amb la resta de trossos de plàtan. Un cop els tinguem tots, posem en una paella l'oli de girasol -suficient per cobrir els farcells-. Quan estigui ben calent, fregim els wanton i, un cop estiguin rossejats, els disposem a un plat amb paper, perquè aquest absorbeixi l'excés d'oli. Per fer la presentació, posem 3 unitats de wanton, els hi tirem una bona cullerada de mel i una mica de la salsa obtinguda de la maceració de les maduixes. Us recomano menjar aquest plat al moment.



56 comentaris:

  1. Judith, la teva recepta em sembla fantàstica! A mi també em va passar el mateix, de petita anava als xinesos amb els pares, i ara fa temps que ja no m'hi deixo caure... i fas molta enveja, a la Xina! Carai, van en pijama els xinesos...? Això s'haurà de veure algun dia...! Petonet

    ResponElimina
  2. Judith, jo tinc els mateixos problemes a l'hora de fotos els dies de cada dia, cuino de nit i ja no ve de gust fer-ne fotos, per la llum, pel cansament. Ahir mateix vaig fer un plat per sopar i avui en faré les fotos, del que en va quedar, si tinc temps quan arribi de treballar i abans d'anar a buscar en Guillem a l'escola. Per mi és la millor hora, amb les condicions de llum que tinc a casa, el menjador orientat a ponent. Ja veus, al final ens hi deixarem la pell amb això del bloc, jeje.
    Aquest plat té bona pinta, encara que no et puc dir si m'agradaria, no he anat mai a un xinés, però vinguent del món de juju segur que m'agradaria.
    Petonets i feliç cap de setmana!!!

    ResponElimina
  3. Juju!! quina pinta que fa això no en tinc cap mena de dubte que ha de ser molt llaminer!!

    molts petonets*
    bon cap de setmana

    ResponElimina
  4. Mi he provat els wonton però la combinació de sabors amb aquesta vinagreta de maduixes ha de ser boníssim, la combinació agre-dolç em xifla.Bon cap de setmana guapa :)

    ResponElimina
  5. Te molt bona pinta...tot i q jo tampoc vaig al xines, pq tb em senta malament...pero aquest postre no el deixaré passar!

    ResponElimina
  6. Nunca he probado algo así Judith, y se ve tan rico todo lo que tú haces...

    ResponElimina
  7. Prova d'ana a la Índia, et sentiràs Angelina Jolie!!!! I què me''n dius de les sandàlies de taló amb aquells mitjons color carn fins a turmell? jajaja!
    Bon menú el que demanaveu al xinès, però les postres m'agraden més les que has fet tu.
    petonets i bon cap de setmana culinari!

    ResponElimina
  8. Jo de petita també anava a un xinès prop de casa ;-) Has fet un plat boníssim!!

    a mi també em passa com a tú, que cuino els caps de setmana per poder fer "bones" fotos, i últimament és que vaig molt endarreirda, tinc el bloc pobre abandonat!!

    Petonets i bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  9. És veritat, que hi ha restaurants en què no pots evitar demanar-te el mateix, perquè saps que és èxit assegurat!! jaja I això del menjar xinès que no se't posa bé, no se'm fa difícil de creure, perquè hi ha cada cosa... Oh, i quina enveja m'has fet amb el viatge a la Xina!! De veritat que la gent sortia a passejar amb pijama?! jajaja mare meva...

    Pel que fa a les teves postres, chapeau, me les apunto per provar-les algun dia! :D
    Un petonet guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna, no es que surtin a passejar, es que ho fan tot en pijama! son impressionants!!!

      Elimina
  10. Ets una gran cuinera noia, fas de tót i sempre ens sorprens

    Bon cap de setmana
    Petonets

    ResponElimina
  11. Lo que no se ocurra a mi Juju!!!! Me has recordado tanto nuestro viaje a China, encontramos un supermercado occidental y compramos una barra de pan y queso, nos hicimos un bocata y nos lo comimos en un parque, bueno no nos lo comimos, lo intentamos, de repente estabamos rodeados por montones de curiosos (muchos de ellos en pijama) que querian saber que teniamos en las manos jajaja
    Feliz fin de semana!!!!

    ResponElimina
  12. Quin plat més xulu nena. ALgun dia m'hauras d'explicar el secret de les teves fotos, que fan que vulgui traspassar la pantalla per arribar al plat!! la mescla de sabors ha de ser realment deliciosa! petons i bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  13. Como en todas partes, Judith, en algunos restaurantes se come mejor, en otros peor y en China, pasa igual, claro. Sin embargo a mí la comida china también me gusta mucho y ahora que hay tantas tiendas en los que venden productos se puede elaborar en casa maravillosamente bien.

    Tú plato estará rico, eso no lo dudo, pero yo me he quedado enamorada de la foto, que colores tan originales y bonitos, una chulada.

    un besazo y buen finde, preciosa

    ResponElimina
  14. Por cierto, me rechiflaría ir a China, mi hijo el mayor estuvo viviendo allí unos meses y uffff, madre mía, que distinto todo...

    ResponElimina
  15. ¡Qué envidia....China!, me parece un destino fantástico. Y la receta seguro que está buenísima, me la apunto, el plátano calentito....ñammmmm
    Un besazo

    ResponElimina
  16. Quina recepta més xula!!! El viatge a la Xina el tinc pendent segur que la seva gastronomia és ben diferent a la que ens serveixen als restaurants d'aquí ;)

    ResponElimina
  17. Certament el viatge a Xina és una experiència inoblidable...
    El plat t'ha quedat molt bé!

    ResponElimina
  18. El senyor xinés que te el restaurant xinés més "antic" del meu poble també es diu Jordi!!! bé, suposo que no es el seu nom real, però tothom el coneix com Jordi.
    Quina enveja el viatge a Xina, m'encantaría anar-hi!
    M'agrada molt la recepta.

    ResponElimina
  19. Quina recepte tan original, m'encantaria provar-la...petons

    ResponElimina
  20. Uooohh quina bona pinta i qué original!!! M'encanta, i la presentació t'ha quedat preciosa. Res que potser m'animo a provar-ho un dia i tot :P.

    Molts petonets!!

    ResponElimina
  21. Quin paradís la Xina per menjar! De gran hi aniré...je, je!! De moment, em quedo amb aquestes postres delicioses a BCN. I ja em preparo perquè si tens cap de setmana culinari no donarem l'abast a veure i comentar tantes coses bones!!! Bon cap de setmana! Petonets

    ResponElimina
  22. Quins records!El Jordi i tu teníeu la mateixa edat, no? Quina gràcia!
    Jo era la del plàtan fregit però si haguèssin tingut aquestes postres no dubtis que les hauria demanat!+
    La foto t'ha quedat xulíssima!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  23. Me imagino cómo tienen que saber estos wantons crujientitos con su plátano y sus fresitas y se hace la boca agua.

    ¡Delicioso Judith!

    Y la presentación te ha quedado impresionante.

    ¡Feliz fin de semana!

    ResponElimina
  24. Gostei imenso da tua proposta para hoje Juju.
    Sabes que o meu menú no restaurante chinês, também era sempre rolinhos primavera, a sopa de ninho de andorinha eu adorava, fazia-me lembrar a nossa canja. E claro a galinha com amêndoas e o porco doce.
    Obrigada pela partilha e pelas recordações.
    Besitos guapa.

    ResponElimina
  25. Quina cosa mes bona!!!! M'encanta!!! Jo nomes hi vaig a un xines que tinc al costat de casa i que es de tota confiança (es l'unic lloc on no m'hi senta malament el menjar!!! Ah! I he entrat a la cuina a veure com cuinaven i es una passada!!!)
    I vols dir que a l'Yves no li passa a tot arreu igual que a la Xina? ;-) jijijijiji
    Un petonas
    Sònia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sònia! no pots posar aquests comentaris aquí, ara no podré aguantar a l'Yves, jajajajajjaja ;P

      Elimina
  26. Judith, que original estos paquetitos de plátano, además debe crujir muchísimo! la presentación es brutal!!!!! que disfrutéis del fin de semana, un beso

    ResponElimina
  27. Judith, no conocia esta receta. Muy buena y las fotos geniales
    Besos y buen finde

    ResponElimina
  28. No havia vist mai aquesta forma de prepararlo, i he de dir què hem quede amb la curiositat, te molt bona pinta. Ets diseñadora d'interiors?! Quina meravella nena, quina feina més bonica (enveja ;)

    Petons

    ResponElimina
  29. Nena quant tenmps sense passar-me per aquí, em trovo coses molt bones, ara em posso al dia. Petons!

    Ana de. 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  30. Se ve una foto preciosa ..que colorido es una receta estupenda .. me gusta mucho bsssMARIMI

    ResponElimina
  31. Ala, ya está la Judith dando envidia con sus estupendos platos :D me encanta ni niña es divino
    Ya tenía ganas de ir a China, ahora tengo más
    Besos

    ResponElimina
  32. Nosaltres tenim uns veins xinesos que també surten amb pijama. A les 7 de cada mati, estiu i hivern fan taichi, juguen a pales, gimnàstica ... son autèntics.. Una delicia de recepta!!!! petons, i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  33. La presentación la hiciste muy bien.
    Un saludito

    ResponElimina
  34. Quina presentació tan magnifica! Quina delicia! Petons

    ResponElimina
  35. Jejeje, a mi també em passen coses d'aquestes als viatges, no vaig a enrotllar-me però si, vaja! Tinc unes ganes tremendes d'anar-hi, sobre tot a menjar.
    El teu plat t'ha quedat de vici ;) una presentació molt xuli
    Un petó guapi, bon cap de setmana!

    ResponElimina
  36. Un wonton de plàtan? què original! amb aquesta salseta segur que és boníssima! :D
    Petonets carinyo
    Sandra

    ResponElimina
  37. Totalment d'acord, a Xina el menjar no te res a veure amb el que ens posen aqui... Impresionants els wonton !! Que bons... Petons

    ResponElimina
  38. No he podido venir....y de las delicias que me he perdido!!....me han encantado....y me llevo de todo un poco que el viaje es largo!!.....Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  39. I que fan amb pijama per el carrer? jajaja segur que jo pensaría que alguna emergencia els havia fet eixir del llit jajaja
    Has fet un plat molt maco, felicitats!
    Petonets

    ResponElimina
  40. Pues no iba yo a poner mucha resistencia a un viaje a China. Menos a dedo, creo que iría de cualquier manera:-) y la comida china es increíble como cambia dependiendo de cada país. Ya hace tiempo que no voy a restaurates chinos pero fuera de España he estado en un chino en Paris y otro en Londres -bueno, y aquí- y en cada país un concepto diferente.. así que imagino que en China tiene que ser otro galaxia con ingredientes y costumbres tan diferentes. Tu wonton tiene un pinta barbara:-)
    Besos

    ResponElimina
  41. Jajajaj, me ha recordado a nosotros, cuando ibamos a los chinos, que tambien pediamos lo mismo y aun me acuerdo, jajaj ¿pero sabes porque? por que sigo pidiendo lo mismo, lo mio no tiene soluicion.
    Personalmente no me gusta el platano, manias, pero como siempre me encanta todo lo que haces, y las fotos, ummmmmm
    Un besete

    ResponElimina
  42. Pots creure que no he vist mai els meus pares en un restaurant xinès? no els hi agrada gens provar altres menjars! sort en tinc de les amigues que s'apunten a tot jeje. Quina envja amb el viatge a la xina! un amic meu hi va anar aquest estiu i també em va explicar que tothom es volia fer fotografies amb ells... M'agradaria molt anar-hi! Avui em quedo amb la salsa, que no sóc gaire amiga del plàtan! :) Petonets i molt bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  43. Un plat molt original judith . Encara que no sòc molt de menjar xines. però té molt bona pinta !!!

    ResponElimina
  44. Doncs jo ja estic preparada per menjar aquesta delícia!!! m´agrada tot l´oriental: Petonets

    ResponElimina
  45. no he estado todavia en China,asi que tendre que hacer estos fantasticos wonton que has hecho tan divinamente y con la salsa agridulce mas bueno aun
    peto

    ResponElimina
  46. Una recepta molt original! Han de quedar uns farcellets cruixents deliciosos, amb la mel per sobre, mmm...

    ResponElimina
  47. qué exótico, me encanta!
    Yo no he estado en China, tiene que se alucinante, toda una experiencia!

    ResponElimina
  48. Han d'estar de vici! Però he quedat intrigada per saber d'on surt el color blau de la foto. És del plat?

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. és el plat Anna, són uns plats esmaltats que fan aquest efecte

      Elimina
  49. Oh, qué original!!!!! Me encanta!!!
    Besos y buena semana!

    ResponElimina
  50. Oh Judit, fins avui no he vist el plat. Que xuli, com diria la Violeta!
    Nani

    ResponElimina
  51. Merci bonica!!!!! la millor proposta sens dubte per l'esforç i la dedicació :) :) Un petó enormeeeeeeeeee!!!

    ResponElimina
  52. bello plato y original me encanta el salmón,abrazos y abrazos.

    ResponElimina
  53. Mmmmmm...he tardat 10 dies a comentar??????? Mooooolt malament, molt malament...
    L'Yves era un "superman" a la Xina?? Jajajajaja...realment estan ben tocats aquests orientals.
    Has preparat una recepta molt original. El dia que trobi wonton m'hi llençaré de cap.
    Petons guapa!!

    ResponElimina