Com ja va sent habitual, des de fa un any, el dia 15 hem de publicar una recepta especial per a La recepta del 15. Aquest cop ens han proposat fer croquetes i ho he tingut una mica difícil! Voleu saber per què? Doncs perquè al Bolet no ens agraden les croquetes. És un menjar senzill i molt recorrent que a la majoria de gent li agrada, però a nosaltres -exceptuant el Boletet, clar!- no ens fan el pes.
Era impossible que em perdés aquesta convocatòria, així que vaig estar rumiant de què les podria fer i, després de descartar unes croquetes de caipirinha -vaig veure una recepta de croquetes dolces amb arròs-, em vaig decantar per l'opció dels bolets. Què estrany, oi? La Moni les fa boníssimes, així que li vaig demanar consell per seguir més o menys una recepta i, al final, la vaig adaptar un xic al meu aire. El resultat ens ha agradat, tot i que no us prometo publicar més receptes de croquetes. De moment us deixo amb la meva proposta per a La recepta del 15, aquestes croquetes tan ben acompanyades que espero que us agradin i us animeu a fer-les ben aviat.
Ingredients:
350 g de bolets
50 ml de vi blanc sec
100 g de formatge parmesà
2 c/s de Maicena
1 ceba petita
100 ml de llet
Sal
Pebre
1 ou
Pa ratllat
Farina
Paté vegetal de carxofes
Oli d'oliva
Nabius
2 c/s de Maicena
1 ceba petita
100 ml de llet
Sal
Pebre
1 ou
Pa ratllat
Farina
Paté vegetal de carxofes
Oli d'oliva
Nabius
Preparació:
A una paella, amb un raig d'oli, saltegem els bolets i la ceba tallats a trossets petits, ho salpebrem i quan estiguin ben rossos afegim el vi, el formatge, la llet i la Maizena. Remenem amb l'ajuda d'una cullera i, quan hagi espessit, retirem la pasta del foc. Deixem refredar-la en un recipient tapat amb film durant un parell o 3 d'hores, encara que us recomano que feu la pasta un da abans. Quan les vulguem fer, agafem una mica de pasta, li donem la forma desitjada, la passem per la farina, després per l'ou batut i, finalment, l'arrebossem amb pa ratllat, les fregim i les deixem reposar a un plat amb una mica de paper de cuina, per treure l'excés d'oli. Per fer la presentació, posem a la superfície de la croqueta, una mica de paté de carxofes per sobre i, a dalt de tot, nabius. És recomanable que no les poseu a la nevera, ja que perdran el toc cruixent.
pues unas croquetas de caipirinha tienen que ser muy buenas ja,ja
ResponEliminapero estas croquetas estan muy ricas y con el pate y los nabius,dan el toque diferente y original
peto
Ay nena, de la humilde croqueta has hecho arte!!
ResponEliminaPer no agradar-vos hi has posat interés!una recetassa! estic preocupada pensant que no se us facin malbé aquestes croquetes de bolets ¿t'envio els de Seur a recollir el tuper??
ResponEliminaNosaltres no som gaire de fregits, per això tampoc som gaire de corquetes... però de tant en tant estan bé, oi? I la combinació de bolets amb paremsà ha de quedar bona i molt gustosa.
ResponEliminaQuina monada de croqueta, si arriben a agradar-te no se que haguessis fet, perquè està divina!
ResponEliminaUn 10 de croqueta :)
Petonets
No podías escoger mejor la mezcla para esas croquetas. Además de ricas, se ven preciosas. Besos
ResponEliminabolets i parmesà....si sols ja és una maravella, imagina en forma de croqueta!! brutal!! petons
ResponEliminaUnes croquetes molt originals, com sempre....Tot i que a mi els bolets no m'agraden, fan molt bona pinta i a casa si. Que agradarien. Va, m'ho pensaré .......
ResponEliminaPetonets.
Quan vaig llegir no se on q no havies fet mai croquetes, m'esperava unes tipo caipirinha, si senyora...aixi q animat, q les esperem.... :-)
ResponElimina???? no us agraden???? voleu dir que no trobaríem alguna versió que us fes el pes? Jo penso com en Miquel, que les de caipirinha segur que si!;-)Per casa corre una recepta d'en Jordi Roca de croquetes de xocolata. Què us sembla? Ai, si al final me les fareu fer perquè això s'ha de solucionar ja!;-)
ResponEliminaPetonets, guapos!!!
Per no agradarte les croquetes les has fet amb un amor.... t'han quedat precioses amb aquests nabius pel damunt, i les croquetes de bolets mai fallen. No se't resisteix cap recepta eh!
ResponEliminaPetons!
En casa cualquier cosa con boletus es bien recibida y si es así de divina más aún. Es una croqueta Chanel jaja
ResponEliminaBesos cielo
Bueno ara ja no pots dir que mai no has fet croquetes i segur que les seguents seren de molt inn ovadores.
ResponEliminaDe moment gaudim d'aquestes.
Petons
Ningú diria que no us agraden les croquetes, perquè has fet una molt bona proposta. A mi m'agraden molt, i questa combinació de parmesà i bolets em sembla deliciosa.
ResponEliminaPetonets
Fantàstiques! M´agraden molt els igredients i no podien ser d´un altra cosa que de bolets. Les de capirinha les deixes per l´estiu, ;-D
ResponEliminaDons jo ja tinc ganes de veure aquesta proposta de caipirinha ;-)
ResponEliminaDe moment aeustes de bolets m'han agradat molt
Petonets
Jo tal i com he dit a la entrada del meu blog, tampoc em fan massa el pes, per això he estat rebuscant!! jejejje Els bolets m'agraden molt de tota manera... així que m'emporto aquestes!
ResponEliminaPtons
Doncs per no haver-les fet mai, t'han quedat unes croquetes estupendes!!! Tenen una pinta molt bona. I jo tambe demano les de caipirinha!! :-) Petons
ResponEliminaQué combinación Judith!! Me encanta el punto ácido de los arándanos y el paté de alcachofas... ¡¡impresionantes!!
ResponEliminaBesote
Bueno, sabés que a mí me pasa que las croquetas me gustan pero no las hago nunca. Es una opción que no tengo en cuenta. Seguramente se deba más a que al no comer fritos , las tendría que hornear y ya hay que pensara en el calor y el tiempo de cocción y todas estas cosas.
ResponEliminaLa combinación que elegiste me parece de plato de lujo. Realmente te pasaste!
Cariños
Quina delicia de croquetes que has fet, en la meva recepta també li he posat un toc de parmesà, queda molt bo!!
ResponEliminaPetons
Ostres doncs tant quedat de luxe... quina pinta!!! a més amb acompanyament de paté de carxofes la combinació ha de ser per llepar-se els dits!
ResponEliminamolts petonets
Doncs, jo crec que si rumies encara ens la duràs una recepta de croquetes de caipirinha jejeje.... De moment aquestes no estan gens malament. I molt ben presentades.
ResponEliminaPetonets guapa
Vaja jo que esperava les croquetes de caipirinhai mascarpone... aquestes han d'estar delicioses, i si a vosaltres no us agraden no patiu, jo les devoro!!!!
ResponEliminapetonets
¡De boletus y parmesano, nunca las he comido! ¡La combinación es deliciosa, deben saber de lujo! Besos y feliz día.
ResponEliminaCom bé explica la Juju... no em convencen les croquetes... però aquestes van superar l'examen amb nota!
ResponEliminaQue bones amb bolets !!! .........aixó de fer-ne de cahipirinya pot ser una bona opció!!
ResponEliminaT'han quedat molt bé tot i no agradar-te. Has superat la prova am bun excel.lent.
Petons
Doncs per no agradar-vos o no fer-ne habitualment ... t'HA QUEDAT D'ESCÀNDOL! ;)
ResponEliminaMolts petons!
Muy buena aportación!!!!!! y una combinación de lujo, besos.
ResponEliminaJo també m'he decantat pels bolets!! :) Han d'estar boníssimes... I a més veig que porten el patè vegetal... Ha de quedar-hi molt bo!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per participar bonica.
Petonets!
Guau!!! Això de guarnir-les em sembla espectacular!!!! Com pot ser que no us agradin les croquetes????????? a partir d'avui tot canviarà!
ResponEliminaPetons
Quan he llegit que no us agraden he flipat!!! ara suposo que ja si no???????? això és una passada de croquetes!!!!muaks
ResponEliminaMira quina hora és i ara arribo al món de juju... això no pot ser! Com pot ser que no us agradin les croquetes?! Si són fantàstiques... i t'han quedat de luxe, catacrack!!
ResponEliminaMoltes gràcies per ser-hi sempre carinyo!
Petons
Sandra
Com que no us fan el pes les croquetes????????????????
ResponEliminaEn conec un que viuria de croquetes, truites i xocolata. I si de fons li posam el Bruce millor encara.
A mi m'agraden molt les croquetes de bolets. De fet, quan l'Òscar en vol de pollastre jo en menjo de bolets. O sigui que si les tornes a repetir ja ho saps, oi?? Tupper cap a la illa!!
Petons!
Qué vivan las croquetas!!!Estoy viendo una cantidad de recetas...y todas me gustan!Estas tuyas tienen que estar de delito, qué ricas!!Y con los arándanos acompañándolas....ummm!!!Riquísimas, jeje.
ResponEliminaUn beso!
Ju, ju, ju, ju, com has dit: no us agraden les croquetes? Ju, ju, ju deixa'm que rigui.
ResponEliminaNani
Quines croquetes tan originals i ben acompanyades. Ara que, les de caipirinha segur que també estarien ben bones.
ResponEliminaPetons
Jajaja capaz eres de hacerlas de caipirinha ¡menuda eres!!! Al final te veo haciendote vegetariana, paté de alcachofas, arandanos, setas ¡Estupendas tus croquetas!!! y eso que no te gustan ;P
ResponEliminaUn besote
Un bon resultat Judith i una gran elecció!!
ResponEliminaA més una bona presentació i un acompanyament amb contrast.
Una abraçada.
Ostres amb nabius, que originals!!! no se si has vist que hem coincidit, i ara una cançó...Somos, somos, somos las mejores!!!!
ResponEliminaUn petonet
Nota: estic boja..jajajaaj
¡Deliciosas!, me las apunto.
ResponEliminabesitos
Pues vaya croqueta más mona te ha salido!!! Y eso que no las preparas demasiado!!!! Me parece una aportación estupenda!!!! Pues yo me comería un par de esas croquetitas ahora mismito ;-)
ResponEliminaBesos.
bonita presentación. Me apunto la receta.
ResponEliminaBesos!!
No t'agraden les croquetes?? No m'ho puc creure, però per no agradar-te gaire les teves tenen una pinta estupenda.!!!
ResponEliminaPetonets
Que bones Judith!! aquestes també les provaria! avui estic descobrint un munt de combinacions que m'agradarien, i és que les fetes a casa guanyen tant... Al final m'hi aficionaré! jeje en realitat el que em fa "mandra" o el que no m'agrada és haver-les de fregir, perquè quan la meva mare té la pasta de les seves croquetes feta si es descuida ja me la començo a menjar! ;)
ResponEliminaCon arandanos, si es que eres de lo que no hay,. Mira yo si lleva queso y setas me como todas las que tu no quieras, me encantan!
ResponEliminaNo us agraden les croquetes?!! Doncs jo estic totalment engachada a elles, ja et pots imaginar com ho estic passant visitant els vostres blocs, tots amb la recepta del 15 ;)
ResponEliminaAquestes tenen una pinta increible, els ingredients ja per sí sols son boníssims.
Petons
Impresionante..........
ResponEliminaEs que no falla nada.....
Besos.
Judith tienen una pinta estupenda y muy original con los arándanos y la salsa, aunque te confieso que a mí tampoco me enloquecen las croquetas.
ResponEliminaVoy para memories haber lo de las tartas..........besos preciosa
uns ingredients perfectes, tenen que estar bonissimes.
ResponEliminaMolts petons Judith
Doncs per no agradar-vos, aquestes t'han quedat impressionants!
ResponEliminaMarta
Els bolets, siquin quins siguin, i el parmesà son dues de les meves debilitats gastronómiques, o sigui que aquestes croquetes m´encantarien segur!
ResponEliminaPetons
Doncs al meu Eloi, li tornan boig les croquetes, però només les cassolanes, quan no hi arribo jo, la meva mare m´estira un tupper ple de croquetes pel net.... ens has propossat unes croquetes ben bones, bolets i parmesà.... pel meu gust de deu!!!! petons,
ResponEliminala combinación perfecta y con esos arándanos debe ser exquisito. Un beso
ResponEliminaMenuda combinación, Judith, ni de lejos puedo imaginar como puede ser el sabor, pero seguro que una exquisitez, eres una genia, te felicito.
ResponEliminaun besazo, linda
Si que han de ser bones! i ben originals. una abraçada
ResponEliminaen serio que no us entusiasmen les croquetes???? Uffff...a casa ens xifleeeen!!!! Sort que el Boletet si que li agraden...així tindras excusa per anar provant-ne i gaudir-ne! jijiji!
ResponEliminaT'han quedat xulíssimes!
Petunets,
Eva.
Per no agradar-te les croquetes has fet unes impressionants!!! Tot i que m'esperava unes mes "adultes" jijijiiji Rotllo, croqueroska o croquerinha!!! jajajajaja
ResponEliminaUn petonas preciosa
Sònia
Nonononononono...tu y la caipirinha...la verdad me sorprende que no lo sean...eso si, especiales son! Mira que combinar las setas con el paté y los arándanos!!! Seguro que quedaron riquísimas!
ResponEliminaUn besito!
Qué bones aquestes croquetes! El parmesà m'encanta així que segur que les faré.
ResponEliminaPetons
Mönica
no soy de hacer muchas croquetas por el miedo que le tengo a los fritos, pero de vez en cuando, si otra persona las hace, las como con mucho placer. las tuyas parecen muy ricas, ¡ya me gustaría probar una!
ResponElimina