>

dilluns, 18 d’abril de 2011

Sempre junts...

Avui fa dos anys l’Yves va decidir que seguiria pensant que  les meves utopies serien les seves quimeres. Avui és el nostre aniversari de boda. Suposo que tots els que heu viscut aquest moment guardeu un record molt especial. 

Des de què tinc us de raó sempre havia desitjat que arribés aquest gran dia, on els nuvis passen a ser els protagonistes de totes les mirades i tothom està feliç; per moltes llàgrimes que hi puguin haver. Però si us haig de ser sincera quan vaig començar a sortir amb l’Yves vaig tenir clar que, segurament, aquest dia mai arribaria. Us estareu preguntant, per què, oi?

L’Yves és una persona amb unes conviccions molt fortes i té unes teories molt difícils de canviar, resumint: és un tossut. Entre aquestes teories estava la de l’amor i els papers. Segons ell, l’amor és una acció que hom ha de fer per voluntat pròpia i no hi ha cap paper que el pugui segellar. Jo estava totalment d’acord amb aquesta teoria, però a mi em feia il·lusió casar-me. Em venia molt de gust organitzar una gran festa pels amics i familiars, volia estudiar-ho tot fins l’últim detall i vestir-nos amb les nostres millors gales escollides especialment per aquest dia. No puc arribar a comptar totes les vegades que amics i familiars l'havíem intentat fer canviar d’opinió, dient que seria un moment molt especial, que ens feia molta il·lusió, fins i tot li havia dit que cantaria el Bruce Springteen -ell és un fan incondicional- si ell accedia. Però res, els anys passaven i ell seguia amb la mateixa teoria.

Quan ja ho vaig donar per perdut i per impossible, el caparró de l’Yves va fer un gir de 180º. Havíem quedat per sopar, volíem celebrar que feia dos anys que ens havíem comprat el Bolet, i ell em va venir a buscar a la feina. Em va dir que abans de sopar em volia portar a un lloc que li havien dit que estava molt bé per fer una copa. Vam pujar a la moto, em va portar direcció a Montjuïc i ens vam parar a la Font del gat. Jo, tota innocent, li deia que allà no hi havia cap bar de copes i l'Yves, molt nerviós, em va dir que confiés amb ell. Ens vam asseure en un banc i es va treure un paper amb un escrit molt llarg. Només recitar les primeres paraules les llàgrimes ens van començar a brotar. Quina emoció, quines paraules més maques, era tan i tan especial el que m’estava dient en aquells moments... De cop, el vigilant del parc ens va avisar que havíem de marxar, que era hora de tancar. L’Yves li va fer unes senyals amb la mà per dir-li que no molestés -jo pensava que eren uns violinistes!-. En aquell moment va acabar el seu discurs i es va treure una caixeta, la va obrir i em va demanar si em volia casar amb ell!!!! Les llàgrimes no em deixaven veure amb claredat el que tenia davant i no entenia res de res; estava convençuda que aquest dia mai arribaria. El meu gran amor havia decidit fer realitat l’única cosa que m’havia dit que no em concediria mai. 

Com veieu, no hi ha res impossible en aquesta vida... Només us diré que des d’aquell dia ell li recomana a tothom que es casi!!! Va ser un dia meravellós, molt emotiu i impossible d’oblidar. Gràcies amor per fer-ho possible. Sempre junts... TMO


63 comentaris:

  1. Oh! Quina història més maca! M'encanta!
    La veritat és que el canvi d'opinió va venir per una reflexió molt senzilla. Com la Jud ja havia acceptat la meva voluntat i havia entès perfectament què significa per a mi l'amor; només tenia una opció, fer realitat els seus somnis. Com li dic sempre, cada matí em llevo pensant com fer-la feliç, i si això també la feia feliç, per què no fer-ho?
    Bon 18 d'abril a tothom!
    Un dia màgic, com tots!

    ResponElimina
  2. M'heu fet plorar fins i tot a mi..... jo estic en aquesta mateixa situació Judith!!jajja... llavors em dones l'esperança que un tossut com el meu també pot canviar d'opinió.....;)
    Gràcies per la història. Moltes felicitats nois!
    Petonetsss

    ResponElimina
  3. Que bonic, tot un gran detall. Encara que he de reconèixer que jo penso com l'Yves, tot i que crec que és més cosa de l'edat que convicció personal.
    La foto és preciosa, té molt d'encant. Us han dit que feu molt bona parella no? :P.
    Merci per compartir aquesta història tan bonica.

    Molts petonets!!

    ResponElimina
  4. Quina història més maca!! Ben que al final la seva tossuneria va servir d'algo i vaia sorpresa et vas endur!

    Moltes felicitats i que això duri molt més :)

    Un petó maca

    ResponElimina
  5. Neni que a la que vas a hacer Mejora es mi! Sabes yo como Yves, Hasta ahora pienso que el amor no va unida a papeles, pero es que Tiene leo y veo esa fotaza llena de intimidad y Amor con mayúsculas que se me derrite algo Dentro .... peeero Esto entre nosotras eh! !

    Un abrazo ENORME, que vengan muchos más aniversarios llenos de tanto amor guapísima: D


    Ay, ahora me voy con penita Porque en un par de días me voy de vacaciones ... y me pierdes de tus historias y delicias, pero guardame trocitos que en la vuelta ... me desquito eh!

    Muacks!

    p.d. jajajaja perdona por los otros pero es aquí tuve fiesta y no doy una con las teclas!

    ResponElimina
  6. Moltíssimes felicitats Judith!!
    M'has recordat molt a la meva historia. Ens van casar fa tres anys després de quinze junts i dos nens!!
    Entenc perfectament aquesta emoció de la que parlés que ara encara em dona ganes de plorar de l'emoció d'aquell moment i molts altres més .
    Us desitjo tota la felicitat del món!!!!
    Esther,
    http//comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponElimina
  7. Estos hombres!, porque nos hacen estas cosas, si luego son ellos los que más agradecen dar el paso, Judith Yves, que seáis muy felices muuuuucho tiempo. Un besazo e inmejorable semana

    ResponElimina
  8. Enhorabona Judith!! us fel-licito pels vostres dos anys i us desitjo tanta fel-licitat com tinc jo. Jo porto casi 15 anys i dos fills, i t'aseguro que estic tan enamorada com el primer dia. Bueno!! una mica més pq cada dia l'estimo més tot i que també és una mica tossut.

    Molts petonets

    ResponElimina
  9. Uauuuu que emocionant!!
    Nosaltres en aquest aspecte sóm dos Yves, així que indubtablement no hi haurà casament. Però crec que també m'ho replantejaria si per l'altra persona fos tant important. I només amb aquesta foto tan maca es veu que va ser un dia ben especial!! Felicitats

    ResponElimina
  10. Per cert, si ha de venir a cantar en Bruce em caso avui mateix!!!

    ResponElimina
  11. Pues vaya!! me has hecho llorar a mí también. Entre lo bien que lo has descrito y que yo soy de lágrima fácil...
    Está claro que te van los retos y que el más difícil lo superaste con creces. Haceis una preciosa pareja y espero que paseis toda la vida juntos y así de felices.
    Feliz aniversario
    Besos a los dos

    ResponElimina
  12. Quina història més maca, jo crec que el meu tossut no canviarà d'opinió, tant és així que ja m'ha convençut a mi....

    Moltes felicitats nois!

    ResponElimina
  13. Qué pareja más guapa...
    ESpero que leamos post como este durante muuuuuchos años.
    Besinos

    ResponElimina
  14. Quin despertar de dilluns més bonic!!MOLTES FELICITAAAATS guapíssims!!avui s'ha de celebrar bé, eh!!
    M'ha encantat llegir la vostra història. En el meu cas jo reconeixo que sí em faria il·lusió casar-me, però no voldria cerimònia. Això ho tinc clar, magradaria algo molt senzillet i poc formal. L'Arnau pensa com l'Yves, de fet els seus pares ja es van casar pel jutjat amb el mínim de persones necessàries i per motius de pressió familiar del moment. Així que ja li ve de familia!! Però confio en que alguna esperança hi ha!! :P

    Molt petons per tots dos!!

    ResponElimina
  15. Ooooooooooooooh Judith!! Quina entrada tan i tan bonica! Planta-li a l'Yves un petonarro de part meva, perquè això és un home i lo demés són tonteries!! :P
    Jo mai he estat de casar-me (encara que celebrar coses amb família i amics m'encanta, i només per això valdria la pena!!) ni una romanticona... però si em fan això ploraria com una bleda!! Què mono!!

    Petonets i felicitats bolets meus!!!!!!
    Sandra

    ResponElimina
  16. Felicitats!!!guapa, m´en alegro que tot sortís com somiaves, i per molts anys més:)))Muas

    ResponElimina
  17. Moltes felicitats parella!!! Us mereixeu el millor! :) Les nenes mai vam perdre l'esperança que l'Yves compliria, una vegada més, un dels teus somnis. Ptons

    ResponElimina
  18. Judith, simplemente puedo decir....¡qué bonito!, me he emocionado y todo. ¡me encanta la foto!.
    Un besazo

    ResponElimina
  19. Moltes felicitats ¡¡¡¡ varem conèixer l’ Yves sent encara molt jove, però ja llavors era una gran personeta, amb grans valor i conviccions. M’alegra molt veure que no ha canviat gents i que ha trobat, una persona tant maca, sensible i que se’l estima tant, per a compartir amb ell el camí. Que sigui per a molts anys ¡¡¡¡¡ Carme

    ResponElimina
  20. Enhorabona! Quina història més preciosa!

    ResponElimina
  21. Moltes felicitats!!!!
    tossut??? qui diu q l'amor no el pot canviar...jajaja

    Aviat será el meu, jo ja faré 19 anys....
    un petonet i estas molt maca

    ResponElimina
  22. Nena, m'has fet emocionar a mi i tot!!!!
    Dos anys!!! Ai senyor, jo l'any passat vaig celebrar els deu!!! Us pronostico molts anys de felicitat ja que el secret és llevar-se cada dia pensant què farà feliç a l'altre i què li pots estalviar de dolent.
    Quina foto tan bonica!! Moltes felicitats!!!

    ResponElimina
  23. Felicidades, estas guapísima en la foto, pero es que cuando uno es feliz... la cara es el espejo del alma.
    Te deseo esa felicidad para siempre.

    ResponElimina
  24. Moltes felicitats Judith!, que paseu un aniversari fantàstic!

    ResponElimina
  25. Moltes felicitats!! quina història més bonica, aquí et posaria la meva,i és que hi ha moltes coses en comú! però ja te l'explicaré un altre dia, o per un mail del facebook, que aquest és el teu post i el vostre aniversari! amb històries com aquesta queda demostrat que somiar és el principi dels somnis fets realitat... :) petons!

    ResponElimina
  26. Mis mejores deseos en vuestro aniversario!!
    Muchas felicidades!!

    ResponElimina
  27. M'heu deixat sense paraules! Una història de pel·lícula, almenys per mi. Moltes i moltes felicitats, i que gaudiu molt d'aquest dia tant especial. Ostres, la foto és preciosa!!!
    Seguiu sempre així, que la vida són quatre dies.
    Petonets

    ResponElimina
  28. Ché bello !!Il vostro matrimonio era uno dei piu bello dove sono andato ! Baci a voi

    ResponElimina
  29. Ohhhhhhhhhhhhhh! Va ser un dia preciós.
    Moltíssimes felicitats guapos i per moltíssims anys més!;)
    Molts petonets.

    ResponElimina
  30. que foto tan bonita!! feliz aniversario!

    ResponElimina
  31. Una declaración muy bonita. Eres muy afortunada de tener a tu lado alguien que te quiera tanto que este dispuesto a cambiar de forma de pensar. Enhorabuena.
    Bessos

    ResponElimina
  32. Ohhhhh!!! Ohhhhh!!! Ohhhhh!!!! Estic per dir-te que aquests és el millor post que has escrit!!!
    Per molts d'anys!! És nota que ets feliç; ho transmets a cada entrada que fas!
    M'encanta la història, però una cosa està clara: encara que no ho sembli, tots els springsteenians tenen un coret que no els cap a dins!!!
    Nosaltres ens varem casar fa tres anys, després de nou anys...i crec que és el millor que hem fet. A les nostres no va poder venir en Bruce (tenia altres feines :S), però per entrar al restaurant va sonar "If I should fall behind", l'Òscar no ho sabia i li va encantar...
    Vaja quin rotllo que t'estic escrivint...
    A celebrar-ho parelleta i a continuar gaudint d'aquest amor, que és el millor que hi ha!!
    Petonets,...ains, quina plorera que tenc!!
    Ahh!! La foto no pot ser més xula!!

    ResponElimina
  33. Que chula la historia, y que decir de la contestacion de tu marido, no tiene desperdicio. Me ha encantado

    Ahhh y la foto, es de revista, pero de revista de las buenas

    Un beso y enhorabuena

    ResponElimina
  34. Felicitats us merexeu el millor! I sens dubte ja ho teniu ;)

    ResponElimina
  35. Judith, Yves,
    Moltes felicitats! Us heu dit unes paraules encantadores. Per molts anys que continueu tant enamorats. A partir d'ara, quan passi per a la Font del Gat, segur que us veig asseguts, tant guapos i enamorats com a la foto!! Molts petosn!!

    ResponElimina
  36. OHHHHHH!!!!!!
    Encara tinc els mocs enganxats a la punta del nas.Pensava que aquestes coses no existien...peró m'alegra molt equivocar-me.Un petó molt gran a tots dos i en particular a l'Yves, per ser un gran home.

    ResponElimina
  37. Amb els dies que fa que no em puc connectar! i ara amb una escapadeta em trobo amb aquesta magnífica història d'amor! Sou la pera! de veritat! Desitjo que us duri molt i molt de temps.
    Felicitats!!
    Petonets guapa!

    ResponElimina
  38. Quina història més maca Ju!!! Moltes felicitats a tots dos, feu una parella increïble i una família molt maca. Una abraçada molt forta i un petó!!!

    ResponElimina
  39. Moltes felicitats! Després de la història tan bonica que has contat, comprenc que t'emocionares d'aquesta manera, jo també ho hauria fet. Nosaltres el dia 25 d'abril (també bona data), farem 16 anys junts, i enguany, en farem 10 de casats. Quins anys més feliços... Una abraçada i que siga per molts anys.

    ResponElimina
  40. De 2 grans persones només podia sorgir una gran parella. Sempre he pensat que representeu l'AMOR amb majúscules.avui,un cop mes ho confirmo.Felicitats!

    ResponElimina
  41. FELICIDADES ...por todo..por el dia , los momentos, los recuerdos ...lo que vendra que seguro sera maravilloso ...y por lo pasado que siempre quedara en tu corazon ...disfrutalo inmensamente con la persona que te ha hecho un regalo maravilloso ...su amor para siempre ..desde mi corazon mucho besos MARIMI

    ResponElimina
  42. Jolinnnn!!! no em feu plorar que estic a la tenda de cara al públic!!!!

    petons

    ResponElimina
  43. Per Déu, de pel·lícula de Hollywood. Saps què passa, Judith? Que l'Yves t'estima per damunt de tot. I, per això, fidel a les seves conviccions, es pot permetre el luxe de canviar una opinió, simplement per fer-te feliç. Perquè, per damunt de les conviccions sobre l'amor i els papers, n'hi havia una altra d'encara més forta. L'amor per tu. Sou una parella collonuda. Que sigueu feliços sempre.

    ResponElimina
  44. Només puc dir: Moltes Felicitats!!!

    Gràcies Yves per haver-li concedit aquest desig a la Princess!!! Transformant-se aquell dia, en un dels millors dies de la teva vida!!!

    ( i de la meva)....

    ResponElimina
  45. Felicidades, guapa.
    Disfruta mucho de este día y celébralo de una manera muy especial.
    Besos

    ResponElimina
  46. Judith,felicitats maca,quina historia més binica,m'encantat i desitxo que tot os sortir sempre amb molt d'amor,jo de aquí dos dies també faig el meu aniversari de noces,el día de Sant Jordi.
    Un petó molt molt gros i la foto es preciosa¡¡¡
    Bona setmana Santa guapetona i mil de petons.

    ResponElimina
  47. I el Bruce va anar a cantar?????. Mira que si hi hagués anat, l'Yves s'hauria quedat sense paraules!. Moltes felicitats i que gaudiu intensament qualsevol moment de la vostra vida!!

    ResponElimina
  48. Ais Judith quina història més maca! m'he emocionat i tot i mira que jo penso com l'Yves!
    Moltes felicitats i per molts anys més!
    Petons parella.

    ResponElimina
  49. Judith!! moltíssimes gràcies per la visita i les teves paraules d'ànims!!em fa molt feliç!
    Un petó enorme preciosa!

    ResponElimina
  50. Moltíssimes gràcies a tot pels vostres comentaris. Ahir va ser un dia molt i molt especial, però com bé diu l'Yves, cada dia és especial!!! Això sí, us puc asegugar que el menú que vàrem degustar al Bolet va ser exel·lent!!!!! molts petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris! sou fantàstics!!!!!

    ResponElimina
  51. Caram! Quina història tan tendre.
    Felicitats

    ResponElimina
  52. Tus recuerdos me emocionaron. Me imagino la escena, como en un cuento de hadas! Felíz aniversario y que sean muchos más.
    Cariños

    ResponElimina
  53. Aunque un poco tarde muchas felicidades te deseo que sigaís disfrutando de todos vuestros dias juntos. Felicidades

    ResponElimina
  54. Com son aquests homes!!! Si total despres cauen!! aisssss!! Preciosa la vostra historia!! Petonets i segur que serà per sempre! Muack!

    ResponElimina
  55. Tarde pero ....me alegro mucho por vosotros!!Estais guapisimos en la foto...es muy bonita!!!
    Que sigais asi por mil años mas Juju bonita!!!!

    ResponElimina
  56. Uauuu!!!! Quina passada!!! quina història més bonica.. i el millor de tot és que és real!!! i que et va passar a tu... és preciós!
    I la fotografia del casament: només s'hi veu amor!!!
    - i estas preciosa-

    ResponElimina
  57. Ohh m'encanten les històries d'amor, i si són properes encara millor, m'has emocionat, al meu marit també li va costar una mica donar el pas endavant, a vegades ells hi costa una mica

    Petonets

    ResponElimina
  58. Ooooooooooooh! m'has emocionat!!! nosaltres no crec que ens poguem casar mai, per manca de diners... (si no és que ens toca el cupó aquest del dia de la mare...)
    Què bonic!!!! què meravellós! m'alegro que pogueu ser tan feliços..... un petonàs!

    ResponElimina
  59. Me has emocionado muchisimo!!! de verdad que casi se me escapan las lagrimitas, qeu historia más bonita, y más bien contada...
    bsts. Maite

    ResponElimina
  60. oh! que bonic! felicitats guapa!
    Jo també vaig haver de convèncer el meu company, perquè per ell si voliem papers els feiem en un dia qualsevol i llestos, però jo ho volia celebrar.
    Al final vam arribar a l'acord de fer una celebració en petit comité i fer sopars amb els amics. Quan va veure que al final vam fer no una sino 4 celebracions, em va dir "potser sí que hagués estat millor fer-ho més multitudinari..."...gairebé l'escanyo!
    Però ens ho vam passar molt i molt bé i van ser uns dies molt especials!

    Petons guapa!

    ResponElimina
  61. Ai Judith, quina història més bonica! i romàtica!! m'has fet emocionar i tot. Saps que els meus pares també s'hi van declarar allí? va ser tant especial per a ells que quan jo vaig néixer van anar a fer-s'hi una foto, amb el boletet tot embolicat, es clar :-))

    Us desitjo tota la felicitat del mon :-)

    ResponElimina
  62. Ohhh m'agradat molt la vostra història, felicitats, ha estat molt emotiva.
    Saps que? el meu tossut em va demanar tot el que es podia demanar en dos minuts. Primer em va preguntar si volia sortir amb ell, li vaig dir si, a continuació va dir, doncs ja que sortim junts t'agradaria ser la meva núvia? i vaig contestar siiiii i llavors va dir, i ja que som nuvis vols casar-te amb mi? jajajaja i clar la resposta va ser siiiiiiiiiiiiiiiiiii. D'això va fer 28 anys al gener.
    Moltes felicitats als dos.

    ResponElimina