>

dijous, 7 d’abril de 2011

Hosomakis i uramakis

Els que seguiu aquest bloc ja fa algun temps i els que em coneixeu personalment sabeu que, fins ara, el sushi -en tots els seus formats, i sobretot els makis- se’m resistia. En realitat és un plat molt simple, però té un element importantíssim: l’arròs. Aquest ha d’estar perfectament rentat i seguir unes instruccions bàsiques per a la cocció, per obtenir així uns bons resultats. Ho havia intentat en dues ocasions, però havia estat un desastre. Com no em dono per vençuda fàcilment, no paro fins aconseguir-ho. El mes passat la Moni em va enviar un mail on m’informava de la promoció d’una botiga al centre de Barcelona on hi havia un curset de cuina japonesa. Només veure’l li vaig comentar que ens havíem d’apuntar! No podia ser que no aconseguís fer un menjar que m’agrada tant. Doncs bé, crec que ha estat un gran encert. Haig de dir que la Leticia, la professora, va impartir la classe d’una forma molt amena i va fer possible que aquest repte que perseguia des de feia tant de temps deixés de ser un tabú. Evidentment, haig de millorar, però em sento molt orgullosa dels meus primers makis.
 
L’entrada d’avui és doblement especial, la primera raó és obvia, he superat un dels meus traumes a la cuina! I el segon és que amb aquesta recepta aprofito per participar al repte que ens han proposat els nois del Taller de cuina per celebrar el seu 2º aniversari! Molts de vosaltres ja els coneixeu i si encara no heu passat pel seu bloc us aconsello que ho feu. En aquesta ocasió ens proposen que fem una recepta que relacionem amb un viatge.
 
Últimament, per desgracia, un dels temes principals a tots els telenotícies ha estat Japò. Aquest país, com bé sabeu tots, ha patit una catàstrofe natural horrible i espero, de tot cor, que puguin recuperar-se ben aviat. Japó és un dels meus viatges pendents. Trobo que ha de ser un país molt interessant, no només per la seva gastronomia -que òbviament m’agrada-, sinó per la seva arquitectura. Sempre m’han cridat l’atenció les seves construccions imperials, i la no menyspreable arquitectura moderna . De fet hi ha magnífics arquitectes japonesos contemporanis com Toyo Ito, Isozaki o Tadao Ando, entre molts d'altres que han fet grans obres arreu del món. Suposo que, quan tingui l’oportunitat d’anar-hi -haig d’acabar de convèncer a l’Yves- no m’impressionarà tant com el nostre viatge a la Xina, ja que l’arquitectura clàssica japonesa està fortament influenciada per aquest país veí tan característic. Però estic desitjant gaudir de l’ordre i sobretot de l’educació que tant diferencien un país de l’altre. També m’agradarà veure en directe tot el moviment Manga que hi ha en aquest país i, sobretot, gaudir de la seva cultura Zen. Veure els jardins d’arena, grava i roques on cada element significa una cosa, i no està feta perquè sí, crec que ha de ser meravellós. Espero algun dia poder-vos fer una crònica ben detallada, això significarà que un dels meus somnis s’haurà fet realitat...
 
 
Ingredients (per a 4-6 persones):
 
4 tasses d’arròs Minori
8 tasses d’aigua
Algues Nori
Wasabi
1 suprema de salmó fresc
1 carabassó
1 pastanaga
1 mango
1 alvocat
Maduixes
Llavors de sèsam torrat
Llavors de sèsam negre
5 c/s de vinagre d’arròs
3 c/s de sucre
1 c/p de sal
 
 
Preparació arrós: 
 
Primer de tot hem de rentar l’arrós en abundant aigua perquè perdi el midó, un mínim de 5 o 6 vegades. L’escorrim i el col·loquem en una cassola juntament amb l’aigua. Ho cuinem 5 minuts a foc alt. A continuació el tapem i el deixem uns 15 minuts a foc mig. Passat aquest temps apaguem el foc i el deixem reposar durant 10 minuts sense treure la tapa de la cassola. El deixem refredar a temperatura ambient durant un mínim de dues hores.
 
 
Preparació Hosomaki de maduixa i mango:
 
Posem l’estoreta a la taula i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs ben xafat a sobre de l’alga deixant un centímetre per la part de d’alt i de baix. Pintem, amb l’ajuda dels dits, una línea amb wasabi. Seguidament posem unes tires de mango en fila i després de maduixa començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte, ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Farem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.
 
 
Preparació Hosomaki de carabassó i pastanaga:
 
Posem l’estoreta a la taula i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs ben xafat a sobre de l’alga deixant un centímetre per la part de d’alt i de baix. Pintem, amb l’ajuda dels dits, una línia amb wasabi. Seguidament posem unes tires de carabassó en fila i després de pastanaga començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte, ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Farem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.
 
 
Uramaki de salmó, mango, alvocat i carabassó:
 
Posem l’estoreta a la taula, posem un tros, de la mateixa mida, de film i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs a sobre de l’alga. Quan ho tinguem la girem. Pintem, per la part de l’alga, amb l’ajuda dels dits una línea amb wasabi. Seguidament posem unes tires de carbassó en fila, les tires de salmó, les tires de mango i enrotllem començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte. Tirem llavors de sèsam torrat i negre. Ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Fem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.


 

45 comentaris:

  1. Ja saps que el Sushi no és sant de la meva devoció, però entre tu i l'Àitor heu aconseguit que acabi agradant-me...
    Felicitar-te per la teva persistència, m'encanta que t'esforcis tant per les coses que t'interessen!
    Felicitats pel Sushi, per descomptat.
    I felicitats per la foto, altre cop, de pel·lícula! (Colors genuïnament japonesos)

    ResponElimina
  2. Haurem de repetir!!!!!!!!!!! I tant que pots estar orgullosa, prova superadíssima!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  3. Tú me quieres matar, entre el catalán, que ahí voy, y este título!! qué quieres que entienda? ;-)

    ResponElimina
  4. Apa, doncs t'han quedat molt bé!! A mi el Japó és un país que fa un temps no em deia gaire cosa, però quan en vas aprenent... Ara sí que tinc ganes d'anar-hi algun dia! És com tot, abans el menjar japonès em pensava que no m'agradaria, i ara m'encanta! De fet alguna vegada m'he estat a punt d'apuntar en un curs per aprendre'n, tard o d'hora ho faré! Pel que fa a l'arquitectura també em vaig quedar sorpresa els primers anys de la carrera quan molts profes parlaven de l'arquitectura japonesa, després vaig anar veient que no era només cosa dels meus profes sinó que arquitectes com en Wright ja s'hi havien fixat, i molt, en aquell país... Sap greu tot això que els hi ha passat... a veure com se'n surten perquè déu ni dó! Però ja ho diuen que són una gent forta, aquí em sembla que encara seria més dramàtic! Ara passaré a visitar el Taller de Cuina, que fa molt temps que no hi passo i m'hi has fet pensar! petons!

    ResponElimina
  5. No soy fan de la comida japonesa, pero quiero felicitarte por este reto superado y este avance en tu universo gastronómico...
    Besazos

    ResponElimina
  6. Gràcies Judith!!
    Una vegada més ets la primera i la més trempada! Aquests makis t'han quedat genials! Nosaltres en vam fer una vegada i van ser un desastre. A viam si n'aprenem.
    Japó també ens fascinaa i és un dels nostres viatges pendents!!
    Petonets guapíssima!

    ResponElimina
  7. T'han quedat tan i tan macos!! Ets la millor!
    A mi també m'encantaria anar al Japó... a veure quan pot ser!!

    Me'ls apunto a pendents per sorprendre el Xavi, que és super fan de la cuina japonesa!!

    Petonets!

    ResponElimina
  8. Si que aneu coordinades!!! Molt macos i la foto preciossa
    petons gastronòmics

    ResponElimina
  9. Judith! els hoso de maduixa i mango han de ser boníssims!!!
    Hi ha moltes maneres de fer s'arrós, casi que cada sushiman té la seva, amb la seva manera de cocció i la seva barreja per trempar-lo després (al curs que heu fet no trempaven l'arrós?. Pero hi ha una cosa en la que solen coincidir: després de rentar l'arrós es deixa en remull (el temps ja varia segons el sushiman, entre una hora y tota la nit) i just acabada la cocció s'escampa en un recipient de fusta on es refreda (ventall o ventilador) i es barrreja amb la mescla que hem dit abans.
    Per si t'ho estás demanant, si, he treballat de sushiwoman a barra de sushi :)

    ResponElimina
  10. Ohhhhh Judit, te quedado precioso, y seguro que buenisimos para los amantes de la comida japonesa.
    Si le sacamos el atún me los como.;)
    Besos

    ResponElimina
  11. Nena!! Acabo de comentar la teva entrada del bundt, i ja en tinc una altra!!!
    Acabareu amb mi!!
    Què t'he de dir, m'encanta, i amb la garantia d'haverlo fet de la mà d'una professional, no se m'escapa! Apa, una altra a la llista!
    Segur que podràs fer realitat el teu somni de viatjar al Japó... ha de ser impressionant!
    Petonetsss

    ResponElimina
  12. Este tipo de comida es difícil de hacer, es trabajoso pero vale la pena! Son riquísimos!!

    Besitos

    ResponElimina
  13. Judith, te han quedado espectaculares.
    ¿Y dices que se te resistían? Pues te han quedado de muerte.
    Me gustan.
    Besos

    ResponElimina
  14. Ostres Judith! Si arribo a saber d'aquest curs.. m'apunto de cap. Ja tinc mig preparada la meva entrada de sushi! T'he de dir, que la primera vegada va ser un desastre (arròs per tota la cuina) la segona menys desastre (només al marbre) i la tercera presentable per ensenyar-vos-ho!! M'encanten totes les combinacions que has fet. segur que ben aviat el teu sommni es fa realitat!!!! Petonets guapa!

    ResponElimina
  15. Te han quedado geniales. El sushi me encantan. Nunca me he atrevido a hacerlo y viendo el tuyo me dan ganas de intentarlo.
    Bessos

    ResponElimina
  16. Si si!!! No t´enganyis! Tu vols anar al Japó per menjar maquis!!! ^.^ jeje Escolta t´han quedat molt be! Jo els faig de tant en tant a casa, de fet, tenim una nit de sushi al mes, així ens obliguem i ho fem! El meu xicot a anat 5 vegades al Japó!! I jo cap! Bé, encara no ens coneixiem...jo també ho tinc pendent! Voliem anar aquest any, però em sembla que res de res.....Petonets i et dic bon finde??? O demà més??? Petons

    ResponElimina
  17. De restaurant jponés total! Us han quedat ideals, que bons, jo els vig fer una vegada, però el resultat no va ser gaire òptim, bosn estaven però d'aspecte res a veure...

    Molts petons

    ResponElimina
  18. Judiht!! tan quedat super bé, ja saps sóm furofos de sushi a casa, menjem dos tres vegades al mes, i aquesta la farè també!!!merci.

    ResponElimina
  19. Judith te han quedado de fábula y ya verás como vas ese mágico país.Un bsote

    ResponElimina
  20. Ole Ole Judith!! ja li he dit a la Mònica l'enveja que hem feu!!! tinc molt de mono de fer un curset de cuina japonesa.... és com una adicció, m'encanta!! per tant imagina't amb aquestes delícies que ens porteu!!!
    Molts petonets preciosa

    ResponElimina
  21. Noia, has donat al clau. M'encanta la cuina japonesa, la cultura, l'estética i la música, que dona tanta pau. Peró ens agrada tant que no l'he atrevit mai. Peró crec que no trigaré gaire en llençar-me a la piscina.
    Genials el hosomaki de maduixa és una pasada!

    Petonets Guapi!
    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponElimina
  22. Hola Judith, qué puedo decirte, yo creo que has superado tú reto porque desde luego buena pinta tienen. Espero que pronto cumplas tu sueño. Un beso

    ResponElimina
  23. Ole! Ole! Ole!! Ai, ai, ai!!! Ándele, ándele (ai, no això darrer avui no toca que això és mexicà)
    M'encanta, m'encanta, m'encanta...soc prou expressiva,no?
    M'encanta el menjar japonès!! I t'ha quedat de luxe. Uns dels meus somnis pendents també és anar al Japó!!
    Felicitats una altra vegada, m'encanta!
    Crec que a la meva carpeta de pendents obriré una nova secció "Receptes de la Judith"!!
    Jo crec que sí que necessitarem un altre pis per a tots els estris de cuina. Acab d'aturar-me al Lidl i hi ha d'oferta un parell de gadgets nous...òbviament, n'he comprat (un portapastissos!!...bé, realment dos perquè eren diferents) No tenc remei.
    Un petó, guapa!

    ResponElimina
  24. ....doncs ara ja no pots dir que se't resisteix, per que t'han quedat perfectes!!! A mi m'encata el menjar japonès i seria capaç de menjar-me tots els urimakis i hosomakis que has fet, quina pinta!!!!!!!!
    Laura (Cocina Homemade)

    ResponElimina
  25. Ja li he dit a la Moni, no m'he provat mai, però deu ser boníssim! Tenia un company de feina que hi va anar de viatge de nuvis i les fotos són maquíssimes. Un dels seus somnis seria anar a treballar a l'estudi d'un d'aquests arquitectes tant prestigiosos que tu diu, no ser pas quin ara (jejejeje!). La veritat és que el tema del tsumani m'ha impressionat molt. Doncs au, a convèncer l'Yves, que amb aquests plats que fas no crec pas que et sigui difícil!
    Una abraçada, guapa!

    ResponElimina
  26. Yves: amb tantes felicitacions em podríes fer un regalet, no?? un viatge???? jijijiji
    Moni: sí! a veure de que el fem ara!
    Isabel: jijijiji, el saber no ocupa logau! ;P
    Bet: a la uni vaig fer un curs d'arquitectura oriental i va ser una xulada!!!
    Calohe: gracias guapa
    taller: gràcies a vosaltre per deixar-nos participar!!!!
    Sandra: hi anem juntes si l'Yves no vol! jajajaja
    GG: ho havíem de publicar juntes!!! ;P
    Lucia: ostres!!! gràcies pels consells
    Margot: gràcies guapa, els d'avui no porten tonyina!
    Mónica: jijiji, es que ahir vas fer campana!
    Eri: el proper cop t'aviso, la Sandra també m'ho va dir!!!
    Nica: si sigues los consejos del arroz seguro que te sale!
    Mª Àngels: quina sort el teu xicot... però ara millor esperar un parell d'anys, no?
    Ribereña: t'aconsello fer un curset! va genial
    Silvia: oeeeeeeeeeeeeee! ja em diràs
    María: seguro que sí!
    Ingrid: és súper interessant! t'ho aconsello
    Esther: ja em diràs com et queden! o ja veuré la teva entrada...
    MC: gracias guapa!!! por fin!
    Paula: crec que ja som suficinets per fer un viatge en grup! jijijijiji, ja demanarem que ens incloguin un curset!
    Laura: el próxim cop et convido!!! ;P
    Gemma: els has de tastar!!! comença pels makis que es nota poc el sabor del peix...

    Petonets i moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  27. Oh, amb lo que m'agraden a mi xD. He provat de fer-ne vàries vegades i res, que no queda com ha de quedar, estaré atenta a veure si m'entero d'algun curs, veient els vostres resultats val la pena segur.
    El de mango, una autèntica exquisitesa, n'he provat de similars i els hi dóna un toc espectacular.

    Petonets!!

    ResponElimina
  28. bueno, bueno querida amiga, hoy me vuelvo a rendir a tus pies con esa preciosísima foto; la luz, el color, los detalles, todo es perfecto. Y la pinta es impresionante, tienen que estar buenísimos. Y yo aquí solita con una triste ensalada :(
    Un 11 sobre 10 ;)
    Besos guapa

    ResponElimina
  29. Pots estar molt contenta, perquè per fi t'han sortit perfectes!
    El de maduixa i mango es menja amb els altres o per postres?

    ResponElimina
  30. Noies ens ho poseu difícil, eh?? Els teus també són d'escàndol. Ai aquestes germanetes, que bé que s'ho passen. Ja us imagino les dues uniformades jejeje.....

    ResponElimina
  31. La cuina japonesa considero que es un tot un art, jo en veure aquesta delicia que has fet se'n fa la boca aigua,jeje. petonets.

    ResponElimina
  32. menos mal que dejaste de resistirte porque están tremendos. yo aún no me animo, lo veo muy complejo.

    ResponElimina
  33. NUNCA COMI MAS CONFESSO QUE TENHO IMENSA VONTADE DE PROVAR SE BEM QUE OS RAPAZES AQUI EM CASA TORCEM O NARIZ.
    FICOU FANTÁSTICO DE DEIXAR ÁGUA NA BOCA.
    BJS
    .

    ResponElimina
  34. vaya Judith te ha quedado genial. Pues a mi es una cosa que creo que no me va a salir que ni lo intento. Bss.

    ResponElimina
  35. Oh! T´han quedat perfectes! A i em queden com un xurro, hauré de ser persistent com tu i seguir provant! La foto es espectacular!
    Petons
    Anna

    ResponElimina
  36. Ju t'han quedat perfectes! veus, jo amb el sushi no puc, no suporto les coses crues i ja he anat a vàries classes, curiós, eh? ;)
    petons guapa!

    ResponElimina
  37. Judith,quina passada,jo no m'he atravit mai a fer.los,però els teus ten cadat deliciosos.
    Mil petonets guapa.

    ResponElimina
  38. Què booons!!T'han quedat perfectes!! M'encanta el menjar japonès i des de sempre m'ha encantat el peix cru. La carn no, veus!
    Ara m'heu fet venir ganes de fer un curs de cuina japonesa!!

    Molts petonets guapa!!

    ResponElimina
  39. Vinc del blog de Moni..esteu ja molt enganxades als rotllets! t'han quedat molt be! mua!

    ResponElimina
  40. A mi m'encanta el sushi i tot el menjar japonès. No m'he atrevit mai en fer-lo, però me n'has fet entrar unes ganes boges. Tenen una pinta excel·lent.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  41. Preciosos, perfectos y felicitaciones por este nuevo desafío.
    Besos
    Tita

    ResponElimina
  42. Nenina, para mi el sushi es una pasión incontrolable, me fascina prepararlo y comerlo, tengo una fascinación absoluta estas culturas, sobre todo literariamente hablando, me ha seducido completamente desde hace algunos años. Que me lío...y que me encanto este post y tu fotografía como siempre genial :D

    Estoy segura que lograrás ese sueño y que nosotros disfrutaremos...a través de tu cocina y cariño de su realización.

    Un abrazote!

    ResponElimina
  43. Bah! te habìa dejado un comentario y Blogger se lo comiò >_<

    ResponElimina
  44. Lo japones esta en super pendientes! Jolin...que maestria...por cierto tienes premio en mi blog para ti...pasa cuando puedas beso!

    ResponElimina
  45. Judith, te han quedado geniales. yo también hice uno y la verdad es que es más fácil de lo que aparenta. A mi marido le apasiona, por el comería cada día. Seguro que conseguirás ir a Japón y cumplir tu sueño. Desde luego que ha sido un pueblo que ha sabido dar una lección de comportamiento al resto de la humanidad. Besos

    ResponElimina