Crema de moniatos amb feta i magrana

Aquest cap de setmana, aprofitant que no ha fet massa bon temps, la família Bolet hem aprofitat per cuinar. Ha estat un cap de setmana molt productiu, i és que ens vam llevar el dissabte amb les piles carregades. L'Yves havia de treballar, així que el Boletet i jo vam decidir anar de compres. A les 10 del matí, ben puntuals, entràvem per la porta de la primera botiga i estava deserta, us podeu imaginar la meva cara d'alegria! Sembla impossible que a Barcelona hi hagi poca gent, oi? Però suposo que el dissabte la gent aprofita per fer mandres -almenys jo ho faria, però l'Àitor a les 7 del matí ja tenia ganes de jugar!-. Vam estar tot el matí de botigues, i vam fer una parada a l'Fnac a la secció de gastronomia, i un llibre va caure… Per la tarda vam anar a Can Llàbiro a jugar, i els dos prínceps s'ho van passar d'allò més bé, tan de bo tothom es portés tant bé com ells dos, us asseguro que el món aniria molt millor!

Quan l'Yves va arribar a casa vam decidir que faríem un bon sopar, ens havíem de posar al dia de tot el que havia passat, i què millor que fer-ho amb un bon menú i un vi fred? A la nevera tenia un moniato que havia sobrat de la castanyada i vaig pensar que seria una bona idea utilitzar-lo per fer un aperitiu, a nosaltres ens va agradar moltíssim, i espero que a vosaltres també. Ah! I no patiu, que la resta de receptes us les aniré presentant durant aquest dies…

Ingredients per a 4 uts.:

150 g de moniato vermell

1 iogurt natural

1 magrana

200 ml de llet descremada

50 g de formatge feta

1/2 gra d'all

Romaní

Sal

Oli d'oliva

Popurri de 5 pebres

Preparació:

Primer de tot fem el moniato; en aquest cas al microones -15 minuts a 800W-. Quan estigui fred, el pelem i posem la carn en un pot. A continuació afegim el iogurt, el 1/2 gra d'all, la llet, el formatge feta esmicolat, unes fulles de romaní, ho salpebrem i tirem un rajolí d'oli d'oliva. Ho passem tot pel minipimer i ho disposem als vasets. Ho decorem amb una mica de formatge feta, unes llavors de magrana i unes fulles de romaní que haurem salpebrat i amanit amb un rajolí d'oli d'oliva. Els deixem refredar a la nevera durant 1/2 hora i estaran llestos per degustar.

Broqueta de formatge, melmelada i sèsam. Sóc la lletra...

Hi havia una vegada una senyora que era una mica infeliç, la seva manera de veure la vida no era la més optimista; així que anaven passant els anys i no acabava de tenir una vida completa. Un bon dia va anar a una residència d’avis a veure un familiar, per casualitat es va trobar amb una senyora encantadora. Aquesta senyora, tot i no haver tingut una vida fàcil –va perdre el seu estimat germà, va patir maltractaments i va haver de tirar endavant a una família, entre moltes d'altres coses-, desprenia alegria pels 4 costats. Tenia un munt d’anècdotes i vivències per explicar que van fer que l’altra senyora decidís canviar la seva manera de veure la vida i valorar més les petites coses de la vida.
 

Aquesta història no és fruit de la meva imaginació, sinó que és l’argument d’una de les meves pel·lícules preferides . Sabeu de quina pel·lícula estic parlant? Doncs si ho sabeu, shhhhhhhhhhhh, no deixeu cap pista als comentaris, ja que és una pista per la Sònia per saber quin és el bloc que ha de visitar després d’aquest, ja que avui té 24h per endevinar una frase secreta... Ja ho saps? Tic tac, tic tac. Moltes felicitats, gaudeix d'aquest dia tan especial!
 

La recepta d’avui és una adaptació de l’Exquisit, un aperitiu molt senzill i gustós que ens servirà per picar mentre veiem una de les nostres pel·lícules preferides al sofà i amb bona companyia, i així tenir una alternativa a les típiques crispetes. Us animeu?

Ingredients:

Formatge de cabra
Melmelada de nabius
Llavors de sèsam torrat
Llavors de sèsam negre

Preparació:

Fem boletes d'uns 10 grams amb el formatge de cabra sense pell. Les deixem reposar uns minuts a la nevera, les traiem i les banyem amb la melmelada, les arrebossem amb les llavors de sèsam i les posem a la nevera perquè quedin més consistents. 

 

Magdalenes integrals

L’altre dia vaig anar a un forn i em van deixar tastar un pa amb gingebre i farina d’espelta que estava molt bo. Sabeu de sobres que quan veig alguna cosa que m’agrada sempre intento fer una adaptació pel Bolet, i amb aquest pa va passar el mateix. Vaig anar a una botiga on tenien tot tipus de farines i, en lloc d’agafar la d’espelta, em va cridar l’atenció la farina de sègol. La vaig veure més fosca i em va fer gràcia. Vaig arribar tota contenta a casa i quan el Boletet va anar a dormir vaig decidir fer el pa -en realitat era més tipus cake-. Vaig barrejar els ingredients que havia reconegut, ho vaig posar en un motllo i cap el forn. L’olor era molt bona i semblava que havia d’obtenir un bon resultat. De fet, mentre anava pujant el pa anava quedant molt maco i l’olor immillorable. La meva sorpresa -per anomenar-ho d’alguna manera- va ser que, quan el vaig treure del forn, va baixar tot. De dins estava molt humit i no va quedar gens bé, així que us podeu imaginar on va acabar... a les escombraries! L’Yves em va veure tan trista que em va animar a fer una altra cosa, i jo que sóc molt tossuda vaig decidir fer unes magdalenes integrals per treure’m el disgust de sobre, això sí, aquest cop amb farina de blat integral, que aquesta no em porta problemes. El resultat és fantàstic, i sinó li pregunteu al Boletet, les magdalenes van durar ben poc!!! Amb quin deliri les menjava.

Us deixo la recepta per si us animeu a fer-les, mentrestant jo seguiré practicant amb la farina de sègol, alguna idea o consell?

Ingredients (12 uts):

1 iogurt de llimona

375 g de farina integral

250 g de sucre morè

50 ml d'oli d'oliva

1 sobre de llevat Royal

50 ml de llet

Canyella en pols

Gingebre en pols

1 mandarina

1 poma golden

3 ous

30 g de nous

50 g de flocs d'avena

Preparació:

Escalfem el forn prèviament a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el iogurt, el llevat i l'oli en un bol i ho barregemfins que ens quedi una massa homogènia. Seguidament afegim la llet juntament amb un polsim de canyella, de gingebre i el suc de la mandarina, ho remenem i afegim la poma tallada a trossets, els flocs d'avena i les nous esmicolades. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en motllos individuals. Els omplim deixant un marge d'un cm i afegim un polsim de sucre, per obtenir una crosta cruixent, i un grapat de flocs d'avena. Quan els tenim preparats els posem al forn durant 25 minuts. 

Panellets II

Aquest cop les noies de Film & Food ens han reptat a fer una recepta per Haloween. Podíem escollir si volíem un ensurt –en aquest cas elles ens proposaven la recepta- o un tracte –nosaltres escollíem la recepta dolça-. Aquest cop no he volgut ser valenta més que res perquè per aquestes dates a casa celebrem la Castanyada. Sóc del parer que hem de mantenir les tradicions i, tant l’Yves com jo, és el que volem per l’Àitor. Així doncs, al Bolet estem de Castanyada! Com que no em volia perdre el repte d’aquest mes i l’única condició que ens demanaven l’Alba i l’Íngrid era fer un dolç, doncs què millor que fer panellets? Així les dues parts implicades estem contentes.
 

L’any passat em vaig estrenar amb aquest dolç, gràcies a la Moni i a la Carme Ruscalleda. No sóc massa amant del massapà –per no dir gens-, però reconec que aquesta recepta és molt bona i gens empallegosa. Aquest cop el més complicat ha estat decidir de què els faria, i com que ja sabeu que al Bolet ens encanten els còctels –de tant en tant, no patiu!- doncs m’he animat a aplicar-ho als panellets. El resultat ens ha agradat moltíssim, queden amb un toc suau i molt elegants! A més, estic convençuda que quan els feu els vostres convidats estaran encantats.
 

Els panellets d’avui són per a l’Anna -Gastroadikta-, que per aquest repte ha escollit l’opció d’ensurt, i a mi em toca oferir-li el meu dolç. Espero que t’agradin!!!
 

Molt bon cap de setmana a tots, i als privilegiats -com l’Yves i el Boletet- que tingueu pont: gaudiu-lo al màxim! De moment nosaltres avui rebrem amb els braços oberts a la Stella i en Riszk, els nostres amics de Nimes que vénen a passar el cap de setmana, així que aquest vespre farem el primer tast de panellets, castanyes i moniatos, i no serà l’últim, ja que el dia 31 a la nit –com marca la tradició- farem la castanyada al Bolet amb els Peixets...
 

Ingredients: 

1/2 kg d'ametlles en pols
350 g de sucre
150 g d'aigua mineral
1 clara d'ou
200 g de pinyons
100 g de crocant d’ametlla
250 g de cobertura de xocolata
Sucre llustre
2 llimes
1 rovell d'ou per pintar
Codonyat
20 g de formatge de cabra
1 c/s de melmelada de gerds
Cachaça
Tequila
Colorant alimentari verd
Rom
1 c/c d’essència de vainilla
Canyella en pols
Llet descremada
 

Preparació: 

En una cassola, barregem l'aigua i el sucre. Ho posem a foc mig fins que arrenqui el bull i ho deixem bullir fins aconseguir textura de xarop. A continuació,  aboquem les ametlles en pols, i remenem sense parar amb una cullera de fusta de 2 a 5 minuts més, fins que la pasta quedi ben lligada i es desenganxi. Ho retirem del foc i ho deixem refredar. Incorporem a la mescla la clara d'ou sense muntar i ho barregem bé. Deixem reposar la massa a la nevera durant un mínim de 2 hores (Nosaltres la vam deixar tota la nit). Un cop la volem treballar, l'haurem de deixar a temperatura ambient durant mitja hora, per poder treballar millor.
 

Panellets de pinyons: 

Agafem una porció de massa i formem boles petites que s'arrebossen amb els pinyons. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- i els pintem amb rovell d'ou diluït amb 6 gotes d'aigua. Els enfornem a 200ºC fins que quedin rossos (uns 6-8 minuts).
 

Panellets de caipirinha: 

Agafem una porció de massa, barregem el suc d'una llima, unes gotes de cachaça i la pell rallada de la llima, i unes gotes de colorant alimentari verd. Formem petites boles. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, els arrebossem amb sucre llustre.
 

Panellets de xocolata i crocant: 

Agafem una porció de massa, la dividim i fem petits rectangles. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- i ho enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 4 minuts). Mentrestant preparem la cobertura de xocolata. En un bol posem esmicolada la xocolata amb un rajolí de llet, ho posem al microones a 800W durant 1 minut. La traiem, remenem i, quan estigui desfeta homogèniament, afegim una cullerada de cafè d’essència de vainilla, un polsim de canyella, un rajolí de rom i ho barregem bé. Un cop traiem els panellets del forn els posem a una reixa i els banyem amb la cobertura de xocolata i tirem crocant d’ametlla per sobre. Els deixem refredar la nevera durant 1hora.
 

Panellets de codony i formatge de cabra: 

Agafem una porció de massa i formem petites boles; les esclafem una mica amb el dit petit fent pressió i posem una mica de formatge de cabra sense pell. Els col·loquem a damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, els arrebossem amb sucre llustre i posem uns petits trossos de codony.
 

Panellets de margarita de gerds: 

Agafem una porció de massa, barregem el suc de mitja llima, unes gotes de tequila i una cullerada de postres de melmelada de gerds, ho barregem bé i formem petites boles; les esclafem una mica amb el dit petit fent pressió. Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, els arrebossem amb sucre llustre i posem una mica de melmelada de gerds.

Arròs amb llet

Aquests dies m'està sorprenent que hi hagi tantíssima gent que no li agrada l'arròs amb llet, i nosaltres que pensàvem que eren unes postres estrella! Per sort els blocaires teniu moltíssima imaginació, i esteu presentant unes receptes fantàstiques.

Avui li toca al monstre culinari: l'Yves. Quan us vaig presentar els bombons d'arròs amb llet us comentava que ell faria la recepta tradicional, i aquí la teniu. Ell no és gaire amant d'aquestes postres, però tot i això no s'ha volgut perdre participar a Memòries d'una cuinera, potser ha ajudat que a mi m'agrada moltíssim, no? De fet si anem a algun restaurant on fan cuina casolana, si n'hi ha a la carta, en demano.

De moment el Boletet no l'ha tastat -la mama havia de fer les fotos-, però espereu que li deixi una cullereta i un vas. M'atreviria a endevinar la seva reacció, voleu saber-la? "Ooooooh….". És un nen molt expressiu, així que quan una cosa li agrada ens ho fa saber ràpid, però allò que no li agradada també. De fet ahir vam anar al pediatre i la reacció que va tenir no era la que ens esperàvem. Vam anar a l'escola bressol a buscar-lo. Estava feliç de veure'ns. De camí li vam comprar berenar, i encara estava més feliç, fins que vam entrar a la consulta del pediatre. Només obrir la porta i veure a la doctora va començar a plorar! I això és ben estrany amb ell. Suposo que recordava que feia poc més d'un més que li havia posat una vacuna, i ho va relacionar, quin disgust més gran! Estic segura que si hagués tingut aprop un vas d'aquest arròs amb llet, tot això no hagués passat!

El proper dia 1 publicarem el resum a Memòries d'una cuinera, i aquest més us recomano que no us el perdeu, perquè el nivell és molt alt! Moltíssimes gràcies a tots per les vostres aportacions!

Ingredients per a 4 persones:

600 ml de llet

150 g d’arròs

50 g de sucre

1 branca de canyella

La pell d’una llimona

Canyella en pols

 

Preparació:

En un cassó posem aigua, quan arrenqui el bull afegim l'arrós i el deixem uns 15 minuts a foc mig. Al cap de 10 minuts en un altre cassó afegim la llet, el sucre, la branca de canyella i la pell de llimona a foc baix. Quan tinguem l'arròs mig bullit, el colem i l'afegim a la llet. El deixem a foc baix fins que ens quedi cremós, i de tant en tant l'anem remenant amb una cullera de fusta. Quan el tinguem el deixem refredar  a temperatura ambient en una font o uns vasets de vidre, i després el posem a la nevera. Abans de servir tirem un polsim de canyella per sobre. És aconsellable fer-ho el dia abans de consumir-lo.