>

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Pastís de les Carmelites descalces

En aquesta vida tots, qui més i qui menys, tots tenim les nostres petites supersticions. Pel que fa a mi no és que em consideri supersticiosa 100%, però haig de reconèixer que hi ha certes coses que em fan respecte i prefereixo no passar-les per alt, com per exemple, cada cop que veig passar davant meu un cotxe de morts intento tocar fusta. Quan he tingut alguna entrevista laboral, o he hagut d’anar al metge perquè hi havia alguna cosa que no estava massa clara, sempre m’he posat la meva polsera de la sort –i de moment mai m’ha fallat-. De Brasil vàrem venir carregats de polseretes do Senhor do Bomfim –tot i que la primera que vaig dur me la va regalar la meva estimada Inês-, i no sé si és perquè els desitjos que demano no són impossibles, però de moment tots s’han complert. I us podria seguir enumerant alguna que altra mania, però no us vull avorrir amb el tema, si de cas ja m’anireu explicant les vostres als comentaris!

Fa unes setmanes vaig conèixer a l’Eva d’el cullerot Festuc i la seva família, tots encantadors, i qui sap potser algun dia som família, ja que hauríeu d’haver vist com el Boletet mirava a la Carlota, un bombonet de només 6 mesos, mentres compartia jocs i complicitat amb en Jan -el fan número 1 d'en Mic-.

Ja ho hem comentat en algun que altre post, però el més gratificant de tenir aquest bloc és poder conèixer, tan virtual com físicament, les persones que hi ha al darrere d’altres blocs o comentaris. Darrere de cada comentari hi ha una persona que inverteix uns minuts per valorar el que estàs fent, i per mi això és molt important.

En aquesta trobada l’Eva em tenia preparada una petita sorpresa: un potet amb un “monstre”. Resulta que la seva germana havia fet el famós pastís de les Carmelites descalces; potser l'heu vist en altres blocs o n'heu sentit a parlar. Es tracte d’una massa mare que va passant de mà en mà. L'objectiu és portar salut i sort a qui la rep. Doncs bé, l’Eva em va explicar el que havia de fer i jo tota contenta m’ho vaig prendre al peu de la lletra. Vaig cuidar el meu petit monstre durant 10 dies i finalment, amb l’ajuda inestimable del meu Boletet, vam fer el pastís. Un pastís flonjo i molt esponjós el qual va fer que durant uns dies anéssim a treballar amb molta energia. Evidentment ja he repartit 3 gots –i m’hagués agradat regalar-ne uns quants més- així que espero que la cadena no es trenqui i que aquelles persones que ho han rebut tinguin molta sort i salut!

Moltíssimes gràcies Eva per haver pensat en mi! De moment sembla que de bona sort i salut no ens en falta, i espero que duri molt de temps!


Ingredients:

1 got de massa mare
3 gots de sucre
4 gots de farina
2 gots de llet
1 got d’oli
1 sobre de llevat tipus Royal
2 ous
1 poma
1 polsim de sal
1 polsim de canyella


Preparació:

És aconsellable no utilitzar batedora elèctrica ni nevera segons marca la tradició.

Dia 1: A un bol gran s’aboca el contingut del got rebut i s’afegeix un got de sucre, un altre de farina i no es barreja. 
Dia 2: Es barreja tot amb una cullera. 
Dies 3 i 4: No es toca. 
Dia 5: S’afegeix un got de sucre, un altre de llet, un altre de farina i no es barreja. 
Dia 6: Es barreja tot. 
Dies 7, 8 i 9: No es toca. 
Dia 10: Se separen de la massa 3 gots que es donen a tres persones a les que desitgem salut i sort. A la massa que queda li afegim: 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 1 sobre de llevat tipus Royal, 2 ous, una poma tallada a daus petits, un polsim de sal i un polsim de canyella. Es barreja tot i ho posem dins un motlle untat prèviament amb oli. El posem al forn durant 45 minuts a 180º.



63 comentaris:

  1. Seguro que te dura muchisimo la buena suerte porque desayunar un trocito de ese pastel tiene que hacer de buen talisman.
    Un beso

    ResponElimina
  2. El traductor es lo peor!! Te entiendo a medias, pero este trozo de bizcocho si que lo entiendo!, :)

    ResponElimina
  3. Lo conozco yo también lo hice, y sale riquísimo. La verdad que el tuyo tiene una pinta fantástica.
    Un beso.

    ResponElimina
  4. El famós pastís!!! doncs jo també espero que no es trenqui la cadena, perquè n'he sentit a parlar però encara no l'he rebut mai! i amb trossets de poma i una mica de canyella ha de ser boníssim. Jo també sóc una miqueta supersticiosa, amb segons quines coses penso "més val fer-ho així, més val tocar fusta, etc". Així que tranquila, no ets l'única! ;)
    Petons guapa!

    ResponElimina
  5. Delicioso Neni!!! Me encanta totalmente, ya lo habia visto por ahí pero tu versión se ve súper delicioso.

    Besos.

    ResponElimina
  6. Quin goig de pastís!!
    El més maco d'aquestes tradicions o supersticions és el fet de que algú pensi en nosaltres i ens desitgi/porti bona sort! Que durant molt i molts anys tinguem bona salut, sort i se'ns acompleixin els desitjos! I ja posats que ho puguem compartir i explicar en aquest món virtual. ;)

    Molts petons!

    ResponElimina
  7. Lo he visto y todavia no lo hago....tentata estoy....y tu trozo...delicioso!!.......Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  8. Quina bona pinta te aquest pastis, m'encanta!

    ResponElimina
  9. Tothom té alguna superstició, oi Judith? Jo no sóc molt maniàtica, però reconec que a casa tinc un parell d'ulls d'aquells de vidre per a treure els mals esperits, i just a la porta de l'habitació hi tinc un mandala. En fi, tot són manies potser però oi que no ens fan cap mal? he he. M'agrada el nom de "Carmelitas descalces". A mi també em van passar aquesta massa mare, i en vaig fer un pastís d'albercocs. El que no sabia era aquest nom tan curiós! L'has aprofitat bé, amb aquest pastís de poma! nyam, nyam... he he. petonet

    ResponElimina
  10. Doncs a veure si la cadena arriba...si no es trenca hauria de ser qüestió de temps!!! ;-)
    Jordi

    ResponElimina
  11. Efectivament l'hem vist a molts blog, però a cap "d'amic", així que me n'alegro molt per tu; perquè tot i que no sóc massa supersticiosa.....És allò que diuen.....Per si de cas!!
    Té una pinta brutal aquest pastís! Normal que comencessiu el dia contents!
    Petonets. MAR, de El que no mata engreixa

    ResponElimina
  12. N'havia sentit parlar d'aquesta massa mare però no ho sabia cert si existia o no, be veig que el resultat és ben bo i saludable, fa goig veure el pastis. Un petonet

    ResponElimina
  13. Ahh que xulo! Jo tinc algunes manies també, una mica extranyes però.... aquesta recepta em sembla genial que es passi com una cosa que s'ha de tenir cura i al final queda un resultat tan genial! Petons

    ResponElimina
  14. Mi traductor no funciona....... y duras penas te leo..... pero el corte se ve GENIAL.

    Besos.

    ResponElimina
  15. Vaig descubrir aquest monstre i el sue pastís fa poc temps però em sembla una manera molt bonica de compartir sort i coses bones... a més , amb aquest tall és clar que s'ha de seguir la cadeneta de la massa mare!
    Petons,
    Palmira

    ResponElimina
  16. jeje m'encanta el nom del pastís, pero el sabor ha de ser espectacular! petons

    ResponElimina
  17. Juju! que wai això d'aquest pastís, la veritat és que jo no ho havia sentit mai... aquí a Vic no ha arribat aquesta cadena de massa :(( Per cert, això de les supersticions és curiós perquè cadascú té les seves, oi?

    petonets

    ResponElimina
  18. ACHO ESSE BOLO INTERESSANTE POR TANTOS DIAS.
    GOSTEI DO ASPECTO E LEVA MAÇA TEM QUE SER DELICIOSO.
    BOA SEMANA
    BJS

    ResponElimina
  19. Oleeeeeeeeee!!! Quina pinta que t'ha quedat!!!! Bravooooooooo!!! Va valer la pena els 10 dies d'espera...jijiji!!!
    Jo més val que no sigui supersticiosa...pq el meu "Mostre" va criar i va fer moho...així que a la basura directe!!! jajaja!!!
    Petunets consogre!!!! :)
    Eva.

    ResponElimina
  20. Hola,
    és ben curiós.. si que havia sentit parlar-ne i fa molt de goig!!! Petons

    ResponElimina
  21. Sort que no va crèixer molt el monstre perquè l'home verd, els globus, ja,ja,ja
    Segur que estava boníssim.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  22. Haha, està bé això de repartir la massa mare, tot i que em sé d'algú que segur que preferiria un tros del pastís ja cuit! :-D
    El pastís m'agrada i la poma l'ha de fer molt esponjós, nyam.

    ResponElimina
  23. Una tradició ben bonica!!! I una coca deliciosa!!!
    Petonets guapa

    ResponElimina
  24. Conozco esa masa madre, se la regalaron a mi madre,lo estuvo cuidando y nos preparó un delicoso bizcocho para toda la familia :)
    Un besote!!!

    ResponElimina
  25. Un trosset per berenar no aniria malament. Petons!

    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  26. molts dies però el resultat, genial, bsts!!!!

    ResponElimina
  27. Oooois, quins bons records el pastís de les carmelites descalces! A casa el vam tractar com un membre més de la família jajaja Boníssim!
    I quina raó, visca a la desvirtualització blocaire!

    Petonets guapi!
    Sandra

    ResponElimina
  28. Fa dos estius també el vaig fer...´Tot el procés de fermentació és màgic i queda un bescuit fantàstic, oi?

    ResponElimina
  29. Quin goig q fa!!!

    Sempre va bé tenir respecte aquelles coses, que no creiem perooo??? per si de cas no ens burlem.

    Un petonet familia

    ResponElimina
  30. No había escuchado nunca hablar de esa masa madre. Si que hay algo parecido que se llama Kéfir y pasa lo mismo, va pasando de mano en mano porque va creciendo. Desde luego que el bizcocho se ve exquisito y ha valido la pena la espera. Seguro que lo disfrutasteis muchísimo. Un beso

    ResponElimina
  31. Ostres, quin casualitat. Ahir em va trucar la Dolça de Reus que té aquest petit monstre per a donar-me. La cadena deu d'estar funcionant!
    Deliciós.
    Nani

    ResponElimina
  32. Veig Judit que també has sucumbit al pastis de les carmelites descalces........jo l'he fet un parell de vegades.....ja fa molt temps d'aixó.
    Petons

    ResponElimina
  33. Ufff, hace tannnnto tiempo que lo hice!! estupendo.. Bss

    ResponElimina
  34. Ahhh jo ho vaig fer fará un any jaja estaba molt bó !!!
    Felicitats per el teu
    Petonets

    ResponElimina
  35. No n'havia sentit a parlar mai i és una llàstima, perquè es veu molt esponjós. Ha de ser una delícia. Me l'apunto.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  36. todos tenemos nuestras supesticiones o crencias y esta muy bien este pastis de las carmelizas,y cuindandoilo 10 dias te ha salido un pastis genial.
    Vaya con el petit Bolet promete ya¡¡ ja,ja
    peto

    ResponElimina
  37. Yo también tengo mi pulsera de la suerte, y bien cerquita siempre, que con los tiempos que corren...
    También me llegó una porción de esta masa, todavía la guardo, aunque ya se ha reconvertido en otra cosa jejeje
    Delicioso!
    Besos

    ResponElimina
  38. Ei!!!!! Jo tambe l´he fet, i tampoc ho tenia gaire clar...
    Una coca que ha passat per tantes mans, je je je... i ben bona que surt!
    L´Eva es una passada, oi?

    ResponElimina
  39. A mi em va soprendre molt aquest pastís! és bo oi? petons!

    ResponElimina
  40. Aquesta coca és una passada oi que si? jo el vaig fer des del principi creant la massa mare i al repartir-la em vaig quedar sense! buaaaa... em penso que l'hauré de repetir!
    Petons ;)

    ResponElimina
  41. Crec que tots hem sentit a parlar d'aquest pastís i del fet que és deliciós.... esperem que sigui cert el tema de la sort i que ens arribi a tots un potet d'aquesta meravella!!

    ResponElimina
  42. Jaja, jo no fa gaires dies que també la vaig fer. A que és divertida?
    M'encanta!

    Petonets, guapa!

    ResponElimina
  43. Buah, qué pintaza Judith!!La foto es sencillamente perfecta, dan ganas de morder la pantalla, y más ahora que acabo de terminar de comer...Grr!!
    Besotes

    ResponElimina
  44. Es molt maca la historia darrere d'aquest pastis. La he vist abans i sempre em sembla que ha de quedar bonisim perque si mes no porta molt de carinyo!! Un peto

    ResponElimina
  45. Menuda pintaza tan rica, se ve delicioso y además ¡¡con historia!!

    Un besazo

    ResponElimina
  46. Pero que monacal te me has vuelto desde que no vengo a verte. Te ha quedado un dulce impresionante, ahora seguro que hasta las mismas monjitas te querran convertir ;p
    bss

    ResponElimina
  47. Encara ric de quan en Xavi i la Sandra criaven el monstre!!
    Si l'has fet amb l'ajuda del Boletet segur que aquest pastís ha quedat boníssim!!!
    Jo no era supersticiosa però millor que no t'expliqui totes les supersticions i mals auguris que he tingut els últims mesos...
    petonets

    ResponElimina
  48. Doncs ara m'has recordat que em van oferir d'aquesta massa mare i no ho han fet... he de reclamar! té una pinta molt bona i si porta sort... ! petó

    ResponElimina
  49. Pues niña, suerte para siempre ;) desde luego así será, porque la pinta de tu pastel es maravillosa y con el ayudante de lujo que has tenido seguro que está delicioso.
    Me va el ordenador fatal, así que me da una pereza terrible sentarme delante de él. Hace lo que le da la gana y yo estoy acostumbrada a mandar jaja
    besazos

    ResponElimina
  50. Ja he vist no se quants d´aquest.... jo no se si m´arribarà però mentres ja tinc la recepta! petons

    ResponElimina
  51. Doncs jo no havia sentit a parlar mai d'aquest pastís... Avui podré anar a dormir tranquil·la, que ja sé una cosa nova, i no qualsevol cosa, un senyor pastís!!

    ResponElimina
  52. Ohhhhhh me ha encantado la historia del bote con el monstruo jajjajajajaja, yo lo he escuchado hablar por aquí pero todavía no me ha llegado, espero que me llegue pronto jajajjajajaja, besos.

    ResponElimina
  53. Hola Juju, gostei de te ler, acho que todos nós temos um pouco de surpesticiosas, gostei muito da história e do bolo, vê-se delicioso!
    Besitos guapa.

    ResponElimina
  54. Yo no creo mucho en esas cosas pero el pastel tiene una pinta exquisita! Besos

    ResponElimina
  55. Muy rica está estupenda saludos desde el sur de Chile,abrazos y abrazos

    ResponElimina
  56. Sembla que hagi d'estar boníssim!
    però tot el simbolisme que aporta també està molt bé!
    ptns!!

    ResponElimina
  57. Hola guapetona, me ha encantado lo que has escrito. Por un lado lo de la superstición, que creo que es cierto, en mayor o menor medido todos tenemos nuestro "aquello"... Qué bonito cuando conoces a alguien en persona con quien llevas tiempo comunicándote por internet, ¡es realmente hermoso!. Ni que decirte de este pastel... ¡tiene una pinta super esponjosa, suave... mmm... qué ricooo!. Un besote,

    www.cocinaamiga.com

    ResponElimina
  58. Hola Juju,
    Genial este bizcocho...
    Hace varios años que también hice este bizcocho, es curioso como llegan las cosas a nuestras manos, ¿no? en el moemnjo justo.
    El otro día una enfermera me dijo, a ver si te pasan el cuajo del Bifidus casero.
    No es fácil encontrarlo, solo se transmite de persona a persona me han dicho, .Asi que lanzo mi mensaje por si alguien lo tiene me lo pase.
    Mil besos

    ResponElimina
  59. Hola Judith! fa molt de temps que no m'aturava a escriure't. Quina cosa més curiosa aquesta historia, sobre tot que t'arribi de cop... jo no es que sigui supersticiosa però es que de que volen volen! així que també tinc els meus objectes especials Peró quan son necessaris. Un petó molt fort i m'agradaria conèixer-te a veure si en alguna trobada em puc colar.
    Ana

    ResponElimina
  60. Judith, qué graciosa... Yo no soy supersticiosa, la verdad. De hecho, hice este pastel hace unas semanas para subirlo al blog y fue un éxito, pero sólo regalo masa a una persona, que sé que lo va a hacer también.
    En fin... Te ha quedado con aspecto superjugoso.
    Bsitossssssssssssss

    ResponElimina