>

dilluns, 21 de març del 2011

Estels de xocolata

Una de les coses que puc estar hores i hores mirant és la lluna plena. No sé per què, però crec que a molts de nosaltres ens passa. Sembla com si es tractés d'un hipnotitzador que fa que perdem l'oremus. Aquest cap de setmana la lluna ha estat especialment bella. A les notícies varen dir que es tractava d'un efecte òptic que dóna la sensació de què sigui més gran, l'explicació és que la lluna i la terra estàven més a prop. 

Hi ha molts mites, llegendes i supersticions sobre la lluna, i jo, si us haig de ser sincera, me'n crec uns quants. Una de les llegendes urbanes, que segur que molts de vosaltres heu escoltat en alguna ocasió, és que la lluna provoca que les embarassades es posin de part. Doncs bé, en aquest cas us puc dir que a mi em va passar. Recordo que era el dia de Sant Jaume, i després d'un gran dinar familiar per celebrar el sant i aniversari del meu pare i el sant de la meva princesa, vam anar cap a casa. Vaig començar a sentir contraccions i, com que érem novells, no sabíem ben bé si eren contraccions de part; però vaig anar directament a la finestra, vaig mirar la lluna i, al veure-la plena, vaig dir-li a l'Yves: ja et pots preparar, crec que aquest cop això de la lluna és veritat! I així va ser, a l'endemà teníem el nostre Boletet als nostres braços. Una altra llegenda diu que si li ensenyes el cul a la lluna aquesta et concedirà un desig. Com us podeu imaginar també ho vaig fer un cop, però en aquesta ocasió no es va complir el que li vaig demanar. Potser perquè demanava una cosa quasi impossible, però ho havia d'intentar, com bé diuen, l'esperança és l'últim que es perd, oi? I vosaltres? Sabeu més llegendes urbanes? Heu fet alguna cosa especial amb la lluna? Mentre ho aneu pensant us deixo una recepta molt dolça.


Ingredients:

250 gr de xocolata per a postres
Canyella en pols
Maduixes
Nutella
2 llimes
Anís


Preparació:

Primer s'ha de desfer la xocolata -ho podem fer al bany María o bé al microones amb una mica de llet durant 1 minut-. Un cop tinguem la xocolata desfeta afegim unes gotes d'anís, o el licor que preferiu, i un polsim de canyella. Agafem els motllos, els omplim amb la xocolata i els deixem a la nevera durant un parell d'hores perquè quallin. Un cop hagi transcorregut aquest temps els desemmotllem i pintem la superfície amb Nutella -si ho preferiu ho podeu fer amb xocolata de postres-. Per acabar la decoració posem un tros de maduixa i la pela de llima ratllada.



45 comentaris:

  1. Realment la lluna estava preciosa, jo també la vaig fotografiar!!!aquest estels es veuien deliciosos!!!!

    ResponElimina
  2. Menos mal que la segunda leyenda sobre la luna no se cumplió porque no me imaginaba en ese plan :D
    Pedazo de foto para una deliciosa receta.
    Besazos

    ResponElimina
  3. Dissabte em vaig quedar embaladida mirant a la lluna, ho arribo a saber i li ensenyo el cul! :P A mi també m'encanta, a l'estiu m'acostumo a quedar hores asseguda a la fresca amb mon pare prenent alguna coseta i simplement mirant el cel...

    M'ha encantat la història del naixement del Boletet! :)

    En fi, que jo vull un estel de xocolata! ;)

    Petonets lluneta!
    Sandra

    ResponElimina
  4. Jajaja quin riure lo d´ensenyar el cul a la lluna!!! No tenia ni idea! Gracies per compartir la teva historia del Boletet......I quina pinta mes bona els teus estels! Petonets!

    ResponElimina
  5. Aquests estesls de xocolata fan la boca aigua! jo en vull un!... aix! però si avui he començat la dieta :-(
    Si que ho diuen això de que la lluna fa posar les embarassades de part, ara, lo d'ensenyar-li el cul.... jo no ho havia sentit mai jajajja

    ResponElimina
  6. Ummm.... me encantan estas estrellitas para acompañar el café. Tienen que estar deliciosas.

    Niña, no sabes cómo me he reído con lo de enseñarle el culo a la luna... yo nunca lo había oído. Y menos más que nos dices que no funciona porque sino nos veo a todas poniéndonos en posición (je,je,je).

    Un besito,

    Sacer

    ResponElimina
  7. La lluna estava molt maca, cert, però els estels aquests... què bons estaven!

    ResponElimina
  8. jajaaja....venia a emportar-me els estels, pero no puc....només d'imaginar-te ensenyant-li el cul a la lluna.....Judith!!! (per cert, t'he dit q la meva filla és diu Judith???)

    un petó,

    ResponElimina
  9. Dissabte a la nit mentre tornàvem a casa em vaig tirar tot el trajecte en cotxe admirant la lluna, estava maquíssima.
    Nena quina pinta que tenen els estelets!! Ñam, ñam...
    Petons.

    ResponElimina
  10. No puede ver la luna, pero si es cierto que hipnotiza. No se ninguna leyenda urbana, pero la de enseñar el culo es divertida, y por supuesto me la creo, aunque a veces no funcione :) Estas estrellas tenían que estar riquisimas.
    Un beso

    ResponElimina
  11. Jo em sembla que ensenyaré el cul a la lluna perquè m'envii algunes estrelletes d'aquestes.
    Per cert, tinc una amiga ginecòloga que pateix quan té guàrdia les nits de lluna plena, perquè és veritat que hi ha més parts!

    ResponElimina
  12. Acabo de llegir el comentari de Sonia de l´exquisit. Us he de dir que llavors les tres compartim això... El meu nom real és Judith.

    ResponElimina
  13. Aquests estels són tota una temptació, han d'estar boníssims!!

    T'han quedat ben cuquets!

    Petons guapa

    ResponElimina
  14. Juju,
    Por Deus... Mas que cosa mas buena. Quedaran con un aspecto deliciosos las estrelas de chocolate.
    Me encanta la nutela : ) Las fotos estan lindas.
    Besitos

    ResponElimina
  15. Deu ser genètic això de ser llunàtiques!;)
    I tant que l'esperança és l'últim que es perd, fins segons abans...
    Xocolata, maduixes, no em convides, aquesta me l'apunto!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  16. Judith yo en vez de mirar la luna ,que no pude porque aqui en Asturias estaba nublado y se vio peor que cualquier otro dia,me quedo mirando tus estrellas que me han parecido maravillosas.Besos Esther

    ResponElimina
  17. A mi el que m'hipnotitza és el mar. Podria passar-m'hi hores mirant l'anar i venir de les ones. Pel què fa les llunes i les embarassades, res de res de llegenda, és totalment real. Si no pregunta-ho a les llevadores.
    Les estrelletes delicioses!!! Recepta guardada...

    ResponElimina
  18. ¡Ummm, se me cae la baba sólo de mirarla!. Te quedaron preciosas y la foto está increíble.
    besos

    ResponElimina
  19. Mira que m'agraden les teves receptes nena... Però és que les històries que contes m'encanten! Haha! Jo encara no m'he posat de part mai, però quan hi ha lluna plena, sembla que em senti millor, no sé per què! Diuen que et sents més guapa i el cabell brilla més. Ho haurem de comprovar això...Haha!
    Boníssims aquests estels maca!
    Petonarros!

    ResponElimina
  20. Unes estrelles espectaculars!!.
    Sort que som al segle XXI, perquè suposo que ja saps el que els feien als adoradors de la lluna, oi?, tot i això, a mi també m'encanten aquestes llegendes "lluneres".
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. La lluna estava preciosa el dissabte, em vaig quedar enlluernada. Les teves estrelletes són perfectes per acompanyar aquesta lluna tan maca.
    M'agrada la combinació de la xocolata amb la llima.
    Petonets guapa!

    ResponElimina
  22. BON BONS ELS ESTEL DE XOXOLATE I AMB LA LLUNA DE FONS MILLO.la llima i la fresa casen mol be amn la xoxolate
    estan be aquestes llegendes de la lluna
    peto
    miquel

    ResponElimina
  23. Ja te pots imaginar que algú a casa farà una festa quan li faci aquests estels, que els faré no ho dubtis.
    Aquest cap de setmana la lluna ha estat impressionant!! No he provat això de mostrar-li el cul a la lluna, però crec que també ho provaré...que no es digui que això va ser el que va fallar i que per això no es va cumplir el meu desig!! ;)
    Un petonet!!

    ResponElimina
  24. Quins estels més dolços Judith!!! han quedat més que macos!! preciosos!
    Molts petonets i gràcies per la teves paraules i el seguiment al nostre bloc Film & food!
    Petonetsss guapíssima!

    ResponElimina
  25. Silvia: impressionant estava!
    Pilar: no descarto volverlo a intentar! jijiji
    Sandra: un? t'en mereixes uns quants!
    CT: us explico unes coses... ;P
    Elisabet: de dieta? cap problema, els fem light!
    Stella: siiiiiiiiiiiiiiiiii
    Sacer: jijiji, pues no descartes hacerlo lagún día!
    Yves: i la companyia encara millor!!!!
    Sonia: a si? quin nom més maco! jijijiji
    Muxu: estava preciossa! ja tenim més coses en comú!
    Ribereña: sí que són bons sí!
    Catarina: e uma perdiçao! jijijiji
    Moni: ho havíem d'intentar!!!!
    Esther: jijijiji, gracias guapa
    Catieu: també m'encanta el mar!!! ara hauré de fer una altre post! jijijiji, a veure quines anecdotes puc explicar...
    Dadá: gracias guapa
    Marina: sóc una mica freek, que hi farem. :P
    Josep: doncs sí! però per sort ara no ens persegueixen!
    Elisabet: últimament no paro de cuinar amb llima! té un gustet tan bo!
    Miquel: sí, combinen a la perfecció, aixi aconseguim "alleugeirir" la xocolata
    Paula: ho has d'intentar! ara el próxim cop potser demano saber fer galetes! jijijijiji
    Ingrid: moltes gràcies guapa

    Petonets i moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  26. És que estava preciosa la lluna l'altre dia, jo no vaig pensar a fer-li fotos, però la vaig mirar una bona estona també.
    Els teus estels tenen una pinta espectacular, m'agrada molt com t'han quedat, i estic del tot segura que deuen ser una autèntica delícia. El toc de llima i maduixa els hi dóna un aspecte molt i molt atractiu.

    Petonets!!

    ResponElimina
  27. La lluna d'aquest cap de setmana ha sigut espectacular!
    Igual que aquests estels tan llaminers... han de ser de vici total!

    ResponElimina
  28. Que bonitos! Cocholate con fresas va justo detras de chocolate con naranja para mí... en mis sueños las del cielo son así!

    ResponElimina
  29. Y te has quedado tan agustito poniendo estas preciosas estrellas, con el licorcito, la fresita, vamos Judith que esto no se hace que es la hora de la merienda, mujer!

    ResponElimina
  30. Què monos t'han quedat aquests estels Ju!
    estàs feta tota un artista.
    Aquest dies la lluna estava preciosa, van dir que la de dissabte era la més gran dels darrers 19 anys.
    Quan era petita la meva "abuelita" sempre m'explicava una història i era que a a la lluna hi havia un noi amb un ruc i un carret donant voltes. No recorod el reste de la història, però sempre que miro la lluna m'enrecordo d'ella.
    petonets!

    ResponElimina
  31. Hola guapa tu

    uns estels molt bons i molt bufons,

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  32. jejejejejej Qué graciosa, Judith!. de verdad que le enseñaste el culillo a la Luna a ver si se cumplía el deseo? jajajajaja Eres la repera!. Bueno, por pedir que no sea...
    Yo no creo que sean leyendas determinadas cosas, sino pura física. La Luna ejerce una influencia en la masa gravitatoria de la Tierra y en nuestros océanos y mares. Y nosotros, los humanos, estamos hechos de mucha agua, que también sufre alteraciones por el influjo de la Luna.
    El pelo y las uñas crecen más en cuarto creciente y para sembrar según qué hay que tener en cuenta la fase de la Luna, cosa que saben todos los agricultores.
    Vaya, que me encantan estas cuestiones, como ves... jejejejeje
    Oye, qué bonitas esas estrellas de chocolate. Daría unos bocados a la pantalla, pero Marc me acecha, porque me ha oído reír... Ya piensa que se me va la pinza, así que, mejor no darle más motivos... jejejejeje
    Un besoteeeeeeeee

    ResponElimina
  33. jajaja... no puedo parar de reirme, esto no lo había escuchado antes y me ha encantado. Tomando encuenta que esta luna no la volveremos a tener en 18 años, voy a ir preparándome para cuando llegue el momento...jajajaja... ¡Riquísimas tus estrellas y muy fáciles!. Bss.

    ResponElimina
  34. Pues si cariñet,
    Jo, la Sister petita, em vaig posar de part del meu fill també amb la lluna plena. Vaig sortir al pati i la vaig mirar..vaig pensar que estava preciosa i vaig anar al lavabo...i allá mateix vaig trencar aigües i a més a més, son Cranc.Imagina´t!
    Moltes gracies per la recepta i per la teva historia.

    ResponElimina
  35. que rico se ve con bastante chocolate y una estrella,tanto mirara la luna te salió una bella estrella,que ricura de receta,abrazos.

    ResponElimina
  36. Amb tanta pluja necesitava veure alguns estels, i aixo si que son uns estels, però no per veure si no per menjar. molt guapos. una abraçada

    ResponElimina
  37. Judith!
    no en se cap altre, però jo faré la segona... però quan estigui sola, per que si el meu marit em veu, no es creurà que tingui un bloc de cuina.. Una foto esplèndida !!! Xocolata? Ja tens el meu ohhhh! Petonets

    ResponElimina
  38. Hola Judith, després d'uns dies ennuvolats dóna goig veure aquests estels!!! La foto magnífica!

    ResponElimina
  39. És una recepta molt xula. Pel que fa la lluna, també t'haig de dir que quan la meva nena va néixer hi havia lluna plena. Tothom m'havia advertit que aquell cap de setmana seria el definitiu i tal dit tal fet. I a més de tu, també coneixo a altres noies que els hi ha passat. Deu ser veritat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  40. Mi abuelo me contaba del conejo dentro de la luna...que comía quesitos y de ahí mi manía por aprender desde pequeña a hacer queso...para darselo alguna vez...y escribi un par de cuentos para una revista infantil por culpa de esa redonda y maravillosa Luna, que ahora mismo mientras te dejo el comentario da una luz hermosa!

    Un besiño grande nenina, me llevo una de esas estrellas para pedir dulcemente un deseo (sin culo al aire) ;)

    Bonita semana.

    ResponElimina
  41. Sencillo, muy vistoso y más rico todavía!

    ResponElimina
  42. Nee: estàven súper bons! ideals per una sobretaula.
    Gemma: doncs sí, impossible menjar-ne un de sol
    Salomé: jijiji, que dulces sueños...
    Chelo: aiaiaiaiai, si es que soy muy mala! ;P
    Ana: que maco recordar a la teva iaia quan mires la lluna ;)
    Susanna: gràcies guapa
    Laube: sí!!! pero se ve que no le gustó! ;P
    Iratxe: se puede pedir el deseo siempre que sea luna llena!!! no hace falta que esté como este fin de semana.
    Rosita: gracias guapa
    Francesc: són una delicia!!! ja em diràs si els fas
    Eri: jijiji, potser ell també s'apunta, no?
    CS: gràcies guapes
    Nyanyels: si ja diem que és veritat!!!
    Mayte: ooooooo, que bonita historia!!!
    Calohe: es una receta resultona!

    Petonets a tots i moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  43. QUE ESTRELAS LINDAS...APETECE PEGAR UMAS QUANTAS.
    BJS

    ResponElimina