>

dimarts, 1 de març de 2011

Timbal de "ropa vieja"

No sé si us passa a vosaltres, però a vegades en comptes de cuinar per a dues persones ho faig per a sis! Sembla que algunes mesures no les acabo de controlar massa bé. L’última superproducció de menjar ha estat bledes amb patates. Quan vam anar a la fruiteria vaig veure uns manats de bledes molt vistosos i, com que feia molt temps que no en menjàvem, en vaig comprar un parell. A l’arribar a casa vaig guardar la compra i, de sobte, vaig pensar: i ara què faig amb les bledes? Eren enormes i com que no m’agrada deixar res per sobre de la cuina vaig decidir fer-les. Les bledes, un cop cuites, disminueixen el volum fins a la meitat, així que vaig creure que no seria massa. Però què equivocada estava! Podíem menjar uns quants dies bledes amb patates. Quan l’Yves ho va veure em va dir: “Per què no fas Ropa vieja? La meva mare sempre ens en feia i m’encanta”.  Així que li vaig fer cas i en vaig fer.

De Ropa vieja hi ha moltes versions. En realitat s’acostuma a fer amb sobres de verdura, bullit del caldo, etc. Cada cuiner por decidir què fa, però tant la meva sogra com la meva mare aquest plat sempre l’han fet amb verdura. Així que us deixo la meva proposta. Espero que us agradi.


Ingredients 2 persones:

3 patates grans
1 manat de bledes
2 talls de cansalada
1 botifarró de ceba
2 grans d'all
Pinyons
Sal
Oli d'oliva


Preparació:

En una cassola amb aigua bullint posem les bledes tallades a trossets petits i ho deixem durant 15 minuts. A continuació afegim les patates tallades a daus i ho cuinem a foc mig durant 15 minuts més. Ho colem i ho reservem. En una paella posem un bon raig d'oli d'oliva i rossegem els alls tallats a làmines durant 5 minuts. Afegim la cansalada tallada a tiretes i ho saltegem durant 5 minuts més. Posem les bledes i les patates i a foc mig ho anem remenant fins que estigui una mica daurat. Mentrestant, en una altra paella, saltegem el botifarró de ceba. Per emplatar utilitzem un cèrcol metàl·lic i posem una base de bledes i patates i ho coronem amb una mica de botifarró de ceba i uns quants pinyons.



30 comentaris:

  1. No es que yo sea una fan de las acelgas, pero así vestidas me las como sin ponerle ni un "pero". Además como llego la primera, pues elijo .
    Muy bonita foto.
    Besos reina.

    ResponSuprimeix
  2. A mi les bledes em xiflen, des de sempre!! En canvi a ma germana ja li costava més i ma mare hi havia de lluitar! jejeje

    De ropa vieja no n'he menjat mai, però ha d'estar boníssima, eh? És una mica com una espècie de trinxat, no?

    Petonets reina!
    Sandra

    ResponSuprimeix
  3. Bon dia!!
    A mi també em passa Judith.. amb algunes coses no tins la mesura agafada! els espinacs i les bledes són un bon exemple. De ropa vieja és veritat que hi ha versions, ... aquesta teva, segur que m'encantaria. T'ha sobrat oi? doncs guarda'm un platet! Petonets

    ResponSuprimeix
  4. Jajaja!! nosaltres també en vam fer un de timbal de ropa vieja, però amb la carn d'olla! Aquest amb bledes ha de ser bo.

    ResponSuprimeix
  5. Doncs mira! m'acabes de donar una idea per al sopar d'avui. Ahir vaig fer caldo i aprofitaré per fer aquest plat amb les verdures i la carn de l'olla!
    Una foto fantàstica!
    Petons,
    Elisabet

    ResponSuprimeix
  6. Ostres que bo! no ho coneixia això de la "ropa vieja", però de fet és com un trinxat si es fes amb col, oi? m'encanten aquests menjars! i mira què et dic, encara que no em sobrin verdures n'aniré a comprar expressament per fer-me això per sopar! petons

    ResponSuprimeix
  7. A mi les bledes ja me les pots donar com vulguis! Clar, que així vestides queden mooooooooolt més maques.
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  8. A mi sempre em passa, és per això que últimament m'he acostumat a reduir la quantitat d'ingredients a la meitat. Té una pinta exquisita. La foto és genial. Algún dia ho harué de provar.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  9. Es verdad hay veces o casi todas las veces que nos parece poca cantidad.Que exageradas somos las mujeres.
    Un receta fabulosa y recogida de la cocina tradicional de nuestras madres, lo mejor de lo mejor.Me encantan las acelgas y además levantan el ánimo.
    Me ha encantado, un besote

    ResponSuprimeix
  10. Judith,
    Me encanta algas... Lo problema es encontra-las nos USA. Esta com un aspecto delicioso. La apresentacao e las fotos una perfeicao : )
    Gracias por la receta.
    Besitos

    ResponSuprimeix
  11. Pilar: no sufras, que cuando vengas a Barcelona hay tantos platos que te gustan que no tendré problemas para invitarte! jijiji
    Sandra: sí, és com un trinxat, però molt més genéric, ja que els ingredients van variant segons el cuiner/a. ;P
    Eri: en part no és tant dolent, així ja tenim el tuper fet per l'endemà! jijiji
    Albota: es que les nostres cuines són molt similars, no?
    Elisabet: doncs ja espero la teva proposta!
    Bet: jijiji, sopar solventat! ja em diràs que tal.
    Moni: amb el botifarrò estava molt bo!!!
    Nyanyels: sí! ja m'he fixat que en tots els teus posts poses que redueixes les quantitats! si és que haig d'apendre de tu!!!
    Maria: nos tenemos que controlar! jajajajaja

    Petonets a totes i gràcies pels vostres comentaris!

    ResponSuprimeix
  12. M'encanta la presentació, i la fotografia, però amb la ropa vieja no puc, la vaig provar farà un any a Cuba, i no se si es que em porta records d'aquell desastre de viatge o que, pero no puc amb ella, jaja.

    Petonets!!

    ResponSuprimeix
  13. Jo crec que cuinem de més expressament, així podem aprofitar les sobres per fer plats tan bons com aquest, je je je...

    ResponSuprimeix
  14. jajajaja, sí, hay comidas que son difíciles de calcular, o que en realidad no te dan otra opción. Una moussaka, por ejemplo, no la podés hacar para dos porciones y listo, a no ser que tengas un molde hiper diminuto...
    Excelente receta. ¡Saludos!

    ResponSuprimeix
  15. M'encanta el plat. Fa poc que he descobert que les bledes m'agraden i el que presentes està molt bé

    ResponSuprimeix
  16. Wow!! increible presentación de un plato de sobras.Ni el mejor cocinero podria presentarlo asi, felicidades!!
    Bessos

    ResponSuprimeix
  17. Boníssim i molt sa! Una presentació fantàstica. No és fàcil fer atractiu un plat de verdures...haha!
    Petonarros!

    ResponSuprimeix
  18. una receta muy buena y muy bien presentada marca de la casa je,je
    me gusta
    peto
    miquel

    ResponSuprimeix
  19. Je!Je! Jo tampoc no sé calcular!!! ;)
    Qui no menja verdures és perquè no vol amb una presentació com la teva ja entren totes soles per la vista!! Una foto molt xula!!
    Petonets guapa!! Paula

    ResponSuprimeix
  20. No havia sentit mai això de Ropa vieja!! Quina presentació tan xula que has fet!! Jo com que cuino per cinc poques vegades em sobren coses.

    ResponSuprimeix
  21. Mi abuel era especialista en la ropa vieja ...que rica con esos trocitos de tocineta que te ha quedado...dan ganas de llegar por el medio del timbal con el tenedor y no parar!!

    Un besiño grande nenina ;)

    ResponSuprimeix
  22. Hola Judith, guapa tu

    que bo i que maco, i que bo i que maco,...jo en vol un per mi,..gràcies per compartir aquesta delicia

    mil petonets Susanna

    ResponSuprimeix
  23. Quin plat més xulo!!!! m'encanta!
    Petonetsss guapa!

    ResponSuprimeix
  24. Catarina: no son algas, son acelgas!!! beijinhos
    Nee: ok, apuntat!!! jjijiji
    Gemma: potser tens raó...
    Sole: que buena idea!! mousaka, ummmmmmmm ;)
    PC: a mí sempre m'ha agradat
    Nica: jijiji, muchas gracias guapa!
    Marina: vols dir????
    Miquel: moltes gràcies!!!!
    Paula: a casa ens encanta la verdura!!! ;P
    Cristina: per 5? ostres!!!!
    Mayte: no te preocupes que ahora te mando un poquito! jijiji
    Susanna: t'en guardo una miqueta la próxima vegada!
    Ingrid: moltes gràcies!!


    Molts petonets i gràcies pels vostres comentaris.

    ResponSuprimeix
  25. Doncs sort que en vas comprar de més de bledes, perquè si no, us hauríeu perdut aquest timbal tan bo!.

    ResponSuprimeix
  26. Vaja, presentades aixi les bledes, si que me las menjo...
    porta un platet va....
    un petonet maca

    ResponSuprimeix
  27. A mi em passa el mateix però de vegades les sobres van bé pel dia que no tens tantes ganes de cuinar. Es un plat sencill però la seva presentació és excel.lent! Un petó

    ResponSuprimeix
  28. Jo ultimament també vaig despistada amb les quantitats, som un menys a casa i encara no m'hi adaptat.
    M'encanta tot tipus de verdura amb patata i si és amb botifarró negre encara més. Té molt bona pinta aquest timbal.
    Petonets!

    ResponSuprimeix
  29. El plat estrella de casa mons pares sempre ha estat la ropa vieja... la Loles és una crack fent-lo.
    La juju ha fet la seva versió i una presentació ben diferent. Ha sortit boníssima!

    Felicitats

    ResponSuprimeix
  30. Ya sé yo que tú me ibas a cuidar como nadie. Ni en el mejor restaurante ;)
    Miles de besos preciosa.

    ResponSuprimeix