>

dilluns, 15 de novembre de 2010

Magret d'ànec amb reducció d'Oporto

Sempre és un honor que alguna persona confiï amb tu per fer-te padrina del seu fill. Doncs bé, jo sóc doblement afortunada perquè exerceixo de padrina per dues bandes. Sí, sí per partida doble. La primera en concedir-me aquest honor va ser la Moni. Quan es va quedar embarassada la primera vegada, em va dir si ho voldria ser i, evidentment, no vaig dubtar ni un segon. Crec recordar que em vaig posar a saltar d'alegria, i haig de dir que l'Aina ara és una petita doneta de 9 anys meravellosa i presumida (la combinació perfecte en una nena), que em fa molt i molt feliç. Doncs bé, el segon cop que em van concedir aquest honor va ser quan l'Yves i jo vam anar a Oporto, ja fa un any, a conéixer a la Catarina, la filla de la Inês i el Ricardo, uns amics de 1ª! En un altre post ja vaig comentar que la Inês i jo ens vàrem conèixer a Milà, ja fa 12 anys, i des d'aleshores no hem perdut el contacte, per mi és una amiga molt i molt especial. Doncs estàvem dinant a casa seva,  el dia abans del meu aniversari i, de cop i volta, la Inês es va aixecar de la taula i va aparèixer amb un regalet. Recordo que li vaig dir "però si el meu aniversari és demà", i ells es van posar a riure. Vam obrir el regalet i era una foto de la Catarina on ens demanava, en un català molt correcte, si volíem ser els seus padrins! L'Yves i jo vam començar a plorar, d'emoció, clar (és habitual en nosaltres), els hi vam preguntar no sé quants cops que si era en serio aquesta proposició, i ells rient ens van dir que sí. Així que des d'aquell moment la Catarina va tenir un parell de padrins Catalans. 

Oporto és una ciutat meravellosa, a la qual hi anem com a mínim un cop a l'any, així intentem veure'ns amb els nostres amics. Ens encanta perdre'ns pels seus carrerons i gaudir de la seva gastronomia i, com no, del seu gran vi d'Oporto! L'Ivo, el pare de la Inês, en un dels múltiples sopars que hem fet plegats, li va comentar a l'Yves que el millor que hi ha pel cor és prendre una copeta de vi d'Oporto després d'un bon àpat. I us puc ben assegurar que a casa nostra mai ens falta. Així doncs, si mai teniu l'oportunitat d'anar a aquesta gran ciutat, no ho dubteu ni un segon!


Ingredients:

500 g de magret d'ànec
1/2 got de vi d'Oporto 
Melmelada de gerds
1 ceba petita
1 poma golden
Oli d'oliva
Sal
Pebre


Preparació:

Agafarem la ceba i la tallarem a làmines fines. Repetirem la mateixa acció amb la poma. En una paella, amb un bon raig d'oli d'oliva, posarem la ceba i la deixarem durant uns 10 minuts, seguidament afegirem la poma i, a foc lent, ho cuinarem, vigilant que no es cremi, durant 10 minuts més o fins que veiem que està tendre. Ho retirarem i ho reservarem. A la paella afegirem el vi d'Oporto i dues cullerades de melmelada de gerds, i remenarem amb una cullera de fusta. Ho cuinarem a foc lent fins que redueixi i ens quedi una salsa un xic espesa, més o menys uns 15 minuts. Mentre estem fent la salsa podem aprofitar per fer el magret, que prèviament haurem marcat amb un ganivet afilat per la part del greix i li haurem afegit un polsim de sal i pebre a les dues cares. Amb la graella calenta i amb el foc alt ho deixarem un parell de minuts, d'aquesta manera ens quedarà cruixent de fora i cru de dins. Un cop ho tinguem tot a punt passarem a emplatar-ho. Col·locarem uns talls de magret a sobre la combinació de poma i ceba, i repetirem aquesta distribució un cop més. Per finalitzar tirarem la reducció d'Oporto. És important menjar-s'ho recent fet, d'aquesta manera s'aprecia millor el contrast de sabors.




9 comentaris:

  1. Ets una molt bona padrina i cuinera!
    Petons.

    ResponElimina
  2. Delicioso , sin comentarios me has dejado. Bss.

    ResponElimina
  3. No sé si és difícil de fer o no el magret d'ànec; però hi ha una cosa clara, no tots els restaurants entenen que ha de tenir la diferència (exterior interior) que expliques. Chapeau!

    ResponElimina
  4. Moni: és fàcil amb l'Aina!
    Luisa: un millón de gracias. besos
    Yves_ que n'és d'important que estigui ben cuinat, oi?

    ResponElimina
  5. Ostres Judith! això te una pinta extraordinària! Deu ser ben bo.
    M´apunto la recepta.

    ResponElimina
  6. T a la C: és molt fàcil i està molt i molt bo! petonets

    ResponElimina
  7. Judith quina delicia.
    Espectacular.
    Petons

    ResponElimina
  8. ¡Que bonic regalet amb la foto de Catarina! ¡Una molt bonica sorpresa! :)
    en un altre ordre de coses, molt bona la recepta del magret d'ànec, ¡deliciós!

    ResponElimina
  9. Boníssim, superpadrina! A casa també ens agrada molt el magret i el faig igual que tu però no hi poso la poma. Ho provaré, tu ets una garantia sempre

    ResponElimina