>

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Ametlles garapinyades

Quan era petita, recordo que la padrina -la mare del meu pare- ens feia ametlles garapinyades. Ella no era la típica àvia que sabia cuinar, però de tant en tant ens feia garapinyades i farinetes -una espècie de pancakes a la catalana- i la Moni i jo gaudíem molt.

Les garapinyades són ideals per fer sobretaula amb bona companyia, però us haig de confessar que mai havia tingut la idea de fer-les. Aquest mes a Memòries d'una cuinera, com molts de vosaltres ja sabeu, us hem proposat fer garapinyades. De moment ja hem rebut unes quantes i esperem que us animeu molts més!

Els que seguiu la pàgina de Facebook del bloc ja sabreu que el meu primer intent per fer garapinyades va ser un desastre. Van quedar caramel·litzades i amb tanta mala sort que el caramel es va cremar i no van quedar comestibles. Després de veure uns quants tutorials de Youtube on ensenyaven a garapinyar, vaig decidir que ho tornaria a intentar, i aquest cop van quedar genial. Voleu saber el truc? Doncs és important que mentres feu la cocció les aneu retirant del foc, així l'aigua s'evaporarà abans i evitareu arribar al punt de caramel. Un altre consell que vaig seguir i que em va donar la Nee -Le petit chat rose- és que en comptes de fer-les en una cassola les fes en una paella, i va funcionar! Així que us animo a tots a garapinyar fruits secs, tenen molt joc a la cuina i és una llaminadura ideal per treure a l'hora de fer sobretaula.

Molt bon cap de setmana a tothom! Recordeu que la propera setmana és la Castanyada, així que a part de fer panellets, castanyes i moniatos, aprofiteu per fer unes garapinyades, ja veureu com els vostres convidats ho valoraran. 


Ingredients:

200 g d'ametlles torrades amb pell
200 g de sucre
200 ml d'aigua mineral


Preparació:

En una paella posem les atmelles, el sucre i l'aigua ho remenem i ho posem a foc alt durant uns 6 minuts. Ho anem remenant de tant en tant. A partir del moment en que veieu que l'aigua es va consumint no deixeu de remenar. Us aconsello, a partir d'aquest moment, que aneu traient la paella del foc i aneu remenant. passats uns 2 o 3 minuts, veureu que el sucre es torna arenós i en aquest moment és quan heu d'enganxar, amb l'ajuda d'una cullera de fusta, el sucre a les atmelles -ho heu de fer amb el foc apagat-. Un cop estiguin les ametlles cobertes amb el sucre les torneu a posar a foc mig durant un parell de minuts fins que obtingueu el color torrat desitjat.   Per finalitzar les traieu del foc i les deixeu refredar sobre un full de paper de forn separant-les amb l'ajuda d'una cullera.



28 comentaris:

  1. Ostres Juju, em penso que quan arribaria a Barcelona ja no en quedaria ni una de Garrapinyada, perquè tenen una pinta!!
    Jo ja us he deixat la meva proposta....tot i que no massa comú, jajaja.
    Petonets guapa!! MAR, de EQNME

    ResponElimina
  2. Ohhhhh Judith t'han quedat perfectes !! Ja vaig veure la proposta de memories , però he de dir que no m'hi he atrevit .
    A veure si al proxim puc participar.
    Petons

    ResponElimina
  3. Oooh! a la segona va la vençuda, si señor! :) mmm, que en fa de temps que no en menjo... m'has despertat el desig! Muua, guapa!

    ResponElimina
  4. Quina cosa mes bona Judit!!! M'encanten les garrapinyades... les meves preferides son el sesam i les pipes.... mmmm... Vaig intentar participar, pero nena, necessito que el dia fos de 40 hores :-(
    Un petonas enorme!

    ResponElimina
  5. Siempre me quedé con las ganas de saber hacerlas ...ahora ya no tengo disculpa .....me encantan,buen finde besos

    ResponElimina
  6. Crec que a tots ens porten bons records les ametlles garapinyades, oi? :)
    A tu t'han quedat fantàstiques!

    ResponElimina
  7. Una recepta que en principi pot semblar molt senzilla, i ves per on, també té el seu què. Petonets i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  8. Que bones!! la meva padrina sempre en feia i quan les veig me'n recordo d'ella. Una delícia!

    ResponElimina
  9. Deliciosas! Me las llevo así, en el cucurucho, para ver una peli en el sofá... Una foto vale más que mil palabras, dicen, y es cierto..., esa foto lo dice todo!
    Besotes y que tengas una buena semana!

    ResponElimina
  10. Molt bones aquestes garrapinyades! Els bons record sempre aporten un condiment molt especial... Petonets!

    ResponElimina
  11. T'ha quedat una foto molt maca! I els fruits secs garrapinyats com m'agraden!! petons

    ResponElimina
  12. mmmm bones!! t'han quedat iguals que les que menjava jo a les fires i que eren un vici total!!!! mencanten! petons

    ResponElimina
  13. Aquesta és la meva asignatura pendent. Veient el resultat i com ho fas sembla fàcil però no tinc bona relació amb el sucre a altes temperatures...

    ResponElimina
  14. Quina bona pinta!! T'han quedat fantàstiques i la presentació molt xula. Al final sí que t'han sortit eh jejejje

    Petonets!!

    ResponElimina
  15. Han quedat molt bé i estic segura que boníssimes, i a vegades hem d'intentar*ho 2 vegades per que surtin bé però és la cosa que tenen de genial aquests reptes, oi? Intentar-ho si o si fins obtenir uns resultats genials... he vist unes quantes propostes, les aniré fent poc a poc a veure si trobo les garapinyades de la tía Rosita :o)
    Petonets i bona setmana,
    palmira

    ResponElimina
  16. Amb el repte d'aquest mes ens heu fet recordar a molts a la tieta, a l'àvia que ens les feia i ens ha tocat a nosaltres posar-nos les piles! jo he disfrutat molt! Marta

    ResponElimina
  17. Estoy viendo maravillas, pero es que no me sentía capaz de hacer nada con la garrapiñada que no fuera la clásica..... ahora gracias a vosotras tengo un montón de versiones.
    Gracias!!!

    Besos.

    ResponElimina
  18. Padrina power, ja,ja,ja!:D
    Veus dona, no hi ha res que se't resisteixi.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  19. Ay corazón, me vas a "echar del club" por vaga!!!
    Bueno seguro que no habría estado a la altura de tus almendras, la pinta es bárbara

    ResponElimina
  20. Pues te han quedado igualitos que por acá!!! Me encantan y aunque no he llegado pienso subir pronto mis garapiñados...:D

    Un abrazo enorme Neni!

    ResponElimina
  21. Wow no sabía que fueran tan dificiles, las cocineras como tu y yo que nos metemos con todo a nuestra manera a veces nos cuesta un para de pruebas pero desde luego me quito el sombrero, te han quedado de cine!!!! Las mías ya has visto que eran muy facilitas uffff menos mal que no tuve que repetir porque no me quedaba tiempo jajaja Ahora si que se pueden retirar la monjitas de mi pueblo jajaja
    Feliz castañada Juju!!!!

    ResponElimina
  22. Esta vez si que me ha costado el reto. Yo también hice varios intentos. Pero eso es lo que mola. Un besazo.

    ResponElimina
  23. Jo no ho he provat mai, Judith, pero em sembla que em passaria com tu, no ser pas si a la primera em sortirien així de boniques. Fa ganes de provar-ho veient tantes ametlles garapinyades per la xarxa.
    Gracies, guapa, i que tinguis molt bona setmana!

    ResponElimina
  24. Judit,
    No havia tingut temps de passar-me (vida familiar intensa), però avui que ho faig t'he de felicitar pel teu repte. Ho has aconseguit amb nota!
    Nani

    ResponElimina
  25. Mi primer intento haciendo garrapiñadas tampoco fue bueno. Quedaron todas pegadas, algo quemadas... pero de ese mal resultado saqué algo bueno. Las pasé por la picadora y las trituré. Quedó un praliné perfecto para otros postres y helados. Nada se pierde.

    ResponElimina
  26. MMM que bones ametlles, em quede per açi, ma grada el blog teu, Un bessss

    ResponElimina