>

dilluns, 17 de gener de 2011

Pastís de pinya colada

Fa molts dies que vull fer la recepta de Pinya colada i publicar un post. És un coktail que m'agrada molt. Si algun cop haig de demanar algun combinat, aquest ha de ser molt dolç! El que passa és que durant aquestes dates, gaudir d'aquesta beguda és més complicat. Entre els menjars copiosos i tants maridatges no hem tingut cap moment per degustar-ne. Tenia una pinya natural (és una fruita amb poques calories i si està al seu punt de maduració és deliciosa) des de feia dies a la nevera i no tenia ben clar què fer. No sabia si fer una recepta dolça o salada. Un bon dia, mentre l'Yves estava entrenant, vaig tenir una il·luminació! Em va venir un flash d'un pastís de pinya colada. Segur que mentre llegiu aquesta entrada teniu un somriure entre els llavis i penseu que estic una mica boja, però, no us ha passat mai que de sobte us ha vingut molt de gust cuinar alguna cosa? Estic convençuda de què sí. Doncs bé, el dia de la "il·luminació" vaig decidir inventar-me el pastís. Va ser un experiment. La veritat és que no vaig seguir cap tipus de recepta, l'única cosa que vaig seguir al peu de la lletra és com havia de treballar la gelatina en làmines, ja que era el primer cop que la utilitzava, però us puc ben assegurar que no serà l'últim. Aleshores vaig agafar els ingredients i vaig anar improvisant. Cada cop que ho recordo penso que vaig tenir molta sort, perquè podia haver resultat un gran nyap. Un cop fet, el vaig deixar al congelador tota la nit. A l'endemà vaig anar a treballar i no parava d'imaginar-me el resultat. Era el dia de la cavalcada de Reis, i la Moni ens va convidar a sopar (un menú fantàstic que espero que ben aviat publiqui a Coses de Llàbiro); així que li vaig comentar que havia fet un experiment i que si me'l deixava portar per les postres. Ella, que és molt bona germana, em va dir que sí, així que quan vaig plegar de treballar vaig anar tota contenta cap a casa amb moltes ganes de decorar el pastís. La meva sorpresa va ser que quan el vaig treure del congelador i el vaig desmotllar vaig pensar "ostres! té molt bona pinta…". El resultat va ser un pastís molt fresc i lleuger, el qual us recomano que tasteu. Segur que després d'aquesta experiència seguiré creient amb les meves "il·luminacions".


Ingredients pastís:

100 g de sucre
1 pinya natural
500 ml de llet de coco
6 làmines de gelatina
Coco ratllat
50 ml de Malibú (Rom blanc)
2 cullerades soperes de Maicena


Ingredients base:

150 g de galetes Maria
75g de mantega


Preparació:

Primer de tot agafem les làmines de gelatina, les tallem en 3 parts i les deixem reposar en un bol amb aigua freda. Mentrestant agafem les galetes i les triturem amb l'ajuda del minipimer, afegim la mantega fosa i ho barregem bé. Ho posem al motllo que utilitzarem i ho repartim homogèniament prement amb l'ajuda d'una cullera. Seguidament agafem la pinya i la pelem. Posem la meitat en un recipient i la triturem fins obtenir un puré molt fi. En una cassola posem el puré de pinya, la llet de coco, el sucre i el Malibú i ho posem a foc mig fins que comenci a espessir. Remenem i ho deixem a foc 5 minuts més. Agafem la gelatina, l'escorrem i l'afegim a la crema. Ho remenem durant 5 minuts més i ho aboquem al motllo. Ho posem al congelador durant un mínim de 4 hores, encara que jo en realitat ho he deixat tota la nit. Per decorar agafem coco ratllat i el col·loquem amb cura. Agafem la meitat sobrant de la pinya i, amb l'ajuda de l'estri que serveix per buidar els cors de les pomes, fem cilindres. Un cop els tenim, fem talls d'uns 5 mm i els col·loquem com més ens agradi. Us recomano que el traieu del congelador un parell d'hores abans de menjar-lo perquè no estigui gelat.




26 comentaris:

  1. Tota una delícia de pastís, també m'agrada molt la pinya colada!!!!
    Bona setmana. Petonets

    ResponElimina
  2. hay que ver lo que vales ;-)
    Me encanta tus postre y además tengo una botella de Malibú muerta de risa hace mil años.
    Besos

    ResponElimina
  3. Però quina preciositat Judith! M'encanta. És que amb aquesta pinta no pot fallar mai.. Hehe! Ah! I no, no estàs boja... A mi també m'ha passat això que tu dius. I no vegis quan se'm fica una cosa entre cella i cella. Ja fa dies que li dóno voltes a una recepta i podeu comptar que la tindreu ben aviat al bloc...
    Petonets maca!

    ResponElimina
  4. Sempre has sigut una il·luminada, això et fa ser especial. Pinya, rom, pastís... genial! FIns i tot a mi, que no m'agrada el coco, em va agradar.

    ResponElimina
  5. Judtih!
    Doncs... beneïda il·luminació!Ja se amb que aprofitaré el culet que em queda del Malibú trist a l'armari cridant que faci alguna cosa amb ell... Petonets guapa! Esperem la propera il·luminació!

    ResponElimina
  6. No tinc paraules... ah sí! Que ets una ARTISTA!!! Té una pinta espectacular!! I jo també sóc de les que té il·luminacions i no paro de donar-hi voltes... jejejeje

    Petonets guapa!
    Sandra

    ResponElimina
  7. Non posso dire si è buono (che peccato! ;), ma so che è bellisimo da vedere !!! Baci

    ResponElimina
  8. Estava boníssim i això que a mi no m'agrada la pinya colada...
    Tu il·lumina't que jo ho tasto toooooooooot!.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  9. Estic d'acord amb la Marina, quan tens una idea compulsiva sembla que si no la fas immediatament petaràs. A mi em va passar amb la panificadora, i amb mil coses més. A vegades surt un nyap, i què? a vegades el resultat és millor del que esperaves!! Per cert tinc una pinya i no sabia què fer-ne... no tinc malibú... però ja se m'encendrà la bombeta!!

    ResponElimina
  10. Enhorabona per aquest experiment que es veu genial. A mi la pinya al natural no m'agrada però curiosament la majoria de receptes que en porten si. Em guardo la recepta, segur que sorprendré als comensals.....

    ResponElimina
  11. Pero que buena pinta tiene, la verdad es que entra por la vista y con ese lacito esta divino!!!
    bsts. maite

    ResponElimina
  12. Carmen: prometo penjar la recepta del coctail!
    Pilar: jajajajaja, a ver si te gusta!
    Marina: ja veig que no sóc l'unica que té al·lucinacions!
    Yves: sempre hi ha exepcions!
    Eri: tu també? ;P
    Sandra: jajajaj, gràcies guapa
    Stella: non ti preocupare. manca poco per magio!!! ;P
    Moni: fet!
    T de C: avui també hem coincidit amb el tipus de recepts! no en els ingredients però si amb la improvització!
    Catieu: sempre pots canviar la piá... ;)

    petonets a tots i gràcies pels comentaris!

    ResponElimina
  13. Je,je!! Jo crec que també soc de l'associació d'il.luminats; però pel que veig crec que tu ja deus ser sòcia d'honor, oi? ;) M'encanta aquest pastís, quines ganes de tastar-lo! Un petonet guapa, Paula

    ResponElimina
  14. En primer lugar, me encanta el ron malibú, ese gustito a coco que tiene está tremendo. Así que desde ya, viendo la fotografía y los ingredientes de tu receta, me imagino que no puede fallar.
    Y con respecto a los tragos, a mí me gustan frutados pero poco dulces. Uno de mis tragos favoritos es el daikiri (típicamente femenino), suelo elegir daikiri de melón o de maracuyá o de jengibre, son los que más me gustan.
    ¡Saludetes, querida! :)

    ResponElimina
  15. Ohhh.. quin pastis... ha de ser bonisimmm... m'agrada molt la pinya....
    ainsss marxo per que m'entra una salivera.

    un petonet

    ResponElimina
  16. Això ha d'estar boníssim! jo de tu hi confiaria molt en les teves "il.luminacions" amb aquestes coses tant boniques, cap dubte :-)

    saps Judith, m'encanten els teus coberts... :-)des de que tinc el bloc només faig que comprar coses desaparellades però que quan veig ja m'imagino a les fotos. Quin perill oi?? jajajaja molt macos, sí senyora!

    ResponElimina
  17. M´agrada molt aquest pastis es molt original i la presentació es fantàstica.
    1005 besets

    ResponElimina
  18. uooo, quina pinta! Té pinta de ser una delícia, fresqueta y lleugera. jo sóc més de mohito que de piña colada, però tampoc li faig cap lleig a una, això sí, poc carregada xD.

    ResponElimina
  19. doncs continua il.luminant-te perquè té una pinta... i de gust no dubto que ha d'estar boníssim!
    petonets.

    ResponElimina
  20. Ay Judith te ha quedado hermosa, me encanta esa cobertura....y el sabor a piña colada, ya...me has derretido completita!!

    Besiños linda y bonita semana :D

    ResponElimina
  21. Está para comérsela,una maravilla.

    ResponElimina
  22. Juju,
    Uauuuuuuuu.... Que delicia de pasteis, achei bem original a receita. Se tem pinya colada de certeza que ficou uma maravilha : )
    Beijinhos

    ResponElimina
  23. Hola Judith! Gràcier per passar pel meu blog. Amb el teu he fet una gran descoberta. Saps, més que una il·luminada això jo en dic ser una bona cuinera; aquest pastís t'ha quedat de cine, fantàstic, i la resta de receptes del blog també són genials. Una cosa que em tenen ben enganxada als blogs són les fotos, la veritat és que és una cosa de les que més ganes tinc de fer bé. Ja he començat a fer guardiola per comprar-me una càmara nova, a veure si al final la puc comprar.
    Una forta abraçada i continuu tastant.

    ResponElimina
  24. Paula: crec que crearé el grup d'il·luminats a la cuina!!! ;P
    Mandarina: sabes que no he probado nunca el Daikiri? ya te pediré la receta! ;)
    Neus: jajajajajaja, és perillós mirar blocs de cuina
    Maduixa: en un proper post desvetllaré de ui son...
    Maria: g`ràcies guapa
    Nee: jo més que de mojitos soc de caipirinhes! ummmm
    Ana: és molt fresquet!
    Mayte: gracias guapa
    Mirem: ya no queda! jajajajaja
    Catarina: obrigada linda! beijinhos
    Gemma: benvinguda al bloc! El secret de les fotos és practicar i fer-ne moltíssimes!!!! i una reflex dona molt de joc...

    petonets a totes i gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina
  25. ¡¡Que postre más rico!!
    No me digáis que no suena un poquito a veranito..
    Me pido uno.
    Besos

    ResponElimina
  26. Uyyyy!!!este se lo hago a mi madre que le encanta...Gracias y besos

    ResponElimina