>

divendres, 28 de gener de 2011

Pastís de formatge i poma

Últimament, a les notícies, no paren de dir que l'índex de natalitat cada cop baixa més, i no m'estranya! L'any passat la majoria dels meus amics ja van cobrir la quota. No sé si us ha passat a vosaltres, però primer van ser les bodes. Un es decideix casar i de cop surten bodes de sota les pedres -fa 2 anys en vàrem tenir 7!-. Després comencen les "bones noves". Semblava que ens haguéssim posat d'acord; aproximadament, cada 15 dies ens assabentàvem d'algun amic o conegut que estava esperant un fill. La primera tongada eren nenes, però a partir de l'Àitor la cosa es va invertir i van començar a néixer més nens. Casualitat? Doncs no ho sé...

Total, que estem molt contents perquè a gairebé tots els grups d'amics que tenim -i us asseguro que no són pocs- hi ha un bebé de l'edat del nostre Boletet. Un d'aquest grups és el dels Longmingues. L'equip de futbol que té l'Yves per jugar un torneig de 24h cada estiu.  Dins d'aquest grup hi ha dos parelles que recentment també han tingut dos criatures, la Carlota, una nena molt simpàtica que va néixer 15 dies abans que l'Àitor, i el Gerard, que ha nascut fa just un mes.

Tant a l'Yves com a mi ens agrada anar a la clínica a visitar el nadó durant els primers dies, això sí, fem una visita ràpida, per no estressar a la nova família. I més endavant ja quedem per veure el bebè amb més calma. Aquest és el cas del Gerard. Ja fa uns dies que intentem quedar per poder presentar oficialment als dos futurs Longmingues, però de moment no hem tingut sort. Primer va ser culpa del Boletet. Estava una mica refredat i vam considerar que millor no anar-hi, i el passat cap de setmana va ser el Gerard, que no estava massa fi. Total, que com havíem quedat per berenar vaig pensar portar un pastís. Feia dies que a un bloc -que no recordo el nom- vaig veure un pastís fet amb natilles. Vaig pensar que havia de quedar molt bo, mai l'havia utilitzat per cuinar, així que vaig decidir fer aquesta versió de pastís de formatge. El resultat ens va agradar molt, ja que queda un gust molt suau i la textura és molt bona. Aquí us deixo la recepta per si us animeu. Bon cap de setmana!


Ingredients:

3 paquets de formatge tipus Philadelphia
3 ous
2 natilles
80 g de farina
150 g de sucre
1 sobre de llevat Royal
3 pomes fuji
Canyella en pols
Oli d'oliva i taronja
50 ml d'aigua mineral

Preparació:

En un bol posem els ous i els batem; a continuació afegim la farina, el sucre, les natilles, el formatge i el llevat i ho barregem tot amb l'ajuda d'un minipimer -ens assegurem que no quedi cap grumoll-. Agafem una poma, la pelem i la tallem a daus petits i, juntament, amb un polsim de canyella ho afegim a la resta d'ingredients. A continuació, ho posem en un motlle -preferiblement tancat per evitar fuites innecessàries, ja que la barreja és bastant líquida-, i ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º durant 45 minuts. Un cop ho traiem del forn, esperem que reposi a temperatura ambient durant 15 minuts i ho posem a la nevera perquè acabi de quallar. Abans de servir, l'acabem de decorar amb una mica de poma caramel·litzada. Agafem 2 pomes, les pelem, les tallem a daus i les posem a una paella amb un raig d'oli d'oliva i taronja. Quan estigui rossa, afegim 2 cullerades soperes de sucre, un polsim de canyella i 50 ml d'aigua mineral, i ho anem remenant fins que redueixi.




34 comentaris:

  1. Molt original, m'agrada aquesta manera de fer el pastís de poma, segur que queda molt cremós i dolçet. És bastant probable que la provi ja que habitualment en faig de pastís de poma, però d'una altra manera, així variaré una mica :P.
    La natalitat, efectivament als mitjans de comunicació es ceven amb aquest tema a la que poden, pero mai l'enfoquen correctament, o això crec jo.
    Que a la llarga i no tan llarga es convertirá en un problema estructural, doncs si no canvien les coses sí, però tampoc fan res per evitar-ho.
    Per cert el meu pare té la mateixa teoria que tu, primer son les bodes, després els fills, però ell hi afegeix que després els divorcis xD.
    A vegades em fa gràcia, no és gaire de la broma però en deix anar cada una, jaja.
    No m'enrollo més.

    Petonets!!

    ResponElimina
  2. Ai quina sort, amb les ganes que tinc jo de ser tieta de veritat i tieta postissa dels meus amics, i encara no puc... per sort tinc el bombonet de ma cosina per treure'm el mono!! :)

    Aquest pastís és simplement bestial, té una pinta espectacular!!

    Petons,
    Sandra

    ResponElimina
  3. Mmmmmm... m'encanta aquest pastís!!!... jo si vols també pots venir a conèixer la meva filla... encara q tingui 5 anyets!!! jejeje.. si m'has de portar un pastís així.... ;)
    Petonets

    ResponElimina
  4. Judith, això és un dos en un dels meus preferits. M'encanten els pastissos de formatge i els de poma, o sigui que no tardaré gaire a fer-lo.
    Estic amb la nee! Avui he sentit a la ràdio que la mitjana d'edat de les dones per tenir fills és de 32 anys i la mitjana de fills per família 1'2, baixíssima, comptant que les famílies immigrants en tenen de 3 per munt! Res, que la cosa està fatal en aquest sentit.

    ResponElimina
  5. Pues si que tiene que quedarle bien el toque de natillas, una buena idea. La tarta con un aspecto como para coger la cucharilla y liarse con ella.
    Un beso Y buen fin de semana!

    ResponElimina
  6. Judith te ha quedado guapísima la tarta, yo nunca he probado la tarta de queso con manzana, seguro que queda buenísima, la próxima que haga será asi.....
    Un besazo

    ResponElimina
  7. Pues sí Judith, así son las cosas. Yo ya he pasado esas etapas y ahora estoy en la de las comuniones.
    Me encanta tu postre. Seguro que es de un cremoso buenísimo.
    Besos

    ResponElimina
  8. Ja tens ja amb això de les tongades jejeje Nosaltres com que la tenim més gran ara som a les de les comunions. Tot arriba.....
    Quina pinta més tremenda té aquest pastís. Precisament ahir el meu marit em deia que feia molt temps que no en feia de pastís de formatge. Aquest cop canviaré de recepta....

    ResponElimina
  9. Manzana con queso, me encanta esa combinación... tengo que probarla en una tarta.
    Te la copio.
    Besos

    ResponElimina
  10. Tenim telepatia??!! jajaja quina bona pinta. Els patissos de formatge m'agraden molt de totes les formes. ja tinc anotada la teua recepta. Yum-Yum
    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  11. Ummm tiene una pinta deliciosa, y los ingredientes me chiflan!!! Esa última foto con el tenedor a punto de pinchar ese fabuloso trozo de pastel es una crueldad, te quedas con la boca abierta esperando probarlooooooo ..... ainnsssss me voy antes de que se me termine de hacer la boca agua ... ja ja
    bsts. maite

    ResponElimina
  12. Quina fotografia més extraoridinaria!!!!
    Quina passada! i el pastís deu estar ben bo! perque amb la pinta amb el que ens el presentes...
    Felicitats pels amics teus que són pares de nou!

    ResponElimina
  13. aquesta me l'apunto no se m'escapa
    m'agrada i la poma amb natilles uhmmmmmmmm
    peto i bon capa de setmana
    miquel

    ResponElimina
  14. Quin pastís més original!!!!!! Ja me'n pots guardar un bon troç!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  15. T'ha quedat genial, hi puc posar mascarpone enlloc de philadeplphia??
    Nosaltres fa 2 anys vem tenir 9 casaments, un a la Índia, i dos en 24h (un a Càdiz i l'altre a Eivissa!!!!) per poc i parem bojos.
    M'haguessis vist corrent descalça amb les sabates de taló a la ma per l'aeroport...

    ResponElimina
  16. el pastel parece que debe de ser muy rico, además la presentación es re bonita. ¿Y lo llevaste o no llevaste? ¿les gustó?
    La taza de natalidad es baja en europa, porque lo que es el continente americano... te digo que por estas tierras la gente procrea sin problemas, como si fuéramos poquitos, jejeje.

    ResponElimina
  17. Nee: a veure si t'agrada, i espero que la teoria del teu pare no es compleixi!jajajajaajajaj
    Sandra: si vols pots jugar un dia amb l'Àitor, així et treuràs el cuquet!!!
    Neus: encantada! porto el que faci falta! ;)
    Gemma: es que és molt difícil ser mare abans dels 30!
    Chelo: me gustó mucho! és un sabor diferente
    María: si te gusta el queso y la manzana te gustará.
    Pilar: ahora te mando un trocito y me lo dices! ;)
    Catieu: doncs fes-li aquesta recepta, estarà content! és una versió diferent!
    Lola: potser si! quan he vist el teu pastís he pensat el mateix!!! jijiji
    Maite: como eres! ;)
    Mª Gloria: i ja estic esperant que unes quantes amigues em donin la bona nova aquest any...
    Miquel: ja em diràs quan el facis.
    Moni: arribes tart!!! 8(
    Albota: clar que hi pots posar mascarpone! segur que queda genial!
    Sole: No lo llevé, al final no fuimos, así que este fin de semana volvemos a intentarlo (con receta nueva, claro!)

    Petonets a tots i gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  18. pues tiene una aspecto buenisimo. Me gusta como te ha quedado. Chica como lo haces ? vas receta por dia. Bss guapa.

    ResponElimina
  19. Hola Judith! Si, si, les coses van així... Un pastís sensacional. I ja no et dic res més de les fotos que em repeteixo molt! Què tingueu un feliç finde! Petonets

    ResponElimina
  20. En el meu cas, els de la meva edat enacara no ens hem animat...suposo que quan arribem als 30 serà un no parar..... a tots ens agafa el toro per les banyes i ho volem fer tot alhora :)
    El pastís espectacular! amb natilles, segur que de luxe. Ptons

    ResponElimina
  21. Espera que després venen les comunions...jejeje

    Quin postre més bo, fa de berenar de diumenge.
    Bon cap de setmana maca!!!
    un petonet

    ResponElimina
  22. Que pastel de manzana tan estupendo ...que pinta mas buena ,con tu permiso ..cojo el tenedor y tomo un poquito ...Besos ,MARIMI

    ResponElimina
  23. Que buena pinta por favor,ummm tengo ganas de haver un pastel de manzana y este me parece una buena opción,un besote.

    ResponElimina
  24. A mi aquest any em toca anar de casaments. En tinc 3...així que ben aviat ja començaran a arribar les criatures!

    El pastís impressionant, m'ha fet gràcia que porti natilles. No ho havia vist mai en cap pastís.

    Molts petonets i bon cap de setmana!! :)

    ResponElimina
  25. Luisa: gracias! de momento puedo publicar entre semana, pero recuerda que el finde no! ;)
    Eri; jajajajaj, moltes gràcies guapa! Bon cap de setmana
    Ingrid: tot arriba, ja ho veuràs! ;)
    Neus: aquesta era la intenció...
    Marimi: todo un trozo!!! ;P
    Natalia: si te gusta el queso y la manzana seguro que es tu pastel!
    Alba: Doncs ja veuràs l'any vinent... Jo tampoc havia cuinat mai amb natilles, però queda genial! Bon cap de setmana bonica

    ResponElimina
  26. Que delicia que se ya quedado estes pasteis...
    Gostei muito do contraste de ingredientes. La foto esta impressionante : )
    Besitos e bueno fin de semana

    ResponElimina
  27. Ohhh!! I pot haver alguna cosa més bona que un pastís de formatge? Sí! Un que porti poma i natilles fet per la Judith!! M'encanta! He vist que vols un croissant, eh? Doncs, et canvio un croissant per un bocí de pastís...ah, que no en queda? Doncs no hi ha croissant!! Je, je. Un petó, guapa. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  28. HOLA JUDITH ,GUAPA TU

    ET DESITJO UN BON ANY

    M´ENCANTEN ELS PASTISSOS DE POMA, M´ENCANTEN ELS PASTISSOS DE FORMATGE,...I SI ELS AJUNTEM ELS DOS....EL RESULTAT POT SER PECAMINÓS

    MIL PETONETS SUSANNA

    ResponElimina
  29. me encanta esta combinación de queso y manzana, nunca la había oído, tiene que estar buenísima.
    Tú aún estás en la etapa de los bebés, yo ya he superado las comuniones lo próximo ¿son ya las bodas de los hijos? (¡qué depresión!!)
    besos

    ResponElimina
  30. Un mezcla deliciosa.Ademas como te ha quedado de doradas los bordes me encantan.
    Besos

    ResponElimina
  31. Me ha encantado. Los postres con manzana son de mis favoritos y estar tarta te ha quedado deliciosa.la tengo que probar!!!. un beso.

    ResponElimina
  32. Aquest pastís es una passada,a veure si el puc fer a casa ben aviat!

    ResponElimina
  33. Judith, molt bon pastís per un berenar festiu com el vostre. I ara no toquen batejos??? ;)
    Petons!

    ResponElimina
  34. Catarina: muito obrigada!
    Paula: m'encantem els teus comentaris! jijiji. No pateixis, tu tornes a fer els croissants que jo et faig el pastís, què et sembla?
    Susanna: l'has de provar! ;)
    Antonia: la verdad es que yo tampoco la había escuchado, ha sido un experimento! jijiji
    Margot: gràcies guapa
    Anna: ya me dirás si te has animado.
    V a la C: espero que t'agradi
    Mercè: la veritat es que els meus amics no son massa de batejos! menys mal! jijiji

    Petonets i gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina