Pastís de formatge amb bolets i carxofes

La recepta d’avui és una mica especial; ja que explica un truc de cuina. Les noies del bloc Pienso luego cocino acaben de fer un any i, per celebrar-ho, ens han proposat un concurs. Hem de fer una recepta i explicar un truc, així que aquesta entrada és per a elles. Doncs bé, com ja sabeu a casa som uns fans dels pastissos de formatge, tant se val si són dolços o salats! Els podem fer de 1000 versions diferents. Pel dinar del “sant” de l’Àitor no podia faltar un pastís de formatge salat, encara que aquest cop vaig decidir fer-lo un xic diferent. Normalment els faig amb una base de pasta de full o de pizza i, aleshores, poso el farcit. Aquesta vegada vaig decidir fer-ne un partint de la base del pastís de formatge estrella del Bolet. Variant les quantitats de sucre i afegint una mica de sal, pebre i uns bolets... el resultat va ser fantàstic.

Suposo que molts de vosaltres heu fet un pastís de formatge i només treure’l del forn s’ha desinflat, no? Doncs el truc que utilitzo perquè això no passi és el següent: us dono dues versions: la primera és apagar el forn 5 minuts abans de que acabi la cocció i deixar-lo refredar a dins del forn. Un cop fred, el posem a la nevera. L’altre opció és, un cop hagi transcorregut el temps de cocció el traieu ràpid del forn i el poseu a dins del microones amb la porta tancada, i el deixeu refredar allà. De les dues maneres veureu que la superfície us quedarà homogènia i el vostre pastís farà molt de goig.

Per acabar, no volia deixar passar l’oportunitat d’agrair-vos la gran acollida que ha tingut El número 7, la primera novel·la de l’Yves. Tots els components del Bolet estem molt feliços de comptar amb tants amics que ens han donat suport. Sempre és una alegria saber que hi ha gent que comparteix les nostres il·lusions.

Ah! I no oblideu que estem de sorteig al bloc, només heu de deixar un comentari a l’entrada anterior d'El número 7 i dir el còctel que més us agrada. El proper dia 7 desvelarem el nom del guanyador. Molt bon cap de setmana a tothom i els que teniu sort de començar vacances, gaudiu-les!


Ingredients:

2 paquets de formatge tipus Philadelphia
1 paquet de mascarpone
50 g de parmesà
3 ous
2 iogurts de naturals
80 g de farina
1 polsim de sucre
1 polsim de sal
Pebre
Oli d’oliva
50 ml de vi blanc sec
1 sobre de llevat Royal
200 g de bolets variats
1 ceba petita
1 gra d’all
250 g de carxofes en conserva
Tomàquets cherry
Boletes de formatge


Preparació:

En un bol posem els ous i els batem; a continuació afegim la farina, el sucre, els iogurts, el formatge Philadelphia i el mascarpone, el llevat i ho barregem tot amb l'ajuda d'un minipimer -cal assegurar-se que no quedi cap grumoll-. En una paella amb un raig d’oli d’oliva, sofregim la ceba, el gra d’all, les carxofes i els bolets, tot tallat a trossets petits. Un cop s’hagin enrossit, afegim el vi blanc i ho deixem reduir. A continuació, ho afegim a la base que hem reservat i remenem amb l’ajuda d’una cullera. Agafem el motllo -21 cm de diàmetre, aproximadament-, l'untem amb una mica d’oli i afegim la base pel pastís de formatge. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 45 minuts, apaguem el forn i el deixem refredar. Per finalitzar posem el pastís a la nevera durant un parell d'hores. Per decorar, podem utilitzar uns tomàquets cherry i unes boletes de formatge.

El número set

¿Creieu que els somnis es poden fer realitat? Doncs al Bolet sí. Com molts de vosaltres ja sabeu l’Yves és un amant de les lletres. Cada dia al seu bloc Amb idees a la llengua ens regala un petit tresor en forma de relat, igual que a Memòries d’una cuinera, on cada mes podem anar seguint les aventures de la petita Maria.

L’Yves és una persona molt tenaç que no para fins aconseguir el que es proposa. Diuen que a la vida hem de fer 3 coses: plantar un arbre, tenir un fill i escriure un llibre. Doncs bé, el meu gran amor des d’avui ja pot dir que ho ha fet tot -encara que, evidentment, li queda molt camí per endavant-. Un dels seus somnis era veure publicada una de les seves novel·les, i no ha parat fins aconseguir-ho. De sobres sabem que actualment és molt complicat que una editorial es fixi en un autor novell, i més des de que hi ha retallades a les subvencions, però no per això l’Yves s’ha donat per vençut. Ell ha seguit endavant. Com si d’un fill es tractés, ha mimat l’obra des de l’inici i, quan la va tenir enllestida, llavors va decidir fer un pas endavant. Encara recordo com si fos ara quan, fa dos anys, em deixava llegir les primeres línies d'El número set.  Cada cop que anava avançant em regalava l’oportunitat d’opinar, i us puc ben assegurar que hem compartit la il·lusió de que algun dia la veiéssim publicada des del primer dia. Ara aquest dia ha arribat i, com podeu veure, els somnis es poden fer realitat.

El proper dia 11 d’abril a les 7 de la tarda a la llibreia Catalònia de Barcelona es farà la presentació oficial d’El número set; així que si us ve de gust assistir-hi esteu tots convidats! Estic convençuda que l’Yves li encantarà estar rodejat de gent que l’aprecia. Sense allargar-ho més, us deixo l’enllaç del bloc El número set on podreu seguir totes les novetats i notícies que van sorgint d’aquest petit gran somni. Si algú de vosaltres està interessat en adquirir-l’ho només ha d’entrar a la pàgina de l'editorial Stonberg i comprar-lo, en un parell de dies el rebrà a casa.

En un altre ordre de coses; com ja venia anunciant fa uns quants dies a la pàgina del Facebook he decidit fer un sorteig, ja que hi ha moltes coses a celebrar. Com que sé que us agraden molt les sorpreses, no us diré encara quin serà el premi, però us donaré una petita pista, serà un premi molt dolç... Si voleu participar només heu de deixar un comentari en aquesta entrada i dir quin és el vostre còctel preferit. Què? Us animeu? El proper dia 7 d’abril desvelarem el nom del guanyador i el premi...

Bunyols de Quaresma

Si hi ha uns dolços de Setmana Santa que m'agraden, aquests són sens dubte els bunyols. No importa si són de vent, de quaresma, farcits… És igual. M'agraden tots. I sort que tinc força de voluntat, perquè sinó durant aquesta època de l'any m'engreixaria uns quants quilos.

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquest mes a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer bunyols. Pot ser una recepta dolça o salada, però com podeu veure m'he decantat pels dolços, i vosaltres, us animeu?, teniu fins el dia 28 per deixar-nos la vostra recepta.

Aquest cop he trigat a decidir-me per una recepta, i és que hi ha tantes que no m'acabava de decidir. Finalment, he optat per una del llibre de La Taula d'en Bernat. L'Anna ens ensenya una recepta de la seva iaia Roser, i quan vaig veure la foto al llibre em vaig decidir, es veien tan rodonets i tan bons… Vaig preparar tots els ingredients i em vaig posar a cuinar. Estava emocionada, per fi anava a fer els meus primers bunyols! 

El resultat ha estat molt bo, encara que no m'han quedat tan perfectes com els de l'Anna, suposo que per ser els primers em puc sentir molt orgullosa, però no em dono per vençuda i ben aviat en tornaré a fer per veure si em queden millor. He seguit al peu de la lletra la recepta -què estrany, oi?- menys els líquids. Ella ens posa 1/2 vas, i com que no tenia clar quan era mig vas, vaig decidir emprar 200 ml. Tot va anar perfecte, i quan els vaig fregir van quedar ideals, però un cop els vaig treure del foc es van desinflar i no sé per què. De totes maneres són uns bunyols boníssims, els quals us recomano que feu. Espero que us agradin! Al Bolet ja no en queda ni un.

Ingredients:

1/2 vas de llet

1/2 vas d’aigua mineral

Anís

La pell d'una llimona

1 branca de canyella

80 g de mantega 

Sal

Sucre

150 g de farina

1/2 sobre de llevat Royal

4 ous

Oli d’oliva

Preparació:

En una cassola posem la llet, l'aigua, la mantega, la pell de la llimona, la branca de canyella, un rajolí d'anís, un polsim de sal i un de sucre i ho deixem a foc mig durant uns minuts. Quan arrenqui el bull traiem la pell de la llimona i la branca de canyella i afegim la farina i el llevat tamisats. Anem remenant i, quan la massa no s'enganxi a la cassola, la retirem del foc i remenem, amb energia, fins que estigui ben lligada. A continuació afegim, d'un en un, els ous. Quan la massa estigui ben lligada la deixem reposar durant uns minuts. Mentrestant preparem una cassola amb oli d'oliva ben calent. Amb l'ajuda de dues culleres o d'una màniga pastissera anem fregint els bunyols -aneu amb compte de no posar-ne masses per evitar que no s'enganxin-, a mesura que estiguin fets els posem en un plat amb paper absorbent per treure l'excés d'oli. Per últim, amb l'ajuda d'un pinzell, pintem els bunyols amb anís i els arrebossem amb sucre.

Els rul·los de la Fletcher V

No fa falta que us expliqui el conte de Peter Pan, veritat? Aquell nen entremaliat que no va voler créixer mai... I  és que no em negareu que tots vosaltres algun dia heu pensat en tornar a ser nens, oi?

No sé ben be per què, quan un és petit, el que més desitja és fer gran, sempre intentant imitar als grans que ens rodegen, ja sigui un germà, els pares o qualsevol persona que es tingui a prop. En canvi, quan ens fem grans, i a mesura que anem adquirint responsabilitats, recordem aquells dies en que érem nens de “sucre”. Podíem fer qualsevol cosa -dintre d’unes normes coherents- que els pares o la persona més gran que ens envoltés deia “pobret, és petit...”.

Ara, en canvi, la cosa ha variat i ja no hi ha excusa per fer les coses a la babalà, però no em negareu que per una estona seria divertit tornar a ser nens oi? I és el que les Rul.leres hem pensat; treure aquella nena que portem dins. Això si, amb els avantatges dels adults. Per això el repte d’aquest més d'Els rul·los de la Fletxer són xuxes per a adults.

De sobres sabeu que em tornen boja els còctels, i, sobretot, experimentar amb ells. Per nosaltres una trobada ideal és aquella que comença amb un bon àpat acompanyat de riures i, sobretot, molta xerrameca durant hores i hores. I clar, si és amb una caipirinha o qualsevol altre còctel fresquet, millor, no? Com que la nostra Paula està un xic lluny i la Lupita no es vol responsabilitzar de portar amunt i avall els còctels, hem decidit presentar-los en format sòlid, i què millor que fer xuxes? Així doncs, sense allargar-me més, us deixo la meva aportació al repte d’aquest més, uns núvols de pinya colada que són un vici, ideals per a acabar un bon àpat, acompanyant el café o un bon còctel. Ah! Sobretot, no us perdeu la resta de propostes de la Moni, la Paula i la Sandra, estic convençuda que per un moment voldreu ser uns nens grans...

Ingredients:

1 bossa, més una cullerada de gelatina de pinya

2 bosses de gelatina neutra

300 g de sucre 

150 ml de llet de coco per postres

50 ml de Malibú

Sucre glacé

Preparació:

En una cassola posem la llet de coco, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps afegim el Malibú i ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue i ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, el recipient que aneu a utilitzar us recomano untar-lo amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda, la tallem en forma de cubs i l'arrebossem amb el sucre glacé.

Pastís de xocolata i llimona

No fa falta que us digui que sóc una apassionada de la xocolata i del mascarpone, oi? Si fem un repàs dels últims pastissos publicats, podem veure que aquests ingredients hi són presents.

Pel dinar del sant de l'Àitor, volia fer un pastís diferent, sobretot en quant a la cobertura. Feia temps que tenia pendent fer una recepta del llibre Paso a paso repostería y panadería, on la cobertura que sortia a la fotografia em semblava espectacular. No m'agrada cuinar amb mantega, però aquest cop no em quedava més remei que seguir al peu de la lletra la recepta de cobertura,  per primer cop en molt temps vaig preparar els ingredients per fer la cobertura i sort que ho vaig fer, perquè va resultar ser deliciosa! Tot i la mantega que porta, us asseguro que el sabor és molt suau i gens empallegós. 

El pastís va agradar a tothom, petits, grans i fins i tot al Monstre culinari, l'Yves. Però el que més va agradar al homenatjat sabeu que va ser? Doncs sí, l'espelma que vam posar per bufar. No és costum bufar espelmes al sant, de fet fins ara no ho havíem fet mai, però es que el nostre Boletet sent veritable passió per apagar-les! I més si té els Llabironets a prop! I pel que he llegit no es l'únic. Ahir quan llegia l'entrada del pastís d'aniversari de l'Eva d'El cullerot festuc em va aparèixer un somriure d'orella a orella quan vaig llegir que el Jan, el seu bombó, estava fent la migdiada mentre ella bufava les espelmes del pastís. Quan es va llevar, la seva mama va decidir preparar-li un trosset de pastís amb una espelma perquè la bufés… i estic convençuda que els que teniu petits podreu explicar un munt d'anècdotes similars, o no? I és que costa tan poquet fer feliç a un nen…

Mentre aneu recordant les anècdotes dels vostres petits, us convido a un tall de pastís, a veure si us agrada i no en deixeu ni una engruna! 

Ingredients base: 

1 iogurt de llimona

3 m/i de farina per rebosteria

2 m/i de sucre

½ m/i d’oli

3 ous

1 llimona 

50 ml de llet

Rom

1 sobre de llevat Royal

250 g de xocolata fondant

* m/i = mida de iogurt 

Ingredients farcit: 

500 g de Mascarpone

100 g de sucre glacé

1 llimona

Ingredients cobertura: 

250 g de xocolata fondant

50 g de sucre morè

225 g de mantega

5 cullerades soperes de llet evaporada

1 c/c d'essència de vainilla

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem la llimona, ratllem la pela, exprimim el suc i ho afegim a la barreja anterior juntament amb un raig de rom i la xocolata fondant desfeta. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Per fer el farcit posem en un bol  el mascarpone, el sucre glacé, el suc de la llimona i la seva pell ratllada, ho barregem i ho deixem a la nevera durant un mínim de 30 minuts. Mentrestant, podem fer la cobertura de xocolata. En una cassola posem la xocolata, el sucre, la mantega, la llet evaporada i l'essència de vainilla, ho posem a foc lent fins que estigui tot fos i anem remenant per evitar que es cremi. Un cop tinguem una crema fina, la retirem del foc i la posem en un bol que deixem refredar al congelador durant 10 minuts. Per fer el muntatge del pastís, tallem la base en dues parts, ho farcim amb la crema de llimona i cobrim la base amb la cobertura de xocolata. Acabem decorant el pastís amb uns talls de llimona i unes fulles de menta. Us recomano tenir el pastís un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.