Per molts anys II...

Dia a dia ens adonem de la sort que tenim. Els dies passen, les il·lusions augmenten i, si hi ha algun entrebanc que ens trobem pel camí, l'anem superant, veritat? I tot això és gràcies a tu i la teva forma de ser.

El teu somriure és el primer que ens ve a rebre quan obrim els ulls pel matí, tot i que el sol encara no hagi sortit. Sempre tens unes paraules dolces per dir-nos bon dia, potser per això el nostre petit príncep es tan feliç…

Un dia em vas dir que sempre estaríem junts, sobretot en els moments més adversos, i fins ara mai ens has fallat. Darrere d'una forta cuirassa que és capaç de superar tots els obstacles, deixes emocionar-nos als que t'envoltem quan veiem que pel teu bell rostre cauen unes quantes llàgrimes -fins i tot superant en quantitat a les de la núvia-. No importa si és un dia feliç o trist, tu sempre ens obres el teu cor perquè ens assabentem de com et sents, i el que és més important, que ho visquem plegats.

El mes de febrer és especial. Un dia com avui, de fa uns quants anys, vas decidir que ja era hora de trepitjar fort en aquest món. La Loles sempre explica que el teu pare no parava de fer-te fotos i les infermeres li preguntaven "és el primer fill, oi?" I ells ben orgullosos contestaven: "No, és el quart". Amb un ullet cluc ja  volies demostrar a tothom que tu series especial, i crec que cada dia ens ho demostres.

Com haureu pogut veure, avui no toca recepta, sinó una felicitació molt especial per l'Yves -el Monstre culinari-. Al Bolet avui ens hem llevat plens d'energia per celebrar, com cal, el seu aniversari; així que, amb el vostre permís, m'he pres la llicència de dedicar-li un post.

Espero que siguis molt feliç avui i cada dia de la teva vida i, sobretot, que ho puguem celebrar sempre junts amb un somriure d'orella a orella. Agafa forces, que aquesta tarda et tocarà bufar les espelmes i ,evidentment, demanar un desig. De ben segur se't farà realitat abans del que t'imagines. Només hauràs de tancar els ulls i demanar-lo ben fort, això sí, que no et senti ningú… Moltíssimes felicitats amor, t'estimo.

 

Pastís de pera amb crosta de fruits secs

El cap de setmana passat, la Judit i el Xavi ens van convidar a sopar a casa seva. Ells tenen una nena preciosa que es diu Ona i que resulta que va a la mateixa classe que el Boletet. Normalment, quan anem a sopar a casa d’uns amics; el Boletet, sobre les 10 de la nit, ja està molt cansat i demana que vol dormir, així que els amfitrions, molt amablement, li deixen un llit perquè pugui dormir. Però aquest cop no ha estat necessari. Us podeu creure que l’Ona i lÀitor, a quarts de dues de la nit, encara estaven jugant? Mai l’havia vist tan actiu a la nit -i menys a aquestes hores-. Estaven tan i tan divertits i, sobretot, tan contents, que els papes encara ho estàvem més. Fins i tot la Valèria, una nena preciosa i molt riallera de només 4 mesos no va voler-se perdre quest sopar, això sí, ella va dormir quasi tota la nit, i només es va despertar quan va tenir gana.

Us en recordeu que al facebook us demanava algun suggeriment per fer postres per a un sopar? Doncs finalment em vaig decidir per un simple pastís de pera amb una crosta cruixent feta amb uns selecció de fruits secs. Val a dir que, tot i haver sopat molt, no vam deixar ni un trosset.

Per acabar, m’agradaria comentar-vos que avui es un dia molt i molt especial: és l’aniversari del Lluc i fa tres anys. Des d’aquí la família Bolet li volem desitjar que sigui molt i molt feliç, avui i sempre. I sobretot que no perdi el meravellós somriure que el caracteritza. Els titis l’estimem moltíssim i el teu amic/cosí de l’ànima encara més. D’aquí una estoneta vindrem a Can Llàbiro a estirar-te les orelles i omplir-te de petonets. Moltíssimes felicitats príncep.

Ingredients:

250 g de farina per rebosteria

125 g de farina integral

50 ml de llet descremada

1 iogurt de llimona

250 g de sucre

3 peres conference

50 ml d’oli d’oliva

3 ous

1 sobre de llevat Royal

Canyella en pols

30 g de nous

30 g de panses

30 g d'avellanes

30 g de pinyons

30 g de crocant d'ametlla

Llavors de sèsam torrat

Sucre morè

Anís

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, les farines, el sucre, un polsim de canyella, el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem, pelem i tallem a trossets les peres i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb un raig d'anís. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, posem els fruits secs, el sèsam i tirem una capa generosa de sucre morè, un polsim de canyella i unes gotes d'anís tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho.

Lasanya de bròquil i gírgoles

L’Yves fa molt temps que em demanava si podia fer Coliflor gratinada, però és superior a mi. No només pel seu sabor, sinó per l’olor que queda a tota la casa. Fa molts anys que no en menjo, perquè realment no puc amb ella. Recordo que l’última vegada era bastant petita, estàvem al poble i jo em negava a menjar el meu plat. La meva mare em deia que me l’havia de menjar, i jo que no... Fins que em vaig posar a plorar i tot plegat es va convertir en un drama. El meu pare em va ajudar, i va fer possible que mai més en mengés. Crec que des d’aquell dia és el meu heroi!

En realitat això no només em passa amb la coliflor, sinó amb totes les verdures de la mateixa família com la col o les cols de Brussel·les, però hi ha una excepció, el bròquil verd. Tot i que desprèn un xic d’olor mentre es cou, ho puc suportar. Per això fa uns dies que vaig pensar que podria ser una opció per fer feliç a l’Yves, sense haver de passar-ho malament. Us haig de confessar que tinc l’avantatge que, com sóc la cuinera oficial -exceptuant les aparicions estel·lars del Monstre Culinari per a Memòries d’una cuinera-, no faig res que no m’agradi. Així que hi ha certs aliments que no suporto que, ni per amor, entren al Bolet.

Aprofito aquesta recepta per presentar-la al 1er concurs de receptes amb verdures que està organitzant la Margot, on ens convida a cuinar una recepta amb verdures. A veure si tenim sort! Que els regals són molt atractius.
 

Ingredients:

1 bròquil
250 g de gírgoles
1 gra d'all
1/2 ceba
50 g d'encenalls de pernil
Sal
Pebre
Oli d'oliva
250 ml de llet
1 c/s de Maizena
1 iogurt grec
Nou moscada
Canyella en pols
Sèsam torrat
150 g de formatge curat
Làmines de lasanya
 

Preparació:


En un recipient amb aigua calenta posem a estovar les làmines de lasanya -són les que s'anomenen de fàcil cocció-, i les deixem mentre preparem el farcit. En una cassola amb aigua bullint posem el bròquil, tallat a trossets, i el deixem durant 15 minuts. Mentrestant podem fer la beixamel. Posem, en una cassola, la llet amb una mica de sal, pebre, nou moscada i un polsim de canyella. Quan arrenqui el bull, afegim a poc a poc la Maizena i no parem de remenar -per evitar grumolls- fins que comenci a espessir. La retirem del foc, la deixem refredar 5 minuts, afegim el iogurt grec i la reservem. En una paella, amb un raig d'oli d'oliva, afegim les gírgoles i el bròquil. Ho saltegem juntament amb els encenalls de pernil, el gra d'all i la ceba durant 6-7 minuts. A continuació, agafem una safata, l'untem amb una mica d'oli, col·loquem una capa de làmines de lasanya, després el farcit de bròquil i una mica de beixamel. Ho repetim 3 cops. Per finalitzar col·loquem una última capa de làmines de lasanya, beixamel i ho cobrim amb el formatge curat ratllat i ho posem a gratinar al forn entre 5 i 10 minuts, amb el forn prèviament escalfat a 200º.

Truita de patata i ceba

Aquest mes el Monstre culinari no ha volgut faltar a la cita de Memòries d’una cuinera i aquí teniu la seva aportació, la seva primera truita de patata i ceba.
 

A l’altre post us comentava que m’agraden les truites de patata ben gruixudes -com les que feia la meva iaia-, però resulta que la Loles –la mare de l’Yves- sempre les ha fet primes. Us podeu imaginar el que passa cada cop que en fem al Bolet, no? Doncs que sorgeix l’eterna discussió que si són més bones primes o gruixudes. Aquest cop, com que el cuiner ha estat l’Yves, ell ha decidit el format, i haig de reconèixer que estava molt bona, tot i que no sé jo si el deixaré participar al proper repte de Memòries d’una cuinera, perquè al final no el podré aguantar! Sabeu que em va dir quan la va tastar? “La de la Loles és més bona, però la meva és millor que la teva”, sort que teníem moltíssima gana, perquè sinó la truita li tiro pel cap!
 

Us heu fixat amb el plat  xulo que surt a la foto? Els que sou fans de la pàgina d’El món de juju al Facebook ja ho sabeu, però pels que no ho sou, us diré que mentre estava de vacances de Nadal, la Mª José de Las recetas de MJ  -un bloc que si no coneixeu us convido a que ho feu- em va fer un gran regal de Nadal. Va otorgar als meus bombons d’arròs amb llet un premi: millor fotografia al seu concurs La receta de mi año. Moltíssimes gràcies MJ per aquest concurs i pel premi! Em va fer moltíssima il·lusió.
 

El jurat va ser H.L, un fotògraf professional el qual m’agradaria agrair la crítica que va fer a totes les fotografies finalistes. Va argumentar punts a favor i en contra de cada foto, i crec que això va ser molt interessant per seguir millorant.
 

També voldria agrair a Platos de pizarra el magnífic lot que em van fer arribar el dia de Reis! Ja us podeu imaginar el Boletet i a mi obrint la caixa!!! Ell es va quedar amb les boletes de porexpan, i jo amb els plats! I ja veieu, l’Yves els estrena! Tot queda repartit al Bolet.
 

Molt bon cap de setmana, us espero la setmana que ve amb més receptes, i si no podeu esperar recordeu que la pàgina del Facebook l'actualitzo cada dia! Només heu d’apretar m’agrada.
 

Ingredients: 

2 patates mitjanes
1/2 ceba de Figueres
5 ous
Sal
Oli d'oliva
 

Preparació: 

En una paella posem oli d'oliva i fregim les patates tallades a làmines uns 15 minuts. A continuació afegim la ceba, tallada fina, i ho fregim 5 minuts. Un cop les patates i la ceba estiguin rosses, afegim els ous -que prèviament hem batut-, afegim un polsim de sal i ho cuinem a foc mig durant 15 minuts més, tenint en compte que l'hem de coure pels dos costats. La cocció pot variar, depenent de com us agradin de cuites les truites. Si voleu servir-la com a la foto, us recomano que estigui ben cuita. Deixem refredar un xic la truita a temperatura ambient i, amb l'ajuda d'un tallador metàl·lic rodó, fem circumferències que seguidament muntarem de dos en dos amb l'ajuda d'un escuradents.

Truita de bacallà

Aquest mes, des de Memòries d’una cuinera, us proposem fer truites, un plat que de ben segur és difícil trobar a algú que no li agradi. Hi ha de tots els gustos i, fins i tot, colors! Dolces o salades, amb verdures o fruita, de carn o peix...

Quan era petita, recordo que molts diumenges, quan arribava l’hora de sopar, la nostre mare ho tenia fàcil: volíem un entrepà de truita a la francesa! No sé com es va establir aquesta norma, però us puc ben assegurar que durant molts i molts anys vam ser fidels a les truites! Fins i tot ara, hi ha algun cop que al Bolet en fem, encara que el Monstre culinari últimament es decanta més pels biquinis els diumenges a la nit.

Sempre m’han agradat les truites, i m’atreviria a dir que no hi ha cap que no m’agradi, encara que a casa sempre acabem fent les mateixes; amb patata i ceba, de xampinyons, de carxofes, de verdures i algun dia amb formatge. Però sabeu quina és la meva preferida? La de bacallà, i no l’havia fet mai. És una truita molt freqüent al País Basc, i cada cop que visitem aquelles meravelloses terres en cau alguna. Així que aquest cop no he dubtat ni un segon en decidir quina seria la meva aportació a Memòries d’una cuinera, encara que us haig de dir que la truita de patates amb ceba -sobretot que sigui ben gruixuda- m’encanta! Però clar, igualar-la a la que ens feia la nostra iaia és impossible. Us voleu creure que quan vivia a Milà la Moni em va portar un tuper amb una truita feta per la iaia? Si és que no tinc remei! Quan estic lluny de casa el que més enyoro -culinàriament parlant- és: el pa amb tomàquet, la truita de patates, el pernil ibèric i el gelat de llet merengada! i vosaltres?

Us deixo amb aquesta recepta tant i tant fàcil, i us animo a tots a que ens deixeu una recepta de truita a Memòries d’una cuinera. Crec que aquest mes farem una recopilació amb receptes sorprenents! Us ho perdreu?

No voldria acabar aquest post sense agrair-vos a tots l’esforç que feu mes a mes per aportar una recepta nova! Moltíssimes gràcies, sense les vostres receptes Memòries d'una cuinera no tindria sentit.

Ingredients:

200 g de bacallà esqueixat

1 gra d'all

1/2 ceba

6 ous

Sal

Oli d'oliva

Pebre

Preparació:

En una paella amb un raig d'oli, sofregim la ceba i el gra d'all uns 5 minuts. A continuació afegim el bacallà, prèviament dessalat, tallat a trossets, i ho sofregim 5 minuts més. Per últim, afegim els ous -que prèviament hem batut- un polsim de sal i una mica de pebre recent molt, ho cuinem a foc mig durant 15 minuts més, tenint en compte que l'hem de coure pels dos costats, i ja estarà a punt per menjar. La cocció pot variar, depenent de com us agradin de qüites les truites.