Hosomakis i uramakis

Els que seguiu aquest bloc ja fa algun temps i els que em coneixeu personalment sabeu que, fins ara, el sushi -en tots els seus formats, i sobretot els makis- se’m resistia. En realitat és un plat molt simple, però té un element importantíssim: l’arròs. Aquest ha d’estar perfectament rentat i seguir unes instruccions bàsiques per a la cocció, per obtenir així uns bons resultats. Ho havia intentat en dues ocasions, però havia estat un desastre. Com no em dono per vençuda fàcilment, no paro fins aconseguir-ho. El mes passat la Moni em va enviar un mail on m’informava de la promoció d’una botiga al centre de Barcelona on hi havia un curset de cuina japonesa. Només veure’l li vaig comentar que ens havíem d’apuntar! No podia ser que no aconseguís fer un menjar que m’agrada tant. Doncs bé, crec que ha estat un gran encert. Haig de dir que la Leticia, la professora, va impartir la classe d’una forma molt amena i va fer possible que aquest repte que perseguia des de feia tant de temps deixés de ser un tabú. Evidentment, haig de millorar, però em sento molt orgullosa dels meus primers makis.
 

L’entrada d’avui és doblement especial, la primera raó és obvia, he superat un dels meus traumes a la cuina! I el segon és que amb aquesta recepta aprofito per participar al repte que ens han proposat els nois del Taller de cuina per celebrar el seu 2º aniversari! Molts de vosaltres ja els coneixeu i si encara no heu passat pel seu bloc us aconsello que ho feu. En aquesta ocasió ens proposen que fem una recepta que relacionem amb un viatge.
 

Últimament, per desgracia, un dels temes principals a tots els telenotícies ha estat Japò. Aquest país, com bé sabeu tots, ha patit una catàstrofe natural horrible i espero, de tot cor, que puguin recuperar-se ben aviat. Japó és un dels meus viatges pendents. Trobo que ha de ser un país molt interessant, no només per la seva gastronomia -que òbviament m’agrada-, sinó per la seva arquitectura. Sempre m’han cridat l’atenció les seves construccions imperials, i la no menyspreable arquitectura moderna . De fet hi ha magnífics arquitectes japonesos contemporanis com Toyo Ito, Isozaki o Tadao Ando, entre molts d'altres que han fet grans obres arreu del món. Suposo que, quan tingui l’oportunitat d’anar-hi -haig d’acabar de convèncer a l’Yves- no m’impressionarà tant com el nostre viatge a la Xina, ja que l’arquitectura clàssica japonesa està fortament influenciada per aquest país veí tan característic. Però estic desitjant gaudir de l’ordre i sobretot de l’educació que tant diferencien un país de l’altre. També m’agradarà veure en directe tot el moviment Manga que hi ha en aquest país i, sobretot, gaudir de la seva cultura Zen. Veure els jardins d’arena, grava i roques on cada element significa una cosa, i no està feta perquè sí, crec que ha de ser meravellós. Espero algun dia poder-vos fer una crònica ben detallada, això significarà que un dels meus somnis s’haurà fet realitat...
 

 

Ingredients (per a 4-6 persones):

 

4 tasses d’arròs Minori
8 tasses d’aigua
Algues Nori
Wasabi
1 suprema de salmó fresc
1 carabassó
1 pastanaga
1 mango
1 alvocat
Maduixes
Llavors de sèsam torrat
Llavors de sèsam negre
5 c/s de vinagre d’arròs
3 c/s de sucre
1 c/p de sal
 

 

Preparació arrós: 

 

Primer de tot hem de rentar l’arrós en abundant aigua perquè perdi el midó, un mínim de 5 o 6 vegades. L’escorrim i el col·loquem en una cassola juntament amb l’aigua. Ho cuinem 5 minuts a foc alt. A continuació el tapem i el deixem uns 15 minuts a foc mig. Passat aquest temps apaguem el foc i el deixem reposar durant 10 minuts sense treure la tapa de la cassola. El deixem refredar a temperatura ambient durant un mínim de dues hores.
 

 

Preparació Hosomaki de maduixa i mango:

 

Posem l’estoreta a la taula i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs ben xafat a sobre de l’alga deixant un centímetre per la part de d’alt i de baix. Pintem, amb l’ajuda dels dits, una línea amb wasabi. Seguidament posem unes tires de mango en fila i després de maduixa començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte, ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Farem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.
 

 

Preparació Hosomaki de carabassó i pastanaga:

 

Posem l’estoreta a la taula i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs ben xafat a sobre de l’alga deixant un centímetre per la part de d’alt i de baix. Pintem, amb l’ajuda dels dits, una línia amb wasabi. Seguidament posem unes tires de carabassó en fila i després de pastanaga començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte, ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Farem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.
 

 

Uramaki de salmó, mango, alvocat i carabassó:

 

Posem l’estoreta a la taula, posem un tros, de la mateixa mida, de film i estenem una làmina d’alga Nori -la part rugosa és la que ha d’estar en contacte amb l’arròs-. Posem l’arròs a sobre de l’alga. Quan ho tinguem la girem. Pintem, per la part de l’alga, amb l’ajuda dels dits una línea amb wasabi. Seguidament posem unes tires de carbassó en fila, les tires de salmó, les tires de mango i enrotllem començant per la part més propera a nosaltres amb molt de compte. Tirem llavors de sèsam torrat i negre. Ho emboliquem amb film i ho deixem a la nevera una estoneta. Fem uns 6 talls de cada peça amb l’ajuda d’un ganivet ben afilat.

 

Bundt cake de mango i nabius

Sempre he pensat que era una bona coneixedora de la gastronomia en totes les seves variants, però des de que tinc el bloc m'he adonat que en realitat sóc només una principiant. Fins aleshores, per mi era desconeguda l'existència del pastís que avui us presento: el bundt cake. No sé si a vosaltres també us passa, però cada cop que entro a un bloc la meva llista de receptes pendents va en augment. Hi ha tantes propostes atractives que les llumetes que hi ha dins del meu caparró no paren de pampalluguejar.  

Aquesta recepta feia ja molt de temps que la volia fer, però em faltava un element molt important: el famós motllo. Fa uns dies, passejant amb el Boletet vaig passar per una botiga i vaig trobar un motllo que m'agradava molt. Molts cuiners són detractors dels motllos de silicona, però a mi m'encanten! De fet, des de que els utilitzo he aconseguit fer pastissos visualment equilibrats. Què vull dir amb això? Doncs que són bastant regulars. Decidir-me per una recepta ha estat molt i molt difícil. Hi ha moltíssimes versions -quina d'elles més bona!-. Finalment m'he decidit per una recepta improvisada -què estrany, oi?-, i el resultat ens ha agradat molt. Espero que a vosaltres també.

Ingredients:

150 ml de llet descremada
300 g de farina
175 g de sucre
1 sobre llevat Royal
1 c/p de canyella
50 g de nous
1 mango
3 ous
200 g de nabius
1 iogurt de llimona
150 g de mantega
Sucre glacé

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, la canyella i la mantega a temperatura ambient, el llevat i el iogurt en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament tallem el mango a trossets petites i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb les nous. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb mantega. Ho posem al forn durant 50 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. Per decorar-lo podem empolsar-lo amb una mica de sucre glacé i uns nabius.

Sopa de maduixa i alfàbrega

Ja fa uns quants dies que la Maria ens va convidar a sopar a casa seva per celebrar el seu aniversari. Al final vam ser tota una colla i ens ho vam passar d’allò més bé. De fet, el Boletet va fer el pendó com mai! Estava tan animat que no volia anar a dormir, però finalment la son es va apoderar d’ell i va acabar dormint a l’habitació dels peixets. Haig de dir que durant el sopar tots estàvem esperant que la Maria i el Jairo ens diguessin que es casaven, però no va ser així. Haurem d’esperar una mica més! Jairo: des d’aquí et demano, si us plau, que compris el pedrusco ja!!!! Que estem desitjant anar al vostre casament. Tornant al tema culinari, una de les receptes que ens va fer la Maria, que és una gran cuinera, va ser una sopa de maduixa espectacular. Em va agradar molt la combinació d’ingredients que tenia. Li vaig dir que si li importava que la fes pel blog, i em va dir que estaria encantada! Ja veus Maria que no he tardat massa en publicar-la, hem d’aprofitar ara que les maduixes estan en el seu millor moment. Aprofitant que l’Yves i jo volíem fer un soparet especial vaig decidir que com a entrant seria un bon plat. Us el recomano!
 

Ingredients: 

1 kg de maduixes
1 c/s de vinagre de Mòdena
1 c/p de sucre morè
Fulles d’alfàbrega
Oli d’oliva
Formatge fresc
Tomàquets cherry
Vinagre de Mòdena caramel·litzat
Sal
 

Preparació:

Agafem les maduixes, les rentem i les triturem fins obtenir un puré fi. Afegim la cullerada de vinagre i el sucre morè i ho reservem durant un mínim d’una hora a la nevera. Abans de servir agafem les fulles d’alfàbrega i les piquem i les barregem amb un bon oli d’oliva -és molt important- i un polsim petit de sal. Per presentar la copa aboquem primer el puré de maduixa, una capa d’alfàbrega i posem uns tocs de vinagre balsàmic caramel·litzat. Per finalitzar muntem una broqueta intercalant tomàquets cherry i formatge fresc. És important servir-ho fred.

Pollastre amb bolets

En alguna ocasió ja us he parlat del Jari, un amic incondicional, el meu padrí de boda i, des de fa pocs dies, ja és oficialment el padrí del Boletet. Per fi el nostre petit príncep ja té els millors padrins del món: la Moni i el Jari. Serà perquè queda poc per la Mona? Doncs bé, el Jari i l’Yves intenten quedar un cop per setmana per dinar, i no sé per quina raó sempre acaben escollint el Bolet... Serà per tastar els meus experiments? Crec que ja us he comentat que l’Yves només té una hora per dinar, i sort que va en  moto, perquè sinó no sé com s’ho faria. Els cops que queden s’han de fer alguna coseta ràpida, però a mi em sap greu, ja que quan la gent ve al Bolet m’agrada que mengin alguna cosa que no sigui una amanida, tot i que amb el Jari això és impossible! Crec que no he conegut mai a ningú que tingui tanta gana. Això sí, és tan alt que té espai de sobres per guardar reserves, sort que la Beti, la seva xicota, és primeta i no és una gran menjadora, sinó ja m’imagino les reserves que haurien de tenir al rebost de casa. Com que aquests dos noiets són uns grans improvisadors, cada setmana intenten canviar el dia que han de quedar, així que més d’un cop s’han trobat amb les reserves del Bolet als límits... Sempre els hi dic que m’avisin, però no em fan gaire cas. Però aquesta setmana ha estat diferent! L’Yves ja feia un parell de dies que em deia: “ja has pensat el menú que ens faràs?”. La veritat és que amb l’excusa del bloc aprofito cada moment que puc per cuinar i fer noves receptes, així que vaig pensar que unes cuixetes de pollastres cuinades al forn serien una bona opció. Aquest cop no us diré si ha quedat bo o no, perquè jo no l’he tastat, però feia una oloreta... Suposo que ells ja deixaran un comentari per donar la seva valoració!

Avui m'agradaria dedicar-li a la meva princesa aquesta recepta. Una senyoreta meravellosa que em té el cor robat i que justament avui fa 10 anys… Felicitats nina!!!!


Ingredients: 

8 cuixetes de pollastre
8 làmines de bacó curat
200 g de bolets variats
50 g d’ametlla en làmines
100 ml de brou de pollastre
2 fulles de llorer
Oli d’oliva
Popurri de 5 pebres
Sal
 

Preparació:

Agafem les cuixes, les netegem i les salpebrem. A continuació les posem en una safata per anar al forn amb un bon raig d’oli d’oliva i les deixem durant 10 minuts a 200º. A continuació afegim el brou de pollastre i les fulles de llorer i ho deixem durant 25 minuts a 180º. Mentrestant agafem els bolets, els netegem, i els afegim a la paella per saltejar-los amb una mica d’all, tallat a trossets, i un bon raig d’oli d’oliva. Per últim, traiem del forn les cuixetes, les emboliquem amb les tires de bacó -ens podem ajudar amb un escuradents-, afegim els bolets i les làmines d’ametlla i deixem que s’acabi de coure. Recordeu que hem d’anar donant voltes a les cuixetes i banyar-les amb el caldo de tant en tant per evitar que ens quedin seques.

Coca de forner

Mentres feia la coca de recapte per Memòries d’una cuinera -el nou bloc on intentarem cada mes recopilar una recepta tradiconal-  recordava les coques de forner que tant i tant m’agraden. Penso que a vegades els forns de tota la vida no fa falta que s’inventin gaires coses si no els hi agrada, molts cops és millor tenir bona varietat, ni que sigui reduïda, envers de tenir un munt de coses que no saps ni que són. Quan anem d’excursió a algun poblet sempre mirem si hi ha una botiga de queviures i un forn. Sé que pot semblar de pixapins -així es com ens anomenen, als de Barcelona -o d'una gran ciutat-, la gent que és d’un poble; però pensem que encara hi ha pobles que saben fer bon menjar, ah! I no sóc de les que es deixen enganyar fàcilment!
 

Una de les coses que més m’agrada són les coques. Crec que sóc capaç de menjar-me-les de totes les maneres, amb massa de pa, de brioix, de pasta de full... Són tan bones... I a més, si tenim la sort que han sortit del forn fa poca estona, doncs encara millor. Doncs bé, tornant a la massa de la coca de recapte –a vegades crec que dono masses voltes per explicar-vos alguna cosa, però es que tinc rollo per estona-, se’m va encendre la bombeta i vaig recordar una coca de forner que la Moni va fer l’any passat i la va publicar a Coses de Llàbiro. Recordo que quan la vaig tastar tenia un sabor espectacular! I gens a envejar als grans mestres, així que vaig anar a buscar la recepta que ella havia fet i la vaig comparar amb la que estava fent jo per la coca de recapte. Em vaig posar molt contenta en veure que era molt semblant, així que com a casa només som dos que podem menjar coca vaig decidir partir la massa i fer-ne dues versions: una de salada i una de dolça. La salada ja la vaig presentar fa uns dies i la dolça us la presento avui. Espero que us agradi.

Per acabar us volia agrair la gran acollida que heu fet al nostre bloc Memòries d'una cuinera i us recordo que avui ja teniu el resum de tots els participants! Moltíssimes gràcies... Recordeu que el proper dia 5 hi haurà la nova proposta! Bon cap de setmana.

Ingredients (2 uts.):

500 g de farina
10 g de llevat sec
1 c/s d'oli d'oliva
2 c/p de sal
1 got d'aigua tèbia
25 g d'ametlla picada
Canyella en pols
Sucre
Anís

Preparació:

Agafem la farina i la posem sobre el marbre en forma de volcà. Afegim els altres ingredients -menys l’oli-. Ho treballem amb les mans fins obtenir una massa homogènia i que no s’enganxi al marbre. Posem la massa en un bol que sigui una mica gran, ho tapem amb un drap i ho deixem reposar en un lloc sec unes 3 hores. Un cop hagi transcorregut aquest temps l’agafem i afegim l’oli. Tornem a treballar-la fins que la massa l’hagi absorbit i li donem forma. Tirem a sobre un bon polsim de sucre, un grapat d’ametlla picada i la posem al forn -prèviament escalfat a 200º, durant 20 minuts-. Un cop la traiem li tirem un bon raig d’anís per sobre.