La Mona IV

Fa uns quants mesos que no actualitzo el bloc, això no pot ser! No penseu que al Bolet hem deixat de menjar, ni molt menys. A casa ja sabeu que tinc dos gurmets i últimament entre setmana haig de viatjar molt. Els menús que es fan ells són bastant bàsics -ara que se que l’Yves no em sent, ho puc dir-, per això quan jo estic a casa em demanen sopars especials, amb espelmes i tot! Fa molts mesos que no us explico les novetats del Boletet, però en tot aquest temps no para de créixer i s’està convertint en un xef en potència i ja és quasi tan exigent com el seu pare. En tot aquest temps, els seus plats preferits han canviat una mica. Ara li tornen boig els seitons i les costelletes de conill arrebossades, però el que no ha canviat és en les postres: el pastís de cervesa negra és, sens dubte, el seu pastís preferit! Tot i que de tant en tant sap que hem de cuinar algun pastís de formatge pel papa.

Ara que estem a les portes del dia de la Mona, m’agradaria ensenyar-vos la Mona que va tenir l’any passat l’Aina, una de les nostres filloles. Tot i tenir quasi 15 anys, cada any li demano, com a bona padrina, quin és el tema que vol, com podeu veure per la decoració del pastís no m’ho posa massa fàcil. Quan em va dir que volia que la tematitzés amb la sèrie Walking dead vaig haver de buscar a internet què era. Es tracta d’una sèrie de zombis que es veu que té molt d’èxit. No va ser fàcil trobar un zombi, per això vaig improvisar amb un ninot del Chucky, que més o menys fan la mateixa por. Hauríeu d’haver vist la cara de felicitat de l’Aina, un cop més crec que la vaig deixar sense paraules, i va estar molt contenta amb el seu pastís de formatge. A ella no li agraden massa els pastissos, però aquest li va agradar molt, el toc cruixent de les Oreo li va encantar, així que tot i sortir-se dels estereotips convencionals de les mones, us asseguro que si voleu sorprendre als vostres fillols no dubteu en preparar-l’ho.

Com ja us he explicat en entrades anteriors de mones, l’Yves i jo tenim la sort de ser padrins de l’Aina i la Catarina, però des de l’any passat la Tania i el Jari, dos amics de l’infantessa de cada un, també han confiat en nosaltres per ser els padrins dels seus fills, la Sofia i l’Oriol, així que us podeu imaginar que en aquesta època de l’any, al Bolet el forn treu fum! De moment, a excepció de la Catarina, que li hem hagut d’enviar per correu la seva particular Mona, ja que viu a Porto, i la Sofia, que ha preferit la Palma, no hem fet les mones d’enguany pels nostres fillols. L’altre dia, però, el Boletet en va voler fer una, i us asseguro que ens va quedar boníssima! Ell estava trist perquè el divendres a l’escola, per la tarda, s’havien de menjar una Mona que havien fet el dia anterior, però havíem d’anar al metge i no hi va poder anar. Com que al Bolet ens costa poc fer alguna cosa dolça, l’Yves va tenir la brillant idea de que el petit i jo en féssim una. Vam anar a comprar plomes i pollets, i vam fer una base molt esponjosa de pà de pessic i la vam farcir de Nutella, feia anys que no aconseguíem un pastís tan esponjós, així que no patiu que crec que la repetirem per les mones d’aquest any, de l’Aina i de l’Oriol, i així podré publicar la recepta en breu. De moment us deixo amb la Mona de l’Aina de l’any passat, a veure si us ajuda a agafar idees pels vostres fillols!

Per últim, m’agradaria explicar-vos una anècdota molt divertida. El passat dilluns havia d’anar al metge per una revisió rutinària i l’Yves em va acompanyar amb la moto. Ell és el meu talismà perquè no em donin males notícies, ja que tots els cops que he anat sense ell, sempre m’han trobat alguna cosa (mai res greu, per sort!). Quan vam aparcar la moto, ens vàrem treure el casc i una senyora ens va cridar: “perdoneu, us puc fer una pregunta?”, nosaltres evidentment vam contestar que sí, que de què es tractava, i llavors la sra. va dir “Tu tens un bloc de cuina? És que sóc molt aficionada a la cuina i si no m’equivoco tu en tens un”, us podeu imaginar la nostra reacció, ens vàrem posar a riure i vam estar encantats de què algú anònim ens reconegués pel carrer perquè segueix els nostres blocs. Així que  des d’aquí vull agrair a tota aquella gent que durant anys ens ha estat seguint, sempre és una alegria saber que hi ha algú a qui  interessa el que expliques i el que fas, així que des d’aquí moltíssimes gràcies a tots als qui seguiu a la família Bolet i aquest bloc! Espero no trigar tant en publicar.

Ingredients:

3 paquets de formatge tipus Philadelphia

3 ous

2 iogurts amb gust de llimona

80 g de farina

150 g de sucre

1 sobre de llevat Royal

400 g de galetes tipus Oreo

Ous de xocolata blanca

Essència de vainilla

Preparació:

En un bol posem els ous, els batem i, a continuació, afegim el formatge, els iogurts, la farina, el sucre, el llevat i una rajolí d'essència de vainilla. Ho barrejarem tot amb l'ajuda d'un minipimer -i ens assegurarem de que no quedi cap grumoll- i ho posem en un motlle -preferiblement tancat per evitar fuites innecessàries, ja que la barreja és bastant liquida-. Agafem la meitat de les galetes Oreo i les esmicolem incorporant-les, tot seguit, a la barreja anterior. Ho posem al forn, prèviament escalfat a 180º durant 40 minuts. Passat aquest temps, apaguem el forn i deixem el pastís reposar a l'interior del forn sense obrir la porta. Un cop transcorreguts uns 30 minuts, el traiem del forn i el posem al frigorífic perquè acabi de quallar. 

Per a la presentació agafem la resta de galetes Oreo i traiem la part blanca, les esmicolem fins obtenir una textura semblant a la terra. Us aconsello que hi deixeu alguns trossets per semblar més real, i acabem decorant amb els ous de xocolata, les plomes i els ninots.