>

dimarts, 17 de gener de 2012

Tarzanitos de caipiroska de maduixa

No en teníeu prou amb unes Gominoles de caipirinha, oi? Doncs avui us presento uns Tarzanitos de caipiroska de maduixa. Us en recordeu dels Tarzanitos? Pels que no sabeu què són us diré que eren unes simples llaminadures amb el cor de núvol de sucre, però cobertes amb xocolata. Crec que encara en podeu trobar a les botigues de llaminadures, però el que no estic tan segura és si mantenen el mateix nom comercial. Era la combinació perfecta per pecar de tant en tant, una textura flonja a l'interior recoberta d’una capa cruixent. Quants Tarzanitos m'hauré menjat? Què bons estaven.

El dia que em vaig animar a fer llaminadures tenia clar que volia fer: Gominoles i núvols, i què millor que fer-les dels meus còctels preferits? Si és que al final m’hauran de fer l'explotadora oficial d'aquestes dues begudes. 

Com que estàvem de vacances vaig pensar que el Boletet podria ajudar-me amb les fotos, així que li vaig proposar si volia fer-me de model. Quan va veure la xocolata ho va tenir clar -o almenys és el que a mi em va semblar-, així que el vaig asseure a la seva cadira, li vaig donar un Tarzanito –no patiu que només va fer cas a la xocolata! No va tastar l'alcohol- i ja veieu el resultat! Va ser divertidíssim i vam riure molt, de fet la seva cara, les mans i la roba van acabar plenes de xocolata i el Tarzanito pels aires! Sí, va fer llançaments a veure si arribava molt lluny, i mentrestant jo anava tirant fotos. El resultat va ser el d'un matí fantàstic i molt divertit amb el meu petit príncep, mentre esperàvem l'Yves per anar a la Cavalcada de Reis a Can Llàbiro.



Ingredients:

1 bossa i una cullerada de gelatina de maduixa
2 bosses de gelatina neutra
300 g de sucre 
1 llima
150 ml d'aigua mineral
50 ml de vodka
Sucre glacé
250 g de xocolata fondant

Preparació:

En una cassola posem l'aigua mineral i el suc de la llima, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue, ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, unteu el recipient que utilitzeu amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda, la tallem en forma de tiretes i l'arrebossem amb el sucre glacé. Per acabar ho banyem amb xocolata -que prèviament haurem desfet al bany Maria o al microones- i ho deixem reposar fins que la xocolata solidifiqui.



73 comentaris:

  1. No havia sentit mai el nom de Tarzanitos fins que ho has explicat tu. No sé com n'hi deia, però sí que havia provat aquells núvols recoberts de xocolata. Que bons!!! De fet, crec que encara en fan. No seré tan valenta com tu per fer-ne a casa però n'aniré a comprar!! Petons

    ResponElimina
  2. Doncs jo tampoc havia sentit mai a parlar dels tarzanitos!! em venen ganes de buscar-los i tot només per casualitat!! sino ja m'apunto la teva recepta i els faig a casa...que han de ser sensacionals!!petons

    ResponElimina
  3. Dons jo si que els deia tarzanitos, m'agradaban moltíssim, aquella xocolata cruixent i el núvol tou era boníssim. Ja m'imagino com veu acabar tu i el teu boletet, mare meva!!!!!!!!!!!!!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  4. Doncs jo si que se que son, però no els vaig comprar mai, perquè no soc gaire de llaminadures, ja de petita no m´agradaven gaire...si!! era rara!!no? ja ja!!! no se que m´agrada mes si la recepta o la "coseta" preciosa que surt a la foto, això si que és una llaminadura dolça dolça!!!Muaks guapi:)

    ResponElimina
  5. Doncs jo sí ho recorde, i suposo que les meves germanes tb. En casa "de la tia Doloretes" tenien tots tipus de llepolies!
    Eixe nen és la mar de guapo!!

    ResponElimina
  6. No recordo aquesta llaminadura, potser nosaltres en dèiem diferent... Però per la recepta, ja veig que ha de ser un vici, sobretot amb el toc del vodka, je je je...

    ResponElimina
  7. Yo tampoco los comí nunca, se ve que soy muy mayor, jejeej!!! pero los ojos de tu principe lo dicen todo: están tremendos!!! Tienes unas ideas fenomenales!!! Besinos.

    ResponElimina
  8. Judith ja no recordava aquestes xuxes... quantes vaig arrivar a menjar... El toc cruxeint de la xocolata amb la suavitat del núvol...

    Tens un bolet preciós...

    un petonet

    ResponElimina
  9. Mira judith, ja hem perdonaras que no et comenti les llaminadures , pero es que el model ................ es una ricura ..........està per menjar-s'el ....sembla tot un profesional.
    Felicitats tens un fill preciós:
    Petons

    ResponElimina
  10. Quin crack el petit, sembla que s'estigui fumant el Tarzanito!!!!!!!

    ResponElimina
  11. Per favoooooor!!! Això no és un model...és un top model!!!! Quin ullarros nena!!!! Guapoooo!!!
    Saps que no havia sentit mai això de tarzanitos??? xo la teva versió alchòlica m'encanta!!! Hips!!!! :))
    Petuents,
    Eva.

    ResponElimina
  12. Jolín Judith, ¡lo que no se te ocurra a ti!, ya ni me acordaba de que habían existido los tanzanitos,jaja, El peque está precioso, ¡vaya ojazos que tiene!, ¡guapísimo!.
    Un besazo

    ResponElimina
  13. Yo sí que me acuerdo!!!
    Madre mía, cómo ha crecido este enano!! ya es un hombrecito, y no se puede estar más guapo!!

    ResponElimina
  14. Quin nen tan guapissim que tens!!! Ha quedat una foto maquissima! DEu estar molt content que últimament la mare no para de cuinar llaminadures!! Quina delicia de Trazanito, que per cert, no havia sentit mai aquest nom.
    Petons

    ResponElimina
  15. Hola Juju, mais uma delicia que nos dás a conhecer, nunca ouvi falar em tarzanitos, que delicia devem ser.
    beijinhos guapa.

    ResponElimina
  16. Mare meva, els tarzanitos!!! Jo sí que en menjava i després en varen sortir uns que eren roses per fora. Aquests ja per sempre més van ser els meus preferits. I et puc dir, com a membre d'una família enganxada a les xuxes, que encara existeixen. Jo encara me'n compro de tant en tant.
    Quin model tan guapo!!! Si podría sortir a la tele!!!Quins ullassos!!!No m'estranya qeu se't caigui la baba jejeje....
    Petonets guapa i un pel model

    ResponElimina
  17. Diga'm q vas tirar 200 fotos pq et sortis aquesta foto tan maca! pq el q jo pateixo quan li dic a la Judith q em faci de model...de fet, no tinc cap foto Judith-menjar....no s'esta quieta...

    ResponElimina
  18. Que nene más lindo y simpático que tenés. Me imagino que la pasaron genial, es tan lindo divertirse con los chicos, son tan naturales y se divierten un montón.
    En Argentina no existe esa golosina, pero sin problema alguno podría probar como queda de rica , no? ;-P
    Cariños

    ResponElimina
  19. Quina foto més graciosa, quin nen tant fotogenic! Aquests tarzanitos tampoc no els coneixia però semblen molt bons!
    Marta

    ResponElimina
  20. Yo si que los comí, así que se los prepararé a mi peque para que los pruebe, y se hara adicta....

    Preciosa foto. Es guapísimo.

    Besos.

    ResponElimina
  21. Ohhh quina preciositat de nen que tens!!!
    I quins tarzanitos tant bons!!

    ResponElimina
  22. Jo si que recordo aquestes xuxes... I m'encanten. La veritat es que m'agraden quasi totes.
    Nena, quins ullarros que te el teu fill !!!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  23. Ai però quina cucada de nen!! jo et confeso que me'n recordo però no mai n'havia menjat, però veient aquesta baldufa com se'ls menja amb tanta afició potser que m'animi a tastar-los!
    Petons!! :)

    ResponElimina
  24. Los tanzanitos!!!!!!! ummmmm deliciosos, ¿ y estos saben igual? .
    Pero lo que mas me ha gustado ha sido como siempre la foto, menudo hijo mas guapo.
    Un besete

    ResponElimina
  25. Yo me quedo con la foto del niño... es tu mejor receta, que preciosidad! Besos

    ResponElimina
  26. Tus chuches son una pasada pero ¿y ese niño??? pero si está para comerselo, si encima posa y todo :)
    Un besote, pero el de hoy es para él!

    ResponElimina
  27. No se que me gusta más, si el tarzanito o esa carita de pillo tan linda de tu peque....!
    Muchos besos

    ResponElimina
  28. No, si el que esta para comerselo a mimos es el peque!!! Su mirada lo dice absolutamente todo, deliciosos.

    Mil besos Nenina y bonita semana!

    ResponElimina
  29. Però qui és aquest nen tan guapooo!!!! Ai quin model que t'has buscat eh Judith!!! ;)

    ResponElimina
  30. La foto es genial...que maco!!!!!! jo n'havia menjat, ja no els recordava...petons

    ResponElimina
  31. jajajaj que mono el Boleteeeeeeeeet!! :D :D Jo no havia sentit mai a parlar dels Tarzanitos, però veient el bon record que en guardes, segur que eren boníssims!! jaja Ah, no et vaig comentar l'entrada anterior, però trobo GENIAL la idea de fer xuxes a casa, quina passada!! :D


    Un petonet guapíssima!! :)

    ResponElimina
  32. Això sí que es gaudir de la vida, aquests petits moments ho són tot. El nen fa una cara de felicitat que ni diguem!!!!

    ResponElimina
  33. Judith, no sé si me comería antes la gominola o ese pequeñajo tan rico. Es una monada, jajajaja.
    Besos

    ResponElimina
  34. Quin xiquet mes bonic!!!!! esta per a menjarse-lo, i el tanzanito m'el porte :-)

    ResponElimina
  35. M´encantaven! Amb vodka no sé jo si ho encertaria...Quina cura que té el teu fill menjant-se el tarzanito.

    ResponElimina
  36. no me acuerdo tampoco de estos tarzanitos pero seguro que estan buenos,El teu bolet esta fantastico y feliz con su tarzanito solo de chocolate ja,ja
    peto

    ResponElimina
  37. Juju,
    Los tarzanitos se ven buenissimos... La foto esta presiosa, que guapo se ya quedado el nino : )

    Besitos!

    ResponElimina
  38. Ohhhhhhhhhhhhhhhh!!!
    Avui m'agrada més la foto que la recepta. I això que la recepta m'agrada i molt. Ara vols acabar amb la índústria de les xuxes?? Ai, pobres!!
    Què guapo, guapo, guapo, guapo que és!! Clar, ha sortit a la mamà!! ;DD

    ResponElimina
  39. Que bons aquests tarzanitos!!! tot i que a qui em menjaria es el boletet!!!! i quina pose més xula, amb aquets ullarros que té!!!
    Molts petonets guapa!

    ResponElimina
  40. ohhh el boletet! En quin bosc va sortir? Hi vull anar...
    Nani

    ResponElimina
  41. No vaig conèixer els tarzanitos però estic segura que la teva versió donava mil voltes a l'original! ;) i el Boletet?? ai que és bufó!! si mai necessites cangur, ja ho saps! :) ens ho passarem pipa! petonets guapos!

    ResponElimina
  42. Els tarzanitos segur que són boníssims... però el més bo de tot és el Boletet!! Com pot arribar a ser taaaaaan guapo?¿ Ah sí, amb els pares que té és ben normal!! :D M'encanta!!
    Petonets carinyet!
    Sandra

    ResponElimina
  43. Nena, avui ho sento però amb aquests ulls no he pogut llegir la recepta!!! M'ha cautivat, per cert, jo si que me recordo dels tarzanitos. Ummmmmmm que bons!!

    Un petonet

    ResponElimina
  44. Quins ulls té el teu nen!! Quina passada. Està guapíssim nena. De debó què maco està. I pel que fa als tarzanitos no els recordava fins que he llegit el post...i m' ha recordat aquest sabor tan especial. Ets un geni reconstruint xuxes de la infantessa.

    ResponElimina
  45. La veritat és que estaven molt bons, però jo no els anomenava així. Ni recordo el nom. Jo només els agafava o deia: "això!". La foto és molt bonica. Tirar fotos als petits és molt divertit. A casa també ens ho passem bomba. Són tan còmics!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  46. El vaig tastar de petita i no em va agradar la xocolata que duien. Imagino que ja era del "morro fi".
    Ara els faré jo, amb una bona xocolata. Bona idea!
    A banda, quin nino tens! És un amor. En els teus escrits ets capaç de transmetre'ns moltíssim, però aquesta foto diu tant!
    Un petonet, maca. Que tinguis molt bon dia.

    ResponElimina
  47. Que guapo!!!! no podía ni llegir la recepta, a soles mirar la imatge i els seus ulls, quina monada de nen!!!!
    Jo no coneixía aquestes llamineries per el nom, segur que les teves serán una delicia.
    UIn petonet

    ResponElimina
  48. Nena, però que guapo i gran que està ja!!!!!! jo els recordo i m'agradaven molt. Una estupenda proposta!!
    Petons

    ResponElimina
  49. Quina foto tan dolça!!! segur que eren boníssims els tarzanitos! jo que sóc tant llaminera....

    petonets

    ResponElimina
  50. Me comería a tu principito, lo siento hoy solo tengo ojos para tu peque al tarzanito ni caso.
    Un beso guapa y otro para esa preciosidad de pequeño que tienes

    ResponElimina
  51. Como era eso...¿ tu niño no tiene ojos? por dios que precioso!!!
    Gracia por tus palabras guapa.
    Te espero en el concurso de verduras eh!!!
    Besos

    ResponElimina
  52. Que bones eren aquestes xuxes!!!! de lea teves el que mès m'agrada es el model jje però que guapo!!!!!!

    petons

    ResponElimina
  53. Super modeeeeeeeeeeeeeel!!!!! Que guapo que està!!
    jo em pensava que es deien tanzanitos (de Tanzania), imagina't...
    apa, me les piro a menjar makis i mirar vestits de núvia!!!!
    petonets

    ResponElimina
  54. Ho sento moltíssim per les teves xuxes, que estaven molt bones, però jo em menjo al meu ojazos. Mira que és preciós!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  55. Quina passada! He al.lucinat amb el Tanzanitos i amb les gominoles! Totes dues ben apuntades. Ara el que m´ha deixat mes flipada son els ulls del nen! Es preciós!
    PEtons

    ResponElimina
  56. Cada vez son mejores las xuxes...ya no se cual elegir.
    Besos

    ResponElimina
  57. Yo si que me acuerdo y ahora mismo se me esta haciendo la boca agüita!!!!! Que chuches mas ricas, bueno y el Boletet guapísimo, es que quedan muy bien y te ayuda con el decorado de las fotos, me imagino como se pondría, vamos para meterlo en la lavadora enterito, besitos.

    ResponElimina
  58. Jo! qué recuerdos...y que niño tan guapo! Un beso

    ResponElimina
  59. Amb el que m'agraden a mi totes les "xuxes" las de sempre i les gourmet que fa tu, em pots possar un euro de les teves si us plau.
    Qué gran i que maco el teu nen, i mira com lo dona a la xocolata, a la meva ha sigut una cosa que li ha costat molt, ara amb 4 anys menja una mica, però si es molt negra no la vol.

    Petonets

    ResponElimina
  60. Que delicia! y que peque tan guapo!!!
    Me encantan tus golosinas!
    BESITOs
    http://notasenmicocina.blogspot.com/

    ResponElimina
  61. Els tanzanitos, fàntàstics, però el peque??? Es moníssim!!
    Petons
    Mónica- Recetas de Mon

    ResponElimina
  62. Qué guapo tu niño! Creo que nunca he oído hablar de estas chuches. Bss

    ResponElimina
  63. QUE DELICIA QUE DEVEM DE TER FICADO.
    TENS UM FILHOTE MUITO LINDO.
    BJS

    ResponElimina
  64. pero bueno! a este tronquito me lo comía yo a palo seco de requetemonazo que está! lo siento pero no hay tanzanito que me quite las ganas dar un mordisquito a este bombón:-D
    Besos

    ResponElimina
  65. Pero qué requeteguapo el Botelet! Menos mal que no tomó el alcohol! No conocía esta golosina...pero creo que me comería toda la cosecha!!
    Feliz finde!!!

    ResponElimina
  66. Eres una crack con estos dulces tan divertidos!!!! y ese modelo que te has buscado para la sesión de fotos.....que guapo!!!!!!que tengas un buen fin de semana, un beso

    ResponElimina
  67. Nena. quins ullassos el teu boletet!!!! i que bon model que és!
    Jo tampoc havia sentit a parlar mai dels Tarzanitos...jo sempre menjava Bonis o Panteras Rosas (algun dia en faré perquè per algun blog els he vist publicats...)

    Petons a tota la família!!

    ResponElimina
  68. QUE DULCE MAS DIVERTIDO ...nunca lo he probado ...pero tiene que se riquisimo pues el modelo tan precioso de la foto ...bien que lo saborea ..jaja besos MARIMI

    ResponElimina
  69. Ay maja! Al paso que vamos, monto un chiringuito de chuches, con todas estas lambetadas que estoy aprendiendo a hacer, ja, ja
    Besotes

    ResponElimina
  70. no me acuerdo de los "tarzanitos", el que está para comérselo es tu principito, es precioso!

    ResponElimina
  71. Judith avui s'emporta totes les meues mirades aquet model tan macú i dir-te tant sols que només vegent la seva careta la recepta ja ho dui tot.
    Un petonet molt gran als dos,mira que es de maco¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  72. M'encantaven els tarzatinoooos (també feien ositos de núvol i cobertura de xoco, encara en compro :P)!!
    Ara, amb el model que tens, casi que no mi he ni fixat. Què bé ho vau fer, el boletet és guapíssim! :)

    Molts petonets guapos!!

    ResponElimina