>

dimarts, 12 de juliol del 2011

Gaspatxo


Durant l’estiu el que més ens ve de gust menjar, al Bolet, són coses ràpides, lleugeres i fresques. El gaspatxo és un aliment que compleix tots aquests requisits i, per això, és un plat que no pot faltar a casa durant aquesta època de l’any. La meva mare el feia boníssim, igual que la meva àvia, i, tot i seguir la mateixa recepta, us podeu creure que el gust és diferent? Seran els tomàquets? El vinagre? Doncs no ho he pogut esbrinar mai, però igualment ens agrada molt com queda. Hi ha vegades que, a part dels ingredients que poso a la recepta que us presento avui, també hi afegeixo una pastanaga i queda molt bo. De totes maneres si li pregunteu a l’Yves si li agrada, ell sempre us respondrà que sí, però que el millor gaspatxo és el de la seva mare, la Loles. Així que ja us podeu imaginar que d’aquí uns dies ell us presentarà la seva versió. Crec que estic creant un petit monstre culinari! De moment us deixo la meva proposta. Espero que us agradi.

A questa és la meva aportació al recull de Memòries d'una cuinera. Recordeu que teniu de temps fins el dia 28 de juliol per deixar les vostres propostes de gaspatxo o salmorejo. Ja hem començat a rebre les primeres receptes, des de les més clàssiques a alguna versió superoriginal. Espero que us animeu a presentar-nos les vostres! El proper 1 d’agost publicarem el resum de totes les receptes participants. Moltíssimes gràcies per la gran acollida que esteu fent.


Ingredients:

10 tomàquets vermells de branca madurs
1 cogombre
1 ceba tendre petita
½ pebrot vermell
1 pebrot verd
200 g de rostes
300 ml d’aigua mineral freda
1 c/s d’oli d’oliva
1 c/s de vinagre de Mòdena
Sal


Preparació:

Netegem els tomàquets, els hi traiem la part d’unió amb les branques i els tallem a trossos. Repetim el mateix amb el pebrot verd, el pebrot vermell, el cogombre i la ceba. Ho triturem tot amb l’ajuda del minipímer fins a obtenir una crema fina. Seguidament afegim l’aigua, l’oli, el vinagre i una mica de sal i ho tornem a triturar tot durant un parell de minuts. Ho deixem refredar a la nevera durant un parell d’hores com a mínim o, si ho preferim, ho fem el dia abans. A l’hora de servir ho remenem bé i el servim amb unes rostes de pa i un petit raig d’oli d’oliva.



41 comentaris:

  1. Judith! saps, he provat gazpatxos de tot arreu, fins i tot a sevilla els he provat, i mai mai mai m'han agradat! jo crec que ha de ser el fortor del cogombre perquè el salmorejo l'he descobert fa poc i m'encaaaaantaaaa!!! així que segur que ha de ser molt bo, però li hauria d'eliminar el cogombre...pobret! jaja petons guapa

    ResponElimina
  2. Jo sóc més de salmorejo, que de gaspatxo, però també m'agrada, ha d'estar boníssim, perque t'ha quedat espectacular!!!

    Petonets.

    ResponElimina
  3. Hola,
    Bé,bé ja comencem a veure les propostes per aquest mes. El meu no pot portar cogombre per que em senta malament, o sigui que la meva versió és una mica "sosilla", però que hi farem...
    Es veu deliciós.......... Petonets

    ResponElimina
  4. Mira que a mí el gazpacho no me gusta nena, pero nada de nada. Te diré que nunca lo he probado pero sé que no me gustaría.
    Aunque esa foto es de un tentador...

    ResponElimina
  5. me encanta el gaspacho el salmonejo y todo lo que sea asi ahora es cuando mas buenos estan porque los tomates es su momento natural.Bueno te ha salido
    un peto
    miquel

    ResponElimina
  6. Yo también tengo que hacer una, el gazpacho es mi mejor amigo en verano!

    Besos

    ResponElimina
  7. Tu no te dejes comer el terreno, que dentro de nada tu chico te pisa las entradas jaja
    Ya sabes que no me gusta el gazpacho, pero como me encanta leerte y venir a verte pues aquí estoy. Buenos días guapa :)
    Besos

    ResponElimina
  8. A casa bevem gaspatxo com si fos aigua a raig. Ens agrada tant a tots que crec que ens faria mal! El faig sovint sense ceba, perquè sigui més suau i afegeixo de vegades alguna pastanaga de manat. Aquest es veu deliciós. Ja miraré de publicar-ho a Memòries. Un petonet.

    ResponElimina
  9. A mi que m'agrada tant i amb aquesta foto...Ara vinc!
    Petonets.

    ResponElimina
  10. juju! jo avui he penjat el meu gaspatxo tb!!

    oleeee

    petonets

    ResponElimina
  11. Ains i a mi que no em fan molt el pès els gaspatxos? m'encanten tots els ingredients que porta però així junts no. Sóc rara, ho sé!
    Tot i això, t'haig de dir que té molt bona pinta! espero a veure el de l'Yves, encara que hauríeu de fer un tast en viu per jutjar, eh! ;)
    Petons bonica!

    ResponElimina
  12. Quin color més vermell! a mi no em queda així! :( deu ser perquè no hi poso pebrot vermell...
    Tan fresquet i vitaminat, el millor per l'estiu! Aviat farem el nostre, no patiu.
    Petonets

    ResponElimina
  13. És veu tan bonic que em sabria greu menjar-m'l o potser no?

    ResponElimina
  14. Judith provarem això que expliques de la pastanaga!! i el vinagre... des de qua vam descobrir el vinagre de Mòdena que el gaspatxo és l'única cosa que fem amb vinagre de vi! a la propera provarem amb el de Mòdena ;) petonets

    ResponElimina
  15. El gazpacho es una de mis preparaciones pendientes. No es par nada común esta sopa fría por aquí, pero tarde o temprano va a caer en mi cocina. Me llevo tu propuesta para cuando llegue el calor.
    Cariños

    ResponElimina
  16. JO la veritat es que no sòc de gaspatcho, n´he fet alguna vegada però a casa meva tampoc els agrada. Avui m'han donat uns tomaquets acabats de collir de l'hort i potser n'hauria de fer-ne, es que veient el teu i aquesta foto m'han vingut ganes de menjar-ne un bol.
    Petons

    ResponElimina
  17. M'encanta, amb pastanaga no l'he provat, el proper dia li afegirè, ara m'acabo de beure 3 bols de la meva especialitat de sindría.

    Petonets guapa

    ResponElimina
  18. Qué foto tan refrescante y apetecible!!!!. me encanta!. besos

    ResponElimina
  19. 10 punt pel teu gaspatxo, a més he de dir que m'agrada molt la paraula GASPATXO... en catlà. jeje.
    Petons

    ResponElimina
  20. El teu gaspatxo té molt bona pinta; a mi no m'agrada gens quan és massa líquid i el teu sembla ben espès!!! :) mmm!!

    ResponElimina
  21. COMI APENAS UMA VEZ QUANDO ESTIVE DE FÉRIAS EM BARCELONA FOI SERVIDO NUM COPO PEQUENO E COMO MAIS NINGUÉM GOSTAVA E COMI OU SEJA``BEBI``TODOS E ADOREI.
    O TEU FICOU EXCELENTE
    BJS

    ResponElimina
  22. Anotada! hace tiempo quería preparar gazpacho y quería una buena receta.

    saludos ♫

    ResponElimina
  23. MI JUJUUUUUUUU!!!, te añoraba mi linda!!!!!
    Me hiciste gracia con lo del pequeño monstruo culinario!!! ;)
    Esperare su gazpacho, pero sin duda el tuyo es fabuloso tambien!!!
    me gusta este plato y si me animo participare en vuestra propuesta cariño!!...hay que volver al blog...pero sin estrés!!! ;)
    Mil besitos linda!!!!!!!

    ResponElimina
  24. Un basic, i cada casa té la seva recepta. A mi m'agrada posar-hi fruita!

    ResponElimina
  25. A mi és que el tradicional no m'agrada però de les variants n'hi ha moltes que sí. Ja estic esperant veure el recull al Memòries....

    ResponElimina
  26. Hola guapísima que sàpigues que l'estic provant. Quina foto. Veig que aquesta no l'has cremat, t'ha quedat fantàstica.

    Un petonet

    ResponElimina
  27. Però quina piiiiiiiiiiiinta més rebona!!! Guarda-me'n un bon plat que ara vinc!

    Avui he passat en bus pel teu barri, jejejeje He vist la Sirvent i m'ha fet gràcia! :P

    Petonets preciosa!
    Sandra

    ResponElimina
  28. M'agrada més el gaspatxo que el salmorejo, però a l'estiu cauen els dos, ben fresquets...
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  29. Ohh!!! Quines ganes de pegar cullerades a la pantalla...no puc??? Quina decepció!
    Creuràs que abans no m'agradava gens el gaspatxo i ara m'encanta?? Això és que m'estic fent gran!!
    Ja voldríem els altres tenir un petit monstre culinari a casa!! A veure com li surt el gaspatxo. Jo encara estic amb el tema llardons...el dia que els trobi...ui, crec que aquest dia ploraré d'emoció!!

    ResponElimina
  30. Juju!! si si ja veig que els ingredients quasibé iguals, jo pebrot vermell no en poso perquè em torna moltíssim! i el cogombre en tinc un a casa que no li agrada per tant jo el poso a troçets perquè a mi m'encanta i l'afegeixo com a entrebanc.....

    muakis

    ResponElimina
  31. Hola Judith.

    A mi m'agrada molt el gaspatxo però amb poquet cogombre. Aquest que tu em poses aquí a taula m'agrada molt i té un vermell preciós. A mi a vegades em queda més ataronjat però clar tot depén dels tomàquets que puc trobar... petonets guapa!!

    ResponElimina
  32. No m´agrada gaire el gaspatxo, i no se perquè! Mira que tot el que porta m´agrada, pero junt...veig que el teu no porta all, potser es això, ho provarè!
    Petons!

    ResponElimina
  33. El fas com jo sense all. No creguis que no m'agrada l'all, peró no soporto els efectes posteriors!!!!! Així que no hi poso i sol.lucionat.
    Aquest teu és brutal i la foto com sempre, a la teva línia. De revista!
    Petonets,
    Esther

    ResponElimina
  34. Y aunque repitas esta misma receta no sabrá igual dos veces...eso sí, siempre delicioso, seguro!
    Yo tengo que preparar un gazpachito un día de estos, a ver si este mes no dejo de participar en Memòries!
    Esperamos también la propuesta del Yves :)
    Besitos

    ResponElimina
  35. Lindo o teu gaspacho Juju, por aqui fazemos gaspacho sem tritutar os ingredientes, podemos assim encontrar pequenos troços de tomate, pimentos, pan, etc, é uma sopa de verano.
    Besitos guapa.

    ResponElimina
  36. excelente "sopita" veraniega. yo la descubrí hace relativamente poco así qeu estoy probando todas sus variedades :)

    ResponElimina
  37. Adorei este prato. Rica e colorida sugestão.
    Um beijinho das ilhas dos Açores
    Patrícia

    ResponElimina
  38. Encantada.. se ve mui belo e sabroso. Besos, Adriana.

    ResponElimina
  39. Si la meva mare veiès que l´hi poses vinàgre de módena et mata!!!! Filla es que a mi sempre em diu que s´ha de posar vinagre de vi!! I saps que? Que la próxima vegada el provaré com ho fas tu! Ala!

    ResponElimina
  40. Roser: sol passar a molta gent! Dos plats molt similars poden arribar a no agradar!!! ;)
    Riebreña: mai he fet salmorejo! N’hauré de fer
    Eri: sosilla? Segur que estarà boníssima! ;)
    Isabel: pues nada, cuando vengas a casa no te haré gazpacho!! Jijijiji
    Miquel: ja en som dos!
    Valerie: jajajajaja, però no el único! ;)
    Pilar: que buena eres Pilar! El esfuerzo que haces para las amigas! Jajajajajaaja
    Montse: al Bolet també ens encanta!!!! Aquest cop he posat ceba, però reconec que normalment no! ;)
    Moni: oooooooooo, arribes tard!
    Lídia: jijiji, genial guapa!
    Ana: en serio??? Doncs potser sí que t’haurem de fer un tast perquè canviïs d’opinió! ;P
    Albota: deu ser pels tomàquets!!!! Mira que siguin ben madurs
    Cristina: segur que a la que tastis una cullerada ja no pares!
    Bet: el vinagre de vi no m’agrada! Per això poso el de Módena...
    Erika: cuando os llegue el verano no vas a tener excusa!!!
    Quima: sempre pots intentar fer una versió, amb síndria, melò...
    Artemisa’s: jaajajajajaja, ets la millor!
    Anna: muchas gracias guapa
    Sweet: si que sona bé, sí!
    Anna: si t’agrada molt espés no posis aigua... ;)
    Sao: agora lo podes fazer tu!!!
    Fran: ya me contaràs si os ha gustado!
    Juana: si te da tiempo estaremos encantados de tener tu receta!
    Lucia: amb fruita queda boníssim!!!
    Catieu: ja ho he vist, ja!
    Mª Jose: i t’ha agradat?????
    Sandra: que mona ets!! Sempre pensant en el món de juju!!! ;P
    Dolça: sobretot fresquets!!! És la clau
    Paula: gran? No dona no! Si ets un bollicao!!! ;P
    Laura: hi ha tantes variants de gaspatxo!!!! I totes boníssimes
    Aarthi: thank’s very much!
    Anna: hi ha gent que li passa, és estrany, però que hi farem!
    Esther: es que l’all cru ens senta fatal!
    Rossilet: no te preocupes guapa!!!!
    Duxa: seguro que fica optimo!
    Sole: jijijijiji, ya estoy deseando ver alguna de tus propuestas
    RDD: muito obrigada
    Ariadna: benvinda!!!
    Atitude Zen: obrigada
    Mª Àngels: m’ho puc imaginar, però el vinagre noemal em senta fatal!!! ;)

    Molts petonets i moltíssimes gràcies pels vostres comentaris

    ResponElimina