>

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Pollastre al curry

Molts cops, darrera d'una recepta hi ha una història o, simplement, un record. Doncs bé, per a mi aquesta recepta és molt especial perquè és la que vaig fer en la meva primera cita culinària amb l'Yves. La nostra història és ben peculiar, ja que tot va començar gràcies a les noves tecnologies, en realitat ens va presentar un amic en comú, però quan de veritat ens vam apassionar l'un de l'altre va ser a través del xat, missatges amunt i avall, trucades a totes hores, missatges al móbil; en fi, que no paràvem de xerrar! Aleshores vam decidir que els petons els preferíem en persona, així que dit i fet! Vam quedar un 14 de setembre, de fa 10 anys, a les 4 de la tarda per veure una pel·lícula de nens, Chicken run.
Per compensar aquesta primera cita vaig decidir convidar-lo a sopar, i vaig preparar arrós al curry, la veritat és que a mi em va donar la sensació que no li va agradar gens, però amb els anys m'he adonat que va ser errònia, ja que és un dels seus plats preferits!


Ingredients:

Pit de pollastre
Nata per cuinar
Pinya
Ceba
Oli
Pebre
Curry
Sal

Preparació:

Posarem a rossejar, en una paella, la ceba tallada a daus petits; un cop estigui rossa afegirem el pit de pollastre, prèviament salpebrat i tallat a daus. Ho deixarem coure durant uns 10 ó 15 minuts. Tallarem la pinya a trossets i ho afegirem a la paella amb la resta d'ingredients. Ho courem tot junt durant 5 minuts i afegirem la nata líquida i el curry (la quantitat dependrà del gust de cadascú). Per acompanyar-ho normalment utilitzo arrós, pot ser Basmati o, com en aquest cas, arrós salvatge i llarg. També queda molt bé acompanyat de pasta. És important que es mengi ràpid, ja que sino la salsa pot espessir massa.




8 comentaris:

  1. Tothom sap que, alguns homes, som fàcils d'enamorar per l'estómac...

    ResponElimina
  2. Després de Chicken run menjar pollastre... Aquells pobres animals lluitaven per fugir i us menjeu el germà!

    ResponElimina
  3. Que rico, y que historia mas chula. Bss.

    ResponElimina
  4. quina història més maca, ohhhhhhhhhh!!!
    I el plat boníssim, i ho puc dir ben alt perquè ho he tastat!!! ;P

    ResponElimina
  5. Yves: espero que ho fes d'una altra manera
    Moni: no ho havia pensat mai!!!!
    Luisa: muchas gracias!
    Tania: tu la viviste de cerca! ;P

    ResponElimina
  6. quina pinta!!!! l'apuntaré pq me la preparin, jajaja!!! ;-)

    ResponElimina
  7. Che bella storia !!! Forse questa ricetta è un "filtro di amore" ;))

    ResponElimina
  8. Una recepta boníssima!!! i quina història...és bonic poder recordar aquestes coses encara que passi el temps!! Felicitats! petons

    ResponElimina