>

dilluns, 24 de febrer de 2014

Pa

Aquest mes, a Memòries d'una cuinera us hem proposat fer pa. De sobres sabeu tots els que seguiu aquest bloc que no és una de les coses que m'agrada més fer a la cuina. Molts sou els que dieu que us encanta fer pa a casa perquè us relaxa, doncs bé us haig de dir que a mi em passa tot el contrari, m'estressa molt. Només amb el temps de repòs que ha d'estar per tenir un bon resultat em fa perdre la paciència, però haig de reconèixer que el resultat, de moment, és bo.

Aquest cop he optat per fer una recepta del Xavier Barriga, estic convençuda que si hagués seguit al peu de la lletra totes les instruccions segur que el pa hagués quedat molt millor, però no em puc pas queixar. Dels passos que ell indicava a la recepta vaig oblidar posar una cassola al forn amb uns draps humits per crear vapor i suposo que per això no vaig obtenir una crosta cruixent, però al Bolet, que som poc panarres, vam quedar bastant contents amb el pa que vam fer el Boletet i jo. A més, us haig de dir que talladet a llesques i torrat encara és més bo.

Aquest mes estem rebent moltes receptes de pa, sembla que aquest cop hem encertat amb la nova proposta. Per a tots aquells que encara no us hagueu decidit a aportar la vostra recepta, us recordem que teniu fins el proper dia 28 per deixar-nos l'enllaç de la vostra recepta al bloc de Memòries d'una cuinera. Moltíssimes gràcies, un cop més, a tots aquells que feu possible que mes a mes fem un bon recull de receptes. 


Ingredients per a 2 uts.: 

500 g de farina 
10 g de sal
300 ml d'aigua
5 g de llevat fresc


Preparació:

En un bol afegim la farina, la sal i l'aigua i amassem uns minuts, finalment incorporem el llevat fresc. Deixem reposar la massa en un bol de plàstic tapada amb un drap de cuina durant 30 minuts. Un cop transcorregut aquest temps dividim la massa en dues parts i les deixem reposar durant 15 minuts més en una base enfarinada i tapades amb un drap de cuina. Els hi donem forma a les dues barres i les deixem reposar durant 90 minuts més tapades amb un drap. Un cop transcorregut aquest temps posem al forn les dues barres i les coem a 200º durant 15 minuts aproximadament. Finalment, les deixem refredar a temperatura ambient.



30 comentaris:

  1. Sembla ben bo, Judith! dels pans tendres de debò! Gràcies per la proposta de pa al Memòries, que xula! Petons

    ResponElimina
  2. Un pà ben bó! Amb recepta del mestre no es pot fallar mai crec!
    Sembla ben tendre, i amb una mica de melmelada feta a casa em semblaria perfecte aquest de matí per esmorzar!!!
    Petonets i bona setmana!
    Palmira

    ResponElimina
  3. Si, te bona pinta!!!! la veritat es que si. Tens raò amb el que dius, els temps del pà es un inconvenient...però per un altre cantó t'he de dir, que a mi, aquests temps m'han donat un parell de lliçons i es que... tot en aquesta vida requereix el seu temps. Jo tambè soc de taranar inquiet, però haver après a esperar el pà m'ha portat serenó. No sé, poder es tontería. Poder es que m'he fet mès gran..jajaja
    Jo la veritat vaig amb el temps molt apretat, dos reptes que publicar el 26 i el 28 i no sé si em cap el pa`.... a mès que no n'he fet en auqest mes...m'estava plantejant posar-vos el enllaç del que vaig fer pel World day Bread del 2013, però no sé si us sembla be.... Petons

    ResponElimina
  4. Pero que buena pinta! Que miga! Yo estaría comiendo tostadas hasta terminarlo :) Besitos!
    Glo de COCINAR CON AMIGOS

    ResponElimina
  5. L´altre dia vaig fer pa, serà pel Memòries també, un pa ràpid sense complicacions. Segur que el vas acompanyar de coses bones. Ptons

    ResponElimina
  6. La veritat es que a mi també m'ha costat trobar-li el punt a fer pa, les vegades que he probat el resultat no m'agradat el suficient i al final semrpe em desanima, pero crec que començo a trobar-li el gust ;)
    Aquesta setamana jo atmbé publicaré la meva recepta d epa pel memòries aviam si us agrada ;)

    Petonets i feliç setamana

    ResponElimina
  7. Doncs amb una bona crosta cruixent o no, aquest pa de Can Bolet fa una molt bona pinta, i torradet com dius, segur que va quedar de luxe!

    Petons!

    ResponElimina
  8. Ohhhh que súper pan!!. Quieres que yo ponga el jamón?
    Besos

    ResponElimina
  9. A mi em semblen unes llesquetes celestials! Petons!

    ResponElimina
  10. A mi em semblen unes llesquetes celestials! Petons!

    ResponElimina
  11. Eu adoro fazer pão.
    Este ficou lindo,é perfeito para o pequeno almoço
    Bj

    ResponElimina
  12. Segur que era boníssim Judith!! Un pa dels que tenen gust a pa..que al final amb tant de pa congelat ho hem oblidat una mica!!
    Segur que si n'aneu fent de pa us enganxarà!! Un petonet. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  13. UAuu! T'ha quedat una pinta tant bona... me n'emporto un trosset!! petons

    ResponElimina
  14. El que mes m'agrada de fer el pa, es el perfum que deixa a la cuina.
    Aquest te una pinta de pa flonjo, que per fer entre panets per al Boletet, fantàstic!!!!!!!
    Fins aquí sento l'aroma d'aquest pa.
    Petons

    ResponElimina
  15. el pa fet a casa es el millor del mon! petons

    ResponElimina
  16. Hola princesa!!

    Sembla molt bo!!!! pero torrat tens rao que ho és més.. . :)
    Vaig a memóries a deixar el meu...petonets!!

    ResponElimina
  17. Yo soy una de las que me encanta hacer pan en casa, jaja. seré masoca??? jajjaaj. Te ha quedado genial
    Bss

    ResponElimina
  18. Jo també sóc com tu...i no em canso de sentir que fer pa a casa és una gran satisfacció...Tu i jo som de l'equip contrari. Malgrat l´oblit, es veu molt tendre.

    ResponElimina
  19. Tiene muy buena pinta, seguro que estaba buenisimo para desayunar, después de esto empezamos con las masas madre, los amasados, jejeje
    Un besote!!!!

    ResponElimina
  20. Només per l'oloreta que surt del forn mentre es cou, ja val la pena fer-se el pa a casa, oi? :)

    ResponElimina
  21. Judith hacer pan es gratificante mientras lo haces y sentir el olor en la cocina y luego cuando lo degustas es sublime.Pero esta claro que hay que tener paciencia.Esta muy bien tu pan y de buena fuente,como dices un poco tostadito mejor o no,que gustos son colores.
    peto

    ResponElimina
  22. Doncs a mi em sembla que fa molt i molt bona pinta!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  23. A mi també em fa molt respecte i una mica de pal (ho he de confessar) això de fer pa a casa, però amb aquest munt de pans deliciosos que veig aquesta setmana pels vostres blogs, me n'estan venint ganes! Potser aquest cap de setmana m'animo amb alguna recepta senzilleta...

    Petons!

    ResponElimina
  24. Apuntada queda aquesta recepta!!!! Ara que tinc la dèria panarra........la faré!!!!
    Petons!
    Olga

    ResponElimina
  25. Que bueno te ha quedado ese pan!.......Abrazotes, Marcela

    ResponElimina
  26. Judith que bó méncantat de cada cop ,mes faig el pa a casa
    petons

    ResponElimina
  27. A mi también me estresaba mucho y ahora me encanta. Aprendí hace un par de años unos trucos y me ha resultado mucho más fácil. Por ejemplo, dejar la masa en la nevera de un día para otro, lo hace más sencillo y queda más rico. ¡Este pan tiene una pinta buenísima Judith!. Petons.

    ResponElimina
  28. Doncs per ser un pa que fas amb poques ganes t'ha quedat molt bé! Sembla molt flonjo i bo

    ResponElimina