El món de Juju

Wanton de plàtan amb salsa agredolça de maduixes

noreply@blogger.com (Judith) — Fri, 02 Mar 2012 07:00:00 +0000

Aquest mes les noies de Film & food ens han proposat fer un plat oriental, però era condició obligatòria que portés un ingredient de temporada. Sé que publico un parell de dies més tard del que tocava, però això em passa per deixar-ho tot per última hora. Normalment cuino el cap de setmana per poder fer les fotos amb llum de dia, però ja fa un parell de caps de setmana que, per una raó o una altra, hi som poc al Bolet -no patiu, aquest cap de setmana faré un intensiu de cuina-.

Quan era petita els meus pares els agradava, de tant en tant, anar a un xinés que estava a prop de casa. El regentava una família amb dos fills, el menor dels quals es deia Jordi. Cada cop que hi anàvem teníem ben clar el menú: rotllets de primavera, sopa de niu d'oreneta, wanton fregit, pollastre amb ametlles, vedella amb salsa i, de postres, gelat amb nous caramel·litzades i plàtan fregit. Com podeu veure, tot i haver passat uns quants anys, encara recordo perfectament el menú. No us passa que hi ha llocs que sempre demaneu el mateix?

Actualment no vaig mai a restaurants xinesos. I no és perquè no m'agradi el que fan, sinó que no sé per quina raó estranya, cada cop que hi he anat, m'ha sentat malament, així que faig com amb els calçots, no en menjo i tot arreglat.

Ja fa uns quants anys, l'Yves i jo vam anar de vacances a la Xina, i us puc assegurar que el menjar era deliciós i no té res a veure amb el que podem trobar aquí. És un país amb una cultura ben diferent a la nostra. Potser, el que més ens va sobtar va ser que la gent sortís a passejar en pijama i que tothom es volgués fer fotos amb els occidentals. Us podeu creure que les adolescents es tornaven boges cada cop que veien a l'Yves? Era com anar amb una estrella de cine pel carrer. Ens paraven, començaven a riure i ens demanaven si es podien fer una foto amb nosaltres… Com podeu veure és una gent ben especial, però si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi us ho recomano!

Per començar bé el cap de setmana us deixo aquesta recepta tan fàcil i que uneix dos dels plats d'aquell menú que menjava de petita, el wanton amb el plàtan fregit. Us aviso que si en tasteu un no voldreu parar de menjar! Molt bon cap de setmana a tothom.

Ingredients per a 10 uts.:

10 làmines de wanton per fregir
1 plàtan madur
Oli de girasol
Mel de taronger
500 g de maduixes
1 c/s de vinagre de Mòdena
2 c/s de sucre

Preparació:

Per preparar la salsa agredolça, posem en un bol les maduixes tallades a trossos, afegim una cullerada sopera de vinagre de Mòdena i dues de sucre, ho remenem i ho deixem macerar durant un mínim d'una hora. Mentrestant, pelem el plàtan, el tallem a trossos d'uns 5 mm, el disposem sobre una làmina de wanton, fem un farcell i repetim l'operació amb la resta de trossos de plàtan. Un cop els tinguem tots, posem en una paella l'oli de girasol -suficient per cobrir els farcells-. Quan estigui ben calent, fregim els wanton i, un cop estiguin rossejats, els disposem a un plat amb paper, perquè aquest absorbeixi l'excés d'oli. Per fer la presentació, posem 3 unitats de wanton, els hi tirem una bona cullerada de mel i una mica de la salsa obtinguda de la maceració de les maduixes. Us recomano menjar aquest plat al moment.

Pastís de maduixes amb crema de vainilla

noreply@blogger.com (Judith) — Tue, 28 Feb 2012 09:49:00 +0000

Avui és un dia molt especial al Bolet. Avui és el “sant” de l’Àitor. A l’entrada del pastís de carabassó i xocolata que vaig publicar l’any passat us explicava l’origen del nom. En realitat no existeix al santoral, però no per això no l’hem de celebrar, oi?

Aquest any, tant l’Yves com jo hem tingut un petit lapsus i ens crèiem que era el dia 19 de febrer. Us podeu creure que ja havíem convocat un dinar al Bolet amb el iaio, els avis i la família Llàbiro i un parell de dies abans ens vam adonar que era el dia 28?! Així doncs, aquest cap de setmana tenim dinar familiar, que som dels que no celebrem res per avançat.

Aquest cop, l’encarregat de fer el pastís és el Monstre culinari –amb molta ajuda-. Així participa amb aquesta proposta a Memòries d’una cuinera que, com ja sabeu, estem d’aniversari. El que tenia clar que volia fer era un pastís amb melmelada de maduixa. Finalment ens hem decidit per una base de iogurt farcida de melmelada i recoberta amb una fina crema de vainilla.

Avui hem començat el dia amb les piles ben carregades. Estem llevats des de les 6 del matí, serà perquè l’Àitor tenia ganes de menjar el pastís? Doncs potser sí, perquè a l’hora d’esmorzar, li hem posat una espelma -ja sabeu que últimament són la seva debilitat- i aquest cop, sense l’ajuda dels papis, l’ha apagat ell sol! Hauríeu d’haver vist la cara de felicitat que ha posat, i més quan l’Yves i jo hem començat a aplaudir, s’ha sentit tan important i orgullós de la seva fita... Després ens hem menjat un bon tall de pastís, per compensar la son que teníem...

Aquest cap de setmana vam aprofitar per anar d’excursió al monestir de Poblet, una construcció Cistercenca magnífica. Tot i els espollis, saquejos i guerres que ha patit, es troba en un magnífic estat de conservació gràcies als treballs de restauració que s’han anat fent. Us podeu creure que mentre estàvem escoltant l’explicació del guia a l’altar major el Boletet només tenia ulls pel ciri? A que no sabeu què volia fer? Doncs sí, l’heu encertat, apagar la flama, sort que no estava encès i ho vam fer veure, perquè sinó no sé que hagués passat amb els religiosos...

Moltíssimes felicitats petit! Gràcies per tenir un somriure d’orella a orella sempre i fer-nos, al papa i a mi, les persones més felices d’aquest món! Ara a gaudir del teu pastís i, sobretot, de l’espelma...

Ingredients base:

1 iogurt grec
3 m/i de farina per rebosteria
2 m/i de sucre
½ m/i d’oli
3 ous
1 llimona
Anís
1 sobre de llevat Royal

* m/i = mida de iogurt

Ingredients decoració:

1 pot de melmelada de maduixa
500 g de Mascarpone
100 g de sucre glacé
Essència de vainilla
Maduixes
300 g d’ametlla filetejada

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, la farina, el sucre, el iogurt, l’oli i el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem la llimona, ratllem la pela, exprimim el suc i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb un raig d'anís. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho. En un bol posem el Mascarpone, el sucre glacé i l’essència de vainilla, ho barregem i ho deixem a la nevera durant 10 minuts. Tallem la base del pastís en dues parts, ho farcim amb la melmelada de maduixes i cobrim la base amb la crema de Mascarpone i vainilla. Cobrim el pastís amb l’ametlla filetejada, tirem sucre glacé tamisat i decorem amb les maduixes. Us recomano tenir-lo un mínim de 30 minuts a la nevera abans de servir.

Pink Coure Coulant

noreply@blogger.com (Judith) — Tue, 21 Feb 2012 23:00:00 +0000

El món dels blocs és ben curiós. Un dia sense saber ben bé per què ens animem a obrir un bloc i, a poc a poc, ens anem trobant pel camí persones amb els mateixos gustos i passions que es tornen imprescindibles en la nostra rutina quotidiana. En realitat, sense arribar-nos a conèixer al 100% sabem que tenim moltes coses en comú. Potser no tenim la mateixa edat, ni estudis similars, o ni tan sols la mateixa ubicació, però el que sí tenim en comú és la nostra passió per la cuina i la gastronomia.

Les xarxes socials, com Fabebook o Twitter, acaben d’arrodonir aquests lligams que hom va creant; de forma que la informació que tenim d’aquest amic virtual vagi cobrant una perspectiva més propera. Per això, aquest tipus de xarxes ajuden a saber una miqueta més de la persona que hi darrera del bloc i, per què no dir-ho, establir una amistat, ni que sigui de manera virtual.

En aquest món blocaire cada dia hi ha més blocs de cuina, i no saps ben bé per què uns t’enganxen més que d'altres. Hi ha blocs que tenen un disseny molt acurat, d’altres tenen receptes impressionants acompanyades de bones fotografies, i altres -per enumerar algunes característiques- tenen persones molt especials. Per sort, crec que aquest últim punt el puc aplicar a la majoria de blocs que segueixo -i que estic ben enganxada-.

Molta gent que segueix El món de juju em pregunta la diferència entre el bloc i les diverses xarxes socials. En poques paraules us puc dir que tots els canals de comunicació són bons per transmetre alguna cosa, per això aquest bloc, a part de publicar dos cops per setmana, intenta actualitzar a diari la pàgina del Facebook i fer alguna piulada a Twitter, encara que us haig de confessar que aquest últim canal encara no l’exploto al màxim. No tots seguiu el bloc a través del mateix canal, sinó que escolliu el que més us convé i per això intentem actualitzar tots els canals.

La Laura de Coure Coulants tenia un petit somni, arribar als 100 seguidors al bloc i al Facebook. A través del facebook unes quantes blocaires vam fer una campanya de màrqueting perquè els aconseguís i, gràcies a la vostra col·laboració, els va assolir ben aviat. La forma que té la Laura de recompensar-nos als seus seguidors és mitjançant un concurs en el que la sort decidirà els guanyadors d’uns magnífics premis. Per tenir més probabilitats ella va proposar-nos fer un coulant original. Resulta que el coulant de xocolata és un dels meus postres preferits, i no sé per què fins ara no n’havia fet cap. Vaig estar pensant molt i finalment em vaig decidir per un coulant ben rosa. Suposo que us preguntareu per què, no? Doncs perquè si entreu al bloc de la Laura, podreu adonar-vos que és una apassionada dels colors pastels; el rosa pal, el blau cel i el verd poma són colors bàsics dins el seu atrezzo i suposo que això ens fa adonar de la seva sensibilitat i delicadesa. És una persona generosa i, sobretot, molt agraïda que valora cada comentari com si d’un tresor es tractés. Per això el meu coulant és ben pink i espero que li agradi! Us deixo amb la recepta i, mentrestant, creuaré els dits per veure si tinc sort al concurs. Encara que, com ja us he dit, serà l’atzar qui decidirà... amb l'ajuda dels seus dos bombons.

Ingredients per a 6 uts.:

150 g de farina per rebosteria
150 g de cobertura de xocolata blanca
2 petit suís
150 g de sucre
50 g de mantega
3 ous
Essència de vainilla
Colorant alimentari vermell
50 g de crocant d'ametlla
Sucre glacé
Maduixes

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. En un bol batem els ous i el sucre fins obtenir una mescla escumosa. A continuació, afegim la mantega, prèviament desfeta, i remenem. A poc a poc anem incorporant la farina, vigilant que no quedin grumolls. Quan tinguem una mescla homogènia afegim els petit suís, l'essència de vainilla, la cobertura de xocolata desfeta -al bany Maria o al microones- el colorant i tornem a remenar. Agafem els motllos, els untem amb una mica d'oli i un polsim de farina i afegim la mescla. Els posem al forn durant 12 minuts i els servim immediatament. Un cop desemmotllem els coulant els decorem amb unes quantes maduixes fresques tallades a daus, una mica de sucre glacé i crocant d'ametlla.

Pastís d'aniversari de xocolata i formatge

noreply@blogger.com (Judith) — Fri, 17 Feb 2012 07:00:00 +0000

No és cap secret que la setmana passada vam estar d’aniversari al Bolet, i és que el Monstre culinari va fer anys! Com mana la tradició el Boletet i jo li vam fer bufar les espelmes, i unes quantes vegades, per cert. La proposta de Memòries d’una cuinera, com veieu, aquest mes ens ha anat perfecte; sembla que al febrer hi ha molts aniversaris a celebrar, veritat? I sinó qualsevol ocasió és bona per fer un bon pastís.

La nit abans de l’aniversari volia preparar un pastís, així quan a la tarda arribéssim a casa el berenaríem i l’Yves, amb l’ajuda de l’Àitor, bufaria les espelmes. Però no va ser així, i vam haver d’improvisar un pastisset. Quan tornàvem de l’escola ens vam parar a una botiga molt maca que hi ha d’espelmes al Mercat de Sant Antoni, al carrer Borrell i vam escollir unes espelmes ideals per l’Yves, unes amb forma de llapis, perfectes per un amant de les lletres com ell. El Boletet estava tant i tant emocionat que les volia portar ell i, clar, com que la mama no sap dir-li que no… Doncs li vaig deixar portar. I què va passar? Doncs que quan vam arribar al Bolet les espelmes estaven una mica trencades. Així doncs, vam haver d’improvisar per segona vegada. Vam agafar una magdalena que havíem fet el cap de setmana, la vam decorar amb una espelma i, tots contents, vam començar a cantar: “moltes felicitats, moltes felicitats, et desitgem papa… moltes felicitats”. El Boletet al·lucinava amb la flama de l’espelma i tenia unes ganes immenses de bufar-la, aleshores l’Yves li va dir que l’ajudés i, amb l’emoció del moment, es va quedar parat! Ens podeu imaginar als papis animant-lo a que bufés les espelmes, però ens mirava de reüll perquè no sabia ben bé què fer, així que amb una poca d’ajuda l’Yves va bufar, i va ser quan el Boletet va reaccionar i va començar a aplaudir! Si es que costa tan poc fer-lo feliç...

Aquell vespre l’Yves no es va voler perdre l’entrenament de futbol, així que jo vaig aprofitar per preparar un bon sopar amb un pastís amb cara i ulls. Us he comentat en alguns posts que el Monstre culinari és un amant dels pastissos de formatge, així que sabia que no hi podia faltar. Buscant entre els llibres vaig veure una recepta d’una base amb gust de vainilla que em va semblar perfecta per guarnir-la amb una cobertura de formatge. No sé perquè les quantitats no em van acabar de fer el pes i les vaig modificar. El resultat, tot i així, va ser molt satisfactori. Així doncs, avui us presento el pastís que l’Yves va tenir pel seu aniversari i que espero que us agradi tant com a ell... per cert, us haig de dir que l’Àitor es va despertar just per tornar a bufar les espelmes d’aquest pastís, i aquest cop sí que va tenir la suficient empenta per apagar-la! Molt bon cap de setmana a tothom…

Ingredients base:

375 g de farina de rebosteria

1 sobre de llevat Royal

4 ous

400 ml de llet

250 g de sucre

Essència de vainilla

Ingredients cobertura:

250 g de formatges cremós tipus Philadelphia

250 g de xocolata amb llet

5 bombons amb praliné

Crocant d'ametlla

Melmelada de fruites del bosc

Nabius

Gerds

Preparació:

A un bol batem els rovells d'ou i el sucre fins obtenir una mescla escumosa. A continuació afegim poc a poc la farina i el llevat tamissats. Quan tinguem una mescla homogènia afegim l'essència de vainilla i les clares d'ou muntades a punt de neu i ho incorporem a poc a poc amb moviments envolvents. Untem un motllo amb una mica d'oli, afegim el preparat de la base i ho posem al forn a 180º durant 10 minuts, a continuació abaixem el forn a 160º durant 30 minuts. Mentrestant podem anar preparant la cobertura. Desfem la xocolata amb llet i els bombons durant 1 minut al microones o al bany Maria. Un cop tinguem una xocolata cremosa afegim el formatge i remenem fins obtenir una crema fina. Per fer el muntatge del pastís partim la base en dues parts. Farcim la base amb melmelada de fruites del bosc i cobrim el pastís amb la crema de formatge i xocolata. Per acabar, decorem el pastís amb crocant d'ametlla, gerds i nabius com més ens agradi.

Croquetes de bolets i parmesà

noreply@blogger.com (Judith) — Tue, 14 Feb 2012 23:00:00 +0000

Com ja va sent habitual, des de fa un any, el dia 15 hem de publicar una recepta especial per a La recepta del 15. Aquest cop ens han proposat fer croquetes i ho he tingut una mica difícil! Voleu saber per què? Doncs perquè al Bolet no ens agraden les croquetes. És un menjar senzill i molt recorrent que a la majoria de gent li agrada, però a nosaltres -exceptuant el Boletet, clar!- no ens fan el pes.

Era impossible que em perdés aquesta convocatòria, així que vaig estar rumiant de què les podria fer i, després de descartar unes croquetes de caipirinha -vaig veure una recepta de croquetes dolces amb arròs-, em vaig decantar per l'opció dels bolets. Què estrany, oi? La Moni les fa boníssimes, així que li vaig demanar consell per seguir més o menys una recepta i, al final, la vaig adaptar un xic al meu aire. El resultat ens ha agradat, tot i que no us prometo publicar més receptes de croquetes. De moment us deixo amb la meva proposta per a La recepta del 15, aquestes croquetes tan ben acompanyades que espero que us agradin i us animeu a fer-les ben aviat.

Ingredients:

350 g de bolets

50 ml de vi blanc sec

100 g de formatge parmesà
2 c/s de Maicena
1 ceba petita
100 ml de llet
Sal
Pebre
1 ou
Pa ratllat
Farina
Paté vegetal de carxofes
Oli d'oliva
Nabius

Preparació:

A una paella, amb un raig d'oli, saltegem els bolets i la ceba tallats a trossets petits, ho salpebrem i quan estiguin ben rossos afegim el vi, el formatge, la llet i la Maizena. Remenem amb l'ajuda d'una cullera i, quan hagi espessit, retirem la pasta del foc. Deixem refredar-la en un recipient tapat amb film durant un parell o 3 d'hores, encara que us recomano que feu la pasta un da abans. Quan les vulguem fer, agafem una mica de pasta, li donem la forma desitjada, la passem per la farina, després per l'ou batut i, finalment, l'arrebossem amb pa ratllat, les fregim i les deixem reposar a un plat amb una mica de paper de cuina, per treure l'excés d'oli. Per fer la presentació, posem a la superfície de la croqueta, una mica de paté de carxofes per sobre i, a dalt de tot, nabius. És recomanable que no les poseu a la nevera, ja que perdran el toc cruixent.

Cookies de 3 xocolates i avellanes

noreply@blogger.com (Judith) — Thu, 09 Feb 2012 23:00:00 +0000

Aquest any per Nadal crec que el Tió, el Pare Noel, Ses Majestats els Reis Mags i la meva amiga "invisible" tenien clar que m'havien de portar coses per les meves cuinetes. Sempre m'he considerat una persona molt especial pels regals, i sinó li podeu preguntar a la meva família o als meus amics més íntims que han arribat a extrems desesperants! Quan arriba una data especial comencen a intercanviar-se trucades per comentar que m'han de regalar, però no patiu que ho estic superant i ara quasi sempre, un 95% de les vegades, l'encerten!

Aquest cop, la cuina del Bolet s'ha quedat petita per guardar tots els regals que m'han fet! Una màniga pastissera, plats, talladors de galetes… i un súper tampó per estampar la paraula Home made que no m'he pogut resistir d'estrenar-lo! Encara que prometo explotar la resta de regals al màxim! De fet tinc una paella mini moníssima per fer pancakes que està cridant-me cada matí que l'estreni, i crec que ja toca, oi?

De moment us deixo amb les meves galetes Home made que són boníssimes, de fet crec que són les que més m'agraden de les que he fet fins ara, tot i que el Monstre Culinari -l'Yves- no opina el mateix. Ara que fa tant i tant fred i ve el cap de setmana, què millor que fer unes bones galetes casolanes i menjar-les al sofà tapadets amb una manta i una bona tassa de xocolata? Us animeu? Molt bon cap de setmana…

Ingredients:

150 g de farina integral

150 g de farina de rebosteria

150 g de mantega

150 g de sucre morè

50 g de xocolata negre

50 g de xocolata amb llet

50 g de xocolata blanca

100 g d'avellanes

1 c/c de sal

1/2 c/c de canyella

1 c/c de bicarbonat

1 c/c d'essència de vainilla

1 ou

Preparació:

Posem la mantega en un bol i la desfem al microones durant 30 segons a 800W (si ho preferiu, ho podeu posar a temperatura ambient, tipus pomada). A continuació la barregem amb el sucre. Afegim l'ou i, quan estigui tot incorporat, afegim les farines, la sal, la canyella, l'essència de vainilla i el bicarbonat. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, afegim les avellanes i les xocolates esmicolades i ho barregem. Agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, i els hi donem la forma desitjada. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper, i les deixem durant 15 minuts a 180º. Les traiem i les deixem refredar a temperatura ambient sobre una reixa.

Per molts anys II...

noreply@blogger.com (Judith) — Tue, 07 Feb 2012 08:00:00 +0000

Dia a dia ens adonem de la sort que tenim. Els dies passen, les il·lusions augmenten i, si hi ha algun entrebanc que ens trobem pel camí, l'anem superant, veritat? I tot això és gràcies a tu i la teva forma de ser.

El teu somriure és el primer que ens ve a rebre quan obrim els ulls pel matí, tot i que el sol encara no hagi sortit. Sempre tens unes paraules dolces per dir-nos bon dia, potser per això el nostre petit príncep es tan feliç…

Un dia em vas dir que sempre estaríem junts, sobretot en els moments més adversos, i fins ara mai ens has fallat. Darrere d'una forta cuirassa que és capaç de superar tots els obstacles, deixes emocionar-nos als que t'envoltem quan veiem que pel teu bell rostre cauen unes quantes llàgrimes -fins i tot superant en quantitat a les de la núvia-. No importa si és un dia feliç o trist, tu sempre ens obres el teu cor perquè ens assabentem de com et sents, i el que és més important, que ho visquem plegats.

El mes de febrer és especial. Un dia com avui, de fa uns quants anys, vas decidir que ja era hora de trepitjar fort en aquest món. La Loles sempre explica que el teu pare no parava de fer-te fotos i les infermeres li preguntaven "és el primer fill, oi?" I ells ben orgullosos contestaven: "No, és el quart". Amb un ullet cluc ja volies demostrar a tothom que tu series especial, i crec que cada dia ens ho demostres.

Com haureu pogut veure, avui no toca recepta, sinó una felicitació molt especial per l'Yves -el Monstre culinari-. Al Bolet avui ens hem llevat plens d'energia per celebrar, com cal, el seu aniversari; així que, amb el vostre permís, m'he pres la llicència de dedicar-li un post.

Espero que siguis molt feliç avui i cada dia de la teva vida i, sobretot, que ho puguem celebrar sempre junts amb un somriure d'orella a orella. Agafa forces, que aquesta tarda et tocarà bufar les espelmes i ,evidentment, demanar un desig. De ben segur se't farà realitat abans del que t'imagines. Només hauràs de tancar els ulls i demanar-lo ben fort, això sí, que no et senti ningú… Moltíssimes felicitats amor, t'estimo.

Pastís de pera amb crosta de fruits secs

noreply@blogger.com (Judith) — Fri, 03 Feb 2012 23:00:00 +0000

El cap de setmana passat, la Judit i el Xavi ens van convidar a sopar a casa seva. Ells tenen una nena preciosa que es diu Ona i que resulta que va a la mateixa classe que el Boletet. Normalment, quan anem a sopar a casa d’uns amics; el Boletet, sobre les 10 de la nit, ja està molt cansat i demana que vol dormir, així que els amfitrions, molt amablement, li deixen un llit perquè pugui dormir. Però aquest cop no ha estat necessari. Us podeu creure que l’Ona i lÀitor, a quarts de dues de la nit, encara estaven jugant? Mai l’havia vist tan actiu a la nit -i menys a aquestes hores-. Estaven tan i tan divertits i, sobretot, tan contents, que els papes encara ho estàvem més. Fins i tot la Valèria, una nena preciosa i molt riallera de només 4 mesos no va voler-se perdre quest sopar, això sí, ella va dormir quasi tota la nit, i només es va despertar quan va tenir gana.

Us en recordeu que al facebook us demanava algun suggeriment per fer postres per a un sopar? Doncs finalment em vaig decidir per un simple pastís de pera amb una crosta cruixent feta amb uns selecció de fruits secs. Val a dir que, tot i haver sopat molt, no vam deixar ni un trosset.

Per acabar, m’agradaria comentar-vos que avui es un dia molt i molt especial: és l’aniversari del Lluc i fa tres anys. Des d’aquí la família Bolet li volem desitjar que sigui molt i molt feliç, avui i sempre. I sobretot que no perdi el meravellós somriure que el caracteritza. Els titis l’estimem moltíssim i el teu amic/cosí de l’ànima encara més. D’aquí una estoneta vindrem a Can Llàbiro a estirar-te les orelles i omplir-te de petonets. Moltíssimes felicitats príncep.

Ingredients:

250 g de farina per rebosteria

125 g de farina integral

50 ml de llet descremada

1 iogurt de llimona

250 g de sucre

3 peres conference

50 ml d’oli d’oliva

3 ous

1 sobre de llevat Royal

Canyella en pols

30 g de nous

30 g de panses

30 g d'avellanes

30 g de pinyons

30 g de crocant d'ametlla

Llavors de sèsam torrat

Sucre morè

Anís

Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, les farines, el sucre, un polsim de canyella, el llevat en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament rentem, pelem i tallem a trossets les peres i ho afegim a la barreja anterior, juntament amb un raig d'anís. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, posem els fruits secs, el sèsam i tirem una capa generosa de sucre morè, un polsim de canyella i unes gotes d'anís tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 45 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps, ho deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-ho.

Lasanya de bròquil i gírgoles

noreply@blogger.com (Judith) — Tue, 31 Jan 2012 09:31:00 +0000

L’Yves fa molt temps que em demanava si podia fer Coliflor gratinada, però és superior a mi. No només pel seu sabor, sinó per l’olor que queda a tota la casa. Fa molts anys que no en menjo, perquè realment no puc amb ella. Recordo que l’última vegada era bastant petita, estàvem al poble i jo em negava a menjar el meu plat. La meva mare em deia que me l’havia de menjar, i jo que no... Fins que em vaig posar a plorar i tot plegat es va convertir en un drama. El meu pare em va ajudar, i va fer possible que mai més en mengés. Crec que des d’aquell dia és el meu heroi!

En realitat això no només em passa amb la coliflor, sinó amb totes les verdures de la mateixa família com la col o les cols de Brussel·les, però hi ha una excepció, el bròquil verd. Tot i que desprèn un xic d’olor mentre es cou, ho puc suportar. Per això fa uns dies que vaig pensar que podria ser una opció per fer feliç a l’Yves, sense haver de passar-ho malament. Us haig de confessar que tinc l’avantatge que, com sóc la cuinera oficial -exceptuant les aparicions estel·lars del Monstre Culinari per a Memòries d’una cuinera-, no faig res que no m’agradi. Així que hi ha certs aliments que no suporto que, ni per amor, entren al Bolet.

Aprofito aquesta recepta per presentar-la al 1er concurs de receptes amb verdures que està organitzant la Margot, on ens convida a cuinar una recepta amb verdures. A veure si tenim sort! Que els regals són molt atractius.

Ingredients:

1 bròquil
250 g de gírgoles
1 gra d'all
1/2 ceba
50 g d'encenalls de pernil
Sal
Pebre
Oli d'oliva
250 ml de llet
1 c/s de Maizena
1 iogurt grec
Nou moscada
Canyella en pols
Sèsam torrat
150 g de formatge curat
Làmines de lasanya

Preparació:

En un recipient amb aigua calenta posem a estovar les làmines de lasanya -són les que s'anomenen de fàcil cocció-, i les deixem mentre preparem el farcit. En una cassola amb aigua bullint posem el bròquil, tallat a trossets, i el deixem durant 15 minuts. Mentrestant podem fer la beixamel. Posem, en una cassola, la llet amb una mica de sal, pebre, nou moscada i un polsim de canyella. Quan arrenqui el bull, afegim a poc a poc la Maizena i no parem de remenar -per evitar grumolls- fins que comenci a espessir. La retirem del foc, la deixem refredar 5 minuts, afegim el iogurt grec i la reservem. En una paella, amb un raig d'oli d'oliva, afegim les gírgoles i el bròquil. Ho saltegem juntament amb els encenalls de pernil, el gra d'all i la ceba durant 6-7 minuts. A continuació, agafem una safata, l'untem amb una mica d'oli, col·loquem una capa de làmines de lasanya, després el farcit de bròquil i una mica de beixamel. Ho repetim 3 cops. Per finalitzar col·loquem una última capa de làmines de lasanya, beixamel i ho cobrim amb el formatge curat ratllat i ho posem a gratinar al forn entre 5 i 10 minuts, amb el forn prèviament escalfat a 200º.

Truita de patata i ceba

noreply@blogger.com (Judith) — Fri, 27 Jan 2012 14:44:00 +0000

Aquest mes el Monstre culinari no ha volgut faltar a la cita de Memòries d’una cuinera i aquí teniu la seva aportació, la seva primera truita de patata i ceba.

A l’altre post us comentava que m’agraden les truites de patata ben gruixudes -com les que feia la meva iaia-, però resulta que la Loles –la mare de l’Yves- sempre les ha fet primes. Us podeu imaginar el que passa cada cop que en fem al Bolet, no? Doncs que sorgeix l’eterna discussió que si són més bones primes o gruixudes. Aquest cop, com que el cuiner ha estat l’Yves, ell ha decidit el format, i haig de reconèixer que estava molt bona, tot i que no sé jo si el deixaré participar al proper repte de Memòries d’una cuinera, perquè al final no el podré aguantar! Sabeu que em va dir quan la va tastar? “La de la Loles és més bona, però la meva és millor que la teva”, sort que teníem moltíssima gana, perquè sinó la truita li tiro pel cap!

Us heu fixat amb el plat xulo que surt a la foto? Els que sou fans de la pàgina d’El món de juju al Facebook ja ho sabeu, però pels que no ho sou, us diré que mentre estava de vacances de Nadal, la Mª José de Las recetas de MJ -un bloc que si no coneixeu us convido a que ho feu- em va fer un gran regal de Nadal. Va otorgar als meus bombons d’arròs amb llet un premi: millor fotografia al seu concurs La receta de mi año. Moltíssimes gràcies MJ per aquest concurs i pel premi! Em va fer moltíssima il·lusió.

El jurat va ser H.L, un fotògraf professional el qual m’agradaria agrair la crítica que va fer a totes les fotografies finalistes. Va argumentar punts a favor i en contra de cada foto, i crec que això va ser molt interessant per seguir millorant.

També voldria agrair a Platos de pizarra el magnífic lot que em van fer arribar el dia de Reis! Ja us podeu imaginar el Boletet i a mi obrint la caixa!!! Ell es va quedar amb les boletes de porexpan, i jo amb els plats! I ja veieu, l’Yves els estrena! Tot queda repartit al Bolet.

Molt bon cap de setmana, us espero la setmana que ve amb més receptes, i si no podeu esperar recordeu que la pàgina del Facebook l'actualitzo cada dia! Només heu d’apretar m’agrada.

Ingredients:

2 patates mitjanes
1/2 ceba de Figueres
5 ous
Sal
Oli d'oliva

Preparació:

En una paella posem oli d'oliva i fregim les patates tallades a làmines uns 15 minuts. A continuació afegim la ceba, tallada fina, i ho fregim 5 minuts. Un cop les patates i la ceba estiguin rosses, afegim els ous -que prèviament hem batut-, afegim un polsim de sal i ho cuinem a foc mig durant 15 minuts més, tenint en compte que l'hem de coure pels dos costats. La cocció pot variar, depenent de com us agradin de cuites les truites. Si voleu servir-la com a la foto, us recomano que estigui ben cuita. Deixem refredar un xic la truita a temperatura ambient i, amb l'ajuda d'un tallador metàl·lic rodó, fem circumferències que seguidament muntarem de dos en dos amb l'ajuda d'un escuradents.

Truita de bacallà

noreply@blogger.com (Judith) — Wed, 25 Jan 2012 07:00:00 +0000

Aquest mes, des de Memòries d’una cuinera, us proposem fer truites, un plat que de ben segur és difícil trobar a algú que no li agradi. Hi ha de tots els gustos i, fins i tot, colors! Dolces o salades, amb verdures o fruita, de carn o peix...

Quan era petita, recordo que molts diumenges, quan arribava l’hora de sopar, la nostre mare ho tenia fàcil: volíem un entrepà de truita a la francesa! No sé com es va establir aquesta norma, però us puc ben assegurar que durant molts i molts anys vam ser fidels a les truites! Fins i tot ara, hi ha algun cop que al Bolet en fem, encara que el Monstre culinari últimament es decanta més pels biquinis els diumenges a la nit.

Sempre m’han agradat les truites, i m’atreviria a dir que no hi ha cap que no m’agradi, encara que a casa sempre acabem fent les mateixes; amb patata i ceba, de xampinyons, de carxofes, de verdures i algun dia amb formatge. Però sabeu quina és la meva preferida? La de bacallà, i no l’havia fet mai. És una truita molt freqüent al País Basc, i cada cop que visitem aquelles meravelloses terres en cau alguna. Així que aquest cop no he dubtat ni un segon en decidir quina seria la meva aportació a Memòries d’una cuinera, encara que us haig de dir que la truita de patates amb ceba -sobretot que sigui ben gruixuda- m’encanta! Però clar, igualar-la a la que ens feia la nostra iaia és impossible. Us voleu creure que quan vivia a Milà la Moni em va portar un tuper amb una truita feta per la iaia? Si és que no tinc remei! Quan estic lluny de casa el que més enyoro -culinàriament parlant- és: el pa amb tomàquet, la truita de patates, el pernil ibèric i el gelat de llet merengada! i vosaltres?

Us deixo amb aquesta recepta tant i tant fàcil, i us animo a tots a que ens deixeu una recepta de truita a Memòries d’una cuinera. Crec que aquest mes farem una recopilació amb receptes sorprenents! Us ho perdreu?

No voldria acabar aquest post sense agrair-vos a tots l’esforç que feu mes a mes per aportar una recepta nova! Moltíssimes gràcies, sense les vostres receptes Memòries d'una cuinera no tindria sentit.

Ingredients:

200 g de bacallà esqueixat

1 gra d'all

1/2 ceba

6 ous

Sal

Oli d'oliva

Pebre

Preparació:

En una paella amb un raig d'oli, sofregim la ceba i el gra d'all uns 5 minuts. A continuació afegim el bacallà, prèviament dessalat, tallat a trossets, i ho sofregim 5 minuts més. Per últim, afegim els ous -que prèviament hem batut- un polsim de sal i una mica de pebre recent molt, ho cuinem a foc mig durant 15 minuts més, tenint en compte que l'hem de coure pels dos costats, i ja estarà a punt per menjar. La cocció pot variar, depenent de com us agradin de qüites les truites.

Els rul·los de la Fletxer IV

noreply@blogger.com (Judith) — Sun, 22 Jan 2012 21:00:00 +0000

Després de dos mesos sense publicar el nostre repte d'Els Rul·los de la Fletxer, hem decidit tornar i amb moltes ganes, a partir d'ara intentarem no fallar a la nostra cita mensual, així que estigueu atents.

Aquest cop la protagonista del repte és la nostra estimada Lupita. Ella és una gavina que va néixer a Mèxic i, per coses de l'atzar, va acabar a Inca, d'on és la Paula -Bon Tiberi-. Allà es van fer bones amigues i, des de llavors, no s'han separat. En realitat sí que s'han separat en alguna ocasió, però ha sigut per motius de força major. Aquests motius són els nostres intercanvis de tupers. La Sandra -Els fogons de la Bordeta-, la Moni -Coses de Llàbiro- i jo, al viure a Barcelona, ens és més fàcil quedar i fer intercanvis de cuinetes. La Paula s'ha encarregat des de fa molt temps de la Lupita, la cuida, l'alimenta i, sobretot, la mima molt, per això cada cop que li demanem que faci un viatge de les illes a Barcelona no posa cap inconvenient.

Ja fa uns quants mesos que les rul·leres estàvem dient que no podia ser que no seguíssim amb el nostre repte, així que aquest cop hem decidit tornar amb una festa ben gran. Voleu saber de què es tracta? Doncs aquest cop hem decidit fer unes bones receptes pel bateig de la Lupita. Ella s'ha adaptat perfectament a la gastronomia de ses illes, però aquest cop nosaltres hem decidit retre-li un petit homenatge fent, cada una, una recepta mexicana. Estic segura que la nostra Lupita quedarà encantada o, com a mínim, així ho esperem. Com no podria ser d'una altra manera, hem escollit dos padrins -tot i que us haig de confessar que ens ha costat molt-: la Blancaneus i el Nan Roig. Estem convençudes que ells sabran cuidar de la Lupita si algun dia les rul·leres no ens podem fer càrrec d'ella.

Sense allargar més aquest post, us deixo amb la recepta, un estofat de vedella amb chili, un plat que, si us agrada el picant, us aconsello que no us el perdeu! Espero que us agradi i, sobretot, no us perdeu la resta de receptes...

Ingredients per a 2-3 persones:

500 g de carn de vedella a daus

2 pastanagues

100 g de concentrat de tomàquet

1 gra d’all picat

15 cebetes franceses

1/2 pebrot escalivat

800 ml de brou de carn

2 chilis

Oli d’oliva

Sal

Pebre

Farina

Preparació:

Assequem la carn amb paper de cuina, la tallem a daus, la salpebrem, l'enfarinem i, a poc a poc, saltegem els trossos fins que ens quedin rossos per tots els costats. A continuació, aprofitant l’oli, saltegem la pastanaga i les cebes durant 5 minuts. A continuació afegim el pebrot escalivat tallat a tiretes petites, igual que els chilis -si voleu que piqui menys no poseu les llavors- i el gra d'all, ho saltegem 5 minuts i afegim el concentrat de tomàquet. Ho deixem coure a foc mig durant 5 minuts més. Per últim afegim la carn, ho barregem i afegim el brou. Ho deixem coure a foc mig-baix durant 1 hora i ho deixem reposar a la cassola durant un mínim de dues hores -és aconsellable fer-ho el dia abans-. Per presentar agafem un pa de pagès rodó, tallem la part de sobre, el buidem una miqueta de molla i posem la carn calenta.

Tarzanitos de caipiroska de maduixa

noreply@blogger.com (Judith) — Tue, 17 Jan 2012 07:00:00 +0000

No en teníeu prou amb unes Gominoles de caipirinha, oi? Doncs avui us presento uns Tarzanitos de caipiroska de maduixa. Us en recordeu dels Tarzanitos? Pels que no sabeu què són us diré que eren unes simples llaminadures amb el cor de núvol de sucre, però cobertes amb xocolata. Crec que encara en podeu trobar a les botigues de llaminadures, però el que no estic tan segura és si mantenen el mateix nom comercial. Era la combinació perfecta per pecar de tant en tant, una textura flonja a l'interior recoberta d’una capa cruixent. Quants Tarzanitos m'hauré menjat? Què bons estaven.

El dia que em vaig animar a fer llaminadures tenia clar que volia fer: Gominoles i núvols, i què millor que fer-les dels meus còctels preferits? Si és que al final m’hauran de fer l'explotadora oficial d'aquestes dues begudes.

Com que estàvem de vacances vaig pensar que el Boletet podria ajudar-me amb les fotos, així que li vaig proposar si volia fer-me de model. Quan va veure la xocolata ho va tenir clar -o almenys és el que a mi em va semblar-, així que el vaig asseure a la seva cadira, li vaig donar un Tarzanito –no patiu que només va fer cas a la xocolata! No va tastar l'alcohol- i ja veieu el resultat! Va ser divertidíssim i vam riure molt, de fet la seva cara, les mans i la roba van acabar plenes de xocolata i el Tarzanito pels aires! Sí, va fer llançaments a veure si arribava molt lluny, i mentrestant jo anava tirant fotos. El resultat va ser el d'un matí fantàstic i molt divertit amb el meu petit príncep, mentre esperàvem l'Yves per anar a la Cavalcada de Reis a Can Llàbiro.

Ingredients:

1 bossa i una cullerada de gelatina de maduixa
2 bosses de gelatina neutra
300 g de sucre
1 llima
150 ml d'aigua mineral
50 ml de vodka
Sucre glacé
250 g de xocolata fondant

Preparació:

En una cassola posem l'aigua mineral i el suc de la llima, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue, ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, unteu el recipient que utilitzeu amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda, la tallem en forma de tiretes i l'arrebossem amb el sucre glacé. Per acabar ho banyem amb xocolata -que prèviament haurem desfet al bany Maria o al microones- i ho deixem reposar fins que la xocolata solidifiqui.

Paté vegetal de carxofes i nous

noreply@blogger.com (Judith) — Sat, 14 Jan 2012 23:00:00 +0000

Sé que ho he dit en molts posts, però, com passa el temps, oi? Ja fa un any que es va iniciar La recepta del 15. Aleshores érem 6 blocaires que vam participar en aquesta engrescadora proposta. El tema triat eren els calamars i, ara, després d'un any, han aconseguit arribar a les 90 receptes a l’última convocatòria. Els torrons van omplir la xarxa de posts ben dolços i, sobretot, d'idees.

Des d'aquí vull enviar un petó gegant als creadors d’aquesta iniciativa, que mes a mes ens engresquen a fer una recepta a partir d’un aliment concret. Enhorabona per l'èxit que teniu, sens dubte us ho mereixeu!

Aquest mes ens han proposat cuinar amb carxofes i al Bolet s'ha generat un estat d'alegria enorme. Resulta que l'Yves, el monstre culinari, és un amant d’aquesta verdura; és capaç de menjar-la de qualsevol manera. De fet quan sent la paraula carxofa els seus ulls s'il·luminen. Si les veu al mercat comença una cantarella com els nens petits: “En comprem? Va, si us plau, en comprem?” I clar, amb els ullets que posa, qui es pot resistir? Us asseguro que jo no, i la meva iaia tampoc. Quan anàvem a casa seva a dinar i venia l'Yves, si era època de carxofes, sempre li feia un plat. Carxofes amb fideus, truita de carxofes, carxofes arrebossades... i el monstre culinari més content que un nen amb sabates noves!

Aquest cop presento una recepta molt fàcil, però no per això menys bona. Es tracta d'un paté vegetal de carxofes, tan senzill de fer com de menjar! Només posar-lo a taula vola amb 5 minuts, i sinó quan el feu ja m’ho direu. De fet, quan l'Yves el va tastar em va dir: “La propera vegada que vinguin amics l'has de fer! És fantàstic”. Així que ja sabeu, els propers convidats tindreu aquest paté per anar obrint gana...

Ingredients:

250 g de carxofes*

50 g de formatge Quark

40 g de nous

1 gra d’all

Oli d’oliva

Pebre recent molt

Sèsam negre

Sèsam torrat

Pebre vermell picant

*Les carxofes que he emprat són en conserva, però si ho preferiu poden ser bullides

Preparació:

En un pot posem les carxofes, el formatge Quark -o algun altre tipus de formatge cremós-, les nous, el gra d'all, un raig d'oli d’oliva i un polsim de pebre. Amb l'ajuda del minipimer ho triturem fins obtenir una crema homogènia. Dividim en dos bols la crema obtinguda, i en una afegim un polsim de pebre vermell picant, ho barregem i acabem decorant-la amb llavors de sèsam torrat, i a l'altre afegim, si és necessari, un polsim de pebre i unes llavors de sèsam negre. Ho deixem refredar durant un parell d'hores a la nevera i ho servim acompanyat d'unes torrades o uns nachos.

Gominoles de caipirinha

noreply@blogger.com (Judith) — Thu, 12 Jan 2012 09:45:00 +0000

Com ja us venia anunciant a la pàgina del Facebook, aquests dies he estat experimentant amb les llaminadures per a adults. A l’entrada anterior us comentava que sóc una gran fan, des de petita, de qualsevol tipus de llaminadura, però ara que ja m’he animat a fer-ne a casa... Per què no experimentar una mica? El ventall de possibilitats és enorme.

Fa uns quants dies, la Moni estava fent unes Gominoles de maduixa pel Martí, el seu nebot –i fan incondicional de Coses de Llàbiro- i li van quedar genials. En aquell moment va ser quan se’m va encendre la llumeta i li vaig dir: “Ostres, mai n'he fet, i mira que són fàcils i bones... quan les faci seran de caipinrinha!” Dit i fet. Vaig aprofitar per fer una bona producció ja que Ses Majestats els Reis d'Orient en necessitaven, i clar, com que sóc molt obedient vaig fer unes quantes capcetes per regalar.

El resultat el podeu veure a la foto, és fantàstic -es nota que la iaia ja no m’ho diu, oi?-. A més, trobo que és un bon detall com a present. Només heu de decidir el sabor, el color i la forma i obtindreu un regal personalitzat. Ah! I estic convençuda que si en feu per acabar un bon sopar deixareu encantats als convidats. Qui es pot resistir a unes Gominoles de caipirinha, mojito o gin-tònic?

Ingredients:

1 bossa de gelatina de llimona Royal
2 bosses de gelatina neutra Royal
300 g de sucre morè*
1 llima
200 ml d'aigua mineral
50 ml de cachaça
Sucre

* He emprat sucre morè i és el que li dóna aquest color marró. Si les voleu de color groc podeu utilitzar sucre blanc.

Preparació:

En una cassola posem les gelatines, l'aigua mineral, el suc de la llima, la cachaça i el sucre morè. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps, posem el líquid obtingut en motllos de silicona -si no en teniu, us recomano untar amb una mica d'oli els recipients que useu- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem les Gominoles, les arrebossem amb sucre.

Núvols de maduixa

noreply@blogger.com (Judith) — Sun, 08 Jan 2012 23:04:00 +0000

Molt bon any a tothom! Espero que hagueu gaudit al màxim d'aquestes festes, al Bolet ho hem fet. Després d'uns dies de vacances amb els meus amors ja tornem a activar el bloc! Haig de dir que en tenia moltes ganes, però aquests dies han anat molt bé per desenganxar-me una mica de la blocosfera, que és tant addicta…

Aquests dies de festes haig de reconèixer que no he cuinat massa, tinc la sort que sempre he estat convidada, però us asseguro que tot i així el meu cap no ha parat de donar voltes a noves receptes. Les festes de Nadal, per mi, són sinònim de joguines, nens rialles, somnis… Sé que per molta gent és sinònim de tristesa, d'enyorança de tots aquells estimats que ja no estan entre nosaltres, però recordeu una cosa: si mireu a través del cor els veureu, així que no hi ha excusa per no gaudir!

Des de ben petita que he sigut una fan incondicional de les llaminadures, sobretot d'aquelles que tenen un toc àcid, encara que crec que no li faig cap lleig a cap. La meva mare fins i tot em va comprar un pot de vidre i l'anàvem omplin de tant en tant. Quin perill tenir la temptació tan a prop, oi? Doncs ara ja us podeu preparar, perquè aquests dies he estat practicant amb les llaminadures casolanes, i us aviso que no tenen res a envejar a les comercials, ans el contrari. Com a mínim aquestes sabem que porten!

Avui us presento uns núvols que són molt i molt fàcils de fer; els he tret de la meva estimada Paula de Bon tiberi, això sí, us adverteixo que les següents receptes ja no són tant per a nens… Aquests núvols els vaig fer per anar a conèixer a la Clara, una nena preciosa -i que té molts punts per ser la meva jove- que va néixer el passat dia 4 de gener, i que s'ha convertit en el millor regal de Reis per a la Maria i el Jairo, dos amics molt i molt especials als quals desitjo tota la felicitat del món amb el seu peixet.

Ingredients:

1 bossa, més una cullerada de gelatina de maduixa

2 bosses de gelatina neutra

300 g de sucre

200 ml d'aigua mineral

1 c/c d'essència de vainilla

Sucre glacé

Preparació:

En una cassola posem l'aigua mineral, quan arrenqui el bull afegim les gelatines i el sucre. Ho deixem a foc mig durant 10 minuts sense parar de remenar. Un cop transcorregut aquest temps ho deixem refredar durant 15 minuts. Ho batem fins obtenir una textura de merengue i ho posem en un motllo de silicona -si no en teniu, el recipient que aneu a utilitzar us recomano untar-lo amb una mica d'oli- i ho deixem refredar durant 12 hores. Un cop desemmotllem la pasta obtinguda la tallem en forma de cubs i l'arrebossem amb el sucre glacé.

Bon Nadal!

noreply@blogger.com (Judith) — Fri, 23 Dec 2011 07:00:00 +0000

Estem a punt d'acabar l'any -un més!-. Per sort, al Bolet no ens falta ni salut ni treball, i no fa falta que us digui que amor tampoc, oi? Som molt afortunats. Esperem que la situació actual millori i que aquesta introducció es pugui aplicar a tothom.

Nosaltres ja estem preparats per gaudir d'aquestes festes nadalenques. Ja fa uns dies que hem decorat tota la casa i aquest any hem tingut un ajudant de luxe. L'Àitor, amb l'alegria que el caracteritza, ens va ajudar emocionat a muntar l'arbre, el petit pessebre i sobretot és l'encarregat d'alimentar al Tió. El primer moment que el va veure, va posar una cara estranya. Li vam ensenyar que li havia de donar menjar i així, més endavant, li cagaria regalets -en realitat aquest tros crec que no l'ha entès, però aquesta tarda que el farem cagar, ja ho entendrà-. Ho ha fet molt i molt bé i ha estat molt responsable, tant és així que quan sopem, com que el té al costat, li tira part del seu menjar!

A partir d'avui el món de juju el tanquem per vacances, i tornarem després de Reis amb moltes ganes de seguir experimentant. Ara toca descansar i gaudir de la família, però no patiu, això no vol dir que els fogons estiguin apagats -de fet avui tenim un berenar molt i molt especial al Bolet, on els llabironets i el Boletet faran cagar el Tió-. Intentarem que de tot allò que valgui la pena publicar apuntarem les receptes i ho fotografiarem.

L'entrada d'avui només és per desitjar-vos a tots un bon Nadal en companyia dels vostres sers estimats i que tingueu un millor Any Nou -recordeu que heu de portar alguna cosa vermella i, si us plau, no feu guerra de raïm com fa l'Yves-. Estic convençuda que el 2012 serà un bon any! Molts petonets de part de la família Bolet, us esperem després de Reis, hi sereu, oi?

Canelons de bolets i gambes

noreply@blogger.com (Judith) — Wed, 21 Dec 2011 07:00:00 +0000

Aquest cop, a Memòries d’una cuinera, us hem proposat fer canelons, un plat molt típic de la gastronomia catalana durant les festes de Nadal. Antigament era el plat principal durant la celebració de Sant Esteve, el dia 26 de desembre. Les cuineres aprofitaven la carn que havia sobrat el dia de Nadal -de la carn d’olla- i farcien els canelons. A casa era tradició, encara que us haig de dir que la meva mare els preparava uns dies abans i els congelava. La cuina es convertia en un festival d’olors i, segons deien, els feia boníssims. Aquest cop us haig de confessar que no m’agraden gens els canelons convencionals. Serà perquè la meva mare utilitzava cervell i fetge per fer el farcit? Doncs segurament sí. Però per sort els canelons els podem fer de qualsevol cosa, només hem de posar-hi una mica d’imaginació i ja està.

La setmana passada -com ja comença a ser habitual-, a la pàgina del facebook us preguntava de què us agradaria que fes els canelons. Aquest cop, a diferència del torró, us he fet més cas. Alguns de vosaltres vareu demanar que fossin vegetals, alguns amb bolets i d’altres proposàveu el farcit típic de carn. Com podeu veure he fet un mix amb alguns dels vostres suggeriments. Així doncs us presento aquesta recepta de canelons farcits amb bolets i gambes, amb una beixamel un xic diferent. El Pedro Ximénez li dóna un sabor boníssim. Us animo a què els prepareu i també a què ens envieu les vostres receptes de canelons abans del dia 28. Us recordo que no fa falta seguir cap recepta, de fet ja hem rebut unes quantes receptes molt originals! Tan salades com dolces, us animeu?

Ingredients per a 20 uts.:

200 g de xampinyons

200 g de fredolics

2 pastanagues

1 ceba petita

1 gra d’all

200 g de gambes pelades

1 c/s de Maizena

½ copa de vi blanc sec

100 g de formatge Philadelphia

20 làmines de pasta per canelons

50 g d’emental

50 g de mozzarella

50 g de formatge gouda

50 g de formatge samsoe

Oli d’oliva

Ruca

Sèsam negre

Sal

Pebre

Ingredients beixamel:

400 ml de llet descremada

1 c/p de margarina

2 c/s de Maizena

Sal

Pebre

Nou moscada

Pedro Ximenez

Preparació:

A un recipient amb aigua calenta posem a estovar les làmines de canelons -són les que s'anomenen de fàcil cocció- i les deixem mentre preparem el farcit. A una paella amb un bon raig d'oli d'oliva, posem la ceba tallada a trossets petits i el gra d’all. Un cop estigui una mica sofregida afegim els xampinyons i els fredolics tallats a làmines, prèviament nets, i les pastanagues tallades a daus petits, salpebrem i afegim el vi. Ho deixem durant 10 minuts a foc mig i afegim les gambes pelades. Remenem durant 5 minuts amb l'ajuda d'una cullera de fusta i afegim una cullerada de Maizena, per espessir, i el formatge cremós. Remenem i esperem a que es redueixi. Ho reservem. Mentrestant podem fer la beixamel. A una cassola posem la llet, salpebrem, afegim un polsim de nou moscada i una mica de margarina. Quan arrenqui el bull, afegim a poc a poc la Maizena i no parem de remenar –així evitarem que quedin grumolls- fins obtenir la textura desitjada. Retirem la beixamel del foc i afegim un bon raig de Pedro Ximenez. Ho remenem i ho reservem. A continuació, agafem una safata, l’untem amb oli i anem col·locant els canelons, que prèviament haurem farcit amb una làmina de pasta de caneló i una mica de farcit-. Per finalitzar tirem la beixamel per sobre i ho cobrim amb el formatge ratllat per gratinar. Aquest cop he utilitzat una selecció de 4 formatges, però podeu emprar el formatge que més us agradi. Ho posem a gratinar al forn -entre 5 i 10 minuts-, amb el forn prèviament escalfat a 200º. A l’hora de servir, posem a sobre una mica de ruca, l’amanim amb una mica d’oli d’oliva i un polsim de llavors de sèsam negre.

Cookies Le fabuleux destin du chocolate

noreply@blogger.com (Judith) — Sun, 18 Dec 2011 23:00:00 +0000

Aquest mes les noies de Film & food ens proposaven un repte amb un esperit molt nadalenc: fer un intercanvi de galetes o de receptes de galetes. L’opció escollida va ser l’intercanvi i he tingut la immensa sort de poder degustar les galetes de l’Alba de Le fabuleux destin du chocolate. Què us puc dir a aquestes alçades de l’Alba que no coneixeu? A través del seu bloc podem veure que és una persona detallista, sensible, feliç i un xic vergonyosa, però ara que he tingut la sort de conèixer-la en persona -a l'aquelarre galetaire que us vaig explicar al post de les galetes integrals- puc dir que encara és molt millor! És encantadora. Sembla una nina de porcellana, d’aquelles que et fa por jugar amb elles per no trencar-les.

La recepta que avui us porto no l’he fet jo, només he fet la foto, però us asseguro que al Bolet ens han encantat! El Boletet s’ha cruspit les galetes de Lacasitos, tal i com havia indicat l’Alba a la seva nota, i l’Yves i jo la resta. Us animo a que les feu, estan boníssimes! I si no coneixeu encara el bloc de l’Alba us convido a que el visiteu, però us aviso que enganxa...

Si us agraden les galetes us aconsello que avui us doneu una volta per la xarxa, perquè aquestes dues bruixetes aconsegueixen amb cada repte moure a un munt de blocaires!

També voldria tornar a agrair a totes les Bruixetes que van fer possible que passéssim un dia fantàstic, espero que es repeteixi ben aviat! -ja estic preparada per una altra superproducció- i sobretot enviar-li un petonet molt i molt fort a una d'elles...

Ingredients:

170 grams de mantega pomada

1 ou

1/2 tassa de sucre morè

1/2 tassa de sucre normal

Un pessic de sal

1 tassa i 1/2 de farina

1 culleradeta de bicarbonat sòdic

Xocolata negra

Xocolata blanca

1 tassa de nous picades

1 tassa d'avellanes

Lacasitos de colors

Preparació:

Prescalfem el forn a 180ºC. Posem a batre la mantega amb els sucres fins que quedi cremós. Afegim l’ou i batem fins que quedi integrat. Afegim la farina, al sal i el bicarbonat i acabem de batre fins que quedi homogeni. Dividim la massa en tres i fem les diverses versions. Posem les nous i 1/3 part de la xocolata i barregem a mà. L'Alba no utilitza xips, agafa una xocolata que li agradi i la talla a trossos grossos. Les nous les partim amb les mans una mica i prou. Repetim el mateix amb la xocolata blanca i les avellanes. Per últim posem uns quants Lacasitos a sobre pressionant poc i ben junts -ja se separaran durant la cocció-. Posem paper de forn a una safata i amb una cullera normal o de servir gelat, fem boletes i les anem col·locant a la safata una mica espaiades„ ja que aquestes cookies s’estenen molt. Repartim els trossets de xoco de la 1/3 part restant de xoco per sobre les boletes, enfonsant-los poc -si ho fem així els trossets de xoco quedaran a la superfície de la galeta i quedara més bonic-. Les posem al forn de 12 a 15 minuts. Les traiem i les deixem refredar en una reixeta.

Torró de mascarpone, Nutella i gerds

noreply@blogger.com (Judith) — Wed, 14 Dec 2011 23:00:00 +0000

Ja tornem a ser dia 15, com passen els dies, oi? I aquest cop els meus estimats nois de la Bordeta ens han proposat fer torrons per la recepta del 15. Sembla fàcil, no? I en realitat ho és, però clar, no sé qui em mana a mi complicar-me la vida. Per què no puc fer una proposta treta d'algun llibre? Doncs segurament perquè llavors no seria el món de juju, no?

Aquest mes la meva primera proposta era fer un torró de xocolata amb trufa blanca. El vaig fer, però l'interior era massa cremós i no em va convèncer. Finalment el torró va acabar com a base per a un pastís! Que per cert va quedar molt bo, però no tinc la recepta ni fotos. No sé què va poder passar, però evidentment no em vaig donar per vençuda. Seguint amb la idea de fer un torró de xocolata un xic diferent, vaig pensar que podia fer una crema amb mascarpone. Per fer-lo una mica més llaminer vaig afegir una mica de Nutella -ho sento, però des de què vaig viure a Milà, a casa ja no entra la Nocilla, tot i que a l'Yves li agrada més-, i us asseguro que la combinació és la bomba, si em descuido entre tastet i tastet m'acabo tot el farcit -us aviso que és una temptació que et va dient "menja'm, menja'm"-. El resultat és molt bo, tot i que no és un torró convencional. Si el deixem fora de la nevera una estoneta, l'interior acaba massa cremós -per això als ingredients us dono l'opció d'afegir unes fulles de gelatina, perquè quedi més compacte- encara que, si el traieu 5 minuts abans de menjar-lo, la crema de mascarpone és bastant sòlida.

Espero que us agradi la meva proposta, tot i no seguir els criteris bàsics del torró, us asseguro que és ideal per a les sobretaules de Nadal! Ah, i no patiu que les propostes que em vareu fer a la pàgina del facebook me les guardo per properes receptes! Sobretot el torró de bolets, us asseguro que no paro de donar voltes i pensar com fer-ho!

No volia acabar aquesta entrada sense comentar-vos que a la pàgina del Facebook hem obert una nova secció on anirem publicant les vostres versions de les receptes d'El món de juju. Si voleu participar només m'heu d'enviar un e-mail amb la foto, i si teniu bloc l'enllaç, i poc a poc les anirem publicant al Facebook. Us animeu?

Ingredients:

300 g de xocolata fondant

250 g de mascarpone

50 g d'avellanes

50 g de gerds deshidratats

1 c/s de Nutella

2 c/s de sucre glasé

25 g de crocant d'ametlla

Rom

Gerds

1 c/p d'essència de vainilla

* Opcional: 4 fulls de gelatina

Preparació:

Primer s'ha de desfer la xocolata -ho podem fer al bany Maria o bé al microones durant 1 minut-. Un cop tinguem la xocolata desfeta afegim unes gotes de rom, o el licor que preferiu. Agafem el motllo, l'omplim amb la xocolata cobrint la base i un cm d'alçada, creant una capa fina i ho deixem a la nevera durant 10 minuts perquè solidifiqui. Repetim l'operació una segona vegada. Mentrestant podem preparar la crema pel farcit. En un bol posem el mascarpone, el sucre glasé, una cullerada sopera de Nutella, l'essència de vainilla i ho remenem amb molt de compte. Quan tinguem una crema homogènia„ afegim les avellanes i els gerds deshidratats tallats a trossets, ho barregem i posem la crema al motllo que tenim reservat a la nevera. Ho deixem refredar durant un parell d'hores i posem una capa de xocolata fondant desfeta per sobre. Ho deixem a la nevera un mínim de 3 hores. És aconsellable fer-ho un dia abans. Per decorar, utilitzem una mica de crocant, gerds frescos i podem utilitzar un motiu nadalenc fet amb xocolata blanca. 5 minuts abans de servir el traiem de la nevera.

Strudel de botifarra

noreply@blogger.com (Judith) — Mon, 12 Dec 2011 07:00:00 +0000

Hi ha molts pastissos que m’agraden, però si n'hi ha un que em ve de gust en aquesta època de l’any és l'Strudel, un pastís típic de la gastronomia austríaca i alemanya on els fruits secs i les pomes són els protagonistes. Hi ha moltes receptes, però les variants que podem trobar són bàsicament amb la massa utilitzada -pasta de full o filo-. El farciment més o menys és similar: poma, fruits secs, sucre i canyella.

Fins ara mai m’havia plantejar fer-ne, però l’altre dia el Monstre culinari, l'Yves, li va venir de gust que sopéssim una recepta que havíem vist a la televisió i necessitàvem massa filo -encara que aquesta recepta la deixem per un altre dia perquè l’hem d’acabar de millorar-. Després de fer-nos tots els supermercats del barri sense tenir èxit, vam acabar al supermercat del Corte Inglés –si no en trobàvem allà malament anàvem-. No la vam utilitzar tota, i li havia de trobar una sortida, ja que era congelada. Pensant molt, em va venir a la memòria l'Strudel, i vaig pensar que seria bona idea fer-ne una de salada. Els que seguiu aquest bloc sabeu de sobres que m’agrada moltíssim treure les receptes del seu context habitual. El resultat és un pastís que ens serveix com a entrant i que pot servir per ajudar-nos a confeccionar els menús de Nadal, us asseguro que quedareu encantats, i l’esforç que heu d’emprar es tan mínim que encara us agradarà més. Espero que us animeu a tastar-l’ho!

Ingredients:

5 fulls de massa filo

1 botifarra de carxofes

1 poma golden

1 pera

30 g de margarina

50 g de nous

50 g de panses

30 g de crocant d’ametlla

50 g de sucre morè

1 llima

Pebre

Canyella en pols

Sucre glacé

Preparació:

Agafem la botifarra, l’esparraquem i la saltegem. Mentrestant podem preparar la massa filo; estenent dos fulls, els pintem amb margarina -que prèviament haurem desfet-, tirem una mica d’ametlla crocant, repetim l’operació dos cops més i ho reservem. En un bol posem la poma amb pell tallada a daus, la pera sense pell tallada a daus, les panses, les nous esmicolades, la pell de la llima ratllada i el suc de mitja llima, el sucre, la botifarra esparracada, un polsim de canyella i un polsim de pebre recent mòlt, ho remenem tot i ho estenem sobre la massa filo que teníem reservada. Ho enrotllem i ho posem a la safata del forn folrada amb paper. Acabem pintant el rotllo amb margarina i el posem al forn, prèviament escalfat a 200º, durant 25 minuts. Un cop el traiem del forn, tirem per sobre una mica de sucre glacé. Us recomano menjar recent fet, ja que les capes de filo són molt més cruixents.

Assortiment de cremes

noreply@blogger.com (Judith) — Fri, 09 Dec 2011 07:00:00 +0000

Us enrecordeu de l'aquelarre galetaire que us vaig comentar?. Doncs bé, en aquest dinar totes les assistents havíem de portar alguna cosa per dinar, i una de les meves primeres idees va ser una quiche o uns muffins salats. Les bruixetes es van anar animant i van comentar el que cada una portaria. Llavors se’m va ocórrer que podria ser bona idea fer alguna crema -no fa falta que us digui que m’agraden moltíssim, oi?-. Em tirava enrere que una de les bruixetes máster no li agradaven, ho vaig consultar i finalment em va animar a portar-les i vaig fer les 3 propostes que avui us presento. Nosaltres les vam prendre a temperatura ambient, però aquest tipus de cremes es poden degustar com més us agradin, fredes o calentes, servides en un bol o en versió xarrup per un còctel, això dependrà de vosaltres, una recepta molt lleugera i ràpida de fer que sempre va bé.

Molt bon cap de setmana, us espero la setmana vinent amb noves receptes, mentrestant gaudiu del cap de setmana!

Ingredients crema carbassa+mango:

1 carbassa petita

1 mango

1 ceba petita

2 patates grans

500 ml de brou de pollastre

100 ml de llet descremada

Sal

Pebre

Canyella en pols

Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim la carbassa, les patates, la ceba, el mango, tot tallat a daus, ho salpebrem, tirem un polsim de canyella i un bon raig d'oli d'oliva i ho deixem bullir durant 30 minuts a foc mig. Un cop hagi transcorregut aquest temps ho posem en un recipient i ho passem pel minipimer fins que quedi una crema ben fina, sense grumolls, aleshores afegim la llet.

Ingredients crema de portobellos+Pedro Ximenez:

5 patates

250 g de portobellos

1 ceba petita

500 ml de brou de pollastre

250 g de mascarpone

100 ml de llet descremada

Sal

Pebre

Pedro Ximénez

Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, les patates, la ceba,i els portobellos, tot tallat a daus, ho salpebrem i ho deixem bullir durant 30 minuts a foc mig. Un cop hagi transcorregut aquest temps ho posem en un recipient, afegim el formatge mascarpone, un raig de Pedro Ximenez i la llet descremada i ho passem pel minipimer fins que quedi una crema ben fina, sense grumolls.

Ingredients vichisoys+formatge blau:

4 porros

3 patates grans

100 g de formatge blau

500 ml de caldo de pollastre

100 ml de llet descremada

Sal

Pebre

Preparació:

En una cassola posem el brou de pollastre. Quan comenci a bullir, afegim els porros i les patates tot tallat a daus, ho salpebrem, tirem un bon raig d'oli d'oliva i ho deixem bullir durant 30 minuts a foc mig. Un cop hagi transcorregut aquest temps ho posem en un recipient i ho passem pel minipimer fins que quedi una crema ben fina, sense grumolls, aleshores afegim la llet i el formatge blau i ho tornem a passar pel minipimer.

Chutney de magrana i mango

noreply@blogger.com (Judith) — Sun, 04 Dec 2011 23:00:00 +0000

Aquest cap de setmana he estat una mica mandrosa, gastronòmicament parlant. Creieu que serà perquè aquesta setmana no tinc ni pont ni aqüeducte? Això sí, no patiu que tot i no tenir ganes, el dissabte vàrem fer un soparet express boníssim. El Boletet i jo vam decidir donar-li una sorpesa a l'Yves i el vam anar a veure a jugar a futbol. Haig de dir que el Boletet estava feliç de veure el seu papa anar darrera d'una pilota i estava una miqueta bocabadat de tant moviment. Tot i no haver guanyat, l'Yves estava tant feliç que volia celebrar amb un bon sopar la nostra visita. Vaig mirar la nevera -que per sort estava plena, ja que divendres vam fer la compra- i vaig veure un magret d'ànec que havíem comprat i un mango -recordeu que no m'agradaven massa, oi? doncs menys mal, perquè ara quasi sempre en tenim al Bolet!-. Vaig decidir fer un chutney per acompanyar el magret cuinat a la graella, i us haig de dir que va ser un encert!

Espero que us animeu a fer chutneys, a més de fàcils tenen molta sortida. Si us animeu a fer-ne aquests dies, poden ser un bon regal de Nadal, estic convençuda que qui ho rebi li encantarà.

Ingredients:

1 ceba vermella

1 mango

1 magrana

8 escalunyes

50 ml de vinagre de poma

1 c/s de mel de taronger

1 c/c de canyella en pols

4 c/s de sucre morè

Popurri de 5 pebres

Oporto

Preparació:

Agafem la ceba vermella i el mango, els pelem i tallem a daus i ho posem a la cassola -millor que sigui antiadherent- juntament amb les escalunyes pelades, el vinagre, 1 cullerada sopera de mel, el sucre, 1 cullerada de cafè de canyella i una mica de 5 pebres recent mòlt -aquestes mesures poden variar segons el vostre gust- i un raig de vi d'Oporto. Ho cuinem a foc lent durant 25 minuts i ho anem remenant de tant en tant per evitar que s’enganxi. Un cop cuinat, ho posem en pots de vidre, prèviament esterilitzats -ho podem fer amb el rentaplats- i ho tapem bé.

Galetes integrals de xocolata i mango

noreply@blogger.com (Judith) — Wed, 30 Nov 2011 23:01:00 +0000

Fa uns mesos em va arribar una invitació via e-mail d’una trobada molt especial. En aquest e-mail ens convidaven a una sèrie de blocaires a reunir-nos un dia per intercanviar galetes i passar una estona xerrant de receptes i alguna que altra confessió. Des del primer moment em va semblar una idea fantàstica i no vaig dubtar ni un moment en respondre que comptessin amb mi! De fet, els que em coneixeu ja sabeu que, si l’agenda ho permet, m’apunto a un bombardeig! Els mesos van anar passant, però no ens oblidàvem d’aquesta cita, sobretot jo, que m’havia de posar les piles amb el tema de les galetes.

Mesos més tard ens va arribar, via correu, una carta on ens indicaven les instruccions per aquesta cita tan especial. El dia escollit seria el 26 de novembre, i totes les bruixetes havíem de portar 6 galetes per a cada assistent. Us podeu imaginar que em va entrar la por al cos, no havia fet mai galetes, i no volia enverinar a les altres bruixetes, més que res perquè sóc seguidora incondicional de cada una d’elles. Al final el gran dia va arribar, i la producció de galetes vaig haver d’activar. Havia practicat amb un parell de receptes que m’havien agradat molt -i que les teniu publicades al bloc-, però a aquestes alçades no fa falta que us digui que m’agrada experimentar, oi? Doncs la setmana passada no va ser una excepció. Vaig fer dues receptes que no eren comestibles -potser no és el qualificatiu que millor li escau, però no em van semblar vàlides- era molt tard i les existències d’ingredients eren escasses al Bolet amb tantes proves. No em vaig donar per vençuda i vaig decidir fer unes galetes amb farina integral -que era l’única que em quedava-. El resultat són les galetes que avui us presento, unes galetes integrals molt lleugeres que amb la xocolata i el mango deshidratat són molt llamineres.

Voldria aprofitar aquest post per agrair a l’Alba i a l’Ingrid haver fet possible aquesta trobada tan especial i, com no, a la resta de bruixetes assistents: l’Anna, l’Albota, la Moni, la Paula i la Sandra per aquest dia tan fantàstic, on us puc assegurar que no vam parar de riure ni us segon; fins i tot vam tenir temps de fer un concurs amb una victòria molt merescuda… Ah! I no em voldria oblidar de la Gemma, que tot i no poder assistir, ens va fer arribar les seves galetes. Gemma que sàpigues que ens va fer una il·lusió enorme veure la caixa que ens havies preparat! T’asseguro que semblàvem nenes petites el dia de Nadal...

Ingredients 70 uts.:

600 g de farina integral

250 g de margarina

300 g de sucre morè

250 g de cobertura de xocolata

2 ous

200 g de mango deshidratat

200 g de crocant d'ametlla

1 c/p d'essència de vainilla

Limoncello

Canyella en pols

Llet descremada

Preparació:

Posem la margarina a un bol a temperatura ambient, tipus pomada. A continuació la barregem amb el sucre. Afegim els ous d’un en un i, quan estigui tot incorporat, afegim la farina i un polsim de canyella. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, tirem un rajolí de llet, l'essència de vainilla i un raig de limoncello i tornem a remenar. Fem una bola i la posem a la nevera durant 30 minuts. Transcorregut aquest temps, estenem la massa i amb l'ajuda d'un tallador anem fent les galetes. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper i les posem al forn, prèviament escalfat a 200º, durant 6 minuts i les deixem refredar a temperatura ambient. Mentrestant preparem la cobertura de xocolata -la podem fer al bany María o bé al microones amb una mica de llet durant 1 minut-. Un cop tinguem la xocolata desfeta afegim unes gotes d'essència de vainilla i un polsim de canyella. Cobrim les galetes amb la xocolata i les decorem amb una mica de crocant d'ametlla i mango deshidratat tallat a trossets i les deixem reposar durant una hora.

Sopa de lletres

noreply@blogger.com (Judith) — Sun, 27 Nov 2011 23:48:00 +0000

La proposta d'aquest mes a Memòries d'una cuinera, ha posat en un compromís al Monstre Culinari. Com us vaig comentar a l'entrada de la sopa de cloïsses, l'Yves no és gaire amant de les sopes, de fet mai les ha suportat; però suposo que viure amb una fan incondicional d'aquest tipus d'aliment al final obliga a canviar, ni que sigui una mica, d'opinió.

El Monstre Culinari ha estat uns quants dies rumiant la seva proposta. Trucades amunt i avall amb la Loles per veure quina opció presentava i no acabava de trobar cap que li convencés. En realitat la seva mare li va comentar que a casa mai feien moltes sopes, això sí, si algú es posava malalt feien un caldo que segons ella "ho cura tot". Es tracta d'un brou que es cou a foc lent durant un mínim de tres hores. Té un sabor molt concentrat, i és ideal per quan un està malalt i té poca gana. Com us haureu imaginat l'Yves va descartar aquesta opció perquè no tenia paciència per deixar al foc 3 hores el brou, així que finalment s'ha decidit per una sopa feta amb un brou de pollastre i botifarra acompanyat de pasta de blat en forma de lletres, no podia ser més perfecte per a ell.

Recordeu que el resum de Memòries d'una cuinera amb totes les receptes de sopa presentades el publicarem el proper dia 1. Moltíssimes gràcies a tots els que heu participat, és un plaer rebre totes les vostres propostes!

Ingredients:

5 pastanagues
2 patates
1 porro
1/2 api
1 nap
1 xirivia
1 botifarra negra
1 botifarra blanca
1 cuixa de pollastre
5 l d'aigua
1 c/s de sal

Pasta de lletres

Preparació:

A una cassola posem l'aigua amb la sal, quan aquesta arrenqui el bull afegim les pastanagues, les patates, el nap, la xirivia, el porro i l'api tot rentat i pelat, juntament amb les botifarres i el pollastre. Ho deixem a foc mig durant 1 hora i mitja. Transcorregut aquest temps separem les verdures i la carn del brou i ho colem. Per fer la sopa posem el brou en una cassola i quan arrenqui el bull afegim la sopa i la deixem el temps que el fabricant ens recomani -normalment amb 10 minuts és suficient-.