>

divendres, 28 d’octubre de 2011

Panellets II

Aquest cop les noies de Film & Food ens han reptat a fer una recepta per Haloween. Podíem escollir si volíem un ensurt –en aquest cas elles ens proposaven la recepta- o un tracte –nosaltres escollíem la recepta dolça-. Aquest cop no he volgut ser valenta més que res perquè per aquestes dates a casa celebrem la Castanyada. Sóc del parer que hem de mantenir les tradicions i, tant l’Yves com jo, és el que volem per l’Àitor. Així doncs, al Bolet estem de Castanyada! Com que no em volia perdre el repte d’aquest mes i l’única condició que ens demanaven l’Alba i l’Íngrid era fer un dolç, doncs què millor que fer panellets? Així les dues parts implicades estem contentes.
 
L’any passat em vaig estrenar amb aquest dolç, gràcies a la Moni i a la Carme Ruscalleda. No sóc massa amant del massapà –per no dir gens-, però reconec que aquesta recepta és molt bona i gens empallegosa. Aquest cop el més complicat ha estat decidir de què els faria, i com que ja sabeu que al Bolet ens encanten els còctels –de tant en tant, no patiu!- doncs m’he animat a aplicar-ho als panellets. El resultat ens ha agradat moltíssim, queden amb un toc suau i molt elegants! A més, estic convençuda que quan els feu els vostres convidats estaran encantats.
 
Els panellets d’avui són per a l’Anna -Gastroadikta-, que per aquest repte ha escollit l’opció d’ensurt, i a mi em toca oferir-li el meu dolç. Espero que t’agradin!!!
 
Molt bon cap de setmana a tots, i als privilegiats -com l’Yves i el Boletet- que tingueu pont: gaudiu-lo al màxim! De moment nosaltres avui rebrem amb els braços oberts a la Stella i en Riszk, els nostres amics de Nimes que vénen a passar el cap de setmana, així que aquest vespre farem el primer tast de panellets, castanyes i moniatos, i no serà l’últim, ja que el dia 31 a la nit –com marca la tradició- farem la castanyada al Bolet amb els Peixets...
 

Ingredients: 

1/2 kg d'ametlles en pols
350 g de sucre
150 g d'aigua mineral
1 clara d'ou
200 g de pinyons
100 g de crocant d’ametlla
250 g de cobertura de xocolata
Sucre llustre
2 llimes
1 rovell d'ou per pintar
Codonyat

20 g de formatge de cabra
1 c/s de melmelada de gerds
Cachaça
Tequila
Colorant alimentari verd
Rom
1 c/c d’essència de vainilla
Canyella en pols
Llet descremada
 

Preparació: 

En una cassola, barregem l'aigua i el sucre. Ho posem a foc mig fins que arrenqui el bull i ho deixem bullir fins aconseguir textura de xarop. A continuació,  aboquem les ametlles en pols, i remenem sense parar amb una cullera de fusta de 2 a 5 minuts més, fins que la pasta quedi ben lligada i es desenganxi. Ho retirem del foc i ho deixem refredar. Incorporem a la mescla la clara d'ou sense muntar i ho barregem bé. Deixem reposar la massa a la nevera durant un mínim de 2 hores (Nosaltres la vam deixar tota la nit). Un cop la volem treballar, l'haurem de deixar a temperatura ambient durant mitja hora, per poder treballar millor.
 
Panellets de pinyons: 

Agafem una porció de massa i formem boles petites que s'arrebossen amb els pinyons. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- i els pintem amb rovell d'ou diluït amb 6 gotes d'aigua. Els enfornem a 200ºC fins que quedin rossos (uns 6-8 minuts).
 
Panellets de caipirinha: 

Agafem una porció de massa, barregem el suc d'una llima, unes gotes de cachaça i la pell rallada de la llima, i unes gotes de colorant alimentari verd. Formem petites boles. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, els arrebossem amb sucre llustre.
 
Panellets de xocolata i crocant: 

Agafem una porció de massa, la dividim i fem petits rectangles. Els col·loquem al damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- i ho enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 4 minuts). Mentrestant preparem la cobertura de xocolata. En un bol posem esmicolada la xocolata amb un rajolí de llet, ho posem al microones a 800W durant 1 minut. La traiem, remenem i, quan estigui desfeta homogèniament, afegim una cullerada de cafè d’essència de vainilla, un polsim de canyella, un rajolí de rom i ho barregem bé. Un cop traiem els panellets del forn els posem a una reixa i els banyem amb la cobertura de xocolata i tirem crocant d’ametlla per sobre. Els deixem refredar la nevera durant 1hora.
 
Panellets de codony i formatge de cabra: 

Agafem una porció de massa i formem petites boles; les esclafem una mica amb el dit petit fent pressió i posem una mica de formatge de cabra sense pell. Els col·loquem a damunt d'una safata -prèviament pintada amb mantega- . Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, els arrebossem amb sucre llustre i posem uns petits trossos de codony.
 
Panellets de margarita de gerds: 

Agafem una porció de massa, barregem el suc de mitja llima, unes gotes de tequila i una cullerada de postres de melmelada de gerds, ho barregem bé i formem petites boles; les esclafem una mica amb el dit petit fent pressió. Els enfornem a 200ºC  fins que quedin rossos (uns 5 minuts). Un cop els traiem, els arrebossem amb sucre llustre i posem una mica de melmelada de gerds.


dimecres, 26 d’octubre de 2011

Arròs amb llet

Aquests dies m'està sorprenent que hi hagi tantíssima gent que no li agrada l'arròs amb llet, i nosaltres que pensàvem que eren unes postres estrella! Per sort els blocaires teniu moltíssima imaginació, i esteu presentant unes receptes fantàstiques.

Avui li toca al monstre culinari: l'Yves. Quan us vaig presentar els bombons d'arròs amb llet us comentava que ell faria la recepta tradiconal, i aquí la teniu. Ell no és gaire amant d'aquestes postres, però tot i això no s'ha volgut perdre participar a Memòries d'una cuinera, potser ha ajudat que a mi m'agrada moltíssim, no? De fet si anem a algun restaurant on fan cuina cassolana, si n'hi ha a la carta, en demano.

De moment el Boletet no l'ha tastat -la mama havia de fer les fotos-, però espereu que li deixi una cullereta i un vas. M'atreviria a endevinar la seva reacció, voleu saber-la? "Ooooooh….". És un nen molt expressiu, així que quan una cosa li agrada ens ho fa saber ràpid, però allò que no li agradada també. De fet ahir vam anar al pediatre i la reacció que va tenir no era la que ens esperàvem. Vam anar a l'escola bressol a buscar-lo. Estava feliç de veure'ns. De camí li vam comprar berenar, i encara estava més feliç, fins que vam entrar a la consulta del pediatre. Només obrir la porta i veure a la doctora va començar a plorar! I això és ben estrany amb ell. Suposo que recordava que feia poc més d'un més que li havia posat una vacuna, i ho va relacionar, quin disgust més gran! Estic segura que si hagués tingut aprop un vas d'aquest arròs amb llet, tot això no hagués passat!

El proper dia 1 publicarem el resum a Memòries d'una cuinera, i aquest més us recomano que no us el perdeu, perquè el nivell és molt alt! Moltíssimes gràcies a tots per les vostres aportacions!


Ingredients per a 4 persones:

600 ml de llet
150 g d’arròs
50 g de sucre
1 branca de canyella
La pell d’una llimona
Canyella en pols
 


Preparació:

En un cassó posem aigua, quan arrenqui el bull afegim l'arrós i el deixem uns 15 minuts a foc mig. Al cap de 10 minuts en un altre cassó afegim la llet, el sucre, la branca de canyella i la pell de llimona a foc baix. Quan tinguem l'arròs mig bullit, el colem i l'afegim a la llet. El deixem a foc baix fins que ens quedi cremós, i de tant en tant l'anem remenant amb una cullera de fusta. Quan el tinguem el deixem refredar  a temperatura ambient en una font o uns vasets de vidre, i després el posem a la nevera. Abans de servir tirem un polsim de canyella per sobre. És aconsellable fer-ho el dia abans de consumir-lo.



dilluns, 24 d’octubre de 2011

Codonyat

Cada any pel meu aniversari, la Loles em regala un codonyat fet per ella -per mi el millor del món!, però aquest any no ha pogut ser. I és que, aquest cop, els dos codonyers que té al jardí no han donat fruits en bones condicions. Ja us podeu imaginar lo tristos que estàvem al Bolet...  El codonyat ens encanta combinar-lo amb tot; ja sigui un bon assortiment de formatges, amb pasta, a les amanides…

Una de les coses que m'agrada més quan anem d'excursió és buscar si hi ha algun fruit que puc agafar -en realitat si aquest post l'escrivís l'Yves, us diria que m'encanta "robar" del bosc o del camp-. Quan vam anar l'últim cop al poble, vam descobrir uns codonyers plens de fruits que s'emblaven mig abandonats, estaven plens a vessar i s'estaven podrint els codonys de l'arbre. Vaig decidir collir-ne uns quants -amb moderació, és clar- i així tindria l'excusa perfecte per fer el meu primer codonyat. He quedat molt satisfeta del resultat i haig de dir que, tot i no haver assolit el nivell de la Loles, em sento molt orgullosa. De fet gairebé no en queda, ha estat un vist i no vist, i així ens em pogut treure el cuquet de menjar codonyat casolà...
 

Ingredients: 

1 kg de codonys
1 kg de sucre
 

Preparació:

Agafem els codonys, els pelem, els traiem les llavors i els tallem a mitges llunes. A continuació els posem a una safata per anar al forn, amb una mica d'aigua, i els deixem durant 50 minuts a 180º, o fins que estiguin tous. Un cop els tinguem, els posem a una cassola amb el sucre durant uns 30 minuts. Anem remenant amb una cullera de fusta i vigilant que no se'ns enganxi. Un cop transcorregut aquest temps trinxem els codonys amb el minipimer o amb una forquilla fins obtenir un puré homogeni. Ho posem a un motllo o a una safata i ho deixem refredar a temperatura ambient. Un cop fred, ho posem a la nevera perquè acabi de quallar.



dijous, 20 d’octubre de 2011

Bombons d'arròs amb llet

Si hagués d’escollir unes postres que em recordessin a la meva iaia, sens dubte escolliria l’arròs amb llet. La reina de la truita de patata i ceba, l’arròs xinés i les carxofes era una artista fent perolades d’aquest dolç. Quan ens convidava a berenar, la Moni i jo teníem clar què li demanaríem i, tot i les grans produccions que ens feia, no en quedava ni una miqueta per repetir. Era cremós, amb el gust de la canyella i la llimona en la proporció perfecte i no quedava ni massa líquid, ni espès. Com ho feia? Doncs suposo que amb la pràctica va aconseguir tenir la recepta perfecte, estic convençuda que si li pogués demanar la recepta no me la podria donar amb exactitud, i és que moltes cuineres estem acostumades a fer-ho a ull –i jo em prenc la llicència d’incloure'm-, no sabeu el que em costa guardar les mides per poder-les posar al bloc.
 
Aquest mes a Memòries d’una cuinera us proposem cuinar aquestes postres d’origen àrab. Normalment per Memòries no acostumo a experimentar amb les receptes, sinó que m’agrada fer el plat tradicional. Xerrant amb l’Yves, ell em va dir que faria l’arròs amb llet de la Loles -al final, aquest bloc tindrà tantes receptes seves que li haurem de fer un apartat especial-, i com el de la meva iaia i el d’ella són pràcticament iguals, he decidit fer una recepta una mica diferent, sobretot per la presentació. Els ingredients bàsics són els mateixos, però amb la gelatina i la cobertura de xocolata blanca, obtenim uns bombons que faran les delícies de qualsevol sobretaula, així de pas, podem passar-nos hores explicant batalletes –al menys al Bolet és el que més ens agrada- Espero que us agradi la recepta.
 
Per acabar, us recordo que teniu de temps fins el dia 28 per presentar les vostres propostes, i si algú de vosaltres ja té una recepta d’arròs amb llet publicada també podeu deixar l’enllaç amb un comentari a Memòries d’una cuinera. A veure amb què ens sorpreneu! Cada mes tenim cares noves a més dels incondicionals que no us perdeu cap proposta!!! Moltíssimes gràcies per participar.
 
 

Ingredients:

800 ml de llet
100 g d’arròs
50 g de sucre
1 branca de canyella
La pell d’una llimona
250 g de xocolata blanca per cobertura
Canyella en pols
3 fulles de gelatina
 

Preparació:


En un cassó posem la llet, el sucre, la branca de canyella i la pell de llimona. Quan comenci a arrencar el bull, posem l’arrós i ho deixem a foc mig fins que estigui cuit i cremós -més o menys uns 40 minuts-. Traiem la pell de llimona, la branca de canyella i triturem l’arròs amb llet amb l’ajuda d’un minipimer, en aquest moment afegim la gelatina, que haurem hidratat amb aigua freda, i remenem fins que s'hagi incorporat. Aboquem la crema a un recipient de vidre i la deixem refredar a la nevera un mínim de 3 hores -és aconsellable fer-ho d’un dia per l’altre-. Un cop quallat, fem porcions rodones, les arrebossem amb canyella en pols i les posem a la nevera durant 10 minuts. A continuació, banyem les boles en la cobertura de xocolata -prèviament desfeta al microones o al bany Maria-, i les deixem a la nevera fins que solidifiqui la xocolata. Repetim aquest últim pas un cop més.



dimarts, 18 d’octubre de 2011

Galetes de fruites del bosc i xocolata

Ara que m’he estrenat en el món de les galetes sembla que m’està agradant. La recepta de les cookies era tan senzilla i el resultat va ser tan bo, que he decidit anar provant diverses fórmules. Aquest cop volia fer unes galetes amb xocolata i fruits vermells deshidratats que em va regalar la Moni, i és que tinc la sort que la meva súper sister cada cop que troba algun producte interessant en compra dos. Feia temps que tenia el paquet al rebost, però no acabava de veure amb què el podria utilitzar. La idea d’utilitzar-los a les galetes ha sigut molt bona! De fet l’Yves va dir: “què és això tan bo i vermell que hi ha dins de les galetes”? Ja veieu que el meu crític culinari ataca de nou! Però la cosa no es va quedar aquí. Quan van sortir del forn, estava tan contenta que no vaig voler esperar massa per tastar-les. Vaig mossegar un trosset i em van agradar molt, evidentment vaig demanar al crític que opinés, i voleu saber què em va dir? “Estan bones, però no són cruixents...”. Ostres tu! I jo ara què faig amb dues safates plenes de galetes? vaig pensar. Sort que el meu petit príncep és un fan incondicional del món de juju i no em fa mai cap lleig -en realitat l’Yves tampoc m’en fa cap-... A l’endemà, l’Yves va prendre dues galetes per esmorzar a la feina, i la meva sorpresa va ser quan vaig rebre un e-mail seu on em deia que les galetes estaven boníssimes! Que amb els dies guanyaven. I és que aquestes galetes aguanten perfectament fins a 4-5 dies sense haver-les de guardar en cap lloc especial. Així doncs, aquí us deixo la recepta de les galetes que amb el temps milloren...

El post d'avui té un protagonista, en Lluc, el nen més noble que he vist mai. Un nen rialler, feliç i molt carinyós, i gran protector del seu petit company d'aventures. Ell ens ensenya cada dia que en aquest món hem de compartir i estimar. Moltíssimes felicitats solet meu, aquesta tarda la família Bolet t'omplirem de petonets i et cantarem amb tota la il·lusió del món las mañanitas del rey David, feliç sant!!!!
 

Ingredients: 

250 g de farina integral
200 g de farina d'ametlla
160 g de mantega
170 g de sucre morè
100 g de perletes de xocolata
100 g de cobertura xocolata blanca
150 g de fruites del bosc deshidratades
100 g de crocant d'ametlla
1/2 c/c de sal
2 c/s de cacao en pols
1 c/p d'essència de vainilla
1 c/c de bicarbonat
2 ous
Llet
 

Preparació:

Posem la mantega en un bol i la desfem al microones durant 30 segons a 800W (si ho preferiu es pot posar a temperatura ambient, tipus pomada). A continuació la barregem amb el sucre. Afegim els ous d’un en un i, quan estigui tot incorporat, afegim les farines, la sal, l'essència de vainilla, el cacau i el bicarbonat. Es pot remenar amb l’ajuda d’una cullera, ja que no ha de quedar una massa molt fina. Un cop tinguem la pasta, tirem un rajolí de llet i les fruites del bosc tallades a trossets petits i ho incorporem. Agafem boles de massa, més o menys de la mateixa mida, i els hi donem la forma desitjada. Les col·loquem a la safata del forn, on prèviament haurem col·locat un tros de paper, i les acabem decorant amb perletes de xocolata. Les posem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 15 minuts i les deixem refredar a temperatura ambient. Per acabar les decorem amb una mica de cobertura de xocolata blanca -prèviament desfeta-, una mica de crocant d'ametlla i les deixem refredar.



dissabte, 15 d’octubre de 2011

Panna cotta de moniato amb bolets i foie

Ja estem en plena tardor i, tot i que el temps ens està regalant dies de sol i calor, els fruits no enganyen. Aquests dies al mercat podem veure magranes, castanyes, carabasses, bolets... i un munt d’aliments que ens avisen que estem a una altra estació. La Tardor és sinònim de poca llum, de castanyeres al carrer, de fulles pel terra -que per cert, el Boletet va com boig agafant-les!- i sobretot és època de menjar moniatos! Quan la Sandra i el Xavi ens van proposar per aquest mes cuinar amb moniatos per a la recepte del 15 ja us podeu imaginar que em va passar, no? Doncs que el meu caparró no va parar de donar voltes. Havia de fer una recepta original! Ja que degut al gran èxit que tenen amb aquesta convocatòria no voldria que tinguessin una recepta duplicada. Vaig dubtar entre la possibilitat de fer una lasanya, una amanida i fins i tot uns muffins; però de cop i volta vaig pensar que mai havia fet panacota, unes postres típiques italianes, i que podrien ser interessants. El moniato és un ingredient molt versàtil, i com que té un sabor bastant neutre el podem utilitzar en moltes receptes. Aquest cop la panacota l’he fet salada, i acompanyada d’un saltejat de bolets i foie es converteix en un luxe pel paladar. Hauríeu d’haver vist la meva cara d’emoció al veure que el meu experiment havia quallat! I és que no les tenia totes, ja que les receptes que havia trobat no introduïen cap tipus de fruita o verdura i vaig haver d’improvisar les mesures. Per sort va quedar bé, així que aquí us presento la meva proposta de moniatos per a la recepta del 15, espero que us agradi.
 

Ingredients panna cotta (4 uts.):
 


200 ml de nata
100 ml de llet descremada
3 fulles de gelatina
1 moniato mitjà
Sal
Pebre
 

Ingredients: 

200 g de bolets variats
50 g de foie micuit
1 ceba petita
Pedro Ximénez
Oli d’oliva
Julivert sec
 

Preparació:

Posem el moniato al microones durant 20 minuts a 800W –si ho preferim el podem fer al forn o bullit-, li traiem la pell i el triturem. Per fer la panacota en una cassola posem la nata, la llet, el puré de moniato, ho salpebrem, i ho deixem a foc mig fins que comenci a bullir. En aquest moment és quan afegim les fulles de gelatina -prèviament hidratades amb aigua freda-, ho remenem durant 1 minut i ho retirem del foc. Repartim en uns vasets la panacota i la deixem quallar a la nevera durant un parell d’hores com a mínim. Per a la presentació, saltejarem els bolets amb la ceba tallada a trossets ben petits, i quan ho tinguem rossejat afegim un rajolí de Pedro Ximénez, un polsim de julivert sec i ho salpebrem. Ho deixem reduir a foc baix durant un parell de minuts. A l’hora de servir, traiem uns minuts abans la panna cotta, posem una mica del saltejat de bolets, una mica de foie micuit i ho acabem amb un polsim de pebre i de julivert sec. És aconsellable que els bolets no estiguin massa calents, ja que la consistència de la panacota es podria veure afectada.




dilluns, 10 d’octubre de 2011

Crema d'espinacs amb ou poché i magrana

El dia del meu aniversari l’Yves i jo vam anar a dinar a un restaurant a prop de la meva feina. De primer vam demanar crema d’espinacs i de segon makis. En alguna ocasió ja us he comentat que últimament tot allò que mengem ho analitzem. No us passa a vosaltres? Que si la carn no està al seu punt, que si a l’amanida millor que li haguessin posat una vinagreta, que les postres amb una mica de xocolata haguessin quedat millor... Serà que ens estem tornant una mica perepunyetes? O serà que amb el bloc el nostre cervell no para de donar voltes? Tant se val, la qüestió és que quan vàrem tastar la crema -que per cert estava molt bona- vam començar a dir que millor això o allò. Total, que li vaig dir: “no pateixis amor, ja intentaré millorar-la”. L’altre dia, mentre ell estava a futbol, vaig recordar que tenia espinacs al congelador, i se’m va ocórrer intentar fer la crema d’espinacs. Una de les coses que havíem comentat és que quedaria genial acompanyada d’un ou poché. Fa molt temps que en volia fer i encara no m’havia estrenat, així que va ser l’excusa perfecte. El resultat ens va agradar molt, la combinació de la crema, amb la dolçor de la magrana i l’ou  combinen molt bé. Un plat senzill, econòmic i ple de vitamines, què més podem demanar? A més us confessaré que quan vam acabar de sopar li vaig dir a l’Yves: “va, ara et deixo criticar la crema, què haig de canviar?”. I ell em va contestar “res, t’ha quedat boníssima!” i us asseguro que és un crític molt i molt dur!!!! Espero que us animeu.

Aquesta crema m’agradaria presentar-la a l’esdeveniment CSC#10, que aquest mes ens proposen fer una recepta “vegana” o vegetariana de cullera. Quan la Lucia del bloc Dime que comes -un bloc que si no coneixeu us recomano que el visiteu, ja que és molt i molt interessant- em va proposar que participés en aquesta proposta em va semblar una bona idea. Sabeu de sobres que no sóc ni vegetariana ni “vegana”, però moltes de les meves receptes ho són, així que espero que els hi agradi la meva recepta i que aconsegueixin un recull ben complert.


Ingredients per a 4 persones:

500 g d’espinacs
3 patates
500 ml de caldo vegetal*
500 ml de llet descremada
1 magrana
4 ous
Oli d’oliva
Sal
Pebre

* Si no voleu fer l'opció vegana, ho podeu fer amb brou de pollastre


Preparació:

En una cassola posem el caldo vegetal. Quan comenci a bullir, afegim els espinacs i les patates, tot tallat a trossets, ho salpebrem, tirem un bon raig d'oli d'oliva i ho deixem bullir durant 30 minuts a foc mig. Un cop hagi transcorregut aquest temps ho colem  en un recipient i ho passem pel minipimer fins que quedi una crema ben fina, sense grumolls, aleshores afegim la llet. Per fer els ous poché posem en un vas una mica de paper film, aboquem l’ou i ho tanquem amb un cordill. En una cassola amb aigua bullint, posem els ous i els deixem entre 3 o 4 minuts. Els traiem, els posem en un bol amb aigua freda, i al cap d’un parell de minuts els traiem del plàstic. Per a la presentació, en un bol posem la crema, unes quantes llavors de magrana, l’ou poché, ho salpebrem i tirem un rajolí d’oli d’oliva.



dijous, 6 d’octubre de 2011

Pastís d'aniversari...

El temps passa més ràpid del que voldríem, però tinc la teoria que això passa perquè som feliços i les coses ens van bé. Quan sento que la gent es queixa perquè és un any més vella sempre els hi comento el mateix: “En aquesta vida és molt important fer anys, això significa que estem vius i que podem gaudir de la vida”. Tots sabem que al llarg de la vida ens podem trobar amb coses molt bones i coses que seria millor no haver viscut, però de tot hem d’aprendre, hem de seguir lluitant i gaudir de les coses meravelloses que ens envolten.
 

No tinc el record clar de quan va ser el primer cop que vaig entrar a la cuina per ajudar a la meva mare a fer el dinar... però el que si recordo és que era una excel·lent cuinera amb un somriure meravellós. Li agradava cuinar i del que més se sentia orgullosa era de que s’havia convertit en una gran cuinera autodidacte. Quan es va casar amb prou feines sabia fer un parell d’ous ferrats, però amb el temps i amor va anar aprenent i millorant les seves receptes.


Una de les meves pel·lícules preferides és Como agua para chocolate, una historia d’amor prohibit per culpa d'una costum tradicional absurda -en la que la filla petita ha de cuidar de la mare fins que mori-, com tantes altres que hi havia antigament. Una de les escenes que més em va marcar va ser quan la Tita, la protagonista, ajuda a preparar el menjar per a la boda de la seva germana amb el seu amor. Ella està tan infeliç que no para de plorar i les llàgrimes cauen al menjar. A l’hora del banquet quan la gent menja les exquisides coses que ha preparat la Tita comencen a plorar. Els sentiments es poden transmetre de moltes maneres, i la gastronomia n'és un bon exemple.
 

Avui fa un any que vaig publicar la meva primera recepta en aquest bloc. Us he comentat en alguna ocasió que no sabia amb què em trobaria, però després d’un any us puc dir que només em dóna alegries. Tinc  la sort de tenir una família meravellosa que sempre està disposada a fer de conillets d’índies -fins i tot els membres més petits-. També tinc la sort de tenir un munt d’amics que sempre estan disposats a que preparem trobades perquè segueixi practicant, i, com no, tinc la sort d’haver conegut a molta gent -ni que sigui de manera virtual-, que amb els seus comentaris em fan sentir especial. Quan vaig començar el bloc els primers comentaris eren d’amics i familiars, però a poc a poc, no sé ben bé com, van aparèixer comentaris de gent que aleshores era desconeguda per a mi i, en canvi ara, s’han convertit en part del meu dia a dia. Hi ha rul·leres, bruixetes, seguidors de Salamanca, de Granada, de Sevilla, de Madrid, d’Argentina, molts de Catalunya i alguns de llocs molt llunyans i d'altres més propers. Alguns sou seguidors incondicionals, d’altres ho feu des de l’anonimat o des de les xarxes socials com Facebook o Twitter, però les estadístiques no fallen i ja portem quasi 90.000 visites. Moltíssimes gràcies per haver fet possible que aquest any fos tan especial. Espero i desitjo que pugueu seguir gaudint d’aquest bloc durant molt de temps, per la meva part prometo seguir experimentant!
 

M’agradaria celebrar-ho d’una manera especial, per això he decidit preparar aquest pastís de xocolata, mascarpone i fruites del bosc perquè, ni que sigui de manera virtual, puguem compartir amb tots vosaltres aquest aniversari. Espero que us agradi! Molts petonets a tots i gràcies per estar aquí.
 


Ingredients base:

1 iogurt de llimona
300 g de farina
175 g de sucre
1 sobre llevat Royal
200 g de xocolata per postres
50 ml d’oli d’oliva
3 ous
Limoncello



Ingredients cobertura:

200 g de mascarpone
150 g de creme fraiche
Limoncello
Mel de romaní
150 g de mores
150 g de groselles
150 g de nabius
 


Preparació :

Escalfem el forn prèviament a 180º. En un bol posem els ous i el sucre i ho barregem fins que comenci a blanquejar. Seguidament afegim a poc a poc la farina amb el llevat. Quan tinguem una barreja homogènia tirem la xocolata desfeta, l’oli i un bon raig de limoncello i tornem a barrejar-ho. Ho posem al forn en un motllo rodó d’uns 20 centímetres de diàmetre, prèviament pintat amb oli, durant 40 minuts. Un cop punxem amb un ganivet i surti net, el pastís estarà llest. El deixem refredar a temperatura ambient abans de desemmotllar-l’ho. Mentrestant podem fer  la cobertura del pastís. En un bol posem el mascarpone, la creme fraiche, una cullerada gran de mel de romaní i un raig de limoncello. Ho remenem amb compte i deixem reposar la crema a la nevera durant 1 hora. Per fer el muntatge tirem la cobertura per sobre del pastís i, amb l’ajuda d’una cullera, fem que la superfície ens quedi el més homogènia possible. Per últim posem les fruites del bosc a sobre. És aconsellable deixar el pastís a la nevera perquè la crema no es desfaci. El traiem 10 minuts abans de servir.

 

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Els rul·los de la Fletxer III

Hi havia una vegada 4 ratetes que escombraven les seves escaletes. De sobta, una d'elles va dir: "Escolteu ratetes, m'acabo de trobar 50€! Què podríem fer?". La rateta que era mestra va dir: "Potser ens podríem apuntar a fer un curs de galetes, què us sembla?". Totes les ratetes es van mirar i van fer que no amb el cap, ja que dintre de poc tenien una reunió de Bruixetes on podrien practicar la tècnica galetaire. De cop i volta, la rateta mallorquina va dir "Què us sembla si li fem una caseta a la nostra gavina?". Les ratetes es van tornar a mirar i van fer que no amb el cap. La gavina estava massa grossa i era millor que visqués a l'aire lliure. Per últim, la rateta més fashion va dir "escolteu ratetes, i per què no ens posem estupendes i anem a fer unes caipirinhes?". Les ratetes es van mirar i van començar a riure! Aquesta idea era fantàstica. Així doncs, sense perdre ni un minut més, totes van anar a casa a arreglar-se i es van posar les seves millors gales. Al sortir, eren l'enveja del carrer, feia temps que no es veien unes ratetes tan boniques. Anaven caminant tan contentes, comentant les seves últimes receptes, quan es van trobar amb el sr. Ase, aquest els hi va dir "Ratetes, quin goig que feu, no voldreu pas companyia?". Les ratetes li van respondre que era molt amable, però que preferien tenir una nit de nenes, que ja hi hauria una altra ocasió. Al cap d'uns minuts es van trobar amb el sr. Ànec i aquest els hi va dir "Escolteu ratetes, no voldríeu pas venir a sopar a casa?", les ratetes van començar a riure i li van dir, molt amablement, que no, que aquella nit volien anar de tapes al centre. Per últim es van trobar amb el sr. Gat, i aquest els hi va dir "Escolteu ratetes, no voldríeu pas que us acompanyés a trencar la nit?". Les ratetes van començar a riure, i li van dir "Escolta gatet, és sabut per tots que les ratetes i els gats no es porten bé, així que no fa falta que facis el paper, no aconseguiràs res de nosaltres". Per sort, les ratetes eren molt intel·ligents i van veure ràpid les intencions que tenia el sr. Gat i no van servir-li de sopar. Les ratetes van acabar al centre, sopant unes bones tapes i brindant amb unes caipirinhes perquè tots els seus somnis es fessin realitat… Conte contat ja s'ha acabat!

Com haureu vist al títol, avui us presentem el 3er repte dels rul·los de la Fletxer. Aquest cop les rul·leres -La Moni, la Paula i la Sandra- ens hem proposat fer una recepta per a ratolins, i què millor que fer-la amb formatge, no? Per això la meva proposta és un cake de formatge i olives, ideal per acompanyar una selecció de bons formatges. Espero que us agradi. Ah! I no us perdeu les seves propostes!

No voldria acabar l'entrada d'avui sense comentar-vos que el passat dissabte es van lliurar els Premis Blocs Catalunya 2011. Gràcies als vostres vots érem finalistes l'Yves i jo. Em sap greu anunciar-vos que ni Amb idees a la llengua ni aquest bloc vam guanyar. Al facebook es va obrir un debat per comentar si el guardó a millor bloc en l'apartat de gastronomia havia estat just, però ho deixarem aquí, ja que hem de respectar la decisió del jurat, que ha considerat que el guardonat és un BLOC de caràcter PERSONAL mereixedor del premi per tenir un disseny i un contingut més atractiu que els altres candidats -Plats i postres i El món de juju-. Per sort, us haig de confessar, que en aquells moments l'Yves i jo no estàvem a la gala a la Seu d'Urgell, sinó que estàvem gaudint d'un fantàstic concert del Raimón al Liceu, on vam poder sentir, entre d’altres, la nostra cançó: Com un puny.

Gràcies a tots per les vostres paraules d'ànims, i no patiu que intentarem millorar per properes ocasions… El més important és participar, no?


Ingredients:

125 ml de llet descremada
180 g de farina
180 g de farina integral
1 c/p de sal
125 g de formatge gouda
125 g de formatge emmental
1 sobre de llevat Royal
3 ous
50 ml d'oli d'oliva
Sèsam
100 g d'olives negres
Popurri de 5 pebres
Orenga


Preparació:

Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la llet, les farines, la sal, el llevat i l'oli i ho barregem fins que ens quedi una massa ben fina sense grumolls. Seguidament tallem les olives, ratllem el formatge i ho afegim a la barreja anterior. Tirem un polsim de pebre, una mica d'orenga, ho tornem a remenar i, si fa falta, rectifiquem de sal i de pebre. Ho deixem reposar uns minuts i ho posem en un motllo prèviament untat amb oli. Per finalitzar, ho empolvorem amb una mica de sèsam, un polsim d'orenga i un bon grapat de làmines d'olives, tot ben repartit per la superfície. Ho posem al forn durant 45 minuts, a la safata del mig i amb l'opció de ventilador. Un cop hagi transcorregut aquest temps, el deixem refredar, a temperatura ambient, abans de desemmotllar-lo.