>

dimarts, 30 de novembre de 2010

Cake de canyella i poma

Si hagués d'escollir entre les olors de les espècies, sens dubte triaria el de la canyella. És una olor dolça, però gens empallegosa, que em transmet serenor. Haig de confessar que no només m'agrada per cuinar, sinó que també m'agrada molt com a ambientador per a casa, ja sigui en una espelma (les de l'Ikea combinades amb poma són fantàstiques!), en olis de cremar combinats amb taronja (us recomano els del Natura), o amb l'última tendència del mercat, els Mikado, uns bastonets de fusta que van amb una ampolla de perfum (us recomano els de Ritual). En la part gastronòmica, és una espècia que m'agrada molt emprar com a condiment, sobretot en coses dolces, ja que li dóna un toc especial. En un cake, com el que avui us proposo, en galetes o, simplement, per acompanyar un bon gelat de llet merengada de la Sirvent (c/ Parlament amb Ronda Sant Pau), que per la meva família és la millor orxateria-geladeria de Barcelona.


Ingredients:

1 iogurt de llimona
375 g de farina
50 ml d'oli de nous
250 g de sucre
1 sobre llevat Royal
2 cullerades de cafè de canyella
2 pomes Golden
3 Ous
Pinyons
Anís


Preparació:

Escalfarem el forn prèviament a 180º. Posarem els ous, el iogurt, la farina, el sucre, la canyella, el llevat i l'oli en un bol i ho barrejarem fins que ens quedi una massa sense cap tipus de grumoll. Seguidament tallarem les pomes a daus petits i ho afegirem a la barreja anterior, juntament amb un rajolinet d'anís. Ho deixarem reposar uns minuts i ho posarem en un motllo prèviament pintat amb oli. Per finalitzar ho empolvorarem amb una mica de sucre i uns quants pinyons. Ho posarem al forn durant 40 minuts. Un cop hagi transcorregut aquest temps el deixarem refredar abans de desmotllar-ho.




dilluns, 29 de novembre de 2010

Salmó al cava

Tenim la immensa sort de viure en un país molt ric en productes de qualitat; entre els que podem destacar el cava; una beguda que, segurament, ens ha servit de targeta de presentació en molts països. 

Cap a mitjans del segle XIX es va introduir a Catalunya el xampany francés. Els agricultors del Penedès van decidir fer una varietat autòctona de qualitat, amb els raïms blancs de la comarca, seguint el mateix mètode de fabricació que el xampany. Així va ser com es va crear aquest tipus de vi escumós que ens acompanya en molts àpats. És una beguda que associem amb grans celebracions, o almenys així ho crèiem a casa. Sempre que volem brindar per alguna fita important, un aniversari o un dia festiu ho fem amb una copa ben freda de cava. La tradició diu que si mentre fem el brindis vessem una mica de cava, haurem de mullar els dits i tocar el front de la persona que tinguem al costat, d'aquesta manera la sort ens acompanyarà!


Ingredients:

4 talls de suprema de salmó
200 ml de nata líquida
1 pinya natural
300 ml de cava
2 cullerades soperes de Maicena
1 ceba petita
Popurri de pebres
Oli d'oliva
Sal


Preparació:

Agafarem la pinya, la pelarem i farem 4 talls rodons d'1 centímetre, més o menys, cadascun. A continuació els posarem a una plata per anar al forn. A sobre posarem el salmó amb un polsim de sal i pebre i tirarem el cava per sobre. Ho posarem al forn, prèviament escalfat, a 180º durant 20 minuts. Mentrestant, a una paella amb un rajolí d'oli, posarem la ceba tallada a daus molt petits i deixarem que quedi rossa. Després, afegirem la nata líquida, la Maicena i un polsim de sal i de pebre. Ho cuinarem, sense deixar de remenar, a foc mig. Un cop arrenqui el bull baixarem el foc i afegirem el cava que ens ha sobrat de la safata que tenim al forn. Seguirem remenant fins obtenir una salsa cremosa. Un cop ho tinguem, la passarem pel minipímer i l'afegirem al salmó. Ho deixarem durant 10 minuts més al forn i ja estarà llest per emplatar.




divendres, 26 de novembre de 2010

Xarrups de formatge

A casa, des de sempre, hem celebrat totes les festes. Si us haig de ser sincera no sabria quina escollir, ja que em considero una persona que m'encanta celebrar-ho tot. Ara s'acosta Nadal. Per a molts són unes festes consumistes, i no estan molt errats, però per mi, a més, són unes festes on la família aprofita per engalanar la casa, la taula i per què no dir-ho, ells mateixos. Des de ben petita la meva mare ens va ensenyar a decorar tota la casa. Fèiem l'arbre al menjador, el pessebre al rebedor i el Tió sempre arribava de Conesa. Cada dia festiu ens llevàvem ben aviat per parar la taula amb les millor gales: la vaixella i la cristalleria dels diumenges, les estovalles de Nadal i el millor àpat que la meva mare s'havia passat hores i hores cuinant. El meu pare, la Moni i jo érem els "pinxes" de cuina, ella portava la batuta, però nosaltres estàvem sempre allà, esperant les seves "ordres". Haig de dir que la meva mare era d'aquelles persones que, tot i només ser set a taula, cuinava per 50! Sort que els iaios menjaven molt. Ella sempre seguia un esquema per cada àpat: aperitiu, primer, segon, postres i, a la sobretaula, turrons, neules i "polvorons"! Doncs bé, avui us presento uns xarrups de formatge que espero que us agradin i us serveixin com a proposta pels vostres menús de Nadal.


Ingredients:

200 g formatge de cabra rulo
200 g formatge mascarpone
200 g formatge parmesà
150 g nata per muntar
Melmelada de tomàquet
Melmelada de mores
Chutney de préssec
50 ml llet
Sal d'olives negres
Pebre negre
Popurri de pebres
Sucre


Preparació xarrup groc:

Agafarem la nata i la muntarem amb una mica de sucre. A poc a poc, amb l'ajuda d'una cullera de fusta, afegirem el formatge de mascarpone. Un cop ho tinguem ho posarem a la nevera durant 1/2 hora, com a mínim. Agafarem el chutney de préssec i afegirem un parell de cullerades de postre; posarem la crema de mascarpone que hem fet prèviament i tirarem un polsim de popurri de pebres.


Preparació xarrup vermell:

En un recipient posarem el formatge de cabra i afegirem, sense presses, la llet; fins que aconseguim una textura cremosa. Per presentar-ho agafarem el xarrup i afegirem dues cullerades de postres de melmelada de tomàquet, la crema de formatge i, finalment, tirarem un polsim de sal d'olives negres.


Preparació xarrup negre:

Agafarem la nata i la muntarem amb una mica de sucre. A poc a poc, amb l'ajuda d'una cullera de fusta, afegirem el formatge mascarpone i el parmesà. Un cop ho tinguem ho posarem al microones 1 minut perquè ens quedi una barreja més homogènia. Un cop ho tinguem, ho barrejarem amb una cullera i ho deixarem refredar a temperatura ambient, així aconseguirem que ens quedi una textura més cremosa. Agafarem el xarrup, posarem dues cullerades de postres de melmelada de mores, i afegirem la barreja de formatges i tirarem un polsim de pebre negre.




dijous, 25 de novembre de 2010

Natilles de coco

La blocosfera està plena de grans blocs que m'agrada seguir. Uns criden l'atenció per les històries que expliquen, els seus creadors, de la seva vida quotidiana. D'altres destaquen per les seves fotografies. Uns són monolingües, d'altres fins i tot trilingües. Però el que tots tenen en comú és que posen a l'abast de molta gent les seves fantàstiques receptes! A través d'aquests blocs podem veure com una mateixa recepta, quan canvia de mans, pot tenir un resultat ben divers. Potser, per mi, és una de les coses més atractives. Doncs bé, la recepta d'avui l'he tret del bloc Lovefood, i ella a la vegada la va treure del bloc "food & cook". A mi, com a ella, m'encanta el coco. Quan vaig veure que en un dels seus posts tenia la recepta de natilles de coco vaig pensar que les havia de provar! Si sou amants del coco no dubteu en tastar-les! 


Ingredients:

500 ml de llet de coco
200 ml de nata per cuinar
50 g de coco ratllat
125 g de sucre
40 g de Maicena
Encenalls de xocolata


Preparació:

Agafarem la llet de coco i la Maicena i la barrejarem fins que quedi ben barrejada, sense grumolls. En una cassola posarem la nata, el sucre i la barreja que hem fet abans; i ho cuinarem a foc mig fins que comenci a espessir. Ho retirarem del foc i ho posarem als recipients on ho vulguem presentar. Ho deixarem refredar a temperatura ambient i ho posarem a la nevera durant un mínim de 3 hores. Abans de servir acabarem decorant-ho amb uns encenalls de xocolata.



dimecres, 24 de novembre de 2010

Camembert arrebossat

A casa ens encanten els formatges. Com ja haureu, vist moltes de les receptes d'aquest bloc en porten. Això sí, haig de reconèixer que no puc amb els formatges florits, no sé si és pel seu gust fort com pel seu aspecte (crec que deu ser per això últim, ja que sóc de les persones que, si el plat que m'haig de menjar no m'entra pels ulls, ni el tasto!).

Quan anem a fer alguna excursió i tenim l'oportunitat de parar en un mercat de poble, sempre mirem quins formatges podem comprar. La majoria de cops ens acabem decantant pels que estan fets amb llet de cabra. Si teniu l'oportunitat de comprar formatges d'Albió (un petit poble amb 4 cases de la Conca de Barberà) no ho dubteu pas, són excel·lents! Segons la meva humil opinió tenen la combinació perfecte entre olor, sabor i textura. A Barcelona, no els he comprat mai, ja que nosaltres aprofitem per comprar-los quan anem a Conesa i, aleshores, fem la parada de rigor a Santa Coloma de Queralt. Però crec que estan a molts llocs, ja que els he vist a Organyà, Montblanc i, fins i tot, ens en van servir al restaurant "Les Cols" d'Olot, un restaurant amb dues estrelles Michelin, on l'equip d'arquitectes RCR va fer un treball exel·lent en quant al seu interiorisme.


Ingredients:

1 formatge camembert rodó
Melmelada de mora
Pa ratllat
1 ou
Sal
Oli d'oliva


Preparació:

Agafarem el formatge i li traurem la pel·lícula blanca que té amb un ganivet molt esmolat, s'ha d'anar amb molta cura per no trencar-lo. Un cop el tinguem, el tallarem en 4 porcions. Agafarem un trosset de formatge i el banyarem amb ou, prèviament batut i amb un xic de sal, i seguidament l'arrebossarem amb el pa ratllat. Perquè el formatge ens quedi més cruixent ho repetirem un cop més. Un cop arrebossats tots els trossos, els posarem a una paella, durant uns segons, amb l'oli molt calent. Aleshores, els fregirem, anant amb molt de compte que no es desfacin, fins que ens quedin rossets. Quan els tinguem, els traurem amb l'ajuda d'una espàtula i els col·locarem en un plat amb paper de cuina, perquè així absorbeixi la resta d'oli. Per servir-los els acompanyarem d'una melmelada de fruits vermells. En aquesta ocasió nosaltres hem escollit la de mores.




dimarts, 23 de novembre de 2010

Albergínia farcida

Fins fa ben poc, les albergínies només les cuinava per fer escalivada, però a poc a poc les he anat introduint dins de la nostra dieta. És un aliment que té molt de joc. Les verdures farcides, en general, són una bona proposta per fer un àpat equilibrat. A vegades pot ser un primer plat, si les acompanyem d'altres verdures, o un segon plat, si afegim algun tipus de carn. El color de l'albergínia sempre m'ha agradat, trobo que és molt elegant, però fa molt poc que he descobert que hi han diverses varietats. Només coneixia la que són d'un color fosc gairebé negre. Fa un parell d'anys que el meu sogre va plantar al seu hort una varietat que, per fora, té unes vetes violetes i blanques. Trobo que aquesta varietat és de les millors per cuinar, ja que té poques llavors a l'interior, a diferència de les negres, i el seu sabor és més suau. L'últim descobriment, en quan a albergínies es refereix, ha estat una varietat de color blanc; sí, sí; de color blanc! Les vaig veure en una fruiteria de Vilafranca i em van cridar molt l'atenció, això sí, us haig de confessar que no vaig ser capaç de comprar-ne, ja que la meva vista va anar directe a uns rovellons i uns camagrocs que em van robar el cor. Però segur que un altre dia no deixo escapar l'oportunitat de comprar-ne! Ja que em vaig quedar amb les ganes de tastar-les!


Ingredients (per a 2 persones):

1 albergínia
1 botifarra amb trufa
1/2 ceba
Oli d'oliva
Mozzarella
100 g de tomàquet fregit
Orenga
Sal
Pebre


Preparació:

Agafarem l'albergínia, la netejarem, la partirem en dues parts, la buidarem i ho reservarem. Posarem les dues meitats amb una mica de sal, pebre i un bon raig d'oli d'oliva en una safata al forn, prèviament escalfat a 200º, durant 15 minuts. Mentrestant en una paella amb una mica d'oli posarem la ceba i la carn de l'albergínia tallades a daus petitons i ho deixarem sofregir durant 10 minuts. Aleshores afegirem la carn de la botifarra i ho remenarem durant 10 minuts més. Per últim afegirem el tomàquet, un polsim de sal i una mica d'orenga. Agafarem les dues parts d'albergínia del forn i les farcirem. Posarem un grapat de mozarella i ho posarem a gratinar durant 5 minuts.




dilluns, 22 de novembre de 2010

Cupcakes de xocolata i mascarpone

A prop de casa han obert un lloc molt especial (es diu Federal i està al c/Parlament, cantonada c/ Borell) on prendre un bon esmorzar, un bon brunch o, simplement, un bon cafè. L'altre dia l'Yves em va proposar anar a esmorzar a fora, i us haig de confessar que, de seguida, vaig tenir clar on m'agradaria anar! És un lloc amb un interiorisme molt nòrdic, fins i tot a la planta de baix hi ha una taula gran on compartir espai amb altres persones, una cosa poc habitual en la nostra cultura. Ja hi havíem anat un altre cop a fer un aperitiu, i la veritat és que, aquella vegada, al final vam acabar dinant! Tenen uns plats molt suggeridors. Doncs bé, només entrar la meva vista va anar directe a una vitrina que tenien plena de cupcakes, no sabia quin triar, però al final em vaig decantar per un de poma i canyella. Estava tan bo que vaig decidir, per fi, fer una aportació al món dels cupcakes! Cada setmana, algun dels blocs que segueixo, proposen noves receptes de cupcakes. No n'havia fet mai, i us puc ben assegurar que no serà l'últim cop! Són irresistibles, això sí, s'ha d'anar amb compte amb aquesta temptació tan llaminera. 

Ingredients muffins:

1 iogurt natural
3 mides* de farina
2 mides* de sucre
1/2 mida* d'oli d'oliva
1 sobre llevat Royal
250 g de xocolata fondant
50 ml de licor de vainilla
Sucre
3 Ous
Nous


Ingredients crema:

250 g de mascarpone
200 ml nata per muntar
Aranyons variats
1 llima
2 c/p de sucre 
1 c/p de sucre avainillat


* Les mides es fan amb l'envàs buit del iogurt.


Preparació:

Escalfarem el forn prèviament a 180º. Posarem els ous, la farina, el sucre, la xocolata prèviament desfeta, el llevat i l'oli en un bol i els barrejarem fins que ens quedi sense cap tipus de grumoll. Seguidament esmicolarem les nous i les afegirem a la barreja anterior, juntament amb el licor de vainilla. Ho deixarem reposar uns minuts i ho posarem en motllos individuals. Els omplirem fins 3/4 i afegirem un polsim de sucre. Quan els tinguem preparats els posarem al forn durant 25 minuts. Mentrestant prepararem la crema que coronarà els cupcakes. Muntarem la nata amb una mica de sucre. Un cop la tinguem, afegirem a poc a poc el formatge mascarpone, el sucre restant i el suc de la llima. Ho posarem a la nevera durant 1 hora, com a mínim. Per finalitzar, agafarem els cupcakes i, amb una mànega pastissera, afegirem la crema de mascarpone i posarem uns quants aranyons per donar-li un toc de color.




divendres, 19 de novembre de 2010

Tartaletes d'espinacs

De petita, i no tan petita, sempre m'ha agradat molt veure els dibuixos animats. Crec que em vaig fer fan de tots: Bola de drac, Juana i Sergio, Heidi, Willy Fox, Arale… i d'altres; que si segueixo no acabaré mai aquest post. Però un dels dibuixos que més em va marcar a l'hora de menjar va ser el Popeye. Mai vaig arribar a entendre com un iaio tan lleig podia tenir una novia tan joveneta! M'hagués passat hores i hores davant de la tele veient com El Popeye i el Brutos es barallaven per aconseguir l'amor de l'Olivia, una noieta prima i desgarvada, que al caps dels anys, Moschino, la va utilitzar com a imatge d'una de les seves fragàncies.
Els espinacs sempre m'han agradat. Són una font rica de ferro, un mineral molt important pel nostre cos. Serveix per evitar la caiguda del cabell, l'anèmia, entre d'altres moltes coses. A més, és un aliment que té un paper important a la nostra cuina. Personalment sempre m'han agradat i, si tinc l'oportunitat, en menjo sovint; sobretot si les puc cuinar a la catalana!


Ingredients per a 12 uts.:

1 làmina de pasta de full
250 g d'espinacs
1 grapat de pinyons
1 grapat de panses
4 talls de cansalada
1 ceba petita
1 dent d'all
200 g de formatge emmental
Formatge parmesà ratllat
Oli d'oliva
Sal


Preparació:

Escalfarem el forn prèviament a 180º. Posarem la pasta de full en motlles i ho enfornarem durant 15 minuts. Mentrestant bullirem els espinacs durant 20 minuts i els hi traurem tota l'aigua. En una paella, amb un bon raig d'oli, posarem la ceba i l'all tallats a trossets petits i ho rossejarem. Un cop ho tinguem, afegirem la cansalada. Al cap de 5 minuts afegirem els espinacs, ben escorreguts; un polsim de sal i ho remenarem durant 15 minuts. Després, afegirem la barreja a les tartaletes de full que hem fet prèviament i posarem una mica de formatge emmental ratllat. Ho enfornarem durant 10 minuts. Un cop els traiem del forn els empolsarem amb una mica de formatge parmesà i els acabarem amb un trosset de carn salada cruixent. 




dijous, 18 de novembre de 2010

Copes de llimona i caipirinha

A casa, quan tenim un dinar o un sopar amb gent, sempre intento esmerar-me. Tant és així que l'Yves sempre diu que no fa falta que faci un menú gurmet, que els amics són feliços amb pa amb tomàquet i embotit. Però a tots els que ens agrada la cuina sabem que això no és possible. És veritat que la falta de temps o la improvisació són dos factors clau a l'hora de cuinar. Si sabem amb temps que hem de preparar alguna cosa no hi ha problema, però en cas contrari comença el pànic dins de la cuina! Sempre m'agrada tenir al rebost coses amb data de caducitat llunyana, com conserves de bolets, tonyina, arrós salvatge amb verdures o simplement uns sobres de gelatina amb sabor. Doncs bé, la recepta d'avui està feta utilitzant com a base un pastís fresc de llimona de la casa Royal. Feia dies, potser millor dit... mesos, que cada cop que el veia al rebost pensava que havia de fer alguna cosa. Així que un dia que volia fer unes postres especials, però com no tenia molt de temps, vaig improvisar aquesta recepta! I us haig de dir que va valer la pena!


Ingredients:

1 sobre de pastís fresc de llimona Royal
5 cullerades soperes de sucre
1 cullerada de postres de sucre avainillat
50 ml de licor de caipirinha
450 ml de llet
1 llima
Caramel líquid


Preparació:

Agafarem la llima, la netejarem, ratllarem la seva pell i exprimirem el seu suc i ho reservarem. En un recipient, posarem el contingut del sobre Royal i ho barrejarem amb la llet, aquesta ha d'estar a temperatura ambient. A continuació, afegirem els sucres, el licor de caipirinha i el suc de llimona i ho barrejarem tot amb l'ajuda d'un minipimer. Un cop ho tinguem a punt ho posarem a les copes, on prèviament haurem posat caramel. Finalment, ho posarem a la nevera durant un mínim de 2 hores.




dimecres, 17 de novembre de 2010

Xips de verdures

Una de les tradicions que més m'agrada de la nostra cultura és fer un vermut els diumenges. Encara que us haig de confessar que, a casa, no fa falta que sigui cap de setmana per fer un aperitiu, a vegades quan arribem d'una jornada de treball esgotadora ens agrada seure'ns a xerrar a la barra de la cuina. Només necessitem unes xips i alguna cosa per veure. Personalment la cervesa no m'agrada i la Coca-cola només l'acostumo a prendre quan estic malament de la panxa o quan quedo amb "les nenes", així que molt sovint ho acompanyo d'un got d'aigua o d'una clara (amb més llimona que cervesa). Com que últimament, amb l'excusa del bloc, m'agrada anar provant nous plats, vaig decidir fer xips de verdures. Actualment és molt freqüent que als restaurants, mentre t'esperes, et serveixin alguna cosa per anar obrint boca, i ja van dues vegades que ens hem trobat amb les xips de verdures, i us puc assegurar que són molt bones! Així que he decidit fer un aperitiu alternatiu a les xips de patates de bossa.


Ingredients:

1 moniato
1 carabassó
1 pastanaga
Sal
Oli d'oliva


Preparació:

Agafarem les verdures, en aquest cas un moniato, un carabassó i una pastanaga, les netejarem i les pelarem. Els talls que hem de fer per les xips han de ser molt fins. Podem utilitzar un estri especial per tallar o, qui no en tingui, ho pot fer amb el pelador de patates. En una paella posarem a escalfar l'oli. Un cop estigui calent, anirem afegint, a poc a poc, les làmines de verdures i procurarem que no s'enganxin. Normalment, amb uns quants segons en tindrem prou, però això dependrà dels talls que hagi fet cadascú. Un cop anem retirant del foc les xips, les col·locarem en un plat amb paper de cuina a sota, perquè així absorbeixi tot l'excés d'oli. Ho deixarem reposar. Abans de servir-ho, afegirem la sal.




dimarts, 16 de novembre de 2010

Crema de formatge i rovellons

Si hi ha un plat que recordo amb molta alegria dels que cuinava la meva iaia és el puré de patata o de carabassó! Si hagués estat per mi, cada cop que anava a casa seva m'hagués menjat un bon plat! El feia molt fi i gustós. Sempre l'acompanyàvem de daus de pa torrat (que no sé perquè, però sempre en feia curt). Ella, a diferència de la majoria d'àvies, no tenia un receptari molt extens, però us puc ven assegurar que tot el que cuinava estava boníssim. La Moni i jo ens cruspíem plats enormes d'arròs amb llet, fins i tot quan vivia a Milà em va enviar una truita de patates via ma germana! Era una de les coses que més enyorava, gastronòmicament parlant. Ummmmm, quins records. Això sí, el que tenia en comú amb la majoria de les àvies és que es llevava a les 8 del matí per començar a fer el dinar! Això és una tradició que els cuiners d'avui en dia no tenim. Entre la feina i totes les activitats que fem, encara no sé pas com tenim temps per cuinar! Però les ganes de menjar un bon àpat no entenen de normes, no?


Ingredients:

4 patates mitjanes
1/2 ceba
1 l d'aigua
1/2 got de llet
1/4 got vi blanc
1 cub de caldo concentrat de pollastre
100 g de formatge emmental 
Rovellons botó
Julivert
1 dent d'all
Sal
Oli d'oliva


Preparació:

Agafarem els rovellons, els netejarem i els posarem en una llauna, afegirem una mica de sal, l'all i el julivert tallat molt petit i un bon raig d'oli. Ho posarem al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 10 minuts. En una cassola posarem l'aigua, el cub de caldo, una mica de sal i un rajolí d'oli. Quan comenci a bullir, afegirem les patates i la ceba, tot tallat a daus, i ho deixarem durant 30 minuts. Un cop llest, ho posarem en un recipient i ho passarem pel minipimer fins que quedi ben fi, aleshores afegirem la llet. Aleshores ho tornarem a posar a la cassola i afegirem el vi i el formatge. Ho remenarem amb una cullera de fusta durant 10 minuts i ho emplatarem. Primer col·locarem la crema, després unes gotes d'oli, un xic de pebre i uns quants rovellons fets a la llauna.




dilluns, 15 de novembre de 2010

Magret d'ànec amb reducció d'Oporto

Sempre és un honor que alguna persona confiï amb tu per fer-te padrina del seu fill. Doncs bé, jo sóc doblement afortunada perquè exerceixo de padrina per dues bandes. Sí, sí per partida doble. La primera en concedir-me aquest honor va ser la Moni. Quan es va quedar embarassada la primera vegada, em va dir si ho voldria ser i, evidentment, no vaig dubtar ni un segon. Crec recordar que em vaig posar a saltar d'alegria, i haig de dir que l'Aina ara és una petita doneta de 9 anys meravellosa i presumida (la combinació perfecte en una nena), que em fa molt i molt feliç. Doncs bé, el segon cop que em van concedir aquest honor va ser quan l'Yves i jo vam anar a Oporto, ja fa un any, a conéixer a la Catarina, la filla de la Inês i el Ricardo, uns amics de 1ª! En un altre post ja vaig comentar que la Inês i jo ens vàrem conèixer a Milà, ja fa 12 anys, i des d'aleshores no hem perdut el contacte, per mi és una amiga molt i molt especial. Doncs estàvem dinant a casa seva,  el dia abans del meu aniversari i, de cop i volta, la Inês es va aixecar de la taula i va aparèixer amb un regalet. Recordo que li vaig dir "però si el meu aniversari és demà", i ells es van posar a riure. Vam obrir el regalet i era una foto de la Catarina on ens demanava, en un català molt correcte, si volíem ser els seus padrins! L'Yves i jo vam començar a plorar, d'emoció, clar (és habitual en nosaltres), els hi vam preguntar no sé quants cops que si era en serio aquesta proposició, i ells rient ens van dir que sí. Així que des d'aquell moment la Catarina va tenir un parell de padrins Catalans. 

Oporto és una ciutat meravellosa, a la qual hi anem com a mínim un cop a l'any, així intentem veure'ns amb els nostres amics. Ens encanta perdre'ns pels seus carrerons i gaudir de la seva gastronomia i, com no, del seu gran vi d'Oporto! L'Ivo, el pare de la Inês, en un dels múltiples sopars que hem fet plegats, li va comentar a l'Yves que el millor que hi ha pel cor és prendre una copeta de vi d'Oporto després d'un bon àpat. I us puc ben assegurar que a casa nostra mai ens falta. Així doncs, si mai teniu l'oportunitat d'anar a aquesta gran ciutat, no ho dubteu ni un segon!


Ingredients:

500 g de magret d'ànec
1/2 got de vi d'Oporto 
Melmelada de gerds
1 ceba petita
1 poma golden
Oli d'oliva
Sal
Pebre


Preparació:

Agafarem la ceba i la tallarem a làmines fines. Repetirem la mateixa acció amb la poma. En una paella, amb un bon raig d'oli d'oliva, posarem la ceba i la deixarem durant uns 10 minuts, seguidament afegirem la poma i, a foc lent, ho cuinarem, vigilant que no es cremi, durant 10 minuts més o fins que veiem que està tendre. Ho retirarem i ho reservarem. A la paella afegirem el vi d'Oporto i dues cullerades de melmelada de gerds, i remenarem amb una cullera de fusta. Ho cuinarem a foc lent fins que redueixi i ens quedi una salsa un xic espesa, més o menys uns 15 minuts. Mentre estem fent la salsa podem aprofitar per fer el magret, que prèviament haurem marcat amb un ganivet afilat per la part del greix i li haurem afegit un polsim de sal i pebre a les dues cares. Amb la graella calenta i amb el foc alt ho deixarem un parell de minuts, d'aquesta manera ens quedarà cruixent de fora i cru de dins. Un cop ho tinguem tot a punt passarem a emplatar-ho. Col·locarem uns talls de magret a sobre la combinació de poma i ceba, i repetirem aquesta distribució un cop més. Per finalitzar tirarem la reducció d'Oporto. És important menjar-s'ho recent fet, d'aquesta manera s'aprecia millor el contrast de sabors.




divendres, 12 de novembre de 2010

Pastissets de castanyes

Aquest mes a l'HEMC (Hecho en mi cocina) una plataforma gastronòmica on els blocaires participen amb les seves receptes, ens han proposat cuinar amb castanyes. La meva assessora de la blocosfera, la Moni, m'ho va comentar i em va semblar molt interessant. Els participants han de fer una recepta amb l'ingredient que proposa l'Hemc #48. Abans d'una data concreta hem de presentar-la juntament amb una foto -això és voluntari, però segons la meva opinió, és bàsic-, ho hem de publicar en un post al nostre bloc, indicant que és la recepta de l'Hemc per aquest mes i, per finalitzar, hem de deixar un comentari al seu bloc. Després de la data marcada es publicaran totes les receptes. Com que el plat pot ser dolç o salat, fàcil o difícil, tant se val, el més important és que hi hagi castanyes, he decidit participar -a la meva primera recepta a l'Hemc- amb uns pastissets de xocolata i castanyes, molt temptadors! Espero que us agradin.


Ingredients:

150 g de margarina
150 g  de sucre
3 cullerades de sucre avainillat
1 polsim de sal
250 g de farina
1 sobre de llevat Royal
Sucre llustre
20 castanyes
Anís
Llet
3 Ous


Preparació:

Agafarem les castanyes, les netejarem i els hi farem un tall per posar-les al forn, prèviament escalfat a 180º, durant 15 minuts. Un cop s'hagin cuit, les deixarem refredar i les pelarem. En un bol batrem la margarina amb els sucres i la sal fins que ens quedi una barreja espumosa, poc a poc anirem afegint els ous d'un en un. Seguidament anirem afegint la farina amb el llevat i ho anirem alternant amb un rajolí d'anís i 3 cullerades soperes de llet. Un cop tinguem la barreja homogènia afegirem les castanyes tallades a trossets petits. Ho posarem en motllos, prèviament pintats amb margarina, i ho posarem al forn durant 20 minuts. Un cop s'hagin refredat, els traurem dels motllos i els empolsinarem amb sucre llustre.



dijous, 11 de novembre de 2010

Lasanya de camagrocs

L'Yves i jo tenim tendència a batejar tot allò que ens rodeja. Quan ens vàrem comprar el nostre pis vam decidir que li havíem de donar un nom. Mirant els plànols de distribució vam observar que la zona del menjador on tenim ubicada la taula tenia forma de bolet, així que, des d'aleshores, la nostra casa es diu Bolet. A partit d'aquell moment, totes les coses a les que hem volgut donar un nom han acabat relacionant-se amb els bolets; així doncs la nostra moto es diu Fredolic, l'Àitor -quan encara estava dins la panxa i no teníem clar quin sexe tindria- es deia Boletet, i un cop vam saber que era un nen li vam dir Camagroc (idea de la seva titi, la Moni). L'última adquisició que hem fet és un cotxe i, tot i que encara no el tenim, hem decidit que li direm la Tòfona. Ja veieu que som uns enamorats dels bolets, i no només pels seus noms, sinó que ens agraden molt menjar-los! I ara que és bona època  s'ha d'aprofitar.

 

Ingredients:

400 g carn de vedella picada
250 g camagrocs
50 g de farina
1 got i 1/2 de llet
1 ceba petita
1 paquet de làmines de lasanya d'espinacs 
1/2  copa de vi blanc
200 g de formatge ratllat per gratinar
Oli d'oliva
Oli de ceps
Sal
Pebre

 

Preparació:

En un recipient amb aigua calenta posarem a estovar les làmines de lasanya (són les que s'anomenen de fàcil cocció) i les deixarem mentre preparem el farcit. En una paella amb un bon raig d'oli d'oliva, posarem la ceba tallada a làmines. Un cop estigui una mica cuita, afegirem els camagrocs, prèviament nets, juntament amb tres cullerades de postre d'oli de ceps. Ho deixarem durant 10 minuts i afegirem la carn, prèviament salpebrada, ho remenarem durant 5 minuts amb l'ajuda d'una cullera de fusta i afegirem el vi, esperarem a que es redueixi i ho reservarem. Per fer la beixamel posarem, en una cassola, la llet amb una mica de sal i pebre. Quan arrenqui el bull, anirem afegint a poc a poc la farina i no pararem de remenar, perquè no ens quedin grumolls, fins que estigui espesa. A continuació, agafarem una safata, la pintarem amb oli i començarem a muntar la lasanya. Primer col·locarem una capa de làmines de lasanya, després la barreja de carn i camagrocs i una mica de beixamel. Ho repetirem 3 cops. Per finalitzar col·locarem una última capa de làmines de lasanya i beixamel i ho cobrirem amb el formatge ratllat per gratinar. Aquest cop he utilitzat una selecció de 4 formatges: mozzarella, emental, cheddar i samsoe. Per finalitzar ho posarem a gratinar al forn entre 5 i 10 minuts, amb el forn prèviament escalfat a 200º.




dimecres, 10 de novembre de 2010

Musclos amb suquet

A casa som uns enamorats de la platja. Tant se val si plou o si fa sol, si és estiu o hivern, sempre trobem un foradet a la nostra completíssima agenda per fer una petita escapada a qualsevol dels dos llocs. A l'estiu em passaria hores prenent el sol a la platja, però a l'hivern m'agrada estar asseguda al sofà contemplant el mar i sentint el seu so tan relaxant. Tenim la sort que els meus sogres ens deixen gaudir d'un fantàstic apartament amb unes vistes immillorables, així que, de tant en quant, fem una escapada per desconnectar. També haig de dir que culinàriament sento predilecció pels plats que venen del mar, i els musclos és un d'aquells aliments que no pararia de menjar. Un cop al mercat la peixatera em va dir: "els musclos són com les pipes, no pararies de menjar-ne" i tenia tota la raó, a casa ens agraden molt.

 

Ingredients:

1 kg de musclos
Tomàquet fregit casolà
1/2 copa de vi blanc
1 ceba petita
1 gra d'all
Oli d'oliva
Julivert
Sal
Pebre

 

Preparació:

Netejarem els musclos i els posarem a una cassola i els taparem, d'aquesta manera els cuinarem al vapor. Els deixarem fins que s'obrin tots. Agafarem els musclos i traurem una de les closques i els reservarem. Mentrestant aprofitarem per fer el suquet. En una paella posarem l'oli d'oliva, la dent d'all i la ceba tallades a trossets petits i ho rossejarem durant 5 minuts. A continuació afegirem el tomàquet i el julivert i ho cuinarem durant 10 minuts. Per últim, afegirem el vi blanc i ho deixarem reduir durant 10 minuts més. Finalment posarem els musclos en un plat i tirarem la salsa per sobre.




dimarts, 9 de novembre de 2010

Muffins salats

El bloc és una bona excusa per provar noves receptes. Com ja vaig comentar en una entrada anterior, la blocosfera gastronòmica està plena de receptes de Muffins de tot tipus; així que un dia xafardejant blocs vaig descobrir una proposta molt interessant: Muffins salats. Aleshores em vaig dir, per què no provar-ho? I el resultat va ser molt bo. A més, crec que és una recepta amb molt de joc, es pot anar variant els ingredients i és una bona opció com a aperitiu o per acompanyar algun plat on hem de sucar! I es guarden ben tendres durant un parell o tres de dies.


Ingredients:

1 iogurt natural
375 g de farina
65 ml d'oli d'oliva
65 g formatge parmesà
1 sobre llevat Royal
1 cullera de postre de sal
8 fulles d'alfàbrega
10 tomàquets cherry
Sèsam
3 Ous


Preparació:

Escalfarem el forn prèviament a 180º. Posarem els ous, la farina, la sal, el formatge parmesà ratllat, el llevat i l'oli en un bol i ho barrejarem fins que ens quedi sense cap tipus de grumoll. Seguidament tallarem els tomàquets a daus petits i ho afegirem a la barreja anterior, juntament amb l'alfàbrega prèviament tallada a tiretes petites. Ho deixarem reposar uns minuts i ho posarem en motllos individuals. Els omplirem 3/4. Per finalitzar els empolvorarem amb una mica de parmesà i un polsim de sèsam. Quan els tinguem preparats els posarem al forn entre 25 i 30 minuts.